dimecres, 28 d’octubre del 2009

Otavalo

Cada any al mes de febrer, a Otavalo hi ha una reunió de gent molt especial. Otavalo es una ciutat mitjana, a l’Equador, dalt de la muntanya. Allà s’hi fa musica i artesania, vull dir que molta gent ho fa. Si assistiu a un concert a Otavalo, la quarta part del públic son gent creativa. Això és nota, es un públic amb sensibilitat per a moltes musiques, sofisticades i populars, tradicionals i actuals, es un públic on molts fan artesania.

No ho havia pensat , però un festival de musica pot ser diferent dels altres festivals pel públic que s’hi troba.
Al febrer a Otavalo hi fan cap otavalenys de tot el mon, comerciants d’artesania i grups musicals implantats a Europa, Estats Units, Canadà, Japó, Austràlia. Tots ells, indígenes que van sortir a conquerir el mon, quan a casa seva no els deixaven respirar els “conquistadores” o els seus descendents. Sense fer soroll han anat guanyant espai i avui es fan respectar a la seva ciutat, una ciutat creativa.

Quan arribes a Otavalo hi trobes gent sensible i un ambient tolerant. No tens la impressió de ser un ianqui, un blanc apreciat pels seus diners. La cultura indígena és pacifica, ecològica, universal. Otavalo no és un parc temàtic indígena sinó una ciutat actual de gent creativa. Tenen els seus problemes i Equador és un país pobre, ja ho sabem. Però dona gust trobar-se amb gent que recupera la seva dignitat sense victimisme ni revengisme. S’estimen la seva cultura andina però no semblen localistes sinó internacionals.

Perquè em sembla que allà la gent ho son més que a Europa? Serà que per aquí ens han planxat la creativitat amb una escola i una feina basades en rutines i disciplines?