dimarts, 11 de març del 2014

POCA VERGONYA !

Avui havia pensat escriure sobre Quebec, al Canada. Sobre un projecte del govern que recull iniciatives locals i particulars. Un projecte que en diuen "Mediació Cultural" i que mobilitza milers de persones a pobles i ciutats

Ara es un projecte de govern i d'ajuntaments, pero va neixer d'entitats privades, com "Culture pour tous". Des de fa anys practiquen, fan projectes d'Art+ Innovació social", a escoles, empreses i barris.

Finalment, han trobat un govern que ha escoltat i ha apres a fer politica cultural gracies a entitats que  fan projectes petits i locals. entitats que tot fent,  n'aprenen cada dia.


Jo em deia, això ens caldria a nosaltres. Els politics no en sabran mai si no son capaços d'aprendre dels grups i organitzacions que fan coses. Que fan Art+ Innovació social

I tot d'una , m'ha caigut del cel , sense buscar-ho, un grup que fa Art+ Innovació social a Banyoles. En un video expliquen com ho treballen. Ells fan teatre, pero el video no ensenya una representació teatral , sino un grup de persones embarcades en un projecte, que n'aprenen i que volen compartir emocions i fer teatre de qualitat amb el seu public. Son persones en risc d'exclusió. El video ho explica molt be: http://www.pocavergonya.com/

L'organització es  diu Escenaris Especials. Tal com ens ho expliquen, per a ells , el teatre no es cap pretexte, es el motor que fa possible un resultat, una innovació personal i de grup, una terapia, pero també un impacte social: a l'escenari hi puja una expressió de la diversitat real de la nostra societat.
Podem buscar la terapia personal i la integració de les diversitats socials, pero no ho farem realment sense qualitat artistica, sense transmetre emocions des del teatre.

Com diuen ells, el public entra al teatre amb la intenció de recolçar als alumnes i acaba admirant la seva presencia escènica. Tal com ho diem nosaltres, entra al teatre disposat a donar i surt havent rebut un regal.
Això és la novetat, aquí comença el canvi. Si no arribem a aquest punt, estem parlant de paternalisme i de mantenir la dependencia de les persones. Això els hi costa d'entendre a molta gent, de bona fe. Els hi costa encara més als polítics, que volen creure que son ells els que tallen la cinta , els que fan de pastors del ramat.

A Banyoles han programat una obra de teatre, el Pou. Si voleu anar-hi la trobareu a la web d'Escenaris Especials.