dijous, 26 de gener del 2012

Què hi fa un artista a una empresa com Unilever?



Aquesta és una història de llum i calor. Ens explica com la creativitat pot canviar l'entorn on treballen les persones. Pot fer les persones més creatives.
Es clar que la creativitat es un tema de moda. També ho van ser, en el mon de la feina, el màrqueting, el disseny, els ordinadors, internet i la web, les xarxes socials.
Avui parlen d'idees creatives per a llençar noves empreses. Però no n'hi han d'idees creatives, hi ha gent creativa. Podem facilitar-los un entorn estimulant per que ho siguin. Això fan alguns artistes a algunes empreses, com a Unilever

Avui tenim, en directe, una persona que parla en nom d'una gran corporació i que ha descobert el valor de l'artista, del creador que, a través de la seva obra, aporta una nova llum a la realitat. Aquesta realitat pot ser el carrer d'una ciutat, l'espai intim d'una família, tot un país. També pot ser una empresa i la gent que hi treballa.
Per què no? Com ho hauríem de fer? D'això parlarem, doncs.

Unilever és una empresa multinacional, de fet , és un grup d'empreses, que produeixen aliments congelats, gelats, perfums i detergents, i potser encara més coses. Segur que en comprem sovint.

Ens parla en aquesta entrevista el seu vicepresident, James Hill. La trobareu qui, en anglès. Pels que l'idioma representa una barrera, en faré uns comentaris curts.
El nostre personatge te 43 anys, molt jove pel seu càrrec i treballa des de Rotterdam

El text que us recomano el trobareu a la web de TAFI, una fundació anglesa que entrena artistes que volen treballar a empreses, crear i transformar l'espai del treball. Trobareu el pdf en la primera pagina
http://trainingartistsforinnovation.eu/unilever-and-artistic-interventions/

En realitat aquest no és un cas, sinó un conjunt de casos que el mateix Hill ha coordinat en diferents empreses del grup. Cada empresa presenta situacions ben diferents, en sectors diferents: fabriques d'aliments o oficines de publicistes, per exemple. Els grups d'artistes  hi fan teatre, vídeo, arts plàstiques o musica.

Des del punt de vista de les empreses, les situacions també son diverses. En un cas, es tracta d'una fusió de dues empreses i de superar les barreres per la comunicació. En un altre, de captar i retenir joves amb talent que busquen llocs de treball més creatius. En altres, de millorar la relació amb els compradors i els seus sistemes de valors, com l'ecologisme.

En tot cas, ens diu James Hil, no tenien finalitats altruistes envers els artistes. No volien fer de sponsors, sino que tractavem de donar una impuls a l'estrategia de l'empresa.

James Hill sembla una persona que m'agradaria conèixer algun dia. Ens explica els seus èxits però no amaga errors que també han comés. En cada cas ens diu qui li va proposar la idea, no ens dona entendre que es ell mateix qui se les pensa totes, com fan sovint els nostres conciutadans.

M'agrada en particular un dels casos que comenta. Es tractava de crear un entorn creatiu en una de les empreses, la mes tradicional. No era imaginable que purguessin proposar al personal ni als directius que participessin en un taller artístic. Era gent molt formal, en un ambient distant. Per on podien començar?

Les oficines eren realment fredes i impersonals. Per aquí van començar, per les oficines. Van buscar un grup d'artistes gràfics que van redisenyar alguns espais col.lectius de forma atrevida, en un contrast total amb l'ambient inicial.
La provocació va tenir efectes en algunes persones: alguns van entendre que es podia fer, que estava permès tenir idees, i van començar a decorar en la mateixa línia el seu propi espai de treball, a manifestar la seva personalitat, a demostrar la seva creativitat de forma incipient.
El gel estava trencat i altres artistes van continuar l'operació.

Per a facilitar la relació entre artistes i empreses i assegurar l'encaix de cada actuació en funció de la situació i de les finalitats, la entitat Arts&Business actuava com mediadora antre uns i altres

Per a molts que vam viure els temps del Maig '68, quan una empresa era considerada com part del "sistema", es a dir , maligne per definició, tot això semblaria impensable. Però avui, segurament, l'enemic ja no és tan clarament a les empreses industrials. Son els financers de la City i de Wall Street els que ens buiden les butxaques amb eficàcia, els que mobilitzen als indignats de cada país.

Què fa doncs un artista a Unilever? Per a molts dirigents educats en la racionalitat, la lògica i els números, aquesta pregunta pot ser encara una provocació, un absurd. James Hill ens diu que ell també va sortir així de a seva escola de "business". Però va acceptar el desafiament. Ara diu que ell mateix ha madurat en el procés. Segur que si