dilluns, 16 de desembre del 2013

AVUI PARLEM DE MÈTODE PER A PROJECTES CREATIUS I INNOVADORS.


A la nostra  página de Facebook 
hem presentat fa pocs dies alguns vídeos de l'Institut Elos de Brasil.
Son impressionants per la seva vitalitat, per la seva capacitat de moure la gent.
Realitzen projectes per a renovar un barri, tot utilitzant les idees i els somnis de la pròpia gent, que desprès treballarà també per a una millora concreta.

Ballen, pinten, fabriquen..
El seu mètode comença amb un joc. Així introdueixen als candidats a formar-se en la gestió dels projectes. S'introdueixen tot jugant.
El joc d'introducció
(el vídeo és com una gran pissarra i podem desplaçar-nos amb les dues fletxes qui veiem a la part de baix. Es carrega una mica lent)
Així, tot jugant participen en el procés de selecció per l'escola de formació d'emprenedors socials. Que seran els que dirigiran els grups de voluntaris

És una formació de 240 hores vivencials. No tot és "alegria brasilera", aquí també treballen
Els textos que trobareu potser son en portuguès, però no hauríem de tenir por d'aquesta llengua. Jo ho he entès i no en sabia pas.


Però anem a veure el seu mètode. Ho podeu trobar aqui amb un esquema Filosofia Elos  o ho podeu veure al meu resum: 
Aquests son els  set passos que proposen:

Olhar abundancia (es a dir, veure l'abundancia)
Comencem doncs amb una visió apreciativa de la comunitat per a crear un escenari d'abundancia de recursos, tot valorant l'aportació de cada persona.

Afeto 
Establim relacions afectives amb els companys, confiança mútua.

Sohno (somni)
Expressem les nostres aspiracions, construïm una imatge d'allò que voldríem. Anem més enllà de la "identificació dels problemes".

Cuidado
Planifiquem projectes que responen als somnis comuns. Ens preparem per a caminar junts, tot tenint cura d'un mateix, de l'altre, del somni.

Milagre (no se què vol dir))
És un regal que et fas a tu mateix i a l'altre. Estem motivats pels somnis i ara és el moment de l'acció col.lectiva, impulsada per les habilitats de cadascú, pels recursos de la comunitat i per la confiança en l'afecte mutu.

Celebración
Després de l'acció ens trobem  amb l'alegria del que hem fet. Celebrem la vida.

Re-evoluçao
Tornem a pensar en el futur, en nous desafiaments, amb l'alegria renovada perquè hem pogut realitzar algun somni.

Be, tot plegat només és una mostra de les seves paraules, traduïdes i resumides amb les meves limitacions. Semblaria musica celestial, si no fos que ells ho porten a la practica i obtenen resultats, en favelas miserables o en barris de ciment i immigració de Londres i d'Amsterdam.
Ja porten 15 anys.

dilluns, 9 de desembre del 2013

Més diàlegs...(desembre)



Gracies Amadeu per enviar-nos aquest avis. Es tracta d'un concurs per a presentar videos curts que presentin un llibre: 

Tots els booktrailers presentats al concurs per a joves convocat per BookMovies i el Servei de Biblioteques de Catalunya | El blog de BookMovies TV | El portal dels booktrailers. Mira, comparteix i compra llibres..

Les llibreries en mouen per a vendre més llibres. Aqui hi ha un concurs de vídeos curts que presentin un llibre. Es un concurs per a joves de 14 a 18 anys.

En aquest link es poden trobar els videos premiats

Rafael Vallbona hi va dir una cosa molt encertada, molt interessant per a la gent creativa. Ara anem descobrint que vendrem més llibres si tenim en compte a la gent creativa. Molt bé pels llibreters.
 

dijous, 5 de desembre del 2013

MÉS DIÀLEGS A LA NOSTRA XARXA (Desembre)



En Bernat ens escriu des de Leiden (Holanda)
Això és el que diu , entre altres coses:

" He llegit un article en un diari d'aqui que m'ha fet pensar en Gent Creativa.
Parla d'un projecte artístic que s'ha presentat en un barri d'Amsterdam, on han participat veïns, petits i grans durant mesos.
Per exemple, tenen un sistema de joc que serveix per a fer dir a la gent què voldrien pel seu barri.
Surten moltes idees i entre tots trien la més bona.
Desprès, a l'hora de realitzar-la, ells mateixos hi treballen.

Però tot el que fan, buscar idees, discutir, fabricar...ho fan barrejat amb musica, cançons i balls.
Es nota que això ve d'un grup de Brasil que es diu Elos. El projecte es diu Oasis Game, és el seu mètode.

Si cal et puc traduir l'article, però tu mateix pots trobar aquests noms a la web, no?"

dimecres, 20 de novembre del 2013

SON ELS PROPIS DIRIGENTS ELS QUE FAN MUSICA A LA SEVA EMPRESA



 A Barcelona funciona una consultora internacional d'origen holandés, amb seus a Alemanya, Gran Bretanya i Espanya, Crossmo, que ajuda a les empreses a millorar els seus equips de dirigents i a millorar la seva estrategia de negoci. Ho fan tot creant musica o mosaics.

Son els propis dirigents de l'empresa els que realitzen activitats artistiques com una forma d'introducció al treball creatiu. Treballar junts fent una composició musical o interpretant la peça que han creat pot ser una excellent introducció a la propia activitat laboral.

Podem veure un exemple de directius de HP tot fent d'artistes, ajudats per personal de Crossmo

taller de sinfonomia

Curiosament, els participants milloren les seves capacitats professionals tot fent un exercici artistic. Podem dir que l'art és una introducció a la seva feina que no necessita paraules. A la teva feina ho fas com amb la musica o amb el mosaic

Evidentment, Crossmo proposa aquests serveis a empreses que volen renovar la seva visió o la seva estratègia. Empreses que s'estàn creant o que tenen un model de negoci molt innovador.
No ens extranya doncs que hagin fet un taller a ESADE Creapolis, el centre on treballen nous emprenedors per a posar a punt els seus projectes.
creapolis

Certament és notable que moltes coses s'expliquen i s'entenen millor amb musica que amb paraules. Això val per a expressar sentiments pero també ho trobem a les empreses. Per exemple, si volem fer entendre al personal que innovar no es sempre agradable per la persona que participa, per que com més llibertat tenim , més incòmodes ens sentim.
Afrontar aquesta situació pot ser dificil. Amb paraules no serà gàcil entrar en materia. Ens frena la por al fracàs. Dons aqui ens pot ajudar la musica: ho sentim i ho entenem, sense paraules
Aqui en veiem una demostració:
Concierto y co-creación

Ens queda pendent una pregunta: a l'escola, al barri o a l'empresa, quines coses podriem comunicar millor amb musica, pintura, video...que amb paraules?

dilluns, 11 de novembre del 2013

MÉS DIÀLEGS A LA NOSTRA XARXA (NOVEMBRE)


Hola Santi:
Leyendo la Newsletter no me queda claro tu objetivo final con todo tu trabajo; si evidentemente, no es indiscreción.Me tomo la confianza de decirte que me he quedado con la sensación final tras leer la Newsletter en su globalidad que presentas a Gent Creativa como una empresa asesora que busca clientes.
Si es así, es muy respetable pero me gustaría saberlo.
Esa es La Pregunta: ¿se trata de un proyecto altruista sin ánimo de lucro o de potenciar la creatividad en el entorno a través de una empresa asesora? ¿O es otra cosa?
En definitiva, me remito a la Pregunta inicial: ¿Cuál es tu objetivo? Así el sábado vendré menos desorientada ;-)

Un afectuoso saludo
Cristina

divendres, 18 d’octubre del 2013

QUÈ DIU LA REVISTA SCIENCE SOBRE LA GENT CREATIVA?


Fa pocs dies

comentàvem la visió d'alguns filòsofs importants sobre 

l'impacte de l'art sobre les persones.

Doncs avui parlarem sobre el que diuen els investigadors de 

Science

Ho recull El Pais de l'edició de Science del 3 de octubre.

 

*Allí  descobrim que llegir ficció literària te efectes positius 

sobre les persones.

Naturalment, els científics arriben a aquesta conclusió desprès 

de realitzar experiments ben contrastats.

Es tracta, diuen, de ficció literària, la "popular" no val. Diuen 

que la ficció popular te personatges amb poca profunditat, 

estereotipats, tot es acció.

Sembla doncs que l'efecte es pot comprovar inmediatament 

desprès de la lectura del llibre. Mesuren l'empatia, la percepció 

social i l'inteligencia emocional.

És doncs un treball de l'Escola d'Investigació Social de la ciutat

 de NovaYork. 

 

*Personalment, no crec que amb  aquest mètode puguin anar 

molt més lluny. Potser un grup d'educadors amb mètode i 

experiències podrien dir-nos molt més, amb una visió més 

completa.

No oblidem que parlem de l'art, de quelcom capaç d'obrir-nos

 noves perspectives sobre la societat, sobre el sentit de la vida 

de les persones, sobre el misteri de la vida.

Tot plegat va molt més enllà de l'adquisició d'unes habilitats 

per aconseguir un lloc de treball. 

 

*En tot cas, ja convé que recordem que la lectura de qualitat 

ens obre un mon de possibilitats de coneixement que difícilment

podríem assolir per un altra via. Per exemple, la lectura ens

ajudarà a formar-nos com a ciutadans, millor que assistir a 

una classe de "formació de la ciutadania" o de doctrina 

cristiana o musulmana.



Peró ja es prou, tanmateix, si Science ens descobreix l'impacte 

de l'art en una persona. Encara ens queda per descobrir què 

passa en un grup.

Per que el que està en joc es troba a la societat, no en un 

individu aïllat.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

QUÈ DIUEN ELS FILÒSOFS SOBRE LA GENT CREATIVA?




Avui és el dia.
Avui em vull treure una espina que porto clavada des de fa temps. Des de qu’escric sobre gent creativa, se que molta gent em mira com si estigués perdent el temps en coses poc serioses. Per a un enginyer, acabar escrivint de projectes artístics seria una mica trist, o una evasió, si te la pots permetre.

A la vida he fet algunes coses considerades serioses, com dirigir una empresa o fer de diputat. Així doncs, avui, amb la crisi i els problemes que te la gent, per què m’estic ocupant d’art ? Com pot l’art ajudar a algú en la seva vida?
Doncs , sembla que d’això parlen precisament  Kant, Hegel, Nietsche o Freud. Tots van dir coses ben interessants sobre els impactes de l’art sobre les persones i sobre la seva relació amb els altres. Lo trist és que no els van escoltar com calia, ens vam quedar amb la part més racional del seu discurs. Però amb la part estètica no sabem què cal fer.

Ara no em posaré pas en profunditats filósófiques. Aquí només soc un amateur. Però tot i així, he pogut llegir el llibre de Charles Pepin, un jove filòsof que dona classes cada  dilluns en un cine de Paris.
El llibre no es tant difícil. “Quand la Beauté nous sauve” (R.Lafont.2013). Ànim.

El que Pepin explica em sembla increïble. Aquests filòsofs tan sòlids ens descobreixen que l’art pot tenir efectes sorprenents sobre les persones. Per exemple, gracies al art confiem en nosaltres mateixos, volem fer participar als altres a la nostra emoció, estimulem la nostra intuïció, podem ser creatius, podem ser desinteressats, ens sentim en harmonia interna i amb els altres, som sensibles a allò que pot ser sublim en cada persona, tenim una percepció del sentit de la nostra vida, la bellesa ens comunica valors, ens anima a pensar en un altra forma, superem la nostra agressivitat


Per un instant, com a mínim, la bellesa ens demostra que hi pot haver salvació. És només un instant, una porta que s’obre. No és la solució però deu n’hi do.
La veritat, no se com es pot viure la vida de cada dia sense art.
 
De manera que la gent creativa no som una especie exòtica ni 
perdem el temps en coses prescindibles.
Potser son els altres, els que s’haurien de preguntar
si serveix d’alguna cosa allò que estan fent.
En tot cas, convido als nostres filòsofs que en parlin
 de tot això a la gent. Avui ho necesitem més que mai. Els joves 
encara més. De tot això, els filòsofs n’estan
 al corrent des de fa temps. No anem pas a descobrir a
Kant a hores d’ara.

Però anem a Paris i comprem una entrada pel cine
 del senyor Pepin. Es troben a www.mk2.com 
Cada dimarts a les sis al cine Hautefeuille. Val la
pena veure com la gent l’escolta. Alguns ho trobaran
estrany. Com pot la gent normal interesar-se per la filosofia avui 
que tots tenim tants problemes importants ?



 

dimecres, 2 d’octubre del 2013

El nostre butlleti mensual


Entra al nostre Butlleti mensual i participa a la nostra Xarxa Social

http://eepurl.com/E_cyD

dilluns, 30 de setembre del 2013

COM FUNCIONA LA NOSTRA XARXA SOCIAL?


LA GRACIA de la Xarxa és que tenim un espai de debat i que tots hi participem
Això és important, per que tots sabem algunes coses però no les sabem totes.
Educar ciutadans de forma creativa i innovadora, es complexe, el nostre entorn es canviant.

Per a poder participar en el debat, ens cal un entorn de coneixement suficient.
Per això tenim el Butlletí, cada mes. Us arriba per correu electrònic
(així, no cal que mireu el blog ni Facebook, ni Twitter...)

El Butlletí és llarg però ningú arriba a llegir-lo tot sencer.
Podeu escollir aquells temes que més us interessen.
Amb un cop d'ull es veu fàcilment tot el contingut.
Guardeu els Butlletins, és una forma de guardar documents. Algun dia us faran servei.

Les vostres aportacions les recollirem al Butlletí. Busquem experiències.
Experiències locals o de qualsevol lloc del mon.

A partir dels debats, farem documents per a oferír el nou coneixement a les persones interessades, sobretot, gent que lidera projectes o vol fer-ho en el futur.

Amb això ja sabeu com funciona la Xarxa Social Gent Creativa.
Us volem fer la vida més fàcil.

dimecres, 25 de setembre del 2013

ARA, "GENT CREATIVA" ÉS UNA XARXA SOCIAL DE CONEIXEMENT


*Ja portem treballant uns quatre anys i hem aprés alguna cosa. Però no sabem tot el que cal saber. Ens movem en un entorn complexe i canviant i ens cal actuar.
 Per això ens cal una Xarxa Social: una xarxa de persones que generen nous coneixements a partir d'experiencies, gent que actua sobre la realitat d'avui.
Amb Internet o sense Internet, la Xarxa Social ens permet participar, aportar, compartir
*Treballem en Xarxa Social perquè avui necessitem ciutadans creatius i innovadors.
A la feina, a l'empresa, a les administracions, als partits, a les escoles, a les universitats.
La nostra Xarxa Social "Gent Creativa" ajuda als que formen ciutadans. Als projectes que combinen emocions i innovació per a progressar.
Projectes on es participa gracies a l'art, el joc, certs mètodes pedagògics. On s'apren a gestionar emocions i a desenvolupar projectes racionals.
Projectes on es formen ciutadans

*Cada dia  trobem més experiències d'aquest tipus, aquí i a tot Europa. Tenim molt per aprendre encara. Trobem una xarxa europea d'actuacions artístiques a les empreses, trobem actuacions en associacions i barris urbans, descobrim projectes artístics amb impacte social a escoles, projectes pedagògics a universitats, treballs de recerca científica sobre aquestes projectes, oferta formativa.
Volem saber-ne més, volem facilitar la feina als seus líders, millorar i contrastar mètodes i sistemes d'avaluació, formar dirigents, assessorar projectes, buscar finançament.

*Si ja ets un expert, ens fas falta. Si encara no ho ets, aquí trobaràs ajudes. Si ja saps una part, potser busques saber més, trobar gent que sap d'altres coses
Ningú ho sap tot, vivint en un entorn complexe i canviant. Sabem que s'apren actuant. Que una bona practica necessita un bona teoria
Això és una invitació oberta a formar part de la nostra Xarxa Social, una xarxa reservada als participants, amb Internet o sense Internet

divendres, 20 de setembre del 2013

ART AL DIA A DIA DE LA GENT



A la campanya electoral de Paris, 33 escriptors presenten un manifest.
Proposen crear "una ciutat de la literatura contemporania"
Ja ens agradaria aquí també, no?
Ja ens agradaria parlar d'això en lloc de distreure'ns  en temes superficials
( A Barcelona, per exemple, el nostre alcalde prefereix muntar una exposició de "runes 1714", una mena de parc temàtic, que una biblioteca provincial cofinaçada amb el ministeri de cultura. Aixi hem escollit l'espectacle pel turista)

Per a veure el contrast que hi ha entre una ciutat de llibres i una ciutat de pedres, per a valorar la diferencia entre fomentar la gent creativa (activa) i la gent espectacle (passiva), us recomano l'article de Jordi Llobet al El Pais :  http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/18/quadern/1379533694_255881.html

I  entretant, què diuen els nostres escriptors?
L'art hauria de conformar la nostra ciutat i el llibre és quelcom més que comerç, és creació i participació de lectors.
El llibre és una forma d'art en el dia a dia de la gent

Com els escriptors de Paris, proposem una "ciutat de la literatura " oberta a artistes de tot el mon, una porta oberta al joves que comencen amb el llibre
En fi, somniar no costa gens.

Podeu trobar el manifest a Le Monde, en francès
http://www.lemonde.fr/livres/article/2013/09/19/pour-une-cite-internationale-de-la-litterature_3480640_3260.html

divendres, 13 de setembre del 2013

POTSER ENS HAURIEM DE RECICLAR COM A CIUTADANS?

Parlem del llibre 

Gente creativa, gente innovadora”.

 

Un ciutadà no es  limita a respectar les lleis de la ciutat
Ser ciudadà no significa apropiar-se de la ciutat i tancar-la als altres, als “forasters”.

En realitat, la ciutat la fem els ciudadans, cada dia.
Nosaltres ho hem vist:  en aquest llibre expliquem experiencies concretes. 
Histories que combinen emocions i innovació racional.
Molt a prop descubrirem projectes que funcionen, en podem aprendre molt.
Tothom en pot formar part, petits i grans.

El llibre “Gente creativa, gente innovadora” está disponible

al catàleg Amazon per 5,15 € en versió Kindle.

Aqui teniu el link directe: http://amzn.to/ZLnWrN

Si preferiu la versió en paper, recordeu que el tenim en tres  catàlegs:
EL CORTE INGLES: http://bit.ly/10TfWBY
EL MUNDO LIBROS: http://bit.ly/13Hu16j
READ ON TIME:http://bit.ly/193Dx9R
 
Espero que us agradi.
Santiago Guillen

dilluns, 19 d’agost del 2013

ANEU AL CINE A VEURE HANNAH ARENDT

Si hi aneu, ja me'n parlareu, val la pena.
És una pelicula d'exit però amb profunditat, plenament actual.
Ja fa dies que la fan a Barcelona, no se si pot durar encara molt més.
En aquests dies d'agost no hi han moltes coses a fer tan suggerents com aquesta

Pot semblar que es tracta només d'una anècdota molt coneguda, del judici d'un lider nazi als anys cinquanta, responsable del transport de milions del jueus als camps de concentració.
És clar, l'anecdota ja no és cap novetat: la novetat és el personatge, Hannah Arendt.
Ella ens diu coses de la màxima actualitat.

Amb paraules d'avui, ella apunta al mal típic del nostre temps: la mentalitat "burocràtica", la d'aquella persona que no pensa sinó que es limita a seguir les lleis, les normes, les ordenances. Els crims del nazisme tenen molt a veure amb aquests personatges que no es consideren responsables del que estan fent.

Podríem dir que els buròcrates son el contrari dels ciutadans.
És un mal d'aleshores i d'avui mateix.
Ella, Hannah, pensa i no amaga el seu pensament, no es camufla en el paisatge.
És una filosofa i una ciutadana.
Com ella explica: el pensament combina dues coses que semblaven antitètiques. La passió i el raonament . La passió per la veritat no permet al pensador d'observar què està passant, com un agent extern, sense compromís.

Avui, a casa nostra, vivim temps de mediocritat, quan molts pensadors a la premsa, a les institucions, a les empreses, als partits o als sindicats sembla que estiguin vivint com "buròcrates" i no com a ciutadans. Ells pensen o no pensen. Però en tot cas, fan allò que s'espera d'ells, es confonen amb la moda, el perfil baix...tot esperant que els temps canviïn sense patir-ne els perjudicis.

És possible que la nostra gent sigui tan mediocre?
Que els nostres pensadors de les universitats, els diaris, les institucions, les empreses o els partits tinguin  tan poc a dir sobre allò que està passant, allò que la gent està vivint?
Sembla que el rei va nu però què haurem d'esperar per  que algú sigui capaç de dir-ho en veu alta? Només els pobres "indignats"poden pensar pel seu compte?
Si veieu la pelicula ja en parlarem.






dilluns, 5 d’agost del 2013

AMB UN TOC MOLT PERSONAL



En aquests temps de confusió...

...descobrim que alguns fan coses molt especials amb Internet. Coses molt necessaries, que abans eren impossibles. Tot i que, com ja sabem, a Internet hi podem trobar el millor i el pitjor de cada casa.

Per que a Internet passen coses que cal saber apreciar. Es com apreciar una bona paella. De paelles se'n fan moltes, però les bones paelles son poques. Es una questió de detall, de toc personal. Si n'heu fet alguna vegada, ja sabreu de què parlo. Allò que pot fer que sigui genial o que sigui el plat més vulgar del món. Un toc personal.Doncs aqui parlem d'això, precisament. Quin és el secret de la cosa?  Què és allò que fa la diferencia?

*Fa pocs dies he pogut escoltar a una dona, Ana Colau, de la PAH (Plataforma de Afectados por las Hipotecas). Voldria comentar algunes impressions aqui amb vosaltres. Aqui descobrim com alguns estan plantant cara als bancs i caixes. 
Personalment estic admirat per aquesta gent. Aquesta dona que surt continuament a la TV o a la prensa, no te res de narcisista, com un es podria esperar. Es normal, eqilbrada, l'exit no li ha pujat al cap. No fa sermons morals ni parla d'allò que no enten. Ella ens diu que apren cada dia.
Sempre parla de "nosaltres", es veu que treballen en grup. 

*Sense fer grans discursos, son ells els que planten cara al "poder factic" del nostre temps, la banca i les caixes. Fan allò que ningú no s'atrevia a fer. Ni el partits d'esquerres s'atrevien amb ells, ni els independentistes catalans ni la premsa. Semblava que tots tenien "el cul llogat", oi? Era com si diguessin : enfrontar-se als seus abusos seria un suicidi. I miraven cap un altra banda.
Ni la Generalitat ni el Govern central, ni el Banco de España ni la Unió Europea, ni el FMI, ni els savis economistes que parlen a les tertulies de la TV  els hi paraven els peus. Era quan la banca anava expulsant de casa seva milers de families a tot Espanya, aprofitant-se dels seus contractes i les seves hipoteques abusives, i ningú tenia res a dir. Això ara ja ho sabem tots. Però cal que ho recordem per que no era pas evident que algu,  algun dia , començaria a aturar-los els peus.
No era pas evident.
Pero ara sembla que el Goliat ha trobat el seu David, encara queda molt per a fer, però les coses ja no tornaran endarerra.  El rei, ja s'ha vist, anava nu i ningú gossava assenyalar-lo amb el dit. L'esperança ha tornat.
Aqui doncs, ens preguntem, com s'ho fan? Quin és el seu secret?

* El secret de la PAH, tal com ho explica Ada Colau, és que fan les coses com cal. La PAH no va sortir a salvar als pobres hipotecats com ho hauria fet el Superman. La PAH no tenia diners, ni poder , ni premsa. Pero la seva forma de treballar em recorda molt la que trobem als projectes de "gent creativa" que presentem en aquest blog.
Van anar a buscar les persones, les que estaven amenaçades i els van escoltar. No els hi van resoldre el problema, els van reforçar per que ells mateixos lluitessin per la seva familia, per la seva llar.
Per que aquesta pobra gent no eren pas uns indignats, com ara en diem. Eren uns derrotats. Uns fracassats que no podien suportar la seva vergonya, que no podien demanar ajut a ningú per que no gosaven reconèixer la seva situació. Havien fet confiança a persones indignes de confiança. Havien perdut i estaven sols.
La lluita de la PAH es doncs, escoltar les persones i ajudar-les a recuperar la dignitat. A fer ciutadans no a crear dependencies sectaries. Facilitar-los els recursos per a que ells mateixos surtin a lluitar pels seus drets. Convertir a gent desesperada en membres de la PAH que lluiten en grup pels seus drets i els drets de tots.
La historia de la PAH es doncs la història d'aquesta gent, no la història de Ada Colau. Això ho te ben clar aquesta dona.

* Fixem-nos doncs en alguns ingredients d'aquesta història, que ens recorden molt els ingredients dels projectes de "gent creativa " que expliquem aquí. Veiem que el grup es la clau de la seva evolució. Aprenen per la pròpia acció. Aprenen a ajudar-se mútuament. Superen les barreres del racisme que molts havien adoptat com a resposta reactiva. Surten del seu aïllament i aprenen a desenvolupar la empatia amb els que pateixen com ells.
Van desenvolupant un projecte innovador que no estava previament escrit per un comité de savis, de manera que ja disposen d'un metode d'acció contra el desnonament,  de presentació d'alegacions juridiques, de propostes de negociació, d'iniciatives legals, de comunicació amb els medis, d'ús d'Internet, de projectes de pisos socials de lloguer, de creació de nous centres de la PAH a tot Espanya.
Es comuniquen per Internet però es troben a nivell local cada setmana, cara a cara, hipotecats i col.laboradors.
Sense Internet mai haurien tingut l'impacte que tenen, pero ells saben que necessiten el contacte personal.

* Es cert que la PAH forma part dels moviments 15M o Indignats. Pero jo crec que han fet molt mes cami que la majoria dels grups d'aquest moviment. Suposo que, més enllà dels efectes positius de les manifestacions 15M, moltes organitzacions sectorials o locals aniran agafant un cami semblant, aniran desenvolupant un proces personal que no es pas fruit de la improvisació.
Per que aquesta és, ben cert, una història inédita. En mig de tanta mediocritat ells son realment una raó per l'esperança.
No n'hi ha prou de tenir raó, no n'hi ha prou amb criticar els errors dels dirigents. La resposta no vindrà del cel ni de les ideologies, sino de la gent, de la gent real.
Això vol dir treballar a partir de la persona i per la persona, amb un toc molt personal, com la paella, és clar.





divendres, 12 de juliol del 2013

AVUI PARLEM DE MODA




De moda, si , però del 1800.

En aquells anys estaven de moda aquestes teles de flors i colors
Ara, tal com ho veig, aquests dibuixos serien més indicats per un sofà que per una dona
Però jo no m'hi entenc d'això.

*A mi si que m'interessa , però, que les "indianes" van ressucitar la industria tèxtil i van convertir la capital catalana en una de les principals ciutats manufactureres d'Europa.
O sigui que, ja ho veiem, no tot eren desgracies en aquells anys.


L'espurna d'aquesta innovació venia d'una aportació artística que venia de les Indies, els dibuixos estampats, que trencaven amb les formes de vestir de l'epoca, molt més tristes i provincianes.
Així doncs, sembla que les dones es van atrevir a sortir al carrer vestides de flors i de colors.
Aquesta iniciativa va fer possible, durant la primera meitat del segle XIX l'aparició de industria moderna a Barcelona.
Per a saber més sobre aquest fet històric us recomano visitar el document del Museu d'Història de Barcelona. Es uns institució que viu els temps actuals, que sap buscar idees i fets en el passat per a trobar pistes pel futur. Aquí , per exemple, pensem en l'atur juvenil i ens preguntem ¿com s'activa la innovació industrial? Quin paper hi pot tenir la creativitat artística? Com s'ho feien al 1800 i com en podríem aprendre dels seus èxits?
   Museo de Historia de Barcelona

*Potser podríem trobar situacions semblant en els nostres dies. Com podríem trobar idees artístiques per a oferir continguts interessants des dels telèfons mòbils?  Què proposen els nostres artistes que fan musica, vídeos o videojocs?

Barcelona ja ha aconseguit ser per uns anys la seu de la capital mundial del mòbil. Però els llocs de treball induïts es reduiran al turisme si no som capaços d'injectar art a la tècnica.
Art al dia a dia de la gent

dilluns, 8 de juliol del 2013

QUAN UN ARTISTA VA A L'EMPRESA

Com cada any,

els amics de Conexiones Improbables…

…llençen la convocatòria a empreses.
Como cada any, empreses, organismes i artistes treballen junts per a introduir innovació a les organitzacions.
Aquí van alguns testimonis dels  que hi van  participar l'any any passat:
  • Xabier Gorritxategi (Fagor Electrodomésticos) “Nos apetecía probar esa mezcolanza, ese punto de fusión,
           ese punto de improbable y de locura, por qué no decirlo, para ver qué podía surgir de  
          ello.”
  • Ángel Maleta (Grupo i68): “Las dinámicas que nos ha propuesto Paola (artista) han hecho que salgan cosas que nosotros mismos no habríamos sido capaces de sacar.”
  • Remedios Zafra (artista): “Ellos reciben una forma de ver distinta… pero que suma, que resulta productiva.
           No entendemos que sea algo que sólo nos valga para el proyecto, entendemos que nos 
          sirve para ir más allá del proyecto.”
  • Virginia Imaz (artista):“Yo vengo de otro lado, de la educación de las emociones, del desarrollo de otro tipo de inteligencias.”
  • Andoni Eguiluz (DeustoTech):
         “Estamos habituados a  trabajar con tecnólogos .

          Pero ahora podemos trabajar

          con alguien que viene de un mundo que en un principio parece muy distinto aunque
          tiene muchas correlaciones,
          tiene mucho encanto para las dos partes.”
 
Doncs bé, ara estan convocant empreses i organitzacions candidates per a realitzar un projecte juntament amb artistes.
Tal como ells ho expliquen, aquests projectes son bons per a :

repensar los modelos organizativos.
y/o generar nuevos productos, servicios, tecnologías, o nuevos usos de lo
existente.
y/o buscar nuevas formas de relacionarse con el entorno.

Conexiones Improbables es a Bilbao i compta amb anys d'experiencia i un reconeixement europeu de primera linea
La majoria dels casos que realizen son al  Pais Basc, però accepten treballar a tot arreu a Espanya.
 
Para saber-ne més i, potser entrar en contacte amb ells :

dilluns, 1 de juliol del 2013

QUÈ DIUEN ELS NENS DELS INMIGRANTS I ELS POBRES?

¿Qué passaria si ...

...els nens d'una escola del Raval de Barcelona, a la vora del port, es trobessin amb els nens d'una escola de Sarrià, a la part alta, gent "d'alt standing" , com diuen les inmobiliàries?

Doncs això, més o menys, és el que fa una associació d'Hamburg que es diu Crossover: organitzen tallers musicals  i partits de basquet entre dues escoles ben diferents.


*El seu mètode es combinar dues escoles , una ve d'un barri pobre amb inmigrants, i l'altra ve d'un barri ric amb nens nadius en la seva majoria.
Hamburg , com Barcelona, és una ciutat de port, amb poblacions que no es parlen encara que viuen a 15 minuts una de l'altra.
Abans de trobar-se, els nens parlen els uns dels altres. No s'han trobat mai però ja tenen les seves idees, molts prejudicis. Els nens, que saben parlar clar, que saben dir allò que els adults no s'atreveixen a dir,  diuen coses que trobaríem "incorrectes". La correcció és la nostra millor arma contra els altres, pot ser més dura que una pedra.
En parlen abans dels tallers. Després parlen dels seus amics de l'altre barri, sense cap problema.

*Què passa doncs en aquests tallers? Crossover

Això és un vídeo curt. Amb les imatges que son molt explicites, sentim un comentari en alemany, pero allò que diu la veu en off ho podem endevinar fàcilment. És això, aproximadament:
“Crossover” és como una fusió musical entre dos estils diferents. Aixi veiem nosaltres la integració entre gent diversa
Fem tallers durant una setmana tot ajuntant dues escoles molt diverses, rics i pobres, nadius i immigrants. 
La idea és que els nens actuin junts: fant musica, dibuixen, escriuen cançons, juguen a basket.
D'aquesta forma superen barreres mentals. I molt més: aprenen a treballar en grup, guanyen autoconfiança i empatia, aprenen valors civics.

*Quina classe de musica? Rap , és clar.  Asi combinen texts que diuen coses molt directes sobre nois i noies que venen de lluny, que volen viure de debó al seu nou pais, que son amics sense pensar d'on venen,  que assumeixen amb responsabilitat un passat de guerra i de nazisme pero que miren endevant. No es queixen contra ningú.
Per a donar idea del seu estil, tenim aqui una cançó d'un dels liders de Crossover, l'artista Samy Deluxe.
La cançó "D'on vinc?"

*Be, doncs, aquests son els Crossover d'Hamburg. Crec que ens poden donar idees, no? Treballen ja amb 30 escoles de tot el pais, arriben fins a 6000 nens i nenes. Han possat a punt el seu propi metode de treball.
Per a saber-ne més podeu visitar la seva web

Asociación Crossover
Un altre dia us explicaré el seu projecte per adolescents, molt original.

dimecres, 19 de juny del 2013

Mmm...m'agrada, mi piacce, me gusta!

 Avui podríem pensar que estem quasi de vacances, només quasi.
Així doncs, per començar us proposo aquest vídeo que m'han regalat. Gràcies pel regal, me'n podeu enviar més , per favor.
Potser us agradarà, potser no, ja sabem que això va segons el gust de cadascú.
Jo l'he vist i m'he dit : m'agrada
Aixi doncs, mirem el vídeo i continuem parlant:  
http://www.youtube.com/watch?v=XxCso8WgvGg

* Quan diem "m'agrada" estan passant coses ben curioses. Mai no ho hauria pensat. Coses que ens diuen grans filòsofs com Heideger, Hegel, Freud. Un jove francès que s'explica molt be, Charles Pepin,  m'ha ajudat a descobrir-les. No hi hauria pensat mai.
Però jo no parlaré de filòsofs, no es pas el meu tema.

Però si que m'agradaria saber una mica sobre aquesta cosa misteriosa, això que passa quan la gent creativa que canta en una coral, actua en una obra de teatre o participa a fer un vídeo, arriben en grup a produir una innovació en el seu entorn.
Sabem que això passa i que te alguna relació amb l'art. Però com podria l'art produir aquests efectes?

*Efectivament, quan dic "m'agrada!" passen coses especials. Passa, per exemple, que per un moment, m'estic escoltant de debò a mi mateix. De sobte, ja no dic allò que se suposa que he de dir, ni el més escaient, ni el que em comportarà un benefici, ni el que és mes decent, ni el mes modern, ni el mes intel·ligent...
No estic pensant en els meus col·legues, ni en la competència, ni en el públic, ni en els meus fills..
(la vida és complicada, ja se sap)
M'atreveixo a ser jo mateix. Per un instant recupero la meva unitat. Soc algú.

* També passa que de repent m'agradaria que tothom pogués participar de la meva satisfacció. Estaria obert a qualsevol persona, ignoro les barreres, els grups, les tribus, els prejudicis, els estats.
Soc qui soc, i no tinc barreres amb els altres. Llàstima que això no dura gaire estona, però és agradable la sensació que deixa.
En certa manera m'oblido de la meva identitat. Poser soc ben conscient que això que m'agrada no m'hauria d'agradar, per que no correspon als que som d'aquesta cultura, d'aquesta edat, d'aquest sexe, d'aquesta nacionalitat, d'aquesta religió, d'aquesta classe social...

*Quan dic "m'agrada!", potser no se ben bé per què m'agrada. Un d'aquests filòsofs va dir: la bellesa és l'esplendor de la veritat". Sabem doncs que ens agrada, que ès autentic, però potser no sabem què és. Potser forma part del misteri de la vida, si creiem que a la vida hi han misteris. Però ara hem fet l'experiencia del sentit de la vida, encara que no sapiguem desxifrar-lo

*I què podem fer amb aquestes pulsions que portem reprimides per a poder accedir a la civilització?
Potser podriem alliberar-nos, ni que fos per un moment, de l'afany de possessió i de consum, de l'agressivitat, de la libido salvatge, tot això que ens presentaria com animals?
Doncs, quan diem "m'agrada!" descarreguem repressions per un moment. Llàstima que no dura gaire, pero no deixa de ser una revelació, si volem fer-hi cas.

*Aquells que participen en un projecte d'art +innovació potser saben precisament com donar continuitat a aquests moments singulars i com traduir-los en innovacions operatives. Potser

*De moment, ens podem preguntar quan temps fa que vam dir de veritat "m'agrada!". Si ja ha passat molt de temps, ens ho hauriem de pensar, sobretot en els temps que corren. Això sembla ser el que aquests filòsofs diuen. Charles Pepin, aquest jove francès ho explica de forma viva i rigorosa en aquest video en francès.
Bones vacances, quasi.
Charles Pépin : Et si la beauté pouvait nous sauvez ? - YouTube

divendres, 14 de juny del 2013

ALGUNES COSES QUE ES VAN DIR AL CAFE DE LA MIRTA


Aquest grup que va néixer al Bar Velòdrom, es va tornar a trobar ahir al Cafè de la Mirta.
Què va dir la gent? De què vam parlar?

Segur que m'oblidaré de coses importants, però no anava preparat per a fer un resum, de manera que això és una improvisació.

La cosa va engegar tot constatant que  veiem el moment actual com una crisi que representa segurament un final d'epoca. Hi han moltes coses que no tenen cap sentit però que encara hi son per inèrcia.
Però no voldríem donar voltes a les contradiccions de la vida política, aquí o a Europa.
Veiem clar que cal preparar ciutadans per la democràcia, sigui com sigui la seva forma futura.
Això és la nostra feina

Això si, veiem que son els grups i comunitats que marquen la agenda dels partits
Què els grans partits van baixant, només és una qüestió de temps per que desapareixin
Que alguns partits minoritaris aprofiten el moment
Que encara no es veu algú amb capacitat de liderar una nova política
Que la relació dels grups comunitaris amb la política pot ser caòtica
Que aquests grups avancen gracies a les Xarxes socials a Internet.

L'altre punt son precisament les Xarxes Socials.
Cada dia és més visible la manipulació dels governs i dels grans negocis sobre aquesta Xarxa
Per altra banda, no és evident que l'us de les Xarxes motivi el creixement personal
Sembla que els projectes d'art+grup+innovació social no utilitzen les Xarxes
Els projectes art+grup+innovació social  activen la relació emocions+racionalitat. Aquesta és segur una relació que cal treballar més. Sembla que les dones estarien més ben preparades per a fer-ho.
Les dones tindran molta feina en els temps que venen.

La pregunta pendent: cal utilitzar les Xarxes Socials de forma creativa? És realment possible?
Algú ho està fent? No son un perill de perdre molt temps amb pocs resultats? No posen en perill la relació personal directa?

Continuarà.
En tot cas, l'interés era alt, hi havia emoció.
Ens haurem de tronar a trobar desprès de l'estiu, es clar.


dijous, 13 de juny del 2013

JA POTS COMPRAR EL LLIBRE EN eBOOK


El llibre Gente creativa, gente innovadora
està disponible al catàleg Amazon per 5,15 € en versió Kindle
Aqui teniu el link directe:
http://amzn.to/ZLnWrN

Si prefereiu la versió en paper, recordeu que el tenim als catàlegs:

EL CORTE INGLES: http://bit.ly/10TfWBY
EL MUNDO LIBROS: http://bit.ly/13Hu16j
READ ON TIME:http://bit.ly/193Dx9R
Espero que us agradi.
Santiago Guillen

ALLÒ QUE LES MAQUINES NO ENS PODEN FACILITAR (i 2)

Allò que les maquines no ens poden facilitar
  • Així doncs, estem parlant de maquines i de persones.  Recordem que en aquest blog busquem i expliquem experiències que ens ensenyen com alguns aconsegueixen combinar emocions i innovació en un mateix projecte. Emocions i innovació en el temps de les tecnologies. Per que, efectivament, ho podem aconseguir si ho fem amb gràcia.
  • Cada dia trobem bones pràctiques a empreses, a escoles, a universitats a barris. Però, tot d'una, observem que un ús absurd de les tecnologies TIC ens pot envair. Així doncs, en el primer article hem donat l'alerta sobre usos abusius de les Xarxes Socials. Quan les Xarxes es manipulen amb interessos comercials o amb ambicions de poder polític. Exemples, exemples negatius, en podem trobar justament aquests dies. La tecnologia, ja ho sabem, no es bona ni dolenta, però de gent dolenta n'hi ha, sempre n'hi ha hagut. Però aquí no ens volem distreure amb les amenaces, tenim la nostra feina i la fem, ningú no ho farà per nosaltres.
  • Però ara justament, trobem una pagina del Pais del diumenge 7 i les alarmes es tornen a encendre: El títol va lluny. Es diu, La emoción de las máquinas. L'autor, Daniel Verdú, escriu des de Madrid sobre el grup musical Krakftwerk, a punt d'aterrar al festival Sonar de Barcelona. Pels que no som habituals de musiques electròniques, aquí us en poso una petita mostra, molt recent, d'aquest grup, on fan inventari de musiques i d'imatges que han creat amb l'ordinador. http://bit.ly/11cIQNY  I també, una mostra que he pescat a l'atzar a la web del Sonar. Oblideu si és o no és musica electrònica. Sona molt bé, no?  http://www.sonar.es/ca/2013/prg/ar/major-lazer_181
  • El Sonar és el festival de música electrònica de Barcelona, una de les illes de modernitat que encara ens queden en un mar  de “ruralisme” de l'actualitat barcelonesa (últimament son molts aquí aquells que no poden oblidar que venen de la "terra"). De manera que, els que ens estimem la ciutat i ens sentim urbanites, ens agrada el Sonar per principi. Però aquí tenim aquest article amb títol provocador. Aquí ens parlen de les emocions d'un ordinador. Horrible.
  • És clar, ja ho sabem, això només és una forma de parlar "atrevida", podríem dir. Però no parlem pas d'uns xicots entremaliats. La banda Kraftwerk va començar l'any 70. Així doncs, calculem que es troben prop de l'edat oficial de la jubilació. De fet, si trèiem aquesta part del text, que ara ens sembla més aviat obra d'un agent de premsa espavilat, veiem que l'article ens parla de l'ordinador com d'un nou instrument musical. Això ja te sentit. Amb unes virtuts molt especials: pot aconseguir matisos sonors que no tindria un instrument tradicional, és mes fàcil de manipular per un principiant, i recull sonoritats del dia a dia de la gent. Amb això, crec que podem sentir-nos encantats d'haver-nos conegut. Visca la musica electrònica! Crec que la gent creativa te molt a guanyar amb aquesta musica.
  • Ralf Hütter, lider de la banda ens dona més pistes. Parla de democràcia musical i de llenguatge poètic al voltant de la vida de cada dia. No deixa de recordar-nos que això no es fa tot sol. "Jo segueixo aquí, per favor" ens diu amb ironia. Encara que també diu "les maquines son plenes d'emocions, son molt sensibles". Una clara provocació contra els anti-tecnològics, que n'hi ha molts més del que sembla. Traduït al llenguatge no poètic, significa que amb els ordinadors podem aconseguir matisos sonors que els instruments tradicionals no ens donarien. Però les emocions d'un ordinador no son massa diferents de les d'un piano. Per això, en temps del barroc, van introduir millores als instruments tradicionals, tecnologia tanmateix!, per a aconseguir el piano d'avui. No se si Mozart parlava de les emocions del seu piano
  • En fi, trobo que es una llàstima que un artista tan creatiu i innovador, que sap perfectament què fa i de què parla, es deixi anar per aquestes ambigüitats. Justament ara, amb la que ens està caient a sobre! Realment, ell i la seva musica no ho necessiten. Tampoc ho necessita el periodista del Pais que utilitza aquest títol sense avisar, sense cap ironia. Per que em temo que més d'un s'ho està prenent seriosament. També n'hi ha de pro-tecnològics. Ja només ens faltava això. Per què no parlem també de les emocions de Facebook, de Google, Twitter o Apple  quan faciliten al president Obama tot el que li cal per a espiar-nos pel forat del pany?
  •  
  • No, senyor Hütter, els instruments només son instruments. Les emocions son dels artistes i de la gent. No ens queden moltes coses, ara que ja ens retallen les pensions de jubilació, però les emocions encara son nostres. De manera que a Gent creativa continuarem buscant i explicant històries d'art, d'emocions i d'innovació, i si es possible, també de tecnologies TIC que permeten crear instruments nous, cada dia més sofisticats. En definitiva, histories de gent creativa, de gent.

dimecres, 5 de juny del 2013

ALLÒ QUE LES MAQUINES NO ENS PODEN FACILITAR

T'han dit alguna vegada que se't està possant cara de Ciborg?

Si utilitzes continuament les tecnologies de la comunicació, el mòbil, Internet, bases de dades, xarxes socials.. això pot ser greu.
Estàs envoltat de màquines, la teva relació en el mon pasa només a traves dela tecnologia?

*Això no és pas una questió banal. No és una alarma de gent que te por de la tecnologia. Hi ha gent que aprecia molt Internet i les xarxes i que es preocupa per aquesta invasió
Us recomano una entrevista amb tres professors de comunicació, que podeu trobar al blog del The New York Times, que tracta d'això, precisament.
http://nyti.ms/14dvtRO

* Allò que es diu en aquesta entrevista m'ha recordat molt el cas del "cantem opera i fem un canvi social" que comentavem aqui fa molt pocs dies.
Per que crec que la "innovació social" que fan aquests nens a la seva escola te molt a veure amb allò que aquests professors recomanen.
Per això deiem que el que fan amb la opera va més enllà dels limits de la seva escola.

*Un dels professors cita una frase de Niels Bohr, un dels físics més importants del segle passat.
Sembla que li va dir un dia a un alumne: "Vostè no està pensant, nomes està sent lògic."
O , el que és el mateix: reduint la cognició humana al comportament dels ordinadors, a l'operació mecànica.

* Sobre les persones que seleccionen les seves informacions i documents en una xarxa virtual automàtica, diuen: si filtrem les informacions que rebem amb un algoritme de Web, estem en un espai tancat. Un algoritme treballa nomes amb les dades disponibles.
Es clar que molts estan pensant ara que ells no corren aquest perill de moment. Però, ¿pensen en els seus fills quan fan un us intensiu de xarxes virtuals en el seu estudi, en la seva vida social o en la seva feina? Potser s'imaginen que estan trencant barreres quan en realitat s'estan acontentant amb un jardí tancat com un bunker. S'estan  convertint en un Ciborg?

*Un altra aportació de l'entrevista que te molt a veure amb el grup d'opera de la escola El Quijote: sabem que la diferencia entre informació i coneixement es molt important en l'educació o en la feina. Parlem de coneixement quan som capaços de relacionar les coses dins d'un  marc d'informacions i fets que hem trobat a la nostra vida.
Aquest marc és el nostre marc, no s'hi val a utilitzar el marc de la vida dels altres, com  a referència. El saber en profunditat emergeix de la vida humana, no es res que es pugui substituir per un producte prefabricat o que es pugui automatitzar.
(Per això els del Quijote guanyen coneixement per l'acció que fa cadascú i el grup.)
O sigui, que no ens podem carregar el cervell amb un xip com a Matrix, si no volem esdevenir Cyborgs o robots.
Ni tampoc fer-ho en format tradicional, tot reduint l'aprenentatge a imitar els mestres.
Amb xip o sense, no aprenem de veritat com a persones. No adquirim coneixement , guardem informacions al magatzem.

*Finalment, una invitació dels professors del New York Times: els perills de invasió  de les xarxes tecnològiques no es superen amb regulacions o barreres. Hauríem de ser pro actius per a donar forma al nostre entorn de manera que cada persona pugui desenvolupar el seu vertader potencial.
Per exemple, dic jo, tot fent una opera

Post Data
I per acabar, us convido a veure un petit video que explica la historia d'un noi que ho veia tot en blanc i negre, fins que un dia li incorporen un software al cervell que li permet percebre el color. Va pel mon amb una mena de micro al cap que capta la llum. Ha aconseguit que el Govern de la Gran Bretanya li reconegui que aquest software forma part de la seva persona. Ell diu que li ha reconegut que ell es un Ciborg. O sigui, que ja es veu que no tothom li dona el mateix sentit a aquesta paraula
http://bit.ly/16JI2YS

Pels que vulguin entrar més a fons en el tema, recomano el blog www.redfractal.com
Son professionals que fan projectes de xarxes a les empreses i que treballen el tema com cal


dilluns, 3 de juny del 2013

CANTEM OPERA I FEM UN CANVI SOCIAL


En una escola primària hem trobat això: nens que fabriquen una opera. Ells fan tots els oficis, els artístics, els tècnics, la gestió, l'organització.
Per que una opera funcioni ens cal la musica i els musics, els cantants i els escenògrafs, però també els fusters, els decoradors, els dissenyadors de vestuari, els que fan els vestits, els que es cuiden del catering.
Els nens ho fan en equip, n'aprenen i s'ajuden els uns als altres

Al final representen una opera davant del seu public, una opera que han inventat, que han fet.
La professora Tamara Alia de la escola El Quijote, de Madrid, ens ho explica en aquest vídeo.
En el fons, ens diu que així hauríem de funcionar tots en la vida. Crec que te molta raó.
Val la pena escoltar-la:
http://www.youtube.com/watch?v=2p_OTbp_X0Q

En aquesta historia hi trobem alguns elements que van més enllà de la pròpia escola.
Per exemple: tot això ho fan amb un mètode de treball que no te res d'improvisat.
Tal com ho expliquen, els professors que hi participen assisteixen abans a un curs d'entrenament.

Un altre element sorprenent: treballen en un projecte que mobilitza les emocions de cada participant i del grup. Gràcies a aquestes emocions, fan innovació social. Això vol dir, un projecte racional que inclou superar les barreres socials entre els nens, aprendre a treballar en grup, activar la empatia, activar la visió holística, adquirir nou coneixement a traves de l'acció de cadascú, ensenyar i aprendre, uns dels altres, millorar la capacitat de pensament en altres matèries.

Sense fer discursos, els nens aprenen nous comportaments, es comporten com a ciutadans.
Per que tot això que aprenen val per l'escola i val per la ciutat. Tindrà sentit ara i quan siguin adults.

Aquí també els mestres aprenen: ja no son ells els que ho ensenyen tot. Ara ffaciliten les coses per a que els nens i nenes s'ajudin mútuament, cadascú aprèn i ensenya als altres. Els mestres transmeten als alumnes els elements de mètode que els nens no serien capaços d'improvisar. Els nens no comencen de zero, aprofiten allò que la tradició artística, artesanal i organitzativa ha anat posant a punt.

Tot un projecte d'innovació social.
Si en voleu saber més, això és el projecte LOVA i el podeu trobar aqui:
http://proyectolova.es/index.php


dimarts, 14 de maig del 2013

JA PODEU COMPRAR EL LLIBRE

El llibre "Gente creativa, gente innovadora"

 està disponible.
Aqui teniu tres webs per a comprar-lo
En podeu triar una qualsevol:

EL CORTE INGLES:  http://bit.ly/10TfWBY
EL MUNDO LIBROS:  http://bit.ly/13Hu16j
READ ON TIME:http://bit.ly/193Dx9R
Si pagueu amb tarjeta us l'envien a domicili
Espero que us agradi i que m'envieu els vostres comentaris.
Santiago Guillen
Gent Creativa
 

divendres, 10 de maig del 2013

Alguna cosa més que un ritual de llibre




Vam celebrar a Barcelona el llibre "Gente creativa, gente emprendedora", tal com havíem anunciat
i va ser, realment, alguna cosa més que aquell ritual que es fa quan es posa a la venda un nou llibre.
Alló va ser molt viu, gent molt interessant que va dir coses que haurem de tenir en compte.


Per exemple, Carme Mayugo, de Teleduca, que sap fer projectes que generen innovació com poca gent a Barcelona.
O com Mariona Castells que combina l'art i la gestió. Les seves aportacions sobre la relació entre l'artista i la gent creativa que participa en un projecte van ser molt potents. Es veu que sap de què parla.
Algú va dir, amb bon sentit que també caldria aprendre dels fracasos, que segur que també n'hi han. Certamant, se'n pot aprendre molt.


La presencia de Moritz es va notar en la cervesa que vam veure tots plegats. Però Moritz entén també la innovació que l'art pot introduir en una empresa. Crec que no n'hi han molts com ells a Barcelona que ho portin a la pràctica.
Antoni Tornel va parlar com un empresari que sap què pot significar el turisme creatiu quan facilita l'arribada de talents culturals o empresarials a la nostra ciutat. Ell hi treballa des de www.turismocreativo.travel de ATP Comunicciones.
I molts altres que van parlar de la seva sintonia amb el projecte i amb el llibre que entre tots hem fet possible. Molts dels assistents l'han fet possible

Ara tenim doncs unes energies noves, aquesta nova gent que participa i s'incorpora a la dinàmica creada. Alguns van proposar justament això: més participació, més cotinuitat en els intercanvis, més relació, més enllà de la relació online.
Per que també hi ha vida més enllà d'Internet

Molts volieu ser-hi però és cert que l'horari no ho feia gens fàcil. Tan se val. Ocasions no en faltaran. En tot cas, si encara no teniu el llibre, el podreu tenir a casa per correu. Només cal que m'envieu la vostra adreça i 12€ per correu o per transferència a 3025 0001 14 1401014066

dilluns, 6 de maig del 2013

Ens trobem el dimecres 8, recorda




Només vull recordar-vos que ens trobem el 8 de maig, dimecres

A Barcelona, Bar Velòdrom a les 12:30
Entrada lliure, per a tots, i esteu convidats a  una moritz

Vindran molts dels personatges del  llibre, els podreu coneixer, valdrà la pena

 Bar Velòdrom, a l'altell.
C. Muntaner 213.( Diagonal), Barcelona.
Es aqui, no us podeu perdre, aqui hi ha el mapa:  http://goo.gl/maps/Ys5LI


Santiago Guillen
Gent creativa
Barcelona

Blog en català:
http://gentcreativa.blogspot.com
En castellano:
http://gentcreativa.wordpress.com

Si no poseu venir però us interessa el llibre, podeu reservar-ne un exemplar  si m'envieu un e.mail aqui: sguillenf@gmail.com

dijous, 25 d’abril del 2013

Presentem el nou llibre el 8 de maig a Barcelona




Us convidem a la presentació de

Gente creativa, gente innovadora

un llibre que neix amb 46 pares i mares,

és a dir, mecenes,

que l'han trobat interessant i necessari.

Son mecenes de Barcelona i de moltes ciutats.

També veureu que els personatges son de ciutats d'aqui i de tot el món.


Us convidem a prendre junts una cervesa al Bar Velòdrom de Barcelona.
El dia 8 de maig, a les 12:30

Hi haurà molta gent creativa, com vosaltres.

 Es aqui:  http://goo.gl/maps/Ys5LI


dilluns, 8 d’abril del 2013

A BARCELONA, FORMACIÓ PELS PROJECTES CREATIUS


En aquest blog encara estem vivint  l'impacte del nou llibre Gente creativa, gente innovadora.

Això ha fet que el ritme dels articles s'hagi alterat molt.

Ho sento.

Pero, és que no passa cada dia que 45 mecenes es possin d'acord per a fer neixer un llibre que  no

demana permis als que fan i desfan a casa nostra.

No temin permis dels editors ni de Sant jordi, ni de l'academia, ni del govern, ni dels que parlen en

nom dels artistes, ni de la pàtria (o els que es pensen que parlen per la pàtria), ni de la premsa, ni de

l'esglesia, ni de les Caixes ni dels Bancs..

De manera que , si el llibre al final no us agrada, tota la culpa serà meva.



Pero hi trobareu gent molt interessant: gent sensible, inteligent, gent bona...i que fa coses, cada dia,

sense desanimar-se.

Com aquesta gent que es diuen ARTIBARRI.  Ja n'hem parlat altres vegades, pero ara justament

estan anunciant un curs que sembla molt interessant, per a persones que vulguin tirar endevant

projectes creatrius, que volen innovar al seu entorn social.



Si això us interessa, val la pena que us mireu aquesta proposta. És una formació practica i la majoria

dels que parlen son gent que fa projectes i que sap de què parla.

http://artibarriblog.wordpress.com/4-serveis/4-formacio/

Santiago Guillen

Gent Creativa


dilluns, 25 de febrer del 2013

VISCA! Tenim llibre


Gracies a tots els que heu sumat per a arribar al cim dels 2000€ que fan possible el llibre
 Gente creativa, gente innovadora.
Ara l'estem fabricant. Només son 300 exemplars.
Pero és un pas endevant que fem molta gent, per que hi creiem.
No esperarem que sigui de moda

dijous, 7 de febrer del 2013

ENTRE TOTS ESTEM FENT AQUEST LLIBRE






ENCARA HI SOU A TEMPS


Encara hi som a temps si vols formar part d'aquesta historia. Per altra banda, et puc assegurar que , en certa forma, es pot dir que ja hi ets.
Fins el 27 d'aquest mes pots fer la teva aportació com a mecenes. Des de 20 € en amunt. Suposo que encara no ho has fet. Son tres minuts del teu temps.
Si fas clic a aquesta web trobaras la informació necessaria
http://www.verkami.com/locale/ca/projects/4104-gente-creativa-gente-innovadora
Ens fas falta tu també. Gràcies.
Santiago Guillen
Gent Creativa

Si a més vols saber-ne més...
AQUESTA ÉS UNA HISTÒRIA...
Aquesta és una història on tots hi sortim. Va començar fa un parell de setmanes i avui ja som 22 els que aportem una mica de diners per a fer possible aquest llibre.
Això és l'important, la gent, nosaltres.

Nosaltres hem decidit que donarem un pas endevant, per que alguna cosa hem de fer per a tanta gent que avui no veuen llum al final del tunel.
Gent que potser ha perdut la fe en les paraules, que no troben res que doni sentit a la seva vida o a la dels seus fills.

Aquesta és també una història de molta gent, que va començar fa quatre anys, tot buscant  projectes on nens o adults superaven les seves limitacions individuals, les seves barreres de tota mena: miseria, desconfiança en els altres, por del futur.
Aquests exemples de Bolivia, de Brasil, Venezuela, USA, Canadà, Gran Bretanya, Alemanya.. fins arribar a Madrid i a Barcelona son en aquest llibre. Son persones que fan coses amb sentit, que practiquen l'art en grup i aixi canvien el seu entorn social , creen innovació amb emprenedors.

Ara sabem que això és possible i que cal explicar-ho a més gent per que també ho facin. Per que superin l'aïllament i la por, i s'animin a donar la batalla on les armes son la bellesa creada i compartida. On l'objectiu és superar barreres, impulsar canvis en el seu entorn, innovacions.
Ara sabem que això és possible, que ho farem avançar nosaltres, que utilitzarem aquest llibre per a donar un pas endevant. Un pas que fem, sense demanar subvencions ni miracles, per que participem i demanem als altres que també ho facin.

Ja som un primer grup, ja tenim la meitad dels diners. Anem a aconseguir mes gent per a participar en aquesta aventura. És una petita historia pero possible, necessaria, efectiva. Som capaços i ho farem. Ara no és hora de critiques ni de lamentacions. Això ho farem nosaltres.
Per a aconseguir més mecenes per el llibre:
Per favor, reenvia aquest link als teus amics, per que ells també es facin mecenes com tu.

dijous, 24 de gener del 2013

DEL CAOS EN POT SORTIR LA CREACIÓ


Estic encantat, finalment, ho estic aconseguint:  el meu nou llibre

Us convido a "visitar-lo" a la finestra que hi ha a la dreta d'aquesta pagina

Es diu "Gente creativa, gente innovadora".

Allà parlem dels casos del blog i molt més. De com podriem millorar el metode dels projectes, de

com en podriem aprendre els uns dels altres.

Ho hem de fer ara. Per que del caos en pot sortir la creació.

 Mireu l'homenet a sota l'arbre. El vent que bufa s'ho

emporta tot, la pols, les fulles seques, branques molt groses.

Son els temps que ens han tocat.

Pero ens cal una llum d'esperança, una acció que ens doni

sentit. Per això ens cal actuar ara.



Us convido a participar al llibre com micro mecenes.

Entreu a Verkami i participeu al crowfunding.



dimarts, 8 de gener del 2013

Un petit grup de musics petits que arriba molt lluny









En aquesta nova etapa de Gent Creativa, continuem treballant des de l'art, però ho fem amb BCNThe Lab. Ens han convidat a participar i participem tant com podem.
Però avui començarem parlant d'una historia que queda molt lluny de Barcelona.
Fem un salt fins a Paraguay on trobem un grup de nens que ens poden ensenyar coses molt interessants.http://www.youtube.com/watch?v=O6rgkCUstaE
Si donem un cop d'ull a aquest vídeo gairebé no calen paraules: son un grup de nens en una barri pobre on un mestre s'ha proposat de formar amb ells una orquestra. Tenen l'il.lusió de fer-ho i poca cosa mes. D'instruments no n'hi han ni diners per a comprar-ne, així que s'associen amb un expert en escombraries que comença a  fabricar instruments amb aquesta matèria prima.
Quan al vídeo sentiu, sense veure l'instrument, com sona la musica i amb quin sentiment ho fa aquella nena, us quedeu sorpresos tot descobrint amb què està fent musica.
Aquests son miracles que de vegades fa la tecnologia, si el projecte te sentit.

Així doncs, tenim a Paraguay un grup que funciona. S'han ajuntat un mestre, un músic, un recuperador de deixalles, un expert en comunicació a les xarxes socials, un expert en crowfunding, un càmera de vídeo...i una banda de nens amb moltes ganes.
El resultat és al vídeo, el canvi al barri es respira. Aquí tenim una innovació que sap crear el seu propi coneixement, que transforma una realitat social amb una inversió mínima, amb un projecte viable.

A mi em sembla que tot això és perfectament vàlid per Barcelona i el seu Laboratori -ciutat. L'entorn és diferent, les tecnologies també. Els recursos son els que hi han en cada cas.

Aquí, quan parlem de Laboratori, molta gent pensa que això serà una història d'enginyers.
Molta gent pensa que els enginyers som gent de pinyó fixe, que només pensem en aplicar la nostra tecnologia a qualsevol situació.
Que som com aquell nen que te un martell i que veu claus per tot arreu !
Crec que no sempre és així.

A BCNThe Lab, justament, estem començant a fer un altra cosa.
Estem fent un Laboratori obert a la ciutat i als ciutadans que hi participen, on la ciència i la tecnologia, l'art i les humanitats s'hi troben com a casa.
Per que saben que la innovació social, la innovació de la ciutat que farà possible cada projecte , s'alimenta d'un nou coneixement que estem creant entre tots

Us recomano un llibre acabat de sortir, una "Alicia" amb imatges d'impacte i una nova història:
http://www.verkami.com/projects/3578-