dimecres, 22 de febrer del 2012

La Fabrica Moritz.3. On és doncs aquest "nou ciutadà de Barcelona s.XXI"?

Us proposo un test. Mireu al voltant vostre i digueu-me quanta gent coneixeu que estiqui utilitzant de debó les Xarxes Socials a Internet
De moment, deixem de banda allò que fan els adolescents en aquest camp, parlo del que fan els adults.
Deixem de banda els activistes politics i empresarials que intenten fer el mateix que han fet tota la vida, amb una eina nova

Fem doncs aquest test : Quànta gent coneixeu que utilitza les Xarxes? Què tenen en comú aquesta gent?

Crec que aquesta gent ha descobert una forma de societat, de treball, d’oci, d’ajut mutu, de col.aboració... que els fa molt diferents.
Per que funcionen en un sistema de comunicació d’anada i tornada. Ens haviem massificat durant 50 anys amb els mitjans que nomes son d’anada, com la TV.
Aquesta gent  donen gratuitament a la xarxa el seu coneixement com experts, la seva creació musical o plastica.

Contribueixen de forma lliure i aprofiten les contribucions dels altres, molt sovint, de desconeguts
El seu centre d’interes no respecta fronteres de feina , d’oci, de vida social, de pais, d’edat, de religions, de cultures ...
Participen en un sistema de gent de tot el mon , on hi troben persones amb les mateixes preferencies, els mateixos coneixements, els mateixos gustos
Participen en ajudar a la gent en necessitat, es mobilitzen contra abusos

Be, si algu em diu que tot això no està canviant una generació, es potser per que no ho veu el que passa, per que no hi és. S’ha quedat al s.XX.
No estem parlant d’adolescents, sino de gent que potser ja tindrien edat per a ser dirigents a les seves empreses

Les Xarxes Socials estan obrint oportunitats de relació noves, oportunitats de fer i compartir coses. A la feina o fora de la feina, els agrada fer coses, coses que demanin creativitat. El consumisme ja no es la opció obligada. Per aquesta gent, el consum ja no serà allò que havia estat, la publicitat tampoc.

La crisi que estem vivint ens obliga a tots a no fer masses onades no fos cas ens empassessim l’aigua. Pero no cal ser profeta per a endevinar que, aixi que la crisi ja no sigui tan forta, tindrem una explosió social.
Jo crec , per exemple, que moltes empreses perdran la gent amb mes talent que avui s’estan aburrint. Potser avui ja estan fent coses creatives pel seu compte, negocis o activitat artistica , o les dues coses.

Per que aquesta nova generació, ja ha començat a caminar.
Esperem i veurem.
Ells no volen ser nomes espectadors, volen ser actors.
No volen quedar-se en un horitzó local, ells ignoren les fronteres.
No volen ser tan rics com sigui possible sino que volen viure millor, de forma mes equilibrada. Especialment, les dones  amb fills que treballen i que estan forçant la seva vida personal de forma insostenible.
Quan sortim de la crisi, moltes coses ja hauran canviat i no ens en haurem adonat. Es com un foc viu però amagat sota la cendra, nomes cal donar-li una mica de temps i una mica de vent. La gent creativa ja està en marxa

I per acabar, tot pensant en la Fabrica Moritz, em pregunto:
*Sabran donar oportunitats a les contribucions d’artistes emergents i de qualitat?
*Sabran facilitar la trobada d’artistes i d’emprenedors?
 *Sabran obrir l’espai a artistes i emprenedors d’altres paisos que volen 
  actuar a Barcelona?
*Sabran colocar les Xarxes socials al centre del projecte?

En altres paraules, : sabran canalitzar l’energia creativa dels seus clients o comptaran només amb l’exhibició de la seva propia creativitat?
Crec que encara no ho fan del tot, pero que han iniciat el bon cami.

Post data: ara us recomano un post que vaig publicar fa un parell d'anys. És el que ha estat més llegit de tots. Lliga molt amb tot això: "La gent creativa som contribuidors"  http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html




Els enginyers catalans troben barreres culturals a la Xina




 Ara els enginyers es pregunten: què en sabem nosaltres de la Xina?
Acaba de sortir el primer butlletí News enginyers Xina que facilita als enginyers els contactes necessaris per a treballar amb els xinesos.
http://www.eic.cat/promocio/COEIC/Butlletins/2012_NEWS_ENGINYERS_XINA/201201_news_enginyers_xina.html
Es una iniciativa del Col.legi d'Enginyers  de Barcelona, molt oportuna.

Però si li doneu un cop d'ull us podeu endur alguna sorpresa. Per que aquesta vegada, els enginyers es preocupen especialment de la cultura i de les barreres culturals que un europeu troba a la Xina

Per començar, l'editorial presenta una citació de Helmut Schmidt "Només els que coneixen la Xina i el seu llarg desenvolupament  de forma suficient poden arribar a ser interlocutors seriosos"

Helmut Schmidt, ex canceller de la República Federal Alemanya va ser un avançat europeu en "descobrir" la Xina (per aquí encara avui hi ha gent important que te una idea bastant infantil dels xinesos). Ell es preguntava què sabem de Confunci i de la seva influencia en els ciutadans actuals, per exemple.
També recordava el paper nefast d'Europa al segle XIX com a potencia colonial a la Xina (potser d'aqui els hi ve per a molts la idea paternalista que tenen sobre els "xinets". A l'escola ens en parlaven quan recollliem paper de plata per la Xina. Ara hauríem de veure a on va anar a parar, coses estranyes que fem per aquí.

Doncs els enginyers parlen ara de Confunci i del colonialisme. Enginyers que ja treballen a aquell pais expliquen les barreres culturals i parlen de com cal fer-ho. És un factor , diuen, que pot destroçar el millor projecte tecnic o comercial
Son nous temps i nous estils. Veurem coses.

dimarts, 21 de febrer del 2012

La Fabrica Moritz 2. Gràcies pels vostres comentaris, però ara ve la part polemica


 Parlem doncs de la Fabrica, un projecte de comunicació que vol ser alternatiu a la publicitat clàssica.

Ja he vist que molts no l'havieu visitat i potser no vaig fer-ne una descripció suficient.
Però això que segueix, em sembla que serà més entenedor.
Així doncs, a la Fabrica no fan discursos sino que actuen. El seu public haurà d’interpretar les seves accions.
No fan spots a la TV per a convencer al client, el client forma part de les seves accions de comunicació.

No diuen: “Vosaltres  sou formidables, els nois macos, els que esteu de moda”.
Aqui cotitza allò que es fa, allò que es crea.

La gent avui està molt saturada de paraules i de promeses que ja saben que no es mantenen. La mentida es avui una moneda de curs legal; potser ja es confon amb la “realitat virtual”?
La cosa és tan important que ja no és de la Moritz, va més enllà. Hi ha molt en joc.

Amb la publicitat comercial i la propaganda politica ens havien fet creure tantes històries glorioses que ja en tenim prou. Potser algu ens estava prenen el pel. Indignats? Qui no n’està, d’indignat?

L’art  i la nova tecnologia aqui no tenen el paper de „florero“, d’element decorariu, de prestigi social, com els quadres que penjen a les parets en alguns  bancs.
L’art i la tecnologia formen part del proces i del producte. Formen part del valor que estan oferint al client. Fan  de la cerveseria  una „industria del coneixement”
Tan a la Fabrica com al Facebook, estan creant un entorn creatiu que pot ser suggerent per empresaris i artistes, per a gent creativa.

Però cap on va tot això?  A on troba aquest projecte comunicatiu la seva diferencia sostenible?

Per a dir-ho en poques paraules, la meva aposta és aquesta: tan a la Fabrica con a la Xarxa social, identifiquen un nou ciutadà de Barcelona, el ciutada del s.XXI. Sense el public no hi ha joc.

Ara ens podriem preguntar si existeix realment aquest „nou ciutadà de Barcelona“. Un ciutadà que valora la propia historia però que viu aqui i ara.
Pero això ja es massa especulatiu. Deixem-ho aqui. En tot cas, és una tema per un altre post.
Ara caldrà que ens digueu com ho veieu vosaltres. A veure  si amb tot plegat ens hem pujat a la figuera i ara ens tocarà baixar i tocar terra.


dilluns, 13 de febrer del 2012

La Fabrica Moritz. Us invito a jugar. Qui endevina què és això?



Us invito a visitar la Fabrica Moritz (em prenc la llibertat d’invitar-vos, per que jo no soc pas d’aquesta empresa, res a veure).
Us agradarà, espero. És obert al public.
Es una visita interessant i suggestiva per a gent creativa, artistes i emprenedors. Tots aquells que s’interessen per la creativitat, la innovació, per l’art,  per la qualitat.

Crec que es un projecte de comunicació que busca reforçar una marca, però que ho fa amb accions, no amb paraules. Per això juguem a endevinar allò que no s'hi diu. Per a mi, es una cas original que no es veu cada dia.

Fem una visita i en parlem. Bevem una cervesa, potser mengem unes patates a l’estil alsacià. Si la cervesa no us agrada, tan se val, podeu beure un got de vi de qualitat.
El millor és que hi aneu de debò i en trèieu les vostres conclusions. Jo no en conec el secret, soc un espectador extern, com vosaltres, suposo

De passada, una visita a Fabrica Moritz us pot estimular per a ser més emprenedors en el vostre negoci, o per a ser més creatius i per a implicar més el vostre art en el dia a dia de la gent. Ja sabeu, això de la creativitat, artística o empresarial, és una cosa contagiosa.

El primer que trobareu a la Ronda de St. Antoni de Barcelona, és un edifici vell però interessant, restaurat ara de forma atractiva
Un espai agradable per a beure cervesa de qualitat. Per a menjar be. Amb un servei agradable. No es car i es troba en un barri simpàtic i popular, prop de la plaça Universitat
Espais amplis, algunes peces de la fabrica històrica, una mini fabrica de cervesa molt moderna que fabrica la cervesa que serveixen al local
Un subterrani equipat per a presentacions artístiques i tota mena de manifestacions culturals, equipada amb tota mena d’eines audiovisuals

També hi ha una pagina a Facebook que recull l’estil de la Fabrica i que suma visitants sense dificultat, on es dona informació de les activitats i novetats de la Fabrica


Però això només es el primer pas, aviat vindran els altres: un bar de vins, una botiga molt creativa de roba i llibres, un altre restaurant gastronòmic, un espai de trobada per emprenedors,  artistes reconeguts amb projectes artístics, creadors emergents que presenten els seus treballs, nous tipus de cervesa, noves creacions de la cuina, noves instal·lacions de telecomunicacions...

A totes les iniciatives hi trobem qualitat, creació artística, tecnologia, servei, preus assequibles.. Això és veu , es nota i l’espai ho fa present de forma molt explicita.

També hi trobareu gent, molta gent ha descobert la Fabrica, m’agrada la gent que hi ha. Hi ha de tot. Crec que hi ha la mena de gent que aprecia les coses fetes amb gracia, que aprecia els preus raonables, que no busca presumir. El public de la Fabrica és un patrimoni. Jo m’atreveixo a endevinar que hi ha molta gent creativa entre aquest public, alguns els vaig reconèixer.

Molta gent hi va tot i que no estant fent una campanya publicitària clàssica. Arribats a qui , la primera pregunta: què es això?
Ells en diuen la Fabrica Moritz. Potser es una bona pista, una fabrica, no és doncs un lloc passiu sinó actiu.

Que significa tota aquesta varietat d’iniciatives en el mateix lloc? Com poden buscar la qualitat en cada tema si son tan diversos? Com poden adquirir una identitat fàcil de reconèixer si no paren de fer innovacions en tots els temes i d’obrir nous temes? Fan qualsevol cosa que els hi passa pel cap?
Volen ser un lloc de moda per a gent especial, per una nova gauche divine, com ho era el carrer Tuset, Tuset Street, el segle XX  ?

Em pregunto com poden marcar la diferencia en el mercat. En el sector de la cervesa ja trobem marques que fan d’sponsors d’art i d’activitats socials de prestigi.
Es cert que son capaços de trobar temes nous, però son temes que pot imitar fàcilment la seva competència, sobretot amb una bon pressupost i amb un producte massiu que mou molts diners. On és doncs la diferencia sostenible de la Fabrica?

Be, jo ja us he anticipat algunes de les meves respostes, però el joc es obert. Què en penseu vosaltres?