divendres, 19 de febrer del 2010

Gent creativa de tot el mon, a Barcelona, el novembre

Cada dia trobem gent amb qui compartim la nostra visió de la gent creativa. Cadascú amb el seu estil propi. Que saben apreciar allò que cadascú te d’artista, que busquen maneres diverses de facilitar aquesta capacitat de volar pel damunt de les limitacions de cada dia. Que han descobert l’impacte que la creació pot tenir en el mon gris i rutinari, en la nostra societat, en els diversos entorns de la nostra vida, fins i tot en temps de crisi hi ha gent que crea.

Ara us parlem d’una associació ubicada a França i que reuneix entitats diverses a llocs tan variats com Algèria, Quebec, Itàlia o Xile. Son tan diversos que només tenen en comú una pregunta, que van repetint cada cop que fan un Congrés: “Et si la beauté pouvait sauver le monde? (I si la bellesa pogués salvar el mon?) http://www.congres-beaute.org/mosaique.php

Vindran a Barcelona del 7 al 14 de novembre.

Algú m’ha preguntat si era un congrés de cosmètica. Això pot ser un indici de que anem una mica espatllats, no ? Quan les paraules ja han perdut el sentit, gracies al marqueting que ens inunda, cal valor, com el que ells tenen, per a dir “bellesa” quan parlen de la creació musical, plàstica, teatral, arquitectura...Quan temps feia que no haviem escoltat aquesta paraula?

Pot ser una ocasió per a conèixer que fan i compartir amb ells allò que fem. Per que els seus Congressos són, com ells diuen, un “mosaic” on cada entitat i cada persona pot presentar la seva història i escoltar la dels altres.


En parlarem. Sobretot, tinc ganes d’anticipar comentaris sobre algunes de les entitats que vindran, allò que fan i com ho fan. Sense oblidar un fet que els fa diferents: això no serà un congrés mes, dels molts que passen per aquí. Ells son artistes i vindran a Barcelona amb la seva creativitat, a viure la ciutat i la cultura catalana sense intermediaris. Son una nova raça de turistes que no miren sinó que actuen aquí i amb la gent d’aquí. Hi hauran sorpreses...

dimarts, 9 de febrer del 2010

Ciutats creatives? En parlarem molt...

De repent, això sembla la primavera, però en lloc de flors estan florint “ciutats creatives”. El material és tan abundant que cal feina i paciència per a fer-ne una selecció i donar-li una mica d’ordre. Això és doncs el que he mirat de fer. Espero que us sigui útil.
En tot cas, encara que us pugui semblar estrany, d’això en parlarem. No sóc pas profeta, però allò que ara és a la cuina, tard o d’hora ens ho menjarem.
La primera impressió: estan donant aquesta denominació, ciutat creativa, a coses molt diverses, és una mena d’aurèola de santedat que convé a moltes situacions i no compromet massa. Aquesta temptació, mes d’un polític l’haurà tingut, a hores d’ara. No cal ser malpensat.
Per exemple, el cas de la ciutat de Medellín te molt mèrit i tots en podem aprendre. Estan superant una situació dramàtica i la creativitat artística hi te molt a veure. Però, sota el mateix rètol de la ciutat creativa hi podem trobar una campanya de màrqueting per a vendre la marca d’una ciutat. Res de nou sota el sol.
Si busqueu fer-vos-en una idea de l’estat de l’art, aquest llibre digital és recent. És una col·lecció d’articles d’autors d’un cert prestigi, de molt països. Podeu consultar-lo i descarregar-vos-el: Creative City Perspectives (Diversos autors. Sao Paulo, 2009)
Personalment, crec que hi ha dos personatges clau en aquesta historia. Un és el grup anomenat Comedia (britànic), Charles Landry, que participa al llibre i que enfoca el tema en clau urbanística. Landry és un autor fi, europeu, amb perdó dels britànics.
L’altre és un professor dels USA, Richard Florida. Aquest document que ve a continuació, es un estudi estadístic sobre Europa de l’any 2004: Europe in the creative age.(Richard Florida, Irene Tinagli. 2004)
Com es pot veure, ja te cinc anys i ara els aires han canviat, estem en plena crisi. Ara és mes fàcil d’entendre que això no podia anar. Florida va llençar l’expressió “classe creativa” i té la virtut molt americana de dir les coses clares i concretes. Això permet de parlar-ne, com a mínim. La seva tesi és que una ciutat és mes creativa si te més classe creativa, és adir, professionals de nivell universitari de totes les categories, que treballen sobre el coneixement, des d’investigadors a gestors, enginyers, arquitectes o artistes.
Ara que la crisi ens ha fet mes savis, no costa gaire d’apuntar que en aquesta “classe” hi trobarem aquests financers creatius que varen “crear” les hipoteques que han arruïnat les finances mundials o, més a prop, els nostres banquers que han inundat el país d’hipoteques i la costa mediterrània de construccions lletges, obsoletes i antiecològiques, amb la cooperació d’arquitectes i gestors. Si les finances mundials van arribar a constituir prop de la meitat de l’economia mundial, ja és veu que a aquesta “economia” li feia falta una mística. Aquesta era la classe creativa, la que cada dia cobrava més, mentre que els treballadors de la producció cobraven menys. Ja sabem que per justificar-se, en aquests casos cal una aureola
La “classe creativa” estava cridada a passar pàgina a la història: ja no són temps d’indústria, ara ens cal coneixement, bens immaterials (els financers!). Ja no fabriquem, però tenim les oficines més altes de la ciutat i de l’arquitecte de moda.

Algú pot pensar que aquesta musica de les “ciutats creatives” no ens ha arribat encara. Però el passat novembre a Barcelona s’hi va celebrar les Jornadas Ciudades Creativas que va comptar amb set administracions patrocinadores i amb 29 ponents. Això va fort i no és gratis com la primavera.
Jornadas Ciudades Creativas
. Barcelona, nov 2009. http://www.ciudadescreativas.org/
Arribats en aquest punt, ens preguntarem per què avui estem tan irònics i desconfiats. Doncs, per que al costat d’aquests exemples on regna l’ambigüitat, podem trobar exemples més concrets i reals que també ens parlen del paper de la creativitat en la transformació de la nostra societat i especialment, en la post crisi.

Comencem per un que no es pas d’ahir i que ens ve de Sillicon Valley, quan un grup d’empreses del mon de la informàtica i la innovació van crear una fundació per a fomentar la creativitat artística de la gent del carrer, la mateixa que acaba anant a treballar a les empreses. L’objectiu no era pas ambigu i el document és rigorós i operatiu, i arrenca amb una enquesta sobre els activitats creatives dels ciutadans de San José. Te anys però no ha passat de moda, per que no era una moda: Creative Community Index. (Silicon Walley Initiatives)
Una mica més actual és la conferencia celebrada a Masstricht, Holanda, aprofitant l’any europeu de la Creativitat i la Innovació. Recordem que aquest any, no s’ha definit amb un manifest gens ambigu (ja l’hem vist en aquest blog) parla de creativitat artística o no, de com educar-la i de com te conseqüències a la innovació de les empreses. La conferencia és exemplar i a la web hi podem trobar els documents que varen presentar els ponents, molt interessants (només son tres ponents):
Creativity and Innovation Conference 2009
. Maastricht, Holanda. http://www.ci2009.nl/
La UNESCO gestiona una xarxa de Ciutats Creatives que no sembla contaminada de musiques celestials. Son ciutats que donen prioritat a una activitat artística present a la societat i li donen un paper motor pel desenvolupament econòmic, social i cultural:
The creative cities network
(UNESCO)
http://portal.unesco.org/culture/en/ev.php-URL_ID=35257&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html
Finalment, un petit exemple, d’una petita ciutat, Otavalo a Equador, que no té encara el reconeixement de la UNESCO però que vol posar en valor les capacitats creatives dels seus ciutadans , molts son indígenes dels Andes, en el camp de l’artesania i de la musica.

De moment, el seu Festival Aguazero ja és un pas en aquest camí:
Aguazero Festival
. Fundación Amaru. Otavalo, Equador. http://aguazerofestival.com/index.php
Ens convé no perdre de vista una critica més radical a la societat que ha generat la crisi i a les sortides que estem buscant. Bernard Stiegler el va publicar en primera pagina del butlletí de Cultural Action Europe, el primer lobby cultural de les xarxes d’entitats artístiques de tot Europa
La crítica apunta a la societat de consum com una cultura del desastre que vivim. Un altra economia s’està obrint pas, una economia “contributiva” on cadascú aporta allò que sap fer i li agrada fer. Wikipedia, el software Open System i el sistema de drets d’autor de Creative Commons en son exemples vius. També el paper creixent dels “artistes amateurs”(que nosaltres en diem “gent creativa”)

En tot cas, marca distancies de la creative economy i de la creative class. Segons diu, son arranjaments superficials que no modifiquen la lògica d’una sistema fracassat en tota la línia. El document és en versió catalana : Democràcia i cultura a la Unió Europea. Bernard Stiegler
Creative Commons España: http://es.creativecommons.org/

dimarts, 2 de febrer del 2010

Podem activar la innovació d’una empresa amb la creació artística?

D’això voldríem parlar avui una mica més a fons. Notem que en l’ambient d’avui, la paraula creativitat s’utilitza a tot arreu, sovint, amb una certa ambigüitat. Aquí doncs, parlem de creativitat artística i d’exemples pràctics.

En altres textos ja hem comentat l’impacte que la gent creativa en acció pot produir en l’educació dels nens i dels adults, en la cohesió social, la promoció del ciutadà i el diàleg intercultural.

Però avui voldríem dir alguna cosa en concret sobre què passa i què podria passar a les empreses. Ho farem, sense massa teoria, tot comentant alguns exemples d’aquest àmbit.
Hem seleccionat uns tallers artístics que es celebren a les empreses i un joc que s’ofereix al personal i que ofereix una experiència creativa.
En el camp de la formació i entrenament per l’empresa, us proposem un taller internacional per a dirigents amb exercicis de creativitat artística als espais urbans de Barcelona.

Una peça molt interessant: us adjuntem una presentació tipus ppt que explica a empresaris el valor de la creativitat artística per a activar la innovació de producte, en la creació de marca, en recursos humans i en comunicació. Ho explica de forma molt entenedora i concreta, com si ho hagués escrit un enginyer.

D’exemples pràctics, n’hi ha. Nomes cal veure què busquem i saber-ho adaptar a cada cas.
Sobre els tallers a les empreses: parlem de Marsella. Aquesta ciutat està desenvolupant la seva candidatura con Capital Europea amb Tallers artístics a diversos llocs de la ciutat, especialment a les empreses. Les oportunitats hi son i prenen formes molt divertides, unes més superficials, altres van realment a estimular la creativitat artística al personal de l’empresa: http://ateliers-candidature.blogspilotes.marseille-provence2013.fr/
El joc a l’empresa ens ve de Mataró i porta un nom de pel·lícula: Lovework... Es tracta d’un joc aplicable a un sector d’empresa molt determinat. Segur que és una bona idea i que es que se’n pot trobar d’altres de semblants

Document: “Proyecto Lovework”. Tecnocampus de Mataró
Un altre exemple passa per Barcelona, encara que ve de Nova York: es un seminari per a estimular la creativitat a dirigents d’empresa per la via de la creació artística, tot aprofitant espais públics de la ciutat: http://creativityworkshopbarcelona.eventbrite.com/
Què en diu la UE?

Aquesta vegada podem dir que ha parlat clar. Disposem del resum de l’estudi que la direcció general d’educació i cultura va encarregar a la consultora KEA i traduïda per la Generalitat. Es diu “Impacte de la cultura en la creativitat”, és clar i facilita la feina en aquest camp sense patir d’ambigüitats. O sigui, que no tenim excuses. Insisteixo en la claredat, per que , últimament estem flotant en un núvol de “creativitats i ciutats creatives” que no diu d’on ve ni on va. Sembla una paraula màgica que il·lumina tot el que toca. Amics, esteu avisats.
Document: “L’impacte de la cultura en la creativitat
Si en voleu saber més us recomanem la versió original i integral en diapositives, realitzada per una consultora internacional, interessant i pràctica.
Document: “The Impact of Culture on Creativity”. KEA, empreses i ciutats creatives.