dimarts, 22 de novembre del 2011

Wikipedia: per què hi ha gent que treballa gratis?


                                                                       Qualsevol nen coneix Wikipèdia. La majoria l’utilitzen contínuament, cada dia per a fer els deures a casa. Molta gent busca a Wikipedia per a saber mes coses sobre un autor, quan li ha agradat el llibre que acaba de llegir o  una pel·lícula que acaba de veure
Es cert que d’enciclopèdies sempre n’hem tingut, però mai com ara les havíem utilitzat per a saber sobre el mon de cada dia, en qualsevol tema. Des de les energies alternatives a la fisió nuclear. Quanta gent ha visitat Wikipèdia per a saber què era això del “Deute”!
Quanta gent ha buscat discretament una paraula que s’utilitzava a la seva empresa i que ell no entenia!
Però potser son pocs els que s’adonen de què hi ha al darrera. Com es fabrica això, com es facilita gratis, com es posa al dia en tants idiomes?
El secret de la formula es diu “contribució”. Es a dir, es allò que fem i donem. No és pas allò que ens sobra i donem. L'economia de la contribució és una nova forma de viure

Wikipèdia mobilitza milers de persones a tot el mon que fan feina gratis i la faciliten al públic. Ho fan per que els hi agrada. Els hi agrada fer una cosa que saben fer i que és útil pels demés. Els hi agrada que els hi diguin “gràcies”.

D’entrada, d’això en diríem una enciclopèdia d’aficionats, es a dir, de no professionals.
Però la qüestió és que amb aquest sistema, Wikipèdia arriba a competir amb les enciclopèdies tradicionals, amb una diversitat d’idiomes i de temes que ningú pot igualar. Treball contributiu o voluntari no significa treball de poca qualitat.

Es clar que a l’interior de la fundació que produeix l’enciclopèdia hi ha 40 professionals que cobren per administrar . També hi ha centenars de col·laboradors voluntaris responsables de garantir la qualitat, filtrar o corregir alló que no funciona. Sense aquesta exigència de qualitat, tot plegat s’ensorraria.

Si ho pensem bé, és una forma de treballar que ja existeix des de fa molts anys. Gent que fa feines que no cobra, d’això tothom en te exemples a la seva família. Estan entre nosaltres, no son marcians, encara que sovint tenen molt poc reconeixement, com si fossin transparents. En el mon artístic en podem trobar muntanyes d’exemples. Molts del projectes de gent creativa son iniciatives d’artistes contribuïdors.
Al mon informàtic, l’Open Software ha creat productes amb aquest sistema que estan competint sense problemes amb Windows. Al mon esportiu, molts dels joves compten amb entrenadors voluntaris. La sèrie es infinita i va a més.
Però el lloc principal de la contribució és Internet. Articles, informes professionals, musica, imatge, cine. Hi ha coses de qualitat però cal saber trobar-les. Cada producte necessita un editor  que es sàpiga moure en aquest medi

A Wikipedia hi podem trobar una bon exemple d'empresa amb deu anys de rodatge,  que sap evolucionar amb el temps, tot un model de negoci que cal aprendre. Ells tenen clar que no es finançaran amb publicitat , ni pagaran als autors i que sempre arribaran gratis a l’usuari.Estan creant formes adaptades de sponsorització.
Certament, no podem aplicar aquesta formula a totes les situacions. Cal afinar be per a saber què cal fer amb professionals pagats i què amb contribuïdors gratuïts. Què cal preveure per que la relació entre uns i altres sigui positiva i sigui transparent. .

En el fons es tracta d’oferir a la gent, oportunitats per a contribuir amb feina, amb allò que saben fer, que saben que la gent apreciarà. Tots voldríem poder dedicar una part de les hores del dia a fer quelcom de creatiu, que tingui sentit, que millori el nostre mon.
 Aquesta es l’energia que encara no sabem aprofitar. Encara no en sabem crear les condicions. En podem aprendre potser de Wikipedia