dimecres, 28 de novembre de 2012

CultHunting: una bona noticia per a les empreses innovadores



No es tracta d'una visita turística, venen per a treballar de la mà d'aPortada, www.aportada.com professionals de la comunicació que treballen amb emprenedors del mon artístic i cultural.
De manera que vull felicitar-los. No cal dissimular que m'encanta que siguin aquí, ja era hora.

CultHunting es una iniciativa d'aPortada que vol vendre "cultura com a motor de la innovació a la empresa". A dia d'avui, cal reconèixer a aquesta gent l'esforç que han fet per a integrar persones molt diverses i molt potents, amb capacitat de donar forma a aquesta idea. Entre les que hi son però que es  veuen poc, hi ha la professora d'antropologia Maria Jesús Buxó, una dona amb visió i idees.
Així doncs, aqui hi ha un treball previ que no s'improvisa. Això hauria de funcionar.
 http://www.culthunting.com/

En aquesta web podeu trobar l'anunci del Culthunting Day del dia 23 de novembre amb els actors principals: escoles de negocis, periodistes culturals, empreses.
I una llista molt interessant d'artistes i grups artístics que s'ofereixen per a realitzar projectes artístics a les empreses innovadores.

La jornada es celebrava a la Rambla de Barcelona, a Arts Santa Mònica, un espai de l'ajuntament. Tot un reconeixement per part de l'administració publica, un fet inèdit.
Altres administracions publiques, en aquest precís moment, estan ignorant un projecte artístic d'innovació social que haurà de tancar aquest any per falta de recursos, tot el seu baix cost i els seus resultats, més que bons. És a una escola del barri de Sant Roc a Badalona, on parlar de risc social resulta massa suau, on la innovació social és una urgència.
A partir d'ara, però, si la idea de l'art+innovació els hi arriba del món de l'empresa,  potser les administracions els hi comencin a fer cas. De moment doncs, un ajuntament implicat a CultHunting Day és també una bona noticia que haurem d'agraïr a la capacitat d'aPortada per a obrir portes que estaven ben tancades.


Entre les empreses que van parlar a la Jornada hi trobem dos vells amics del nostre blog Gent Creativa. La Fabrica Moritz (son tres articles, amb tres copes, al mes de febrer), i asseguradora DKW ("una flor no fa estiu"):

 http://gentcreativa.blogspot.com.es/2012/02/la-fabrica-moritz-us-invito-jugar-qui.html

 http://www.gentcreativa.blogspot.com.es/2012/10/una-flor-no-fa-estiu.html

Així doncs, recuperem la copa de cava per a celebrar-ho!

Tot plegat és un pas petit però qualitativament important. Crec que si ara les coses van bé, haurien d'apareixer cada dia més projectes art+negoci en empreses innovadores.
 El fet de comptar amb un mediador com CultHunting pot facilitar molt les coses. Ells son especialistes en encaixar artistes i responsables de les empreses en un mateix projecte. Poden estalviar molts passos inútils, aprofitar esperiencies ja provades, mètodes coneguts.

Cal recordar una cosa que ja hem repetit més d'una vegada en els diferents casos comentats: el factor creatiu i artístic no redueix pas la importància d'un projecte innovador empresarial. Justament, la dificultat consisteix en saber combinar factors emotius i elements tècnics o científics.
Cal mètode, molt mètode per a saber combinar ingredients tan dispars. I cal sensibilitat.
De fet, a tots els països que ho practiquen trobem mediadors que faciliten l'encaix d'aquestes operacions, com Gran Bretanya, Suècia o Canadà.

L'alegria del moment no ens pot fer oblidar el precedent de Conexiones Improbables a Barcelona, una empresa mediadora amb base a Bilbao, que més d'una vegada ha intentat actuar aquí. Opino que els resultats aquí no han estat tan bons com al País Basc, potser per falta d'un soci adient. Per a fer una bona parella cal ser dos, això és indiscutible.
Crec que amb ells també caldrà comptar en el futur. Uns i altres poden sumar per a fer possible un mercat innovador que avui no tenim.
Un altre precedent barceloní, que te la seva implantació en el mon turístic des de fa quatre anys, neix amb el concepte "turisme creatiu", on els artistes que visiten la ciutat de vacances es converteixen en actors i desenvolupen les seves capacitats, cant, musica, dansa, plàstica, fotografia..., juntament amb artistes locals. Diversos grups gestors actuen en aquesta línia des de fa quatre anys i es troben en l'espai
http://www.creativetourismnetwork.org/cms/
amb altres iniciatives a diferents ciutats d'Europa. Falta però, un cop demostrada la seva viabilitat emprenedora, confirmar iniciatives amb una inversió empresarial adient. Però , de moment, el sector turístic no te massa tradició artística i els artistes potser no saben sortir a vendre.

L'art com a motor de projectes innovadors es un concepte que molts artistes estan aplicant entre nosaltres, des de fa temps, en altres espais, no a l'empresa. Els apliquen sobretot a escoles i a barris.
En aquests espais dificils poden constatar un nivell de maduresa i professionalitat  de qualitat internacional. La majoria ho estant treballant amb recursos tant precaris que sobreviuen de miracle. Això i la falta de curiositat de la premsa cultural o de la recerca universitaria, potser expliquen la relativa absència d'aquests artistes als fòrums internacionals.

Però aquest és ja patrimoni que tenim,  construir-lo i desenvolupar-lo ha costat anys de feina. Això no crec que sigui un ofici que es pugui aprendre en un curset o en un llibre. No se si a partir d'ara serà possible una transferencia de coneixement cap els projectes empresarials d'art+negoci. Jo crec que es podria fer si es fa amb prudència.


dimecres, 7 de novembre de 2012

Una artista a la frontera

 Paola Tognazzi Drake  treballa en empreses, amb un grup de professionals que tenen un propòsit: un projecte innovador.
Son persones diferents i distants, venen de departaments que tenen visions diferents, ritmes diferents.
Aquí no son pas abundants aquest tipus de projectes. Ja n'hem vist a Gran Bretanya, a Itàlia, a Canadà a Suècia, aquí no gaires.
A més, per a fer-nos a feina més difícil, les empreses del país son secretes, no els hi agrada explicar com treballen. Això no ajuda a aprendre.

Aquests grups de persones tenen que trobar respostes innovadores a una situació, ho han de fer juntes. Definir i projectar nous camins.
Potser son camins que normalment no utilitzen per que no tenen temps de concentrar-se sobre què passa a fora de l'empresa o del seu mon específic, fora del seu entorn.
Així que , aquí també, de vegades, trobem art i empresa, també a Espanya. En parlem doncs amb Paola Tognazzi.

Li pregunto com s'ho fa, com artista, per a fer que aquest grup vagi endavant i trobi el seu camí. Com pot influir des d'un procés mental que te molt d'artistic sobre objectius racionals i lògics?
Sembla que no és fàcil de posar-ho en paraules
Ella em diu: el procés que segueixen aquestes persones no es tan diferent del que jo mateixa segueixo quan treballo en els meus projectes artístics
La diferencia és que sovint ells no tenen el temps o l'oportunitat per a incubar idees, això que en canvi és a la base del treball d'un artista.

És un procés llarg i fonamental, es basa en recollir el que passa al mon amb independencia del tema, polític, social, industrial...en observar i recollir petits detalls, petits moviments que prenen forma i direcció, tota una multitud de dades en principi incoherents però que cal analitzar en profunditat i connectar-los, per que contenen intuïcions i respostes.

Es cert que el temps de les empreses no està pensat per això. A l'empresa trobem un "saber fer" que dona resultats i cal adaptar-se als seus ritmes. Però son ritmes que no ajuden a la gent a innovar.

Ella diu: en el meu treball, el cos te un coneixement que cal escoltar  i desenvolupar.. El cos és essencial i ràpid. Millor que moltes paraules. Al final tindrem resultats lògics però hem passat per activar la sensibilitat, hem combinat temes, despertem la curiositat, juguem, motivem, despertem el desig.
Treballem en grup, activem la comunicació interna, suscitem la imitació, aprofitem espurnes que apareixen en qualsevol moment. Facilitem

Per què cal integrar el cos sencer en els processos creatius de desenvolupar noves idees?
Perque parlar de canviar no és el mateix que sentir-ho físicament. Som emocionals.
El cos parla i l'hem d'escoltar

En pocs dies, el cos genera noves idees, moltes idees que caldrà seleccionar. Naturalment, cal un mètode de projecte que l'empresa ja coneix i utilitza. Però ara els participants ja no son els mateixos del primer dia. Ara tenen més creativitat o tenen la gimnasia que cal per a activar-la

Be, doncs, no és res d'extraordinari. És només allò que hauríem de fet tots. Potser ens cal recuperar capacitats que hem perdut per falta d'us.

Per a saber-ne més sobre Paola Tognazzi:
web http://www.wearabledynamics.com

Amics, he tingut la sort de trobar gent extraordinaria tot preparant  el meu llibre"Gente Creativa, Gente innovadora". Paola n'és una, sense dubte.
Ella actua a l'empresa, un terreny de "frontera" per a una artista.
Però una artista tindria molt que fer en una empresa, un espai que pot ser un desert per a la vida emocionall de les persones.

També he trobat artistes de frontera en barris realment durs, a escoles pobres. Deserts pera la vida emocional. M'admira la fe d'aquests artistes en la persona, i m'admiren els resultats que obtenen amb tan pocs recursos.
Son territoris abandonats, deserts . Molts creuen que no hi ha cap esperança, però n'hi ha.