dijous, 26 de novembre de 2009

Gent que sap treure molt de molt poc...

“La música, per exemple, o l’art visual, el cinema i la poesia, poden contribuir a la creativitat com a forma d’estimular la creació de llocs de treball, la prosperitat econòmica, l’aprenentatge i la cohesió social?”
Si us interessa la resposta, continueu llegint, si us plau.
Avui presentem un document de la Unió Europea sobre l’impacte de la creativitat cultural sobre la innovació a les empreses. (els podeu veure en format resum executiu o en "Full Report" clicant als enllaços)
La innovació hauria de ser la palanca que ens hauria de treure de la crisi. O, en altres paraules, la falta d’innovació a les nostres empreses ens ha ficat en una crisi que encara no ens deixa veure la sortida del túnel.
Ja es bo que comencem a reconèixer una realitat que ja sabíem de fa temps. La gent creativa sap treure molt de molt poc. Té el talent i té l’actitud.
Amb aquesta disposició artística podem anar a la feina i participar en la innovació de la nostra empresa si...l’empresa en té ganes.
Per que innovació a l’empresa vol dir gent que s’esforça per donar el millor servei al millor preu. Es un afer de gent, no de maquines ni d’ordinadors. Això val per l’empresa i per l’administració pública.
No cal ser un expert per a veure al voltant nostre empreses i ajuntaments que fan exhibició de màquines, de poder financer, de beneficis pel accionistes però que no respecten als clients (algunes es permeten fins i tot de perseguir-nos a domicili per telèfon a hores impossibles!)
Si no ens respecten com a clients, saben respectar al seu personal? Sense respectar al personal es pot innovar? Com es que encara patim empresaris “cacics” al voltant nostre, a Europa, al segle XXI? Quanta ignorància, Senyor!
Estem voltats d’empresaris innovadors o d’espavilats que a van treure diners ara mateix i amb poca inversió? Volen guanyar diners tot creant valor o especulant?
Al país hi ha gent creativa amb potencial per a treballar en empreses innovadores. També hi ha empreses innovadores. Sabem distingir-les de les que no ho son? És molt important que no ens deixem enganyar un altre cop si volem aprendre de la crisi.
“La creativitat basada en la cultura és una característica essencial d’una economia postindustrial” diu l’informe de la UE. Si no, no ens queda altre remei que treballs amb poc valor afegit, amb sous baixos i precaris.

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SSCC/GT/Arxius%20GT/EUROPA_269b.pdf (Resum executiu en català)

dijous, 19 de novembre de 2009

Quan la dignitat pot ser més important que l’hipoteca...

Sembla una història o un conte però és real. Va passar i continua passant a Santiago de Xile. Quan Pinochet va donar el cop d’estat, d’això ja fa desenes d’anys, va traslladar tot un barri en camions, a la perifèria,d’un dia per altre, a l’estil militar. Un barri de barraques sencer que els amoïnava va desaparèixer. Els habitants es van trobar, de cop, al mig d’un camp, on l’únic que tenien era un punt d’aigua.
El cop d’estat va ser al setembre i aquella gent sempre recordaran el Nadal del primer any.
Alguns anys mes tard, quan la democràcia va tornar a Xile, el grup “Congres” www.congres-beaute.org va aparèixer per allà, van parlar amb els líders del barri i es van posar d’acord per a muntar un espectacle escènic de carrer amb la participació dels propis veïns. El tema de l’espectacle era precisament, el primer Nadal que van viure desterrats.
En aquell moment, quan els artistes del “Congres” van proposar-los de fer una obra de teatre, l’art no era precisament la prioritat més evident d’aquella pobra gent. Les coses estaven tant difícils que no hauria estat estrany que els haguessin enviat a fer punyetes de mala manera.
Quan van acabar la representació de l’espectacle, que va mobilitzar centenars d’actors voluntaris, un del protagonistes va dir, “avui he recuperat la dignitat”.
Aquell grup continua amb el seu espectacle, cada any.
Ara ens podríem dir que, en una situació tant extrema, potser era més fàcil fer el gest per a recuperar la dignitat que quan un es troba, com aquí, sense grans escàndols però amb tanta gent enganyada, amb una hipoteca desproporcionada, un engany legal que li enverina la vida dia a dia, sense soroll.
Es més urgent la hipoteca o la dignitat? No ho se, però fa pensar. Sense dignitat la vida pot ser desesperada.

dimarts, 17 de novembre de 2009

Desperta Barcelona! Però, de bon rotllo, és clar, sense ensurts perillosos...

En pocs dies de diferencia, tenim dues noticies de gent creativa, al teatre, una a Madrid i l’altra a Sevilla.
La de Sevilla es al TNT i per això, a primer cop d’ull, pensava que parlaven del TNC de Barcelona. Soc un il.lús!

Doncs anem a Sevilla: presenten una obra de Garcia Lorca, La casa de Bernarda Alba, interpretada per un grup de dones, gitanes i analfabetes, sense experiència teatral, d’un assentament de barraques veí del TNT (de Sevilla).
Sembla que a Sevilla l’expectació és forta. Hi ha una gira més tard. Potser tenim sort:
http://www.atalaya-tnt.com/index.php?id=240
I amb pocs dies de diferència, A Madrid, Teatros del Canal, “Kontakthof” de la companyia”Tanz Teather Wuppertal Pina Bausch”. Es una versió que Pina Bausch havia presentat amb dansaires joves, normals diríem, l’any 78’, i més tard, el 2000 amb “amb homes i dones de mes de 65”. Aquesta és la versió que ara es presenta a Madrid.
http://www.madrid.org/fo/2009/es/fichas/danza/Kontakhof.html

En els dos casos, tenim no professionals en escena i una gran expectació al carrer.
Podem dir, doncs, que estan passant coses. Però cal tenir ulls per a veure i orelles per escoltar

divendres, 13 de novembre de 2009

Visions i Projectes de gent creativa...

Hem començat el canal de vídeo de Gent Creativa a YouTube, amb la sèrie "Visions i Projectes de gent creativa" on persones de diversos sectors culturals ens explicaran les seves visions o el seus projecte amb gent creativa...
Us convidem a descobrir i a reflexionar...




dijous, 12 de novembre de 2009

Participar o contribuir...

Quan varem definir les paraules clau d’aquest blog, teníem molt dubtes sobre si calia vincular la creativitat amb la participació o si calia buscar una paraula millor, com contribució.
Finalment, com es pot veure , ens hem quedat amb les tres :”creativitat, participació, contribució”
Això passa sovint, en temps de canvi, les paraules no acaben d’encaixar, tenen significats que arrosseguen història.
“Contribució” és allò que paguem a l’ajuntament, em diuen. A molts els hi posa els pels de punta. Però contribuir és un paraula molt digna, vol dir que entre tots fem possible un be col·lectiu. Contribuïm a fer un regal a algú, contribuïm a la creu roja, contribuïm a arreglar un camí veïnal. Perquè serà que una paraula tant maca s’ha tornat sospitosa?
Però amb la paraula “participació” ens passa un a cosa pitjor: participar, vol dir prendre part en alguna cosa. Però últimament, s’utilitza per a participar en decisions, en decidir pressupostos, en prendre part en l’exercici del poder. Molt be, moltes promeses que costa de veure realitzades.
A veure, com es diu quan algú fa una cosa gratis? El nostre mon està ple de gent que fa coses sense cobrar, pel gust de fer-les, pel gust d’ajudar, per que vol que la ciutat o el país millorin. Jo pensava que això també era participar. N’està ple, encara que no son fàcilment la noticia del dia, només surten en casos d’excepció.
Però hi ha molta gent que ho fa, participa.. Com es fa cada dia Wikipedia sinó? Com seria el nostre món sense els que contribueixen (o participen sense cobrar ni decidir)

dimarts, 10 de novembre de 2009

El circ a Nou Barris: art i societat

L’Ateneu Popular 9 Barris acaba de rebre el Premi honorífic BUTACA per la seva feina “en el camp del circ com eina de transformació social”.
http://www.ateneu9b.net/htm/formacio.html#pro1
Observem com el propi Ateneu en parla. Son paraules molt potents i ells saben com estava el seu barri en aquells anys, els 70’, i com han estat capaços de produir una autentica transformació del barri per la via de la creació artística:
“El treball educatiu en circ des d’un projecte participatiu com l’Ateneu ens permet assolir fites com el desenvolupament de la creació artística, la millora del domini psicomotor del propi cos, el desenvolupament de la capacitat d’interrelació personal, la capacitat d’expressar la pròpia opinió, l’utilització del temps de lleure de manera creativa i no consumista, la dinamització comunitària, i la promoció de la cohesió social."
El mèrit de la seva intuïció, fa 40 anys, va ser fer l’aposta per la creativitat d’uns nois que ho tenien molt negre en aquell entorn. Allò no era pas art per passar l’estona, sinó art per a sobreviure com a persones en dignitat.
Una aposta que ni de lluny van saber entendre en aquells temps ni l’Ajuntament, ni el mon acadèmic ni el gremi artístic. Que avui els premis Butaca hagin donat aquest pas i els hi donin aquest reconeixement vol dir doncs que alguna cosa ha passat, ara podem dir que la gent de Nou Barris es gent creativa, i que es pot fer art tot i ser pobre.

Si aquesta fos la historia de tots els centres cívics de la ciutat de Barcelona!

dimecres, 4 de novembre de 2009

Maten les escoles la creativitat??

Us recomano que entreu a aquesta adreça: http://video.google.com/videoplay?docid=-9133846744370459335#
Hi trobareu un vídeo curt en anglès, subtitulat en castellà, que tracta aquesta qüestió amb sentit del humor. (Cosa poc freqüent en el mon de l’educació, on de vegades sembla que estan a punt d’anunciar la fi del mon).
He trobat el vídeo al bloc Educrea http://blocs.xtec.cat/educrea/ que treballen en “l’educació en la creativitat cooperant”. El seu mètode s’aplica a les escoles i es basa en formar grups on s’ajuden els uns als altres en projectes creatius. El blog es presenta en català, castellà i anglès.

Segons diuen, a les exposicions que organitzen “poden participar produccions creatives cooperants de les escoles i instituts, dutes a terme pel professorat i per agents educatius dins de les activitats escolars com extraescolars dels nostres centres educatius de Catalunya.

Les produccions creatives cooperants poden ser cançons, murals, blocs, webs, produccions escolars pels mateixos alumnes, productes com a resultat d’aplicació de tècniques que fomentin la cooperació, la creativitat i la comunicació oral i digital de l’alumnat”
Salta a la vista que donen un paper important als pares dels alumnes. En canvi, no veig que parlin del paper dels artistes en aquest projecte de creativitat artística. No hi faria cap mal que els artistes entressin alguna vegada a les escoles, com en altres llocs, naturalment. Ja en parlarem d’aquests llocs.
Celebraran una reunió oberta a la primavera de 2010 a Reus.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Creativitat artística i altres creativitats

Algú que considero una persona creativa en el camp de l’art i també en el camp de l’enginyeria i l’empresa, m’ha fet pensar sobre aquesta distinció.

La seva posició era, sense dubtes, que la creació artística és d’una naturalesa diferent. Jo encara hi afegiria més: pots ser creatiu a l’empresa i no ser-ho a l’art.

Però últimament, sembla que la moda sigui de fer una confusió entre tot.
Suposo que serà difícil demostrar una cosa o la contraria, però en canvi, podrem trobar molta gent que sap molt be de què estem parlant. M’agradaria escoltar el testimoni de cadascú.
No es una qüestió banal, per que la Unió Europea dedica aquest any a la Creativitat i a la Innovació. Partim de que necessitem innovar ales empreses i que la condició per a innovar és la creativitat. Al document de llançament consideren que la creativitat pren moltes formes, certament, i que entre la creativitat artística i la de l’empresa s’haurien de crear ponts.

http://create2009.europa.eu