divendres, 12 de juliol del 2013

AVUI PARLEM DE MODA




De moda, si , però del 1800.

En aquells anys estaven de moda aquestes teles de flors i colors
Ara, tal com ho veig, aquests dibuixos serien més indicats per un sofà que per una dona
Però jo no m'hi entenc d'això.

*A mi si que m'interessa , però, que les "indianes" van ressucitar la industria tèxtil i van convertir la capital catalana en una de les principals ciutats manufactureres d'Europa.
O sigui que, ja ho veiem, no tot eren desgracies en aquells anys.


L'espurna d'aquesta innovació venia d'una aportació artística que venia de les Indies, els dibuixos estampats, que trencaven amb les formes de vestir de l'epoca, molt més tristes i provincianes.
Així doncs, sembla que les dones es van atrevir a sortir al carrer vestides de flors i de colors.
Aquesta iniciativa va fer possible, durant la primera meitat del segle XIX l'aparició de industria moderna a Barcelona.
Per a saber més sobre aquest fet històric us recomano visitar el document del Museu d'Història de Barcelona. Es uns institució que viu els temps actuals, que sap buscar idees i fets en el passat per a trobar pistes pel futur. Aquí , per exemple, pensem en l'atur juvenil i ens preguntem ¿com s'activa la innovació industrial? Quin paper hi pot tenir la creativitat artística? Com s'ho feien al 1800 i com en podríem aprendre dels seus èxits?
   Museo de Historia de Barcelona

*Potser podríem trobar situacions semblant en els nostres dies. Com podríem trobar idees artístiques per a oferir continguts interessants des dels telèfons mòbils?  Què proposen els nostres artistes que fan musica, vídeos o videojocs?

Barcelona ja ha aconseguit ser per uns anys la seu de la capital mundial del mòbil. Però els llocs de treball induïts es reduiran al turisme si no som capaços d'injectar art a la tècnica.
Art al dia a dia de la gent

dilluns, 8 de juliol del 2013

QUAN UN ARTISTA VA A L'EMPRESA

Com cada any,

els amics de Conexiones Improbables…

…llençen la convocatòria a empreses.
Como cada any, empreses, organismes i artistes treballen junts per a introduir innovació a les organitzacions.
Aquí van alguns testimonis dels  que hi van  participar l'any any passat:
  • Xabier Gorritxategi (Fagor Electrodomésticos) “Nos apetecía probar esa mezcolanza, ese punto de fusión,
           ese punto de improbable y de locura, por qué no decirlo, para ver qué podía surgir de  
          ello.”
  • Ángel Maleta (Grupo i68): “Las dinámicas que nos ha propuesto Paola (artista) han hecho que salgan cosas que nosotros mismos no habríamos sido capaces de sacar.”
  • Remedios Zafra (artista): “Ellos reciben una forma de ver distinta… pero que suma, que resulta productiva.
           No entendemos que sea algo que sólo nos valga para el proyecto, entendemos que nos 
          sirve para ir más allá del proyecto.”
  • Virginia Imaz (artista):“Yo vengo de otro lado, de la educación de las emociones, del desarrollo de otro tipo de inteligencias.”
  • Andoni Eguiluz (DeustoTech):
         “Estamos habituados a  trabajar con tecnólogos .

          Pero ahora podemos trabajar

          con alguien que viene de un mundo que en un principio parece muy distinto aunque
          tiene muchas correlaciones,
          tiene mucho encanto para las dos partes.”
 
Doncs bé, ara estan convocant empreses i organitzacions candidates per a realitzar un projecte juntament amb artistes.
Tal como ells ho expliquen, aquests projectes son bons per a :

repensar los modelos organizativos.
y/o generar nuevos productos, servicios, tecnologías, o nuevos usos de lo
existente.
y/o buscar nuevas formas de relacionarse con el entorno.

Conexiones Improbables es a Bilbao i compta amb anys d'experiencia i un reconeixement europeu de primera linea
La majoria dels casos que realizen son al  Pais Basc, però accepten treballar a tot arreu a Espanya.
 
Para saber-ne més i, potser entrar en contacte amb ells :

dilluns, 1 de juliol del 2013

QUÈ DIUEN ELS NENS DELS INMIGRANTS I ELS POBRES?

¿Qué passaria si ...

...els nens d'una escola del Raval de Barcelona, a la vora del port, es trobessin amb els nens d'una escola de Sarrià, a la part alta, gent "d'alt standing" , com diuen les inmobiliàries?

Doncs això, més o menys, és el que fa una associació d'Hamburg que es diu Crossover: organitzen tallers musicals  i partits de basquet entre dues escoles ben diferents.


*El seu mètode es combinar dues escoles , una ve d'un barri pobre amb inmigrants, i l'altra ve d'un barri ric amb nens nadius en la seva majoria.
Hamburg , com Barcelona, és una ciutat de port, amb poblacions que no es parlen encara que viuen a 15 minuts una de l'altra.
Abans de trobar-se, els nens parlen els uns dels altres. No s'han trobat mai però ja tenen les seves idees, molts prejudicis. Els nens, que saben parlar clar, que saben dir allò que els adults no s'atreveixen a dir,  diuen coses que trobaríem "incorrectes". La correcció és la nostra millor arma contra els altres, pot ser més dura que una pedra.
En parlen abans dels tallers. Després parlen dels seus amics de l'altre barri, sense cap problema.

*Què passa doncs en aquests tallers? Crossover

Això és un vídeo curt. Amb les imatges que son molt explicites, sentim un comentari en alemany, pero allò que diu la veu en off ho podem endevinar fàcilment. És això, aproximadament:
“Crossover” és como una fusió musical entre dos estils diferents. Aixi veiem nosaltres la integració entre gent diversa
Fem tallers durant una setmana tot ajuntant dues escoles molt diverses, rics i pobres, nadius i immigrants. 
La idea és que els nens actuin junts: fant musica, dibuixen, escriuen cançons, juguen a basket.
D'aquesta forma superen barreres mentals. I molt més: aprenen a treballar en grup, guanyen autoconfiança i empatia, aprenen valors civics.

*Quina classe de musica? Rap , és clar.  Asi combinen texts que diuen coses molt directes sobre nois i noies que venen de lluny, que volen viure de debó al seu nou pais, que son amics sense pensar d'on venen,  que assumeixen amb responsabilitat un passat de guerra i de nazisme pero que miren endevant. No es queixen contra ningú.
Per a donar idea del seu estil, tenim aqui una cançó d'un dels liders de Crossover, l'artista Samy Deluxe.
La cançó "D'on vinc?"

*Be, doncs, aquests son els Crossover d'Hamburg. Crec que ens poden donar idees, no? Treballen ja amb 30 escoles de tot el pais, arriben fins a 6000 nens i nenes. Han possat a punt el seu propi metode de treball.
Per a saber-ne més podeu visitar la seva web

Asociación Crossover
Un altre dia us explicaré el seu projecte per adolescents, molt original.