dijous, 30 de juny de 2011

Gent Creativa. Cap el tercer any

Sí senyor, ja hem fet els dos anys i hem començat a caminar cap el tercer.
Això vol dir, un blog amb més de 100 notes, podria ser un llibre.
Però sobretot, vol dir gent que va llegint les notes. Entre 400 i 500 cada mes.
També vol dir que aquí hi ha molt futur. No ho emblava pas quan varem començar, per que sembla que els temps van madurant i que les coses encaixen, cada dia més.
Al final, quan parlem de Gent Creativa, de què parlem?
Dons ho podríem dir així: “el millor de la nostra vida, és gratis. Ho rebem sense haver de pagar, ho donem sense cobrar”
Naturalment, això val per la creació artística i per a totes les activitats. Cada dia ho vivim amb la gent que trobem. Aquest cambrer que em posa un cafè, ho fa només per que li paguen per a fer-ho i prou? Aquesta infermera del CAP que em dóna un servei, aquest professor que m’ensenya, aquest músic que toca?
La vida pot ser molt trista si només fem el que fem pels diners. A més, quan ho fem així, es nota, es nota molt.
Si, ja sé que us deuen i no us paguen. Però no podeu viure amb un llibre de comptes al lloc del cor. Us podeu quedar congelats.
Això és potser el que Bernard Stiegler ens explicava al CCCB fa un parell d’anys. Parlava d’economia “contributiva”. Aquí ho podeu trobar: http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html
Si volem ser alguna cosa més que consumidors, gent enganxada pel consum d’objectes, ens cal ser “gent creativa”. Això val pels que practiquen l’art, d’alguna forma, al nivell que sigui, sols o en grup. Sobretot si ho donen als altres, d’alguna manera.
És clar que també hi ha altres formes que no són artístiques, com els d’esportistes (amateurs o professionals) o els emprenedors (que intenten fer coses de valor tot guanyant diners), o els que treballen (cobrant) per a donar el millor servei a la gent.
De gent creativa en podeu trobar a les situacions més insòlites. Aquí hem parlat d’alguns exemples que passen prop de nosaltres, amb gent que són com nosaltres.
Hem parlat de gent que ve de tot el món a Barcelona de vacances per a practicar algun art, com cantar, pintar, ballar o cuinar. N’hi ha milers, cada any. A Barcelona Turisme Creatiu en veureu diversos exemples: http://gentcreativa.blogspot.com/2010/12/vacances-per-gent-creativa.html
Gent que participa en dissenyar una festa, en produir-la i en realitzar-la amb els seus veins. http://www.fusic.org/cms/index.php?option=com_content&view=article&id=64:torna-la-llegenda-dun-mar-vivent&catid=1:general&Itemid=6
Si voleu veure dotzenes de poblacions que ho estan fent, podeu visitat aquest espai http://www.tallersperalafesta.org/portada/principal.asp
Gent que ha emprés el camí de formar un grup musical i fer quilòmetres de carretera per donar concerts. Que fa la seva música amb convicció. Que no sap di algun dia s’hi guanyarà la vida, però ho fa amb ganes.
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/els-beatles-avui-ja-no-serien-el-mateix.html
Gent que ha arribat fa pocs anys des de molt lluny, que ho tenen difícil per a conviure amb els seus veïns, que viuen en barris amb pocs recursos ...i que un dia troben l’oportunitat de cantar junts amb altres veïns, de conviure sense conflicte: http://gentcreativa.blogspot.com/2011/06/musica-i-dignitat-1500-nois-i-noies.html
Tots ho fan gratis, ho donen sense cobrar. Que siguin amateurs o professionals, tan se val. El que compta és allò que fem mes enllà dels diners. Compta per nosaltres, per la nostra dignitat. Per que això ens fa ciutadans. Compta pels altres. Així anem fent possible una nova societat “contributiva”.

dimarts, 21 de juny de 2011

Música i dignitat: 1500 nois i noies canten amb artistes

Si algun despistat s’hagués colat a l’Auditori de Barcelona el dia 10 de juny, potser s’hauria imaginat que allò era una festa de fi de curs.

Una festa grossa, per que cantaven set corals amb una banda i una orquestra del Raval de Barcelona.
Però l’ambient era ben diferent, la química hi era. Vull dir la química de la creativitat compartida.
En realitat, no calia anar a l’Auditori: l’important eren els tallers musicals que durant tot el curs varen facilitar la trobada de nois i noies de molts orígens diversos, compartint les cançons i la música.
A l’Auditori s’hi respirava l’aire d’aquells tallers, mireu les fotos, això no s’improvisa.

Aquells nens i nenes havien passat per una immersió en la música, amb dos conjunts musicals de qualitat, amb artistes. Allò no eren pas classes de musica, ja ens entenem.
Una experiència de creativitat que és el millor passaport cap a la dignitat i la ciutadania. Especialment, quan el món adult on hi viuen encara és tan ranci, tan carregat de reticències i de sobreentesos que ells hauran aprendre si volen sobreviure.
Una dosi de dignitat, ara que sembla que la dignitat es torna a cotitzar. Potser no cotitza als mercats, però si que ho fa al cor de molta , molta gent. Més del que sembla
Si en voleu saber més sobre qui ho fa i com... podeu començar per l’Escola de Músics, una institució de formació reconeguda per la seva qualitat i per la seva iniciativa, una peça bàsica del món musical de la ciutat, una escola privada. Veiem que no els hi cauen els anells per anar a tocar amb la gent creativa més jove del Raval i del Besòs: http://www.lescolademusics.com
Visiteu també el programa Pla Educatiu d’Entorn que arriba a moltes escoles de Catalunya amb idees que salten els esquemes acadèmics: http://www.xtec.cat/lic/entorn/index.htm

dijous, 16 de juny de 2011

Els indignats i la Declaració del “consens de Barcelona”

“El consens de Barcelona” es un document que podeu trobar aquí
http://consensus.nova.cat/ca/node/1480
Crec que us interessarà si heu seguit el moviment dels “indignats” amb curiositat o amb simpatia.
Vosaltres us heu preguntat, en el fons, què volen?
La resposta millor que he trobat fins ara és aquest document. Negre sobre blanc, un conjunt d’experts i de ciutadans de tot el món ha treballat durant mesos per a posar en solfa allò que ens evoca avui la paraula indignació.
Fa poques setmanes han donat forma a aquesta feina conjunta i ara l’ofereixen a tothom que vulgui recolzar-lo. Aquest és el camí, molta gent l’estava esperant.
No es tracta de liquidar la democràcia per inútil sinó de condicionar als agents politics i les institucions per a canviar les regles de joc, per respectar la dignitat, aquí i a tot el món. No és un tema local, ni una batalleta entre un cap de policia i uns quans violents.
Per què mes enllà de l’anècdota d’acampades a les places públiques, crec que estem davant d’un moviment cultural d’abast mundial. Un fet que es aquí per a quedar-se molt de temps i que acabarà modificant les regles de joc
El tema de fons és molt evident i molt fort: tenim dignitat? No ens ho hem preguntat quan hem contemplat abusos sistemàtics del món financer amb total impotència?
Si abans guanyaven molt i produïen poc o res, per què ara que han perdut en aquesta loteria que els han muntat, no saben fer-se càrrec de les seves pèrdues?
Per què ens hauríem de prendre seriosament la seva lletra petita dels contractes d’hipoteca?
Per què hauríem d’acceptar el xantatge dels que ens estan amenaçant amb el caos total si els hi toquem el patrimoni? No és estrany que els governs i els polítics estiguin anul·lats, ells son les primeres víctimes. No són pas els protagonistes, han renunciat a ser-ho.
Aquí i a Londres , a New York , a Paris, a Frankfurt... al final els financers hauran d’assumir les seves pèrdues, com tota empresa. Aquestes són les regles, les seves regles, per cert.
Una situació semblant la varen crear fa us anys a Amèrica del Sud i al final varen assumir les pèrdues. Ara les hauran d’assumir a Grècia i arreu. A Islàndia ja han pres aquest camí.
Alguns ja en parlen, molts miren cap un altra banda i es fan el distret. Els ciutadans al·lucinen. Però no som formigues, com alguns pensaven. Tenim dignitat i ens indignem
Les regles de joc canviaran, molt abans del que alguns creuen, per que la gent, a tot el món, està reaccionant. Tindrem una reacció pacifica o violenta? Esperem que els incidents del Parlament nomes seran una anècdota i que la violència quedi aviat descartada.
Precisament, l’assumpte del Parlament de Catalunya ha esta una distracció , la ingenuïtat d’un moviment que no té disciplina suficient per a muntar-se un servei d’ordre com els partits o els sindicats saben fer molt bé. Sense un servei d’ordre, una brigada de deu violents poden condicionar una manifestació de 3.000 persones. Ho hem vist tots.
Una anècdota que alguns voldrien que fos també el final dels indignats. No s’ho poden pas creure. No són pas tan ignorants.

dijous, 9 de juny de 2011

“Els sons visibles”, són imatges de la creació musical

Són 28 imatges d’Ariadna Trias que es presenten a Mataró a partir del 3 de juny.
Són emocions compartides a través de l’art de la música, com ells diuen
Són imatges que els nostres protagonistes no ens podrien explicar en paraules: http://elssonsvisibles.blogspot.com/
Si no aneu a l’exposició visiteu la web. Són fotografies que no s’obliden
Però això no es pas tot...
“Els sons visibles” forma part del projecte “Art social”.
Si mireu el programa d’activitats i les entitats que hi participen quedareu impressionats: http://www.artsocial.net/
“Art Social” reconeix el potencial creatiu de les persones, infants, joves i adults amb diversitats funcionals que participen en activitats musicals amb la seva forma singular d’experimentar la música i d’interactuar a través seu.
Hi trobareu exemples d’arterapia, projectes per a joves (des de professors de filosofia que treballen amb la fotografia, fins accions que promouen els valors cívics o que estimulen als joves a autogestionar-se), projectes amb nens en contextos singulars o conflictius, persones amb discapacitats intel·lectuals, persones sordes, discapacitats diversos que contrasten els seus punts de vista.
Tot es mou a partir de la creativitat de la gent. Potser l’expressió “art social” ens podria fer creure que son accions socials i assistencials, on el ciutadà es el receptor passiu de la benevolència dels forts i dels bons. “Serveis socials” son sovint l’equivalent d’assistència a desvalguts. “Art social” podria amagar una realitat vergonyant “d’art per a pobres”
Però aquí, el punt de partida és la creativitat que tots portem a dins i que cal estimular i facilitar. Això és el que fan a Mataró aquests dies. Són entitats que ho fan tot l’any, a Mataró o a altres ciutats.
Per a ells, la paraula social es refereix a la seva voluntat d’induir “canvis a nivell social”, en diversos sectors, com dones, discapacitats, salut mental, nens, joves...

A través de les diverses disciplines: teatre, dansa, música, fotografia i vídeo...
De les entitats que hi participen, avui no en parlarem, ho farem més endavant, són moltes i molt diverses, amb idees molt interessants. D’algunes ja hem parlat aquí.

dimarts, 7 de juny de 2011

Fotògrafs i ONG

Imagen en acción” és una agencia de fotografia sense ànim de lucre. Volen millorar la visibilitat d’ONG i col·lectius del tercer sector.Sense ànim de lucre vol dir que fan el que poden per a cobrar només el que el client pot pagar, si es tracta d’entitats d’interès social.

Si entreu a la seva web veureu que fan feines amb gràcia

http://imagenenaccion.org/objetivo-solidario/objetivo-solidario-11/


dijous, 2 de juny de 2011

Humor i crisi

El bon humor no el perdrem pas, ni en plena crisi.

Aquí teniu una bona mostra. El que ho ha fet sap de què parla. No n’hi ha prou de ser divertit, cal tocar bé la música.

Ja veureu que aquest vídeo, en el fons, també parla dels trilers i dels ludòpates que ens han portat a la misèria. Tots en coneixeu, sobretot si parlem de la nostra estimada crisi immobiliària.

El problema és que sembla que molts d’ells no s’han adonat dels que han fet i semblarien disposats a continuar amb la “juerga”, sinó fos que s’ha acabat el whisky.

Per això, sortir de la crisi, també es una qüestió d’ètica.

Per això ens cal escoltar als “indignats”.

Per això n’hi ha que en parlen amb tant de menyspreu o amb tanta irritació.

Per que els hi recorden coses que preferirien oblidar.



Però no perdrem el bon humor...