dimecres, 31 de març del 2010

Ull lluents

Benjamin Zender es el director de l’orquestra Filharmònica de Londres.

Us recomano que el trobeu en aquest vídeo on fa un exercici de comunicació excel·lent.

Ell parla en angles però el vídeo porta subtítols en castellà. Té un bon sentit de l’humor i molta sensibilitat quan parla i toca el piano.

Diu coses notables. Per exemple, aconsella als pianistes que quan toquen el piano no seguin al tamboret amb tot el cul sinó només amb una natja.

Un altra cosa: si només el 3% de la població aprecia la musica clàssica, això podria millorar si els músics fessin un esforç. Ell diu: com a director d’orquestra se que no faig bé la meva feina si en acabar d’interpretar els músics no tenen els ulls lluents.

Fins i tot parla de com la música de Chopin inspira a alguns directors d’empresa.

Des d’aquí , li reconeixem a senyor Benjamin Zender, el títol de “gent creativa”. Espero que quan haureu vist el vídeo estareu d’acord amb mi.: http://video.google.es/videoplay?docid=-6200291961635473004#

dijous, 25 de març del 2010

Barcelona està viva gracies a la gent creativa

Comentem noticies recents: el secretariat de Corals Infantils de Catalunya va convocar un Seminari que prometia: “treballem la inclusió” adreçat als dirigents de corals infantils que volien conèixer experiències de corals que practiquen el diàleg intercultural i faciliten als nens la creativitat sense fronteres culturals, immigrants o natius.
http://www.scic.cat/
Un altra bona noticia ens parla d’una orquestra de nens immigrants (i de natius) de Nou Barris que actua al Palau: “Orquestra de nens immigrants al Palau”
És a dir que, a Barcelona, els nens aprenen musica gràcies a que es busquen la vida sense esperar que l’Administració es posi en marxa. A més, ho fan de forma intercultural i treballen per uns barris més humans.
Cada dia trobem exemples d’escoles artístiques i d’activitats artístiques que integren gent de tots els orígens. La ciutat està viva per que aquesta gent ho fa sense esperar a ningú.
L’ajuntament va per una altra banda. Ara fa bons propòsits i promet que s’ocuparà de la formació artística de nens i de grans: "BCN apuesta por la formación artísitca". Ara, vol dir potser, ara que s’acosten les eleccions. Haurem esperat 20 i 30 anys de l’ICUB per que la ciutat és prengui seriosament la gent creativa? Tan costa descobrir que cal que tothom, no únicament els artistes, practiqui l’art segons les seves preferències i el seu talent? Això que el mon de futbol ja practica amb tant d’èxit, formar els petits, molts, per arribar a uns pocs de nivell excel·lent. Tant costa de fer el mateix amb la musica, el teatre, la pintura o la gastronomia?

Diuen a l’ajuntament que podríem multiplicar per 5 la quantitat d’estudiants d’art de la ciutat. Vida cultural? Si no fos per que ens la paguem de la butxaca...
Això si, amb un magnífic pressupost de màrqueting per vendre BCN con a “ciutat creativa” (què dimonis significa això?)

dimecres, 17 de març del 2010

Un esdeveniment cultural extraordinari: l’Index nacional 2009 de les Arts als USA

Crec que aquesta publicació molt recent, que apareix per primera vegada despres de quatre anys de treball, marcarà un abans i un desprès, també a Europa
Ara veurem per què.
Però anticipem ja un dels elements innovadors d’aquest treball estadístic: incorpora xifres de “gent creativa” als USA. Encara no inclou totes les categories artístiques, però sí una bona part. Això és una novetat que ens alegra.
Ells no en diuen “gent creativa” sinó “Participation in Personal creativity activities” ( o sigui, participació en activitats de creativitat personal”). Als USA son de l’ordre de 60 milions de persones o del 20% per cent de la població.
A més, cal considerar 1,8 milions de voluntaris registrats en entitats, en activitats musicals (corals molt sovint) o teatre.
Tot plegat, es clar, es consideren xifres millorables. Per una banda, reconeixen que no hi son tots, per altra, alguns apareixen repetits. En tot cas, no estem parlant de gent a ple temps. Es normal que tinguin la seva activitat professional apart.
Amb raó, el document en qüestió, el Nationals Arts Index 2009, porta un subtítol que resulta idoni: “una mesura anual de la vitalitat de les arts i de la cultura als Estats Units
En parlarem més d’aquest document, per que ens interessa veure com evolucionen les diverses variables del mon cultural que presenten en forma de gràfics, sobre els últims deu anys.
Però ja anticiparé una característica del seu mètode: consideren el mon artístic com un ecosistema que treu la seva vitalitat de la interacció de tots els factors.
Afegim que la entitat que gestiona aquest índex, una organització non-profit, American for the arts, http://www.americansforthearts.org/ vol promoure ara un debat cultural que compti amb una visió sistèmica, es adir, que veu la cultura com un sistema interrelacionat.
Sens dubte, disposarar d’una sèrie d’indicadors sobre un període de deu anys que permeten veure els fluxos de finançament públics i privats, l’evolució del personal i els seus costos, l’emergència d’Internet i la desaparició de les botigues de CD, les produccions artístiques de tots els sectors, la dedicació de temps que el públic dedica a cada sector..pot constituir una novetat que des d’aquí ens mirem amb enveja.
Però també podrem aprofitar-ho pel nostre propi debat. Les seves xifres ens poden donar moltes idees, el seu mètode ens pot ajudar a estructura la nostra visió. Una visió que sovint ens han segrestat els prejudicis històrics, com l’exaltació romàntica de l’artista, la prioritat que les autoritats donen a l’espectacle, o el prejudici que classifica l’art segons la classe social on es manifesta.

dimarts, 9 de març del 2010

Torna Leonardo Da Vinci a Barcelona?

S’han instal·lat a la Pedrera enginyers de tot el mon per a parlar d’ètica , de valors.
Quan les persones parlen de “valors” o valors humans a l’enginyeria, es poden estar referint a la llibertat, la justícia, la veritat, la saviesa, la pau, la bellesa, la seguretat o l’autonomia.
No ho dic jo, ho diu la convocatòria de la Conferencia internacional http://www.icehve.com que varen celebrar aquest mes de març.
Encara diuen més: servir a les persones i a la seva seguretat, respondre als compromisos, respectar al proïsme, a la comunitat i al medi ambient. Benvinguts els enginyers que volen fer un mon millor, una societat més justa. Que volen fer la part que els hi toca.
Que els temps estan canviat és un fet, nomes cal portar els ulls ben oberts i encara en veurem més. És molt estimulant de veure com hi ha molta gent que també vol , com nosaltres, que les coses vagin millor, que volen fer millor les coses, sense esperar què faran o deixaran de fer aquests senyors que surten a la TV.
Aquí, nosaltres volem oferir als enginyers unes gotes de creativitat per acabar de fer el pes, com ho feia el gran Leonardo. Això vol dir creativitat artística per a enriquir “l’ecosistema creatiu” on treballem. Un ecosistema que de vegades es tan pobre que la vida s’hi fa impossible. Creativitat per a descobrir la il·lusió de crear i d’innovar. Per a obrir la mentalitat i acceptar noves idees, noves solucions. La vida a les empreses podria alegrar-se una mica i la feina sortiria millor.
Perquè ètica i valors no vol dir nomes “allò que no està be” o que fa mal a algú. També ens parla d’allò que si que està be, com ara innovar. És ètic no innovar? Disposar de recursos i de capacitats i no treure’n el millor rendiment possible ens pot conduir a una crisi com la que ara vivim. En podríem dir la crisi de la no-innovació, en lloc de la “bombolla del totxo”. Tot depèn de com ho vulguem explicar.
Cantar, dibuixar, fer teatre o ballar…també poden fer-ho els enginyers. Segur que n’hi ha molts que ho fan. Personalment, en conec alguns. Com podríem fomentar un “ecosistema creatiu” al voltant de les nostres empreses