dimarts, 20 d’abril del 2010

Recapitulem: ja portem nou mesos i 59 textos

“Gent creativa” és aquest blog que teniu davant vostre. Anem fent camí i portem prou temps per a mirar enrere i veure què està passant , el sentit de tot plegat.

El punt de partida era clar: parlem d’aquest impuls que tenim tots, uns més elaborat que altres, uns amb més talent que altres.

Parlem de creativitat artística, una capacitat que ens mou a fer coses. Que no es conforma en ser espectador passiu ni consumidor.

Una activitat que te molt sentit i que pot donar sentit a la vida de molta gent.

Un moviment ple d’energia, que pren formes diverses a tot arreu. Que no acostuma a ser noticia ni passa pel sistema de vedettes o stars. Màrqueting per a explotar l’art.

Amb els mesos passats, i desprès de fer una esforç per anar descobrint gent creativa a tot arreu, al costat de casa i en països llunyans, podem confirmar allò que al principi nomes era una intuïció: que estem davant d’un gran moviment social, de molta gent , a tot el mon.

En alguns llocs tenen recolzament, formació artística accessible, reconeixement públic... i en altres son ignorats sistemàticament, com si fessin por. Per aquells que entenen la vitalitat cultural com un mercat amb productors i consumidors, la gent creativa pot ser com una pedra a la sabata

Però la realitat és tossuda. Ara apareix que una bona part dels continguts artístics que la gent penja a Internet son una nova forma d’expressió de la creativitat. Una forma de contribució que alguns fan al be comú amb el millor d’ells mateixos. Això va a més. Avui te expressions una mica primitives, on la vulgaritat i el narcisisme es barregen amb la creació. Però ja anirem descobrint iniciatives, entorns de facilitació i de selecció, si som capaços de descobrir aquesta nova expressió de la vitalitat cultural.

La realitat es tossuda: malgrat la invasió publicitària per a dirigir els comportaments consumistes de forma compulsiva, la crisi ha posat les coses al seu lloc. Molta gent busca noves formes més humanes de viure i no es deixa classificar com a consumidor sinó com a ciutadà. Consumir i produir son moments complementaris de la nostra relació amb la societat, si volem que aquesta relació tingui sentit.

Precisament aquesta relació ens fa descobrir una cosa que potser ja sabíem: que la creativitat artística es projecta, si volem, a tots els àmbits de la vida social. En trobem exemples en la cohesió social, la vida en l’espai públic, els conflictes culturals i el diàleg intercultural. Avui la gent surt del seu poble i es troba amb gent estranya fins i tot sense sortir-ne. La creativitat artística és una forma de llenguatge que facilita la comunicació, que reforça l’empatia.

També descobrim que la creativitat artística millora les capacitats de la gent per a innovar en el treball i superar els esquemes autoritaris d’organització que han estat la regla en els últims anys.

Trobem la creativitat artística com un factor indispensable en l’educació, no com una simple habilitat que cal aprendre, sinó com una actitud que cal facilitar si volem ciutadans més que consumidors o productors.

No acabaríem mai de aportar exemples de la influencia positiva que la practica creativa dels ciutadans projecta sobre àmbits de la nostra vida, com les que apreciem en el camp de la salut o les que faciliten el descobriment del medi natural i l’empatia en relació amb el planeta.

Si mireu les “etiquetes” d’aquest blog (trobeu a la dreta de la pantalla les paraules claus que us ajuden a localitzar cada tema), veureu com anem descobrint exemples que relacionen la creativitat amb la participació, sobre la societat, sobre la innovació a l’empresa, sobre la ciutat, l’educació, la interculturalitat. Veureu la gran influencia que Internet te sobre aquest tema.

En un dels documents que hem referència en aquest blog, hi ha un informe estadístic sobre la vitalitat cultural i artística als USA. Tot i la dificultat normal que trobem en localitzar activitats que sovint no son professionals ni lucratives, s’arriben a comptabilitzar més del 20% de la població que practica alguna activitat artística, sols o en grup.

Som molts i anem a més.