dijous, 21 d’abril de 2011

Un llibre viu: “Processos creatius transformadors”

És un llibre viu, per que parla de creació artística de milers de persones durant els últims anys, a l’extraradi de Barcelona.

Si us interessa saber com s’ho fan... hi trobareu exemples i recomanacions pràctiques.

Aneu a la web d’Artibarri i us els podreu descarregar:
http://www.artibarri.org/index.php?option=com_docman&task=cat_view&gid=42&Itemid=67
Són moltes entitats, unes 30 i amb molta gent. Calculo unes 3000 persones per entitat. Prop de 100.000 persones hi han participant amb creacions ens aquests últims anys.
Però les xifres no volen dir gran cosa: el que compta és que es tracta de gent activa, que fa creació artística gràcies a aquestes entitats. Nens i grans, natius i nouvinguts, homes i dones, artistes i amateurs, que des de la creativitat treballen per a transformar el seu entorn social.
Es tracta, en definitiva, d’una escola de ciutadans amb una ambició notable: la creació artística allà on és més impossible esdevenir un ciutadà.
Un esforç personal que no es limita al millorament personal, sinó que ambiciona transformar una ciutat amb masses portes tancades
Em pregunto per què un fet tan notable resulta tan poc conegut. Em pregunto per que els artistes de la ciutat, els oficials, no els ajuden més. Sobretot els artistes que gaudeixen dels diners públics de la cultura, de les institucions culturals. Tants milers de gent creativa podria donar moltes oportunitats de creació a molts i molts artistes. Tenim alguns bons exemples a casa nostra. Ara només caldria que les altres entitats i els altres artistes no es quedessin mirant cap a un altra banda.
Per aquestes entitats que lluiten en primera línia, no ha arribat la crisi econòmica en la cultura, doncs per que ells sempre havien estat en crisi.
Alguns potser pensen que aquest gent és irrellevant, que no són un part important de la nostra cultura. Però nosaltres volem dir-ho ben alt des d’aquí: això és el futur. D’aquests nous ciutadans viurà la nostra ciutat, des d’aquí farem la ciutat post crisi. Des d’aquí i des de totes les iniciatives que obren les portes a la gent creativa. A l’extraradi i al centre de la ciutat, a les institucions i equipaments culturals autènticament oberts a la creativitat de la gent, en tots els camps de la societat, a l’escola i a la feina. La creació artística arriba a tot arreu si no li tanqueu la porta
En tots els camps, tant artístics com socials i econòmics, tenen quelcom a dir els ciutadans, els que creuen en la dignitat de la persona, la dignitat que ve de dins, no d’un passaport ni d’un compte al banc, ni del sexe, ni d’un diploma... que creix en la comunitat i es projecta tant lluny com cal, allà on altres ciutadans també creuen en aquesta dignitat que es la mateixa per a tots, que lluita contra el canvi climàtic, contra les dictadures del nord d’Àfrica, contra la pobresa del món, contra els abusos de les especuladors de la costa mediterrània, contra el cinisme dels polítics que retallen els diners dels pobres per a donar-los als rics, contra els financers de la ruleta mundial.
Al final, anirem veient que aquests financers de Wall Street, amb la seva estafa mundial ens han ajudat a descobrir que som ciutadans mundials. No us perdeu aquest llibre, parla del vostre futur.

dimarts, 19 d’abril de 2011

Trilers a Wall Street i a la Rambla de Barcelona

En aquest blog parlem de creació artística i avui no farem pas una excepció.
Però ens agrada trobar les formes imaginatives que te la creació artística d’infiltrar-se a la vida de cada dia. Això fa la creació molt més emocionant
Per exemple, per què els ciutadans haurien de fer creació artística davant la crisi?
Ja ho veureu tot seguit.

Per exemple, que hi ha de més emocionant que donar-se una volta per la Rambla i veure els trilers en acció? Contemplar l’entranya cerimònia del que perd uns diners que mai no podia guanyar, un ritual vell i conegut. És un enigma, però funciona. El triler que li pren els diners, la víctima i que és desventurat per la seva passió pels diners. Ho veiem i sentim indignació, però també vergonya. I tornem a començar que no ha estat res.

Hi ha molt a aprendre d’aquests entranyables trilers de la Rambla. Ells no s’emporten un gran botí, i ho fan a la vista del públic. Més perillosos son els nostres trilers locals, gent d’aquí de tota la vida, experts en embolicar al personal amb les especulacions i els palaus de la música. N’hi ha tants, però ja són vells coneguts, com si fossin de la família. És un vell ritual. Ho veiem i sentim indignació, però també vergonya

A Wall Stret passa al mateix però en global. Aquells “artistes” dels jocs de mans ens roben a distància, a tot el món, als que hi juguen i als que no hi juguem, a les empreses , a les famílies, als ajuntaments, als bancs i a les caixes, als estats. Internet també serveix per això.

No em digueu que això de les finances es molt complicat i que no ho arribeu a entendre. Ara no teniu excusa, aneu a veure Inside Job (amb subtítols) al cines Verdi de Barcelona. Si viviu fóra, agafeu el tren, això val més la pena que visitar la Sagrada Família. Té un Oscar, s’entén i està ben feta. No hi ha excusa, els ciutadans haurem de saber com ha estat la crisi, qui ens ha pres la cartera

És com el canvi climàtic. No em digueu que es molt complicat. Precisament, el film “Una veritat incòmoda” d’Al Gore és molt entenedor. Els ciutadans ens hem de preparar per quan arribi el dia. Saber és el primer pas. Saber i no deixar-nos distreure per histories menors.

Per que estic convençut que arribarà el dia. No parlo de la gran revolució, com en parlaven els avis. Parlo del dia que podrem dir que ja ha passat el xàfec i que podem tornar a respirar amb una mica de calma. El dia dels ciutadans, no dels politics, que ara fan el que poden i el que no poden

A on són doncs aquests ciutadans? Són entre nosaltres. Són gent que han descobert que la dignitat d’un persona es porta a dins. És cert que l’art, com tantes coses, ens ajuda a descobrir-la. Ens hi ajuda al barri, a la ciutat, no ens hi farem pas sols.

Però ara esta passant un fet nou: els trileros globals, ens estan descobrint que hi ha ciutadans globals. Som aquells que ja ens hem adonat que ens han robat la cartera. Aquesta fauna a qui ningú pot aturar els peus, ni Estats, ni nacions, ni sindicats.En aquest caos actual, la dignitat es allò que ens queda. És la dels drets humans, els drets innats a cada persona. No ens venen d’haver nascut a un país, no d’una religió, no de ser homes o dones. Tot això ens ho estimem. Però la dignitat d’una persona, allò que el fa ser un ciutadà, que li dona autoritat moral per a dir prou, això és diferent

Quan hagi passat el xàfec ja en parlarem. Però recordeu: hi ha trilers locals i globals. Contra els globals hi han els ciutadans globals. La gent creativa treballem amb una bona causa.

dijous, 7 d’abril de 2011

No esteu indignats, emprenyats?

Esteu disposats a tirar el barret al foc? Tírarieu el rellotge al pou?
No us sembla que ja us han pres el pèl de forma excessiva?
Estem amb vosaltres.
Però abans de fer res que sigui lamentable, us recomanem que mireu aquest vídeo curtet.
Us obrirà nous horitzons...

dimarts, 5 d’abril de 2011

Què està passant a les biblioteques de Barcelona?

Per casualitat, m’he trobat al mig d’una reunió de professionals de les biblioteques de Barcelona. Dones, la gran majoria, és veritat.Explicaven com, en alguns casos, arriben a obrir la biblioteca a les comunitats d’immigrants de la ciutat. Amb gràcia, més que amb teories sobre les altres cultures que fan impossible la convivència ...
No sempre funciona, però en alguns casos es sorprenent el resultat. No sembla que ningú hagi donat una consigna ni una formula. Més aviat sembla que cada biblioteca ha trobat el seu camí, si l’ha buscat. M’encanta aquesta forma de fer, com qui no vol la cosa, informal, anecdòtica. De vegades les dones son genials fent coses així, i funcionen.
A la sala hi havia un clima genial, es respirava empatia, no passa sovint en els temps que corren, plens de gent que es queixa i s’indigna, quan no s’insulta.
M’agradaria molt que això anés prenen cos, que anés avançant, perfeccionant-se...
Tinc l’esperança de que serà així, per que ho veies a la cara de moltes bibliotecàries, als exemples que havien convidat d’altres llocs, com Sta. Coloma de Gramanet, amb la biblioteca pública amb mes llibres en xinès d’Espanya; a Roquetes, un poble petit amb moltes dones marroquines que abans no sortien de casa, Duisburg, una ciutat a Alemanya amb molts originaris de Turquia, amb problemes més grans que els nostres a Barcelona.
Als diaris podreu trobar els exemples negatius. Prop de nosaltres parlen de barris que tenen conflictes amb immigrants. Alguns politics volen treure vots escalfant el conflicte, pontificant sobre les seves causes fatals. Altres, els mes moderats, callen, com si tinguessin vergonya. Fins i tot callen els que estan fent coses que van bé, que donen resultats.
Algú vol llegir bones noticies? Doncs allà en vaig sentir moltes.
Si voleu saber què s’hi va dir, visiteu el seu bloc: http://bpcohesiosocial.wordpress.com
Tot plegat, es un esforç que val la pena. És clar que qualsevol equipament cultural és un bon lloc per a fer aquest esforç. Ho podria ser el Palau de la Música, o el Liceu, o el Museu Picasso, o la Sagrada Família, si fossin capaços de no pensar sempre en els turistes. La prova es que alguns ja han començat, com l’Auditori, el museu Etnològic, el Barça o el CCCB. No és una qüestió de diners sinó de voluntat, d’imaginació i de fe en la cultura. La fe que alguns només tenen quan es tracta de reclamar subvencions
Però les biblioteques tenen una cosa molt especial, llibres, gent que llegeix. Llegir pot ser una activitat creativa. El lector és un creador. Ens ho diu un autor reconegut, en Vila-matas:
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/10/el-lector-actiu.html
Introduir nous lectors a les biblioteques és estimular la empatia de la gent, una activitat neuronal que es pot morir de set si no la reguem de tant en tant. Per això una biblioteca té un altre clima, la gent hi fa relacions, entra a la ciutat per la porta de la biblioteca, homes, dones i nens.
Llegir és cosa de gent creativa, és alguna cosa mes que empassar-se les paraules d'un autor. Com més genial l’autor, més podem crear els lectors. Per això els llibres ens agraden d’una manera diferent que les pel·lícules, per que les imatges no ens deixen tan marge per la nostra pròpia creativitat. Per això, crec que els llibres sempre ens faran falta, per moltes imatges que veiem.
Una pregunta em va quedar desprès de la reunió de biblioteques: no podríem fixar-nos una mica més en la “creació a la lectura"? Com podrien facilitar més encara la creativitat en el lector? Com relacionem creativitat i cohesió social?
D’això ja l’havíem parlat fa uns mesos tot comentant la Litterarum, una fira que celebren a Móra d'Ebre per a donar a conèixer espectacles escènics que recreen un llibre. No un llibre de teatre, naturalment. Aquí es tracta d’aprofitar la creació d’un lector per a posar-la en escena:http://gentcreativa.blogspot.com/2010/06/quan-acabem-de-llegir-un-bon-llibre.html
Les biblioteques tenen un llarg camí i ja l’han començat a fer