dijous, 28 de juliol de 2011

Ja tenim indignats, ara ens cal l'artista


Aquesta història tracta d'art i de participants i va passar a Barcelona, a Poble-sec. Però crec que la podrem aplicar a qualsevol procés participatiu, a l'empresa, a la política, als diaris. A totes les situacions que podeu viure a Internet i a les xarxes socials.
Fa pocs dies dèiem aquí "tots som artistes". Ho deia en Pau Casals i també Yeyudi Menuhin. Però atenció, que molts ciutadans artistes i participatius, molt Youtube, Facebook o Twitter no fan una obra d'art. Molts indignats no fan un govern, molts Wikileaks i Christian Lassange no fan un periodista ni un diari.
: http://gentcreativa.blogspot.com/2011/07/tots-som-artistes-lart-en-temps.html

D'acord, la participació és el futur, però sense demagògies.
Doncs, fa pocs anys, vaig participar al barri de Poble-sec a un projecte artístic i participatiu, es deia Ulisses. Ho vaig viure i ho puc explicar tal com va passar. Ulisses, el viatger, era el personatge de la historia, l'heroi del nostre segle, que va d'un país a l'altre. tot plegat hauria de ser una festa al carrer, amb artistes i participants de moltes cultures i origens. Tants com els qui hi ha vivint al barri. Va ser un éxit, però no ho han tornat a repetir. Era conflictiu, és clar. Encara ens queda molt camí per a fer, molta paciència.
http://gentcreativa.blogspot.com/2010/01/quan-tornara-ulisses-al-poblesec.html

La gracia del projecte era reunir artistes, amateurs i ciutadans amb ganes de compartir un mateix projecte, una creació conjunta a partir d'una gran diversitat. Musica, dansa, dissenys, teatre de carrer, disfresses i figures.
Varem reunir la gent, els anàvem a buscar a casa, no esperàvem que vinguessin. Els varem reunir i els hi vam dir, el projecte es vostre, digueu què voleu fer i com. Nosaltres us hi ajudarem.
La diversitat era total, tots els colors, tots els llenguatges, totes les edats i sexes, totes les classes socials. Tots els nivells de talent i de competència. Podia haver estat com la Torre de Babel. Però aquí ve la noticia: hi havia tensions però la festa es va fer, un èxit.
La gent participava per que acceptava una disciplina implícita. Acceptava la regla del talent artístic, la disciplina de la qualitat, la clau de la autoritat que tots respectaven.
qui no ho hagi vist no s'ho creurà, però el mateix passa als prop de 70 projectes artístics i participatius que hem anat comentant en aquest blog.
Podem treballar amb participació, podem assumir la diversitat, però cal l'artista, el que crea la tensió cap a la qualitat. Sense qualitat no hi ha emoció, la participació ja no te sentit. S'apaga la flama. Pot néixer una primera il.lussió, però despres veiem que no valia la pena, que no anàvem enlloc.
Tota la vida he treballat d'enginyer, molts anys amb la informatica i Internet m'he guanyat la vida.
Però cap enginyer (ni cap comptable) poden fer allò que sap fer una artista. És el mateix que sap fer el Josep Guardiola (un altre artista) amb milers i milers de nois que juguen al futbol. Crear l'il.lussió, obrir el camí a la qualitat, al talent i al treball. Dibuixar l'e xit.Els milers de nois s'identifiquen plenament amb els jugadors que arriben a d'alt de tot. Perquè saben que hi arriben amb la disciplina del talent, la qualitat i l'esforç. Això tots ho comparteixen. Veuen que la seva participació tenia sentit.
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/futbol-i-art.html El contrari d'això és la força dels diners, el poder, la rigidesa que desarma el talent, la burocràcia. Mireu al voltant vostre, veureu molts artistes i molta gent creativa, tots ho podem ser. Però també veureu gent sense talent, que tanca portes.
Necessitem doncs l'artista

dimarts, 12 de juliol de 2011

Tots som "artistes". L'art en temps dificils

Tots tenim un do natural per a la creació artística. És clar, uns tenen més talent que altres, però això no te tanta importancia. L'important és aprofitar el que tenim. Nomes cal que els artistes ens ajudin, que organitzem projectes on participar.
Això no és un invent ni un bon desig, és una realitat.
Ja fa temps que ho van intuir gent tant artista com Yehudi Menuhin o Pau Casals.Però encara hi ha molta gent que no s'ho pot creure.

D'això parlem aqui, d'aquesta gent anònima que arriben a participar i a crear. Això els hi canvia la vida, millora el seu barri o la seva ciutat, desconcerta els mercats, genera nous artistes independents, canvia les regles de joc. Molta gent ja no es conforma a ser sempre, public passiu. Internet ho està facilitant.

Poden ser nens o grans, homes o dones, il.lustrats o analfabets, nadius o immigrants, malalts, incapacitats ex drogadictes..Ens ajuda a superar barreres de cultura, religió, nacionalismes, classe social, sexe,les derivades de la malaltia o de la minusvalia.

Tots ho necessitem si volem viure o treballar de forma creativa,col.laborar a la Xarxa,formar part d'un equip, superar la rigidessa adquirida a l'escola. Molts enginyers ho practiquen.
Tenim la capacitat, només cal que ens hi ajudin.

Aqui, en aquest blog, Gent Creativa, anem descobrint entitats que ho practiquen
de mil formes. Primer pensavem que eren una minoria, una excepció. Ara sabem que son una autentica invasió. a tot arreu, als llocs més increibles.

Nosaltres us hem parlat i donat referencies de més de 70, d'aqui i de tot el mon. Però n'hi ha moltes més, no donem abast.
Amb tota discreció hem anat fent cami, ara son més de 500 els visitants mensuals del blog. Van creixent

Potser us pregunteu qui son la gent que mira aquest blog, que hi busquen?
Tenim estadistiques. Aquests son els temes més visistants, per ordre de preferencia:
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html
Sobre el sentit de l'art i la participació en la societat post crisi.
http://gentcreativa.blogspot.com/2011/02/una-idea-pels-que-tenen-problemes-per.html
Això anava pels ajuntaments curts de pressupost. Art i participació pot ser una resposta.


http://gentcreativa.blogspot.com/2010/02/ciutats-creatives-en-parlarem-molt.html La vida de la ciutat depen de la creativitat de la gent, sobretot en projectes col.lectius.

http://gentcreativa.blogspot.com/2010/09/societat-i-cultura-laposta-del-conca.html De com una entitat publica fa una aposta per l'art al servei del ciutadà i no del gremi dels artistes. Sobreviuran?
Ho sabem .La gent creativa ja forma part delanova societat emergent post crisi. Només cal tenir ulls a la cara per a veureu-ho.
Amb vosaltres arrivarem encara més lluny.


dimarts, 5 de juliol de 2011

Les hipoteques: no esperis que t'ho expliquin.


A la "gent creativa" li agrada actuar. Actuar millor que fer d'espectador. Fer coses millor que consumir-les. Estem parlant d'art, és clar. Però per una vegada veiem com quest estil de vida s'està ampliant a altres camps de la vida social. Crec que això és precisament una de les característiques dels nous temps.
Que no t'ho expliquin, participa-hi!

Doncs estem parlant d'hipoteques i de famílies que estan perdent el seu pis pels desnonaments judicials. Ja ho sabeu: hi ha un grup de persones que es presenten davant de la casa que el jutjat pretén buidar i no se'n van fins que el jutjat no ho deixa per a més endavant.
Si voleu viure aquests fets i formar part d'un d'aquests grups us facilitem el contacte. Una associació de Barcelona que ja compta amb una xarxa a tot Espanya

http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com

Com que es tracta de veure qui aguanta més, cada plantada pot durar hores i així tindreu ocasió de parlar amb la gent ( tothom parla amb tothom, encara que no es coneguin). Tornareu a casa amb un munt de reflexions sobre la crisi, sobre el "qui és qui" d'aquesta història. Gent amb noms propis.
Alguns hi van amb els fills per que vagin aprenent de la vida. Per que us imagineu una mica de què va, us anticipo aquí algunes preguntes que la gent es fa en aquests casos. Son preguntes que podreu aplicar a tota la crisi financera internacional sense dificultats. Però s'enten millor en un cas concret i visible, sense parlar de mercats ni de coses abstractes. Senti comú.

Per exemple: Per què la gent que va a frenar els desnonaments son tan diversos, n'hi ha de tot arreu, de tota mena. Qui son "aquesta gent"? com encara diuen alguns polítics que porten el rellotge atrasat. D'on venen? Quines banderes aixequen? En nom de què o de qui parlen? Son perillosos? Volen destruir la nostra democràcia, el nostre sistema?

Un altra pregunta: Com és que el banc o caixa reclamen diners a una família que no te ni per pagar el seu pis? Realment esperen cobrar alguna cosa de gent marginada com aquesta? Quin valor real pot tenir aquesta hipoteca pel propi banc? No és això allò que en diuen una hipoteca-escombraria? A qui volen enganyar amb aquesta comèdia, els bancs, és clar? Ajuda a millorar el seu balanç un actiu com aquest? Qui es pot creure doncs el seu balanç?

Per què un banc que s'arrisca en donar crèdits se'n beneficia quan l'encerta i no en pot sortir perjudicat quan la pífia? No son ells els experts en valoracions immobiliàries?

Per què el sistema legal que protegeix al banc i es vigent a Espanya no ho és a tot Europa? Necessiten els nostres bancs viure sota una tutela que els protegeixi dels propis errors?

Sembla que l'associació PAH intenta negociar amb cada banc o caixa per a trobar una solució per que la família pugui continuar vivint al seu pis tot pagant un lloguer. Per que si això és possible no s'aplica ja a tothom i s'atura aquest malviure per a milers de famílies?

Per què de tot això no se'n parla clar? És un tabú? Sembla que en els dos anys que venen n'hi haurà uns 500.000 casos. Com poden parlar de confiança en l'economia i en la política si els polítics miren cap un altra banda, si consideren poc rellevant aquesta violència sistemàtica. Som formigues?

Parlar i escoltar la gent d'aquests grups pot ser una gran experiència. Si hi porteu els fills, ells mateixos us faran les preguntes que vosaltres podreu anar contestant.
No espereu que us ho expliquin, ho podeu viure.