Trilers a Wall Street i a la Rambla de Barcelona

En aquest blog parlem de creació artística i avui no farem pas una excepció.
Però ens agrada trobar les formes imaginatives que te la creació artística d’infiltrar-se a la vida de cada dia. Això fa la creació molt més emocionant
Per exemple, per què els ciutadans haurien de fer creació artística davant la crisi?
Ja ho veureu tot seguit.

Per exemple, que hi ha de més emocionant que donar-se una volta per la Rambla i veure els trilers en acció? Contemplar l’entranya cerimònia del que perd uns diners que mai no podia guanyar, un ritual vell i conegut. És un enigma, però funciona. El triler que li pren els diners, la víctima i que és desventurat per la seva passió pels diners. Ho veiem i sentim indignació, però també vergonya. I tornem a començar que no ha estat res.

Hi ha molt a aprendre d’aquests entranyables trilers de la Rambla. Ells no s’emporten un gran botí, i ho fan a la vista del públic. Més perillosos son els nostres trilers locals, gent d’aquí de tota la vida, experts en embolicar al personal amb les especulacions i els palaus de la música. N’hi ha tants, però ja són vells coneguts, com si fossin de la família. És un vell ritual. Ho veiem i sentim indignació, però també vergonya

A Wall Stret passa al mateix però en global. Aquells “artistes” dels jocs de mans ens roben a distància, a tot el món, als que hi juguen i als que no hi juguem, a les empreses , a les famílies, als ajuntaments, als bancs i a les caixes, als estats. Internet també serveix per això.

No em digueu que això de les finances es molt complicat i que no ho arribeu a entendre. Ara no teniu excusa, aneu a veure Inside Job (amb subtítols) al cines Verdi de Barcelona. Si viviu fóra, agafeu el tren, això val més la pena que visitar la Sagrada Família. Té un Oscar, s’entén i està ben feta. No hi ha excusa, els ciutadans haurem de saber com ha estat la crisi, qui ens ha pres la cartera

És com el canvi climàtic. No em digueu que es molt complicat. Precisament, el film “Una veritat incòmoda” d’Al Gore és molt entenedor. Els ciutadans ens hem de preparar per quan arribi el dia. Saber és el primer pas. Saber i no deixar-nos distreure per histories menors.

Per que estic convençut que arribarà el dia. No parlo de la gran revolució, com en parlaven els avis. Parlo del dia que podrem dir que ja ha passat el xàfec i que podem tornar a respirar amb una mica de calma. El dia dels ciutadans, no dels politics, que ara fan el que poden i el que no poden

A on són doncs aquests ciutadans? Són entre nosaltres. Són gent que han descobert que la dignitat d’un persona es porta a dins. És cert que l’art, com tantes coses, ens ajuda a descobrir-la. Ens hi ajuda al barri, a la ciutat, no ens hi farem pas sols.

Però ara esta passant un fet nou: els trileros globals, ens estan descobrint que hi ha ciutadans globals. Som aquells que ja ens hem adonat que ens han robat la cartera. Aquesta fauna a qui ningú pot aturar els peus, ni Estats, ni nacions, ni sindicats.En aquest caos actual, la dignitat es allò que ens queda. És la dels drets humans, els drets innats a cada persona. No ens venen d’haver nascut a un país, no d’una religió, no de ser homes o dones. Tot això ens ho estimem. Però la dignitat d’una persona, allò que el fa ser un ciutadà, que li dona autoritat moral per a dir prou, això és diferent

Quan hagi passat el xàfec ja en parlarem. Però recordeu: hi ha trilers locals i globals. Contra els globals hi han els ciutadans globals. La gent creativa treballem amb una bona causa.