dijous, 13 de desembre de 2012

Gent Creativa: Gent innovadora a Barcelona

Gent Creativa: Gent innovadora a Barcelona: He passat un cap de setmana a la fabrica Fabra i Coats que ara l'ajuntament de Barcelona està reformant per a fer-ne un centre de produccion...

Gent innovadora a Barcelona


He passat un cap de setmana a la fabrica Fabra &Coats que ara l'ajuntament de Barcelona està reformant per a fer-ne un centre de produccions artístiques i culturals.
Aquí us voldria parlar d'una experiència que hi vaig viure fa pocs dies i que m'ha deixat pensant.
Encara no se exactament què en penso, però us ho aniré explicant, tal com ho veig de moment.

Sense fer soroll,  a Fabra &Coats hi passen coses que m'han despertat la curiositat.
Per a mi , és extraordinari que més de 100 professionals de tota mena, d'empreses, universitats, entitats i grups variats...es trobin durant un divendres i un dissabte, i discuteixin en grups sobre com fer innovacions a la ciutat que siguin bones per a la gent, innovacions on els ciutadans puguin participar.
En altres paraules, es tracta de pensar quins problemes pateix la gent i com es podrien buscar solucions per a millorar la seva qualitat de vida o la seva forma de treballar. o la seva alegria de viure

I per damunt de tot: es tracta de que, si trobem un projecte que valgui la pena, ens organitzem per a fer el projecte que calgui, amb la nostra feina i els nostres recursos.
O sigui que : vosaltres direu què cal fer, i vosaltres ho fareu.
Us buscarem contactes , models, recursos...perquè ho pugueu fer millor.
Sou vosaltres, son els vostres projectes.

Doncs això vaig veure i viure aquest original cap de setmana a la Fabra% Coats de Barcelona.
Jo em mirava la gent que hi havia al meu grup i em preguntava: què fa que aquesta persona estigui aquí buscant innovacions útils per la gent de la ciutat? com és que amb les dificultats que vivim hi ha gent disposada a participar en un esforç creatiu, en grup?com és que busquen projectes on treballar i contribuir amb tanta energia?

Si us dic que la invitació a reunir-nos i a treballar ens va venir de l'ajuntament de Barcelona, la cosa encara resulta més increïble. En nom de què ens podria cridar l'alcalde de la ciutat? No crec pas que la majoria dels presents fossin del seu partit ni votants seus.
De fet, la discreció de l'ajuntament, que va ser total, és un altre fet insòlit. Tots sabem prou be l'afició dels nostres polítics a tallar cintes, a fer discursos per a parlar d'ells mateixos i per a penjar-se medalles quan utilitzen els diners de tots.
Però aquí, sembla que per una vegada, l'autoritat ens demana ajuda i hi ha gent, molt qualificada i innovadora, que li fa cas, segons sembla.

Doncs, aquí estem a punt de veure coses, coses noves, sense fer soroll.
Jo estic atent a veure que va passant i tinc ganes d'explicar-vos les novetats que surtin.
De moment, us anticipo la web d'aquesta historia que vol convertir la ciutat en un laboratori on els ciutadans proposen i fabriquen les innovacions, posen en practica les seves capacitats.

Pot ser un gran dia: algú sembla que ja ens tracta com adults amb capacitats creatives i no com a una massa de consumidors ignorants i impotents.
Això és una novetat que interessa a la gent creativa. No m'ho puc perdre. Visiteu la web, si voleu saber-ne més.
www.bcnthelab.com

Amb el vostre permís, ara voldria anticipar-vos una mica algunes idees que he pensat sobre tot plegat. Començaré per una anècdota  de fa un parell de setmanes que potser ens pot ajudar a entendre una mica més aquesta historia.
Es una anècdota que no te res a veure amb la historia de BCN The Lab

Fa uns dies vaig rebre la invitació d'una infermera del meu ambulatori a participar en una operació pilot. Jo vaig a l'ambulatori periodicament a controlar-me la pressió, em mesuren i ho apunten a la meva historia clínica al seu ordinador.
Així doncs, jo podria formar part d'aquesta proba pilot. Els participants no aniríem a l'ambulatori a fer aquest control. el faríem pel nostre compte a una farmàcia i notificaríem el resultat a l'ambulatori per correu electrònic.
D'aquesta manera, sense desplaçaments, els serveis medic poden fer un seguiment i prendre la iniciativa si veuen que algú evoluciona de manera anormal.

Tot plegat, em direu, no resulta pas genial. Utilitzar el correu electrònic a aquestes altures sembla tecnologia de país pobre. Es podia haver fet fa deu anys. Però no es feia!
O sigui que, durant deu anys , milers de persones han fet desplaçaments i han ocupat l'ambulatori amb una activitat que no donava potser masses beneficis a la prevenció sanitària.

Per què no fem innovacions que podrien estalviar recursos, millorar la qualitat de vida i ajudar a reduir el pressupost sanitari de forma intel·ligent, en lloc d'esperar les famoses retallades, tan poc intel·ligents?
Per què esperem que facin aquest pas els tècnics o els informàtics? No és molt mes apropiat que siguin els infermers i els metges, que saben què volen, com ho volen? que poden fixar el procés de relacions amb els pacients, assegurant la relació personal?
Ara que ja sembla que ho estan fent, felicitem-los. Son els metges i infermers, no els informàtics qui han de innovar els processos mèdics si volem millorar amb gràcia.
Son els ciutadans i no els tècnics qui han d'innovar els processos de vida a la ciutat. A cada sector econòmic, a cada activitat educativa a cada institució social, son els ciutadans, no els tècnics, els que han de definir com volen viure o com volen treballar o com volen educar
Per això em sembla tan important aquest moviment ciutadà de BCN The Lab. Necessitem aplicar la tecnologia disponible amb gracia , amb inteligencia, amb visió ciutadana. Necessitem incorporar professionals de tots els sectors, i sobretot artistes, si no volem que el futur de la ciutat sigui un futur gris, sense art al nostre dia a dia.








dimecres, 28 de novembre de 2012

CultHunting: una bona noticia per a les empreses innovadores



No es tracta d'una visita turística, venen per a treballar de la mà d'aPortada, www.aportada.com professionals de la comunicació que treballen amb emprenedors del mon artístic i cultural.
De manera que vull felicitar-los. No cal dissimular que m'encanta que siguin aquí, ja era hora.

CultHunting es una iniciativa d'aPortada que vol vendre "cultura com a motor de la innovació a la empresa". A dia d'avui, cal reconèixer a aquesta gent l'esforç que han fet per a integrar persones molt diverses i molt potents, amb capacitat de donar forma a aquesta idea. Entre les que hi son però que es  veuen poc, hi ha la professora d'antropologia Maria Jesús Buxó, una dona amb visió i idees.
Així doncs, aqui hi ha un treball previ que no s'improvisa. Això hauria de funcionar.
 http://www.culthunting.com/

En aquesta web podeu trobar l'anunci del Culthunting Day del dia 23 de novembre amb els actors principals: escoles de negocis, periodistes culturals, empreses.
I una llista molt interessant d'artistes i grups artístics que s'ofereixen per a realitzar projectes artístics a les empreses innovadores.

La jornada es celebrava a la Rambla de Barcelona, a Arts Santa Mònica, un espai de l'ajuntament. Tot un reconeixement per part de l'administració publica, un fet inèdit.
Altres administracions publiques, en aquest precís moment, estan ignorant un projecte artístic d'innovació social que haurà de tancar aquest any per falta de recursos, tot el seu baix cost i els seus resultats, més que bons. És a una escola del barri de Sant Roc a Badalona, on parlar de risc social resulta massa suau, on la innovació social és una urgència.
A partir d'ara, però, si la idea de l'art+innovació els hi arriba del món de l'empresa,  potser les administracions els hi comencin a fer cas. De moment doncs, un ajuntament implicat a CultHunting Day és també una bona noticia que haurem d'agraïr a la capacitat d'aPortada per a obrir portes que estaven ben tancades.


Entre les empreses que van parlar a la Jornada hi trobem dos vells amics del nostre blog Gent Creativa. La Fabrica Moritz (son tres articles, amb tres copes, al mes de febrer), i asseguradora DKW ("una flor no fa estiu"):

 http://gentcreativa.blogspot.com.es/2012/02/la-fabrica-moritz-us-invito-jugar-qui.html

 http://www.gentcreativa.blogspot.com.es/2012/10/una-flor-no-fa-estiu.html

Així doncs, recuperem la copa de cava per a celebrar-ho!

Tot plegat és un pas petit però qualitativament important. Crec que si ara les coses van bé, haurien d'apareixer cada dia més projectes art+negoci en empreses innovadores.
 El fet de comptar amb un mediador com CultHunting pot facilitar molt les coses. Ells son especialistes en encaixar artistes i responsables de les empreses en un mateix projecte. Poden estalviar molts passos inútils, aprofitar esperiencies ja provades, mètodes coneguts.

Cal recordar una cosa que ja hem repetit més d'una vegada en els diferents casos comentats: el factor creatiu i artístic no redueix pas la importància d'un projecte innovador empresarial. Justament, la dificultat consisteix en saber combinar factors emotius i elements tècnics o científics.
Cal mètode, molt mètode per a saber combinar ingredients tan dispars. I cal sensibilitat.
De fet, a tots els països que ho practiquen trobem mediadors que faciliten l'encaix d'aquestes operacions, com Gran Bretanya, Suècia o Canadà.

L'alegria del moment no ens pot fer oblidar el precedent de Conexiones Improbables a Barcelona, una empresa mediadora amb base a Bilbao, que més d'una vegada ha intentat actuar aquí. Opino que els resultats aquí no han estat tan bons com al País Basc, potser per falta d'un soci adient. Per a fer una bona parella cal ser dos, això és indiscutible.
Crec que amb ells també caldrà comptar en el futur. Uns i altres poden sumar per a fer possible un mercat innovador que avui no tenim.
Un altre precedent barceloní, que te la seva implantació en el mon turístic des de fa quatre anys, neix amb el concepte "turisme creatiu", on els artistes que visiten la ciutat de vacances es converteixen en actors i desenvolupen les seves capacitats, cant, musica, dansa, plàstica, fotografia..., juntament amb artistes locals. Diversos grups gestors actuen en aquesta línia des de fa quatre anys i es troben en l'espai
http://www.creativetourismnetwork.org/cms/
amb altres iniciatives a diferents ciutats d'Europa. Falta però, un cop demostrada la seva viabilitat emprenedora, confirmar iniciatives amb una inversió empresarial adient. Però , de moment, el sector turístic no te massa tradició artística i els artistes potser no saben sortir a vendre.

L'art com a motor de projectes innovadors es un concepte que molts artistes estan aplicant entre nosaltres, des de fa temps, en altres espais, no a l'empresa. Els apliquen sobretot a escoles i a barris.
En aquests espais dificils poden constatar un nivell de maduresa i professionalitat  de qualitat internacional. La majoria ho estant treballant amb recursos tant precaris que sobreviuen de miracle. Això i la falta de curiositat de la premsa cultural o de la recerca universitaria, potser expliquen la relativa absència d'aquests artistes als fòrums internacionals.

Però aquest és ja patrimoni que tenim,  construir-lo i desenvolupar-lo ha costat anys de feina. Això no crec que sigui un ofici que es pugui aprendre en un curset o en un llibre. No se si a partir d'ara serà possible una transferencia de coneixement cap els projectes empresarials d'art+negoci. Jo crec que es podria fer si es fa amb prudència.


dimecres, 7 de novembre de 2012

Una artista a la frontera

 Paola Tognazzi Drake  treballa en empreses, amb un grup de professionals que tenen un propòsit: un projecte innovador.
Son persones diferents i distants, venen de departaments que tenen visions diferents, ritmes diferents.
Aquí no son pas abundants aquest tipus de projectes. Ja n'hem vist a Gran Bretanya, a Itàlia, a Canadà a Suècia, aquí no gaires.
A més, per a fer-nos a feina més difícil, les empreses del país son secretes, no els hi agrada explicar com treballen. Això no ajuda a aprendre.

Aquests grups de persones tenen que trobar respostes innovadores a una situació, ho han de fer juntes. Definir i projectar nous camins.
Potser son camins que normalment no utilitzen per que no tenen temps de concentrar-se sobre què passa a fora de l'empresa o del seu mon específic, fora del seu entorn.
Així que , aquí també, de vegades, trobem art i empresa, també a Espanya. En parlem doncs amb Paola Tognazzi.

Li pregunto com s'ho fa, com artista, per a fer que aquest grup vagi endavant i trobi el seu camí. Com pot influir des d'un procés mental que te molt d'artistic sobre objectius racionals i lògics?
Sembla que no és fàcil de posar-ho en paraules
Ella em diu: el procés que segueixen aquestes persones no es tan diferent del que jo mateixa segueixo quan treballo en els meus projectes artístics
La diferencia és que sovint ells no tenen el temps o l'oportunitat per a incubar idees, això que en canvi és a la base del treball d'un artista.

És un procés llarg i fonamental, es basa en recollir el que passa al mon amb independencia del tema, polític, social, industrial...en observar i recollir petits detalls, petits moviments que prenen forma i direcció, tota una multitud de dades en principi incoherents però que cal analitzar en profunditat i connectar-los, per que contenen intuïcions i respostes.

Es cert que el temps de les empreses no està pensat per això. A l'empresa trobem un "saber fer" que dona resultats i cal adaptar-se als seus ritmes. Però son ritmes que no ajuden a la gent a innovar.

Ella diu: en el meu treball, el cos te un coneixement que cal escoltar  i desenvolupar.. El cos és essencial i ràpid. Millor que moltes paraules. Al final tindrem resultats lògics però hem passat per activar la sensibilitat, hem combinat temes, despertem la curiositat, juguem, motivem, despertem el desig.
Treballem en grup, activem la comunicació interna, suscitem la imitació, aprofitem espurnes que apareixen en qualsevol moment. Facilitem

Per què cal integrar el cos sencer en els processos creatius de desenvolupar noves idees?
Perque parlar de canviar no és el mateix que sentir-ho físicament. Som emocionals.
El cos parla i l'hem d'escoltar

En pocs dies, el cos genera noves idees, moltes idees que caldrà seleccionar. Naturalment, cal un mètode de projecte que l'empresa ja coneix i utilitza. Però ara els participants ja no son els mateixos del primer dia. Ara tenen més creativitat o tenen la gimnasia que cal per a activar-la

Be, doncs, no és res d'extraordinari. És només allò que hauríem de fet tots. Potser ens cal recuperar capacitats que hem perdut per falta d'us.

Per a saber-ne més sobre Paola Tognazzi:
web http://www.wearabledynamics.com

Amics, he tingut la sort de trobar gent extraordinaria tot preparant  el meu llibre"Gente Creativa, Gente innovadora". Paola n'és una, sense dubte.
Ella actua a l'empresa, un terreny de "frontera" per a una artista.
Però una artista tindria molt que fer en una empresa, un espai que pot ser un desert per a la vida emocionall de les persones.

També he trobat artistes de frontera en barris realment durs, a escoles pobres. Deserts pera la vida emocional. M'admira la fe d'aquests artistes en la persona, i m'admiren els resultats que obtenen amb tan pocs recursos.
Son territoris abandonats, deserts . Molts creuen que no hi ha cap esperança, però n'hi ha.


dimarts, 16 d’octubre de 2012

Què s'hi pot trobar en un pot de salsa de tomàquet ?


Molt més del que sembla: innovació empresarial, creació culinària, investigació històrica, marketing alimentici , patrimoni cultural i treball en grup.
I a més, salsa de tomàquet, és clar.

És una petita història, però molt interessant, amb consequències
Me la van explicar al MUHBA, el museu d'història de la ciutat de Barcelona.
 http://bit.ly/Ra7Wvw
Al seu director, Joan Roca, li agrada l'acció. Li agrada saltar del passat al present i portar-nos una recepta de salsa desapareguda des de fa tres segles.
Però aquí no es tractava de muntar una exposició amb restes del passat que ja no hi és. Es tractava de portar la salsa a les botigues de delikatessen (aviat). És una salsa que es menja, es xala. Té bon gust.

Be , això és el que hi ha, però en el fons hi ha molt més. Per això han mobilitzat la Fundació Alícia (la de Ferran Adrià)
 http://www.alicia.cat/es/alicia/la-fundacion

També han activat una empresa d'alimentació sofisticada,  Sosa Ingredients SL
 http://www.sosa.cat/ 

i un equip d'historiadors que investiguen a la Universidat de Barcelona i que tenen nom de grup de rock, els Grup Taedium (que en llatí significa “aburriment”).
http://www.ub.edu/contrataedium/taediumcast/taedium.htm

Buscant entre pergamins o potser entre papers molt antics, localitzen una serie de receptes que ja s'han perdut. Així és com menjaven els barcelonins de fa segles. Han escollit les que poden ser bones, de bon gust, per que no tot era art en aquell temps, com ara.
Busquen els ingredients i els processo, busquen com aconseguir un resultat semblant avui, amb els ingredients d'ara i els mètodes i tècniques actuals.
Busquen com conservar la salsa sense conservants químics, sinó amb tractaments físics.. Aquí hi ha molta feina, jo no sabria explicar-ho per que caldria que fos historiador, cuiner, expert en tecnologies, expert en marketing d'alimentació...Però ells si que ho son.

Van formar un equip entre tots, potent , creatiu i innovador. M'agrada la seva ambició, la seva capacitat de somniar, el seu mètode de treball amb eficàcia , la emoció que comparteix el grup.
 Diu Joan Roca que ells, des del museu de la ciutat volen crear coneixement i facilitar el desenvolupament econòmic. Son coses que es poden fer i sovint es fan amb estudis i informes, però no hi ha res millor que l'acció per a crear coneixement.
El coneixement capaç de fer el pont entre l'art de la cuina de fa 300 anys, la tecnologia d'avui i una botiga de salses de tomàquet. Amb això han fet realitat un somni: el pot de salsa existeix, podem sucar-hi pa amb el mateix gust que aquell barcelonès de fa temps.

Però també han fet molt més: han donat un pas endavant per a innovar i gestionar de forma científica les emocions i sensacions de la cuina.
Crec que han fet una bona feina i que han generat coneixement que obrirà portes a altres iniciatives, culinàries o no, històriques o no. Un coneixement que altres podran compartir

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Una flor no fa estiu ?

 M'agrada comentar avui aquesta experiència que te a una empresa com a protagonista.

Des de fa quatre anys, aquesta empresa produeix un programa, DKV Fresh Art, que promou la creació artística entre estudiants de primer i segon de batxillerat o de professional. En aquesta web es poden trobar les bases de la convocatòria
 http://www.dkvseguros.com/freshart/freshart/inicio.asp?menu=1,16
Jo els he descobert en una publicitat publicada a la premsa per a tot Espanya. Segons expliquen, a l'ultima convocatòria van rebre 600 obres. Ofereixen beques d'estudis pels guanyadors i ajuts pel material artístic a les seves escoles 
Busquen talents entre els adolescents, però no semblen pas una versió del "Gran Hermano", el programa de la TV a on buscaven cantants. Entre els millors munten un campus formatiu. Demanen també grafitti per la pròxima convocatòria, a mes de fotografia, pintura, escultura, dibuix i vídeo art.

Tal com el programa es presenta, es una oportunitat pels premiats, però també significa un gest de respecte pels seus clients. Tots ells poden identificar-se amb els premiats. Amb això, aquesta empresa valora els seus clients, no els menysprea amb trucs publicitaris i motivacions consumistes.
DKV és una empresa d'assegurances mèdiques. Diuen que el concurs respon als seus valors a l'empresa: creativitat i innovació, millorar la salut de la gent i la seva qualitat de vida.

La pregunta que em faig davant d'aquesta iniciativa que, pel que fins ara en sé, em sembla exemplar, va una mica més enllà. ¿estem als inicis d'un canvi d'actitut en el mon de la comunicació de les empreses? ¿estem en presencia d'una comunicació més respectuosa amb les persones?
També ens podem preguntar si hi ha coherència entre els valors que projecten cap en fora i els que practiquen a dins de l'empresa ¿els apliquen en els seus serveis i amb el seu personal?
Finalment, una mica més encara: ¿apliquen la creació com a factor de millora per la salut i la qualitat de vida de les persones, dins del seu model de negoci?

dilluns, 24 de setembre de 2012

Art i terapia a Murcia i a New York

 
 Aquesta vegada, crec que hem trobat un projecte d'art i teràpia que sembla realment ambiciós. De moment, ens proposen un reportatge a TV2 el 27 a les 11 de la nit, amb el titol: "El naufragio de la memoria. Arte y cultura como teràpia contra el Alzheimer".
El documental mostrarà una visió original i  humana de  convivencia amb l'Alzheimer i com s'aconsegueix despertar la memòria emocional i els records a través de l'art.

Aquest projecte terapèutic funciona a l'Hospital universitari Arrixaca a Múrcia, i compta amb una coordinadora experta en Historia de l'Art.
 
Per altra banda, el projecte "Arte y Cultura como Terapia" viatja a New York, aquest mes d'octubre, convidat en un congrés sobre noves línies als museus i a l'educació. El congrés es diu "Multimodal approaches to learning". Està organitzat per la  fundació "Art beyond sight" i el Metropolitan Museum of Art, del 26 al 28 d'octubre.
La contribució del projecte de Múrcia proposa nous instruments i processos dins de l'art en l'aprenentatge multi-sensorial.
Per a més informació sobre el congres de museus:
 
Estem doncs parlant d'una experiència que funciona dins de l'entorn sanitari però que no ignora la seva dimensió transversal. Més enllà de la medicina, estem parlant d'aprenentatge multi-sensorial, que ens afecta a tots i en qualsevol situació.
Ja sabem que hi ha una gran quantitat d'iniciatives a tot el mon  que treballen sobre el potencial de l'art per a impulsar l'aprenentatge, però son molt pocs els que tracten la quëstió més enllà de la seva utilitat immediata i al seu entorn específic. Aquí ens trobem, sembla, amb un projecte que compren la practica terapèutica i la investigació. 
Això sembla prometedor per a tots els sectors, com l'educació, l'empresa o la cohesió social a la ciutat, que combinen la creació artística amb la innovació.
 
Aprofitem doncs l'ocassió per ampliar l'horitzó d'aquest blog. Fins ara hem vist experiències d'empresa, internacionals, d'escoles i de barris. Ens faltaven experiències de salut. M'alegra que comencem aquí a incorporar aquest nou sector.
 

dimarts, 18 de setembre de 2012

A Egipte, un grup de dones...

A Egipte, un grup de dones està canviant la societat.
Son l'Orquestra de la Llum i l'Esperança
Aquest grup de 40 dones forma l'orquestra Light and Hope de corda i vent, que recorre el mon tot interpretant Brahms, Mozart, Dvorák, Purcel, Ahmed Aboeleid, Strauss i Bizet.
Son dones cegues, originaries de famílies pobres, la majoria son musulmanes, algunes, cristianes.
L'associació Al Tour Wal Amal adopta nenes entre les més pobres del Caire, son 300 actualment. Els hi ofereix escola formal pels matins i formació musical per la tarda.
Tal com explica la seva directora, és extraordinaria la perseverancia d'aquestes noies, son molt ambicioses.
En lloc de viure avergonyides, demostren orgull i dignitat.

Si tenim en compte l'entorn social a on viuen, s'entèn el valor d'aquestes paraules. Com dones pobres i a més cegues, la seva situació social és molt desfavorable. Elles viuen amb gran interés l'evolució de la primavera àrab al seu país, i el canvi que podria representar per les dones,  si la democràcia arriba a consolidar-se.

Escoltem com viu l'orquestra una de les intèrprets: "quan toco entro en el meu propi mon, m'escapo. El mon real és com foc per a mi. Guerres, protestes, gent que mor, tot potes enlaire, sempre sorolls de conflicte. No tothom sap respectar als altres. A l'orquestra deixem tot això de costat. Em sento com una papallona al cel ballant...."

Aquí ens expliquen el seu projecte innovador: " Nosaltres toquem, i gràcies a això connectem amb totes les religions i cultures. La musica va directament als sentiments, més que qualsevol expressió artística, i ens uneix a tots. Tots tenim la mateixa resposta sense que importi qui som o quines coses creiem. La musica és el llenguatge de l'anima, del cor, de la imaginació, i uneix a tots els éssers humans" (extractes de El Pais Semanal, 16.09.12)

 Be doncs, m'alegra tornar després de tants dies sense escriure i parlar amb vosaltres. Anim, que hi ha gent que te molt cru, molt més que nosaltres, i no es desanimen.



dimarts, 31 de juliol de 2012

Més que circ, gent que treballa en grup

 Apreciats lectors del blog. Os desitjo les millors vacances
Gràcies per llegir aquest blog. Us admiro. Amb tot el que estem vivint últimament, vosaltres teniu moral per a continuar, per anar més enllà.
Ara , més que mai.
Estic veient que les xifres de visites al blog van augmentant, poc a poc, però suficient. Gràcies per la vostra confiança

Bé, doncs, com un adéu abans de les vacances, parlarem avui de circ i de festa. Però més que circ. No soc pas critic d'espectacles i no voldria pas fer-me passar pel que no soc. Us explicaré simplement allò que he vist.
Aquí trobareu fotos i un vídeo que us en podran donar una idea, però crec que no és suficient.. Aquesta gent inventa el treball en grup i el recrea davant dels nostres ulls.
http://www.ciexy.com/legrandc-galerie.html

"Le grand C" és un espectacle de la Companyia XY, un grup d'artistes de circ en acció. Es van inspirar en els castellers catalans, però ells n'han sabut copsar allò que tenia de treball en grup, tot prescindint de la competivitat per arribar més alt que els del poble del costat. Però arriben molt lluny.

No tenen un protagonista ni un director.
Però aconsegueixen una cosa inesperada: no fan únicament exercicis de molta tècnica i molta feina. Es guanyen a la gent amb la seva simpatia, amb un llenguatge poètic que diu moltes coses però que jo no  sabria repetir per a vosaltres. D'això no en se. Ho haureu d'anar a veure.

Sobre l'escenari son persones diverses, no son un exercit de professionals.
Al principi, cadascú va pel seu compte, no fan equip. Fan coses menors. Però , progresivament, veiem com es van trobant, com van agafant confiança mútua, com s'ensenyen i aprenen, com milloren.
Com ells diuen, van creant el seu "microcosmos" , mon de sentiments, de treball, de valors, d'objectius, de projecte innovador.
El llenguatge artístic del circ és el seu llenguatge
Així doncs, veiem com es formen i veiem com arriben al públic.

Posar en escena la vida d'un grup, el seu treball, la seva evolució, em sembla fascinant. Ells ho aconsegueixen sense fer cap discurs. La gent ho entén i s'estableix la sintonia. Sembla que ho estan inventant.

Això sembla i és el seu art, per que en realitat ho representen des de fa tres anys. Tenen èxit. Ara se'n van amb "El gran C" a Japó, Corea, Amèrica del nord i del sud.

Amics, espero que el vídeo us agradi i que tingueu un bon descans, que ja ens fa falta. Fins setembre, suposo, us trobaré a faltar.
Continuo treballant en el llibre. Va molt bé, estic trobant gent molt interessant i molt competent.
Espero publicar-lo ala tardor

dilluns, 2 de juliol de 2012

Boa Mistura, un grup de Madrid a la favela de Sao Paulo

Aquests artistes estan vius. Només cal veure les fotos 

http://www.moonward.net/inspiracion/2012/02/boamistura-inspirando-una-favela-con-graffiti/

Les imatges parlen soles i les paraules son impactes: Beleza, Amor, Doçura, Firmeza, Orgulho
Es art al dia a dia de la gent. Aquests nens son gent creativa que creix, que canvia el seu barri. Llàstima que es tracta d'un efecte transitori.
Però els Boa Mistura han demostrat què es pot fer si en tenim ganes

dimarts, 26 de juny de 2012

Gent Creativa: Una pintora que facilita la innovació a l'empresa

Gent Creativa: Una pintora que facilita la innovació a l'empresa:  Estem parlant de Caroline Trépanier que ja porta més de 100 tallers artistics a grans empreses del Canadà. Cada taller que produeix una...

dimecres, 30 de maig de 2012

Quan el personal està inquiet: està passant a moltes empreses


En molts casos, la gent ja no pot concentrar- se per a fer la seva feina, passen moltes coses. Augmenta l'insomni i el consum de pastilles.
A Siemens UK han trobat una resposta creativa: tallers de cant coral per als directius i el personal. Ells diuen que es una resposta a la inquietud derivada dels canvis organitzatius i culturals.
http://www.siemens.co.uk/en/news_press/index/news_archive/halle-concerts-national-award.htm
En col.laboració amb The Hallé Concerts Society, la impresa integra la música en els seus projectes interns. Concretament, al desenvolupament del personal i al foment del treball en grup.

Els tallers tenen la funció d'explorar la inquietud i enfrontar-la adequadament. Cal saber-ho fer. Per això compten amb l'assistencia de l'Arts & Business, una entitat especialitzada en facilitar la integració artística a les empreses a Gran Bretanya. Ara, Siemens ha rebut un dels premis anyals d'Art &Bussines
Aquesta noticia del 9/5/2012 ens arriba de la entitat anglesa Bussines in the Community http://www.bitc.org.uk/
Aquí tenim també la llista de tots els premiats, empreses i artistes 
http://www.bitc.org.uk/media_centre/bitc_news_press_releases/the_33rd_arts_.html
Es tracta d'empreses que han col.laborat en projectes artístics, tot i les dificultat econòmiques del moment. De fet, ens diuen que les aportacions de les empreses es manté millor que la de l'Estat.

Tot i així, el vicepresident de la entitat, Colin Tweedy anuncia la publicació d'un nou informe sobre "Les arts i la gent", un títol ben significatiu en els temps que corren.
Per que la pregunta no és si hi han diners. N'hi ha un altra de mes urgent: Serveix l'art a la gent?
Son els nous temps.

dimecres, 9 de maig de 2012

La gent i els arquitectes

 Doncs be, desprès d'alguns intens per a penetrar dins de la boira que envolta l'arquitectura i els arquitectes, tinc de reconèixer que no ho tinc pas mes clar.
Es a dir, si que em sembla clar que hi ha gent que es queixa de ser marginada en projectes que els afecten molt. No està clar com podria participar l'usuari en un projecte, encara que, com passa en altres sectors, si que podria actuar com gent creativa i fer la seva aportació ( recordem com moltes dones ho fan en el sector de la moda).

Un amic arquitecte, Amadeu Matosas de Barcelona, m'envia els seus comentaris: potser falta mètode als projectes arquitectonics, diu. Es un defecte que fa inviable la participació creativa.

Això ens recorda , ni  més ni menys, el nucli central del IV Encuentro de experiències innovadores a la universitat. Us vaig comentar que hi vaig assistir a Madrid.El tema era aquest : per a fer un projecte innovador, a qualsevol àmbit, cal un mètode, no es pot improvisar, no es tan fàcil.. Cal que el professor aprengui a treballar en grup, a respectar a l'altre, a investigar solucions, a incorporar aportacions.
Els que ho practiquen diuen que és tot un art.. Un art molt necessari si volem que les coses canviïn, que la societat es renovi, que les capacitats creatives de la gent s'incorporin i s'aprofitin, que les "bombolles" no es repeteixin sistemàticament.
Però tal com he dit, no veig com es podria portar tot això a la practica. Però en tot cas, crec que caldria "trencar el glaç", iniciar el diàleg. Això s'enten tot seguit si feu una visita a aquestes webs  d'alguns arquitectes que ja intenten explicar què fan. Ho expliquen uns millor que altres, però ho pot entendre una persona. Parlar de forma que nomes t'entenguin els del teu ofici es una cosa que tots podríem fer, però no ho fem. És una "falta d'educació", com diria la meva mare.. Fins i tot Einstein intentava explicar-se.

http://historiasdecasas.blogspot.com.es/
http://blogs.elpais.com/del-tirador-a-la-ciudad/
http://www.mi5arquitectos.com/
http://pkmn.es/
http://www.carlosarroyo.net/esp/index.html

Si altres arquitectes comencessin a fer el mateix, potser podríem iniciar aquest diàleg tan difícil avui. Crec que caldria intentar-ho. Comunicar, primer. Desprès, aprendre a treballar amb mètode per a fer projectes innovadors, susceptibles d'incorporar coneixement d'altres especialistes i dels usuaris .
Sembla que els grecs tenien un ideal que formulaven així: kalos kai agathos. Que volia dir que  bellesa rima amb allò que es bo, just, útil i correcte. Aixi doncs, sense diàleg amb la gent, no podem ni començar. Kalos kai agathos, sona bé

Per cert, en aquestes web trobareu exemples sorprenents, us els recomano. Però no hi he pogut trobar cap exemple que utilitzi jocs digitals en 3D per a facilitar l'entrenament de la gent de forma instintiva en la lectura dels espais arquitectònics. Aquí trobaríem segurament molts analfabets de la tercera dimensió, com jo mateix. Si algú coneix algun experiment en aquest camp amb jocs, podria interessar a molts. No penso en exercicis escolars, sinó en jocs de debò, d'aquests que apassionen als nois i noies de més de 12 anys i també als grans. Hi ha gent que fa meravelles

Per acabar, dues aportacions rebudes sobre aquest tema de l'arquitectura. Un enginyer que treballa amb arquitectes i un arquitecte.
Diu l'enginyer: "A les nostre oficines treballem en espais lluminosos, amplis i tranquils, que potser fomenten l'intercanvi creatiu entre arquitectes i enginyers de diferents disciplines , si es que això es pot atribuir a un espai arquitectònic. Ens diuen que això ajuda al negoci , perquè impressiona als clients  i ens afirma com empresa lider en enginyeria aplicada a disseny arquitectònic de vanguardia. Però jo penso que es un luxe difícil de justificar en temps de crisi per que no ens ajuda a competir  en preus. No se si no haurem de tornar als mètodes tradicionals. Ja veus doncs, diu l'enginyer, que no son unicament els arquitectes els que perden el nord sinó els propis clients...enlluernats pels arquitectes, és clar!"

Diu el nostre arquitecte "Ens deia un professor de l'Escola d'arquitectura (ara està reconegut a nivell mundial com arquitecte i com a teòric de l'arquitectura) : "...siguin intel·ligents i copiïn alló que hi ha de bo a algunes arquitectures i no inventin coses dolentes". O també una frase de Coderch: "el que ens cal no son grans genis sinó bons artesans". Així doncs, continua el nostre arquitecte: "els dos apostaven més per la humilitat, el treball, la formació, la inteligencia... reconeixent que massa sovint els arquitectes s'equivoquen. Així que, en aquest sentit, Deu ens lliuri dels arquitectes "creatius".

Aquest estil "artesà" em recorda perfectament  l'estil de professor que proposaven al IV Encuentro de Madrid : humilitat per a escoltar als alumnes i adoptar les propostes intel·ligents, si allò que volem es una projecte innovador.
Be doncs, fins aquí hem arribat. Crec que per part meva, no sabria dir gaire mes sobre arquitectura.
Però continuarem parlant de projectes innovadors i de la seva capacitat per a incorporar la creació de la gent creativa.

Nota : la perla grega, "kalos kai agathos" l'he trobat a Javier Gomá. Us recomano doncs el llibre: Todo a mil. 33 microensayos de filosofia mundana". Galaxia Gumtemberg. Gràcies Javier


dimarts, 1 de maig de 2012

Demaneu el vostre passaport Gent Creativa

Només cal que ens envieu una foto i que estigueu ben segurs que sou gent creativa. Això vol dir que, artistes o amateurs, esteu disposats a anar a qualsevol punt del mon, a qualsevol país, i oferir el vostre art a la gent.
Millor encara si ho feu amb gent creativa d'aquell país. Podeu cantar en una coral, tocar en un grup, fer cuina de qualitat, participar en un grup de teatre, ballar, escriure poemes, fer fotos...
També ho podeu oferir per Internet.
Feu-ho en qualsevol llengua, l'art és el llenguatge del nostre passaport.

Arribats en aquest punt , alguns penseu que la calor de l'estiu ens ha tocat fort i que patim al.lucinacions. És possible, però no tant com sembla. Per que això ja passa, les coses van cap a qui. Si voleu saber com, continueu llegint . Alguns ja ho han provat i n'estan molt contents.

La primera dificultat, la primera pregunta: què en faig de l'altre passaport? Molta gent pensen que només en poden tenir un. Error. No és cap problema, per que el nostre no és pas exclusiu. Per nosaltres, en podeu tenir tants com vulgueu.

Potser no sabeu una cosa del Dante: ell deia que havia après l'amor a la seva Florència natal al riu Arno. Ell deia que l'Arno li havia ensenyat que la nostra pàtria és el mon, com ho és el mar pels peixos.

De manera que podeu tenir tants passaports com vulgueu.

Ara doncs, abans de que penseu que estic definitivament sonat us parlaré d'un grup de gent que va pel mon amb el seu art. Allà on van , actuen. Ho regalen a la gent, ho combinen amb artistes locals.
Vosaltres podeu prendre contacte amb ells i descobrir llocs on sereu ben rebuts. Llegiu això, si us interessa: http://gentcreativa.blogspot.com/2010/12/vacances-per-gent-creativa.html

En tot cas, si trobeu per Barcelona algú amb aquest passaport, sabeu que el podeu considerar de la casa, un dels nostres. Tots son diferents. Alguns son tan diferents com...(aquí hi podeu posar la mena de gent que considereu més extranya, pel seu país, la seva religió, la seva història, el seu idioma, la seva cultura, la classe social...) . Els més diferents acostumen a ser els del poble del costat. Tan se val, us hi trobareu a gust, sense problemes.

Per que, ja ho sabeu, el més important a la vida és gratis. Ho donem sense cobrar, ho rebem sense pagar. No sempre és possible, però cal intentar-ho. Cal tenir compassió dels que en son incapaços o dels que només donen als de la seva tribu.

En fi , un somni, no? Però un somni que avança pas a pas. Em diuen que l'any passat unes 20.000 persones creatives van venir a Barcelona amb aquest passaport i es van convertir en conciutadans nostres gràcies al seu art. En vindran més, molts més.

Nota final: les idees son de Claudio Magris, te llibres molt interessants. Els passaports encara no els fabriquem per problemes tècnics, ja us avisarem.

dilluns, 30 d’abril de 2012

En podem aprendre molt de les dones



No penso en totes les dones, és clar, però en moltes.

A veure, fa uns dies vaig comentar una carta d'un lector que es queixava dels arquitectes i de la gent creativa que li compliquen la vida.
Ja vam anticipar alguna cosa: que la creació ens portarà al caos si no disposem d'un projecte innovador, amb eficàcia i amb ètica. Això val pels arquitectes i val per altres creacions artístiques, penso.

Però em vaig quedar amb un interrogant que potser compartireu amb mi: per què les coses han arribat tan lluny amb alguns arquitectes? Què falla en la relació que semblaria que hi hauria d'haver entre un arquitecte i la persona que habitarà la casa, carrer o ciutat que crea i que construeix?

La pregunta em sembla massa forta per atrevir-me a contestar-la, però en buscaré un altra de més fàcil.
Si no som capaços, com a ciutadans, de fer valdre la nostra posició davant de l'arquitecte que dissenya el lloc on vivim...potser si que som capaços de influir sobre el nostre aspecte, sobre com ens veu la gent quan sortim al carrer.

Estem parlant de la moda. Tot un sector econòmic que fabrica els aspectes de la gent. La gent que veiem al carrer no van néixer tal com els veiem, hi ha un sector industrial que fabrica tot això que la gent porta. Tot això que li dona a cada persona l'aspecte que te.
Aquí , ens trobem amb les dones, es clar.

Per que els homes , en general, tenim poca creativitat quan es tracta del nostre aspecte. Però moltes dones son realment creatives. Tenen la capacitat de configurar-se un personatge de cap a peus, tot triant el que poden comprar al mercadillo o a la super botiga de confecció, a la pasarel.la de modes, a les revistes, a Internet, a les pelicules, a tot el que veuen quan van pel mon. Perquè elles  miren, tanteijen i comparen continuament. Son gent creativa.
Això també val per les sabates, pel pentinat i pel maquillatge, els complements, les joies.

Moltes dones es fabriquen un personatge, però no sempre el mateix. Canvien d'un dia al altre, segons el seu humor, segons l'ocassió, la persona que hauran de trobar, la feina que faran.
Amb el mateix DNI podem trobar un dia la dona professional i l'altre la seductora ingènua. Un altre, una potent esportista, el de mes enllà la mare amantissima o la burgesa rica. N'hi ha que s'atreveixen a canviar tant que poden confondre.
Sobretot a molts homes que no estan preparats per a tanta creativitat.

Però les dones tenen un estil que fa meravelles i que potser ens sembla natural. Si ho fes un home es posaria un cartell que diria: "disseny i realització artística: jo mateix, diplomat per la universitat d'Oxford"

Es clar que podem trobar de tot: la que te pocs diners i la que que gasta una fortuna, la que arriba a trobar un equilibri i la que en fa una obsessió. La que te gust i creativitat, i la que no en te i es limita a consumir lo més car, lo mes cridaner o lo més prepotent.

Darrera de tot això,  funciona tot  un sector industrial que no sembla que ho passi tan malament, tot i els temps que corren. En tot cas, no tant com l'arquitectura.
Com funciona aquesta industria de la moda? Com es relaciona el creador professional amb aquesta gent creativa que va pel carrer? Proposo una resposta que serà una caricatura de la realitat, però que ens podrà ajudar, potser, a comparar la moda amb l'arquitectura. Per exemple: què passaria si els compradors de pisos tinguessin tanta creativitat sobre el lloc on viuen, com aquestes dones la tenen sobre la forma com vesteixen?

Els professionals de la moda son l'origen de les creacions que al final circulen pel carrer. Però una dona te sovint la capacitat de triar, combinar, recrear, modificar, copiar... allò que els creadors professionals posen al mercat. Qui fabrica cada personatge no son ells, és cada dona. Es el mateix  que fan els personatges al teatre, però posat al carrer en lloc de l'escenari.

Es tant freqüent que ja no ens n'adonem, no li sabem donar importància.
Però les nostres ciutats tenen l'aspecte que tenen, en bona part, gràcies a aquesta gent creativa que dissenya personatges i els posa al carrer cada dia. Aquí tenim sort.

Ara li podríem preguntar al nostre arquitecte, què passaria si intentéssim fer el mateix amb l'habitatge on anem a viure, amb l'escola, amb el comerç, amb el carrer o amb la plaça. Evidentment, aquí les coses funcionen d'una manera ben diferent. Peró, per una persona, no hi ha tanta diferencia entre intervenir amb creativitat a l'hora de configurar els decorats (el pis o el carrer) o els personatges (la moda).

Segurament, seria molt complicat, ens dirà un arquitecte. Segur que si. Peró segur que, si ho intentéssim, trobaríem els mitjans. Avui tenim eines per a fer meravelles. Només cal que busquem la manera de fer-ho. Però, si voleu, en parlarem un altre dia. Hi pensem tots plegats?
Crec que es podria intentar. Per que per molts disbarats que fem, mai serà pitjor que ara.
I potser ens podríem evitar algunes bombolles

divendres, 13 d’abril de 2012

Quan la creativitat ens porta al caos


Acabo de rebre una critica al blog Gent Creativa que  m'ha fet pensar. És un lector que diu coses que tenen molt sentit. Aquí va el text del missatge però no en diré el nom, per que és un lector que no vol soroll.
Per cert, no viu en una gran ciutat, viu en un poblet de muntanya.
Diu el lector xxx:

"Llegeixo el teu blog i tinc dubtes.


Vaig acabar barallat amb els arquitectes que van fer el projecte de la casa on visc perquè eren "gent creativa".
Aquests mateixos arquitectes han dissenyat un hotel prop d'aquí. Representa exactament això que tu propugnes. Està ple d'artistes "en acció", però jo no hi posaria mai els peus. Quin maldecap!
Al bar del poble que serveix menjars han canviat els plats rodons per plats quadrats. Quin acudit! Es clar, ara el porten uns joves urbanícoles creatius.
Vivint al camp t'adones del caràcter superflu, prescindible, de tots aquests "valors afegits".
Em fa l'efecte que, amb la crisi, les fantasies quedaran per als xinesos i els qatarians. I que nosaltres anem cap una reforma social protestant."

  Realment, em sento identificat amb aquest lector, en el seu lloc, jo reaccionaria igual que ell. Què passa doncs amb la creativitat? Ens portaria realment al caos?

  Ara m'adono de que en aquest blog hem anat presentat exemples de creadors artístics tals com pintors, cineastes, dansaires o musics. Parlem d'exemples que porten l'art al dia a dia de la gent, pensem que hi han moltes possibilitats si això esdevé una realitat generalitzada.
Però què passa amb els arquitectes i amb els decoradors? Què passa amb els creadors de moda? Aquests artistes ja son al dia a dia de la gent, de formes diverses.
Com es produeix aquesta invasió de creativitat?

  L'exemple dels arquitectes ens toca de molt aprop. Les seves creacions son una invasió a la nostra vida privada i publica. Ens poden costar molt cares, tant com els estalvis de tota una vida, amb hipoteca inclosa.
El nostre lector ens apunta fets ben coneguts. La creació artística es pot convertir en un malson si no compta també amb un projecte d'innovació que respecti al client, als veïns o a tota la ciutat, segons el cas. Però en molts casos, l'artista no els hi fa cap cas. Està mirant a aquella gent que li interessa, que pot ser el banc, la immobiliària o la revista d'arquitectura que li posarà la medalla.

  El projecte innovador haurà de fer aterrar al creador a les realitats que el condicionen, tals com les preferències dels usuaris, el pressupost compromès, les qualitats tecnològiques, el calendari d'execució, el balanç energètic.
Un projecte que normalment l'arquitecte no es capaç de desenvolupar tot sol sinó tot formant part d'un equip professional que cada dia ha de dominar capacitats més exigents , com el respecte de medi ambient, l'economia energètica, la seguretat contra incendis o terratrèmols, els nous materials...


  En resum, podem dir, que allà on hi hagi una creació ens caldrà un projecte que demanarà un mètode de treball innovador i una ètica de treball respectuosa amb els implicats.
No n'hi ha prou de dir-ho, cal fer-ho. Combinar tots aquests elements no es pot fer tot improvisant, amb una mètode de treball primitiu. Cal treballar en equip, integrar iniciatives, integrar exigències de tot tipus.
En nom de la creativitat, ningú no ens pot colar el gol: pressupostos que es dupliquen, calendaris que s'eternitzen, decisions que no es consulten, edificis que llencen energia de forma estúpida, instal·lacions que no s'han previst, tecnologies que no es saben aprofitar, costos creixents..Treballar així no és treballar com un artista sinó com un irresponsable. En aquests anys de bombolla inmobiliaria n'hem vist molt d'això. 

  Per això me'n vaig a Madrid la setmana entrant, per assistir a un Encuentro de professors i estudiants a la Universitat Complutense on el tema son les experiències que estan fent per a aprendre a estudiar i a treballar en aquesta forma. Sense gent que tingui aquestes noves habilitats, no podrem introduir creació artistica als projectes, sense risc d'acabar en un caos total, en un fracàs de la creació artistica.

Si en voleu saber una mica mes us aconsello de visitar la seva web 

http://ivencuentro2012.blogspot.com.es/

En parlarem més d'artistes de l'arquitectura, també d'artistes de la moda, unes formes de creació que ja circulen per la nostra societat. També parlarem de com aquests creadors faciliten o no la participació creativa de la gent implicada, de la gent creativa

dijous, 5 d’abril de 2012

Sense por, sense banderes.

Sense por, sense banderes, sense etiquetes.
 Gent que parla amb gent.
Us proposo una visita als vídeos de Pau Perramon. Ell va agafar el tren i va donar una volta per Berlín, Istambul, Zurich, Paris, Sofia.. Volia veure gent, saber com eren i com vivien.
És una bona idea i està feta amb gràcia i professionalitat. 

http://www.randomvoices.org/index.html
La idea ha tingut éxit i en Pau continua viatjant de ciutat en ciutat. Els seus amics fan preguntes i les contesten.
Si estiu tips d'escoltar  slogans i gent que els repeteixen com a lloros. Si esteu avorrits de veure com els uns marquen als altres amb etiquetes, dona gust trobar persones que parlen amb persones.
 

dimecres, 28 de març de 2012

Artistes i tecnologia a Karlsruhe

 Avui estic content de presentar-vos
un grup d'artistes de Karlsruhe, dues escultores, Bernadette Hörder und Ulrike Israel, que treballen en temes de tecnologia, empreses, energies alternatives, comerç internacional i transport ecològic.
Però hi treballen de debò, no hi fan el "florero".
Ho fan fa anys i toquen els temes amb sentit i professionalitat

Parlarem una mica del projecte 2010, la nova línia aèria entre Karlsruhe i Budapest .
Pel 2014 preparen el d'energies alternatives i navegació fluvial.


Sobre la nova línia aèria, la qüestió era veure com podien fer per a donar-li un impuls al comerç entre empreses de les dues ciutats. A partir d'una invitació a empreses i artistes, cada artista va fer una creació per una empresa, petita o mitjana. L'obra, una escultura, un muntatge... tractava precisament dels productes de l'empresa, de la seva utilitat, dels seus materials, dels seus processos de treball.

Ja es veu que no era una empresa fent de sponsor d'una obra que no te res a veure amb ella i que sovint tampoc no li interessa massa. Pel que ens diuen els organitzadors, tot i els temps de crisi, moltes empreses s'hi van interessar. Pel sentit que l'obra d'art tenia per al seva activitat interna i per la comunicació exterior.


Aquí podeu veure una mostra dels treballs realitzats:http://www.kunstunternehmen.de/modelle_KU10.html

Crear ponts entre mons diferents, saltar fronteres físiques o mentals, és el sentit de la creació d'aquestes artistes. Es tracta de sortir dels espais segurs del mon artístic tradicional i atrevir-se a viure de ple en el mon d'avui. Les empreses també van entrar en aquest joc i van obrir les portes als artistes.

Pel 2014, el mateix equip prepara un altre projecte sobre energies alternatives i sobre navegació fluvial (una forma de transport més neta que les altres)

Aquí trobem les fronteres entre les tecnologies i els ciutadans. Les ignoràncies de la societat actual, que sovint es considera culta, son la base de la inèrcia que tenim per abandonar el mon tradicional del petroli. El tema no és doncs un luxe ni una curiositat per a gent original, sinó una qüestió de supervivencia del nostre planeta. Això és doncs el que fan les nostres artistes de Karlsruhe, les KunstUnternehmen

divendres, 23 de març de 2012

Avui un artista pot arribar lluny

 En poques paraules, 
aquesta és la historia. Una artista troba un laboratori tecnològic, treballen junts uns sis mesos, creen un joc online que te molt èxit. Ara l'artista te una empresa on continua combinant art i tecnologia.
Això passa a Bristol. Podria passar a qualsevol ciutat, a Barcelona , per exemple?

Ara veurem que tenim alguns prejudicis que ens fan molta nosa. Per exemple, a Barcelona tenim la fira de telefonia mòbil mes gran del mon, però sembla que això sigui just una qüestió d'hosteleria, restaurants, transports...Turisme de negocis, en diuen. De què serveix una fira tecnològica com aquesta si només oferim sol i platja i la Sagrada Familia? On es el nostre sector tecnològic?
Un altre prejudici: això del nous emprenedors és qüestió d'un parell de tècnics informàtics i un garatge.

Però potser no cal que ens preocupem, aviat tindrem tots feina, amb "Las Vegas i companyia" si no ens guanyen des de Madrid i es queden amb aquesta joia. Aviat la Politècnica obrirà un màster per a croupiers. Del "totxo a la ruleta" (i altres complements). Els milers de tècnics que se'n van des de fa deu anys a Alemanya, França, Anglaterra, Suïssa, Canadà, Austràlia.. ja no caldrà que tornin, sinó volen treballar de cambrers

Doncs veiem aquesta història de Bristol, a veure què passa allà.
A Bristol, tenim una artista, Hazel Grain que fa pelicules molt curtes. Un laboratori de recerca de productes tecnològics, el Hewlett Packard Lab, un centre que facilita contactes entre artistes, tècnics i emprenedors, Watershed, orientat a la imatge, mòbil i vídeo.


  • Watershed és doncs una primera novetat. Les histories no s'improvisen, s'aprenen, es practiquen. És el model de la Masia del Barça, que fa possible que avui parlem de Messi. Guardiola no fa miracles, i Messi tampoc, és tot un equip, tot un esforç que dura anys. A Watershed, artistes, tecnics i emprenedors s'hi troben com a casa. D'aqui surten els projectes cap el mercat http://www.watershed.co.uk/
Si visiteu la seva web hi trobareu activitats, creativitat, entusiasme. Son gent creativa.
Es un laboratori de recerca avançada, on inventen els productes, l'empresa i la societat del futur, per a dintre de 10 anys. Son una gent molt qualificada que fa convenis continuament amb Watershed, per a aprofitar la creativitat dels artistes. Ells saben que els enginyers no s'ho faran sols.
  • Finalment, la nostra artista, Hazel Grain, que s'ha concentrat en realitzar cine molt curt per a mòbils. També fa teatre de "guerrilla" al carrer. En aquesta operació de sis mesos va comptar amb una "residencia" finançada per Arts Council England al HP Lab
Ja tenim doncs els tres actors de la nostra historia. Al cap dels mesos, d'aqui en sortirà un joc online molt especial. En parlarem mes endavant.

Però com treballen durant aquests sis mesos? No és tan evident. L'artista, tot i trobar-se en un laboratori tecnològic, continua treballant com una artista. Tots son conscients que no es pot transformar en un tècnic mes, al contrari, la seva activitat, influirà als científics del laboratori. D'això es tracta, justament. Ara tindran tots una forma més oberta i més lliure d'enfocar la seva recerca. tindran més creativitat. Això és justament el merit del faciitador, de Watershed, un artista no pot anar tot sol a un laboratori de científics, se'l menjarien
El joc en qüestió crea una realitat alternativa tot utilitzant vídeos curts, webs, videocam, on els jugadors entren de forma interactiva i busquen al culpable, com en una història criminal.

Aquesta combinació d'elements reals i d'elements de ficció permet tractar situacions molt complexes però molt actuals. Personalment, crec que podria ser el format ideal per a crear un joc sobre la "crisi financera, Walt Street i els "chorisos" de casa nostra". Un tema apassionant però complexe que pot trobar en el joc el format ideal per a seguir una narració no lineal.

Hazel parla així del seu joc:
"És una forma de narració online, on cal resoldre enigmes i trobar pistes, per a passar al episodi següent. Els personatges tenen els seus webs, videos i documents. El jugador és un investigador que busca al criminal"
El joc surt finalment amb el nom de MeiGeist, des de Watershed. Trenta mil jugadors de tot el mon hi participen durant les vuit setmanes que dura.
Per a més detalls, aquí n'hi ha una descripció:
www.licorice-media.com/Meigeist.html

Veiem què en diu Kenton O’Hara  de HP Lab d'aquesta experiència:
"combinar art, tecnologia i ciències socials ens ha donat grans oportunitats per anar més enllà del propòsit inicial d'aquestes tecnologies. Això influirà també en els nous projectes"

Final feliç: Hazel te ara la seva pròpia empresa per a generar projectes tecnològics creatius:
 http://www.watershed.co.uk/ished
Nota: aquesta història ja te sis anys, però nosaltres encara hi som a temps

dimecres, 22 de febrer de 2012

La Fabrica Moritz.3. On és doncs aquest "nou ciutadà de Barcelona s.XXI"?

Us proposo un test. Mireu al voltant vostre i digueu-me quanta gent coneixeu que estiqui utilitzant de debó les Xarxes Socials a Internet
De moment, deixem de banda allò que fan els adolescents en aquest camp, parlo del que fan els adults.
Deixem de banda els activistes politics i empresarials que intenten fer el mateix que han fet tota la vida, amb una eina nova

Fem doncs aquest test : Quànta gent coneixeu que utilitza les Xarxes? Què tenen en comú aquesta gent?

Crec que aquesta gent ha descobert una forma de societat, de treball, d’oci, d’ajut mutu, de col.aboració... que els fa molt diferents.
Per que funcionen en un sistema de comunicació d’anada i tornada. Ens haviem massificat durant 50 anys amb els mitjans que nomes son d’anada, com la TV.
Aquesta gent  donen gratuitament a la xarxa el seu coneixement com experts, la seva creació musical o plastica.

Contribueixen de forma lliure i aprofiten les contribucions dels altres, molt sovint, de desconeguts
El seu centre d’interes no respecta fronteres de feina , d’oci, de vida social, de pais, d’edat, de religions, de cultures ...
Participen en un sistema de gent de tot el mon , on hi troben persones amb les mateixes preferencies, els mateixos coneixements, els mateixos gustos
Participen en ajudar a la gent en necessitat, es mobilitzen contra abusos

Be, si algu em diu que tot això no està canviant una generació, es potser per que no ho veu el que passa, per que no hi és. S’ha quedat al s.XX.
No estem parlant d’adolescents, sino de gent que potser ja tindrien edat per a ser dirigents a les seves empreses

Les Xarxes Socials estan obrint oportunitats de relació noves, oportunitats de fer i compartir coses. A la feina o fora de la feina, els agrada fer coses, coses que demanin creativitat. El consumisme ja no es la opció obligada. Per aquesta gent, el consum ja no serà allò que havia estat, la publicitat tampoc.

La crisi que estem vivint ens obliga a tots a no fer masses onades no fos cas ens empassessim l’aigua. Pero no cal ser profeta per a endevinar que, aixi que la crisi ja no sigui tan forta, tindrem una explosió social.
Jo crec , per exemple, que moltes empreses perdran la gent amb mes talent que avui s’estan aburrint. Potser avui ja estan fent coses creatives pel seu compte, negocis o activitat artistica , o les dues coses.

Per que aquesta nova generació, ja ha començat a caminar.
Esperem i veurem.
Ells no volen ser nomes espectadors, volen ser actors.
No volen quedar-se en un horitzó local, ells ignoren les fronteres.
No volen ser tan rics com sigui possible sino que volen viure millor, de forma mes equilibrada. Especialment, les dones  amb fills que treballen i que estan forçant la seva vida personal de forma insostenible.
Quan sortim de la crisi, moltes coses ja hauran canviat i no ens en haurem adonat. Es com un foc viu però amagat sota la cendra, nomes cal donar-li una mica de temps i una mica de vent. La gent creativa ja està en marxa

I per acabar, tot pensant en la Fabrica Moritz, em pregunto:
*Sabran donar oportunitats a les contribucions d’artistes emergents i de qualitat?
*Sabran facilitar la trobada d’artistes i d’emprenedors?
 *Sabran obrir l’espai a artistes i emprenedors d’altres paisos que volen 
  actuar a Barcelona?
*Sabran colocar les Xarxes socials al centre del projecte?

En altres paraules, : sabran canalitzar l’energia creativa dels seus clients o comptaran només amb l’exhibició de la seva propia creativitat?
Crec que encara no ho fan del tot, pero que han iniciat el bon cami.

Post data: ara us recomano un post que vaig publicar fa un parell d'anys. És el que ha estat més llegit de tots. Lliga molt amb tot això: "La gent creativa som contribuidors"  http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html




Els enginyers catalans troben barreres culturals a la Xina




 Ara els enginyers es pregunten: què en sabem nosaltres de la Xina?
Acaba de sortir el primer butlletí News enginyers Xina que facilita als enginyers els contactes necessaris per a treballar amb els xinesos.
http://www.eic.cat/promocio/COEIC/Butlletins/2012_NEWS_ENGINYERS_XINA/201201_news_enginyers_xina.html
Es una iniciativa del Col.legi d'Enginyers  de Barcelona, molt oportuna.

Però si li doneu un cop d'ull us podeu endur alguna sorpresa. Per que aquesta vegada, els enginyers es preocupen especialment de la cultura i de les barreres culturals que un europeu troba a la Xina

Per començar, l'editorial presenta una citació de Helmut Schmidt "Només els que coneixen la Xina i el seu llarg desenvolupament  de forma suficient poden arribar a ser interlocutors seriosos"

Helmut Schmidt, ex canceller de la República Federal Alemanya va ser un avançat europeu en "descobrir" la Xina (per aquí encara avui hi ha gent important que te una idea bastant infantil dels xinesos). Ell es preguntava què sabem de Confunci i de la seva influencia en els ciutadans actuals, per exemple.
També recordava el paper nefast d'Europa al segle XIX com a potencia colonial a la Xina (potser d'aqui els hi ve per a molts la idea paternalista que tenen sobre els "xinets". A l'escola ens en parlaven quan recollliem paper de plata per la Xina. Ara hauríem de veure a on va anar a parar, coses estranyes que fem per aquí.

Doncs els enginyers parlen ara de Confunci i del colonialisme. Enginyers que ja treballen a aquell pais expliquen les barreres culturals i parlen de com cal fer-ho. És un factor , diuen, que pot destroçar el millor projecte tecnic o comercial
Son nous temps i nous estils. Veurem coses.

dimarts, 21 de febrer de 2012

La Fabrica Moritz 2. Gràcies pels vostres comentaris, però ara ve la part polemica


 Parlem doncs de la Fabrica, un projecte de comunicació que vol ser alternatiu a la publicitat clàssica.

Ja he vist que molts no l'havieu visitat i potser no vaig fer-ne una descripció suficient.
Però això que segueix, em sembla que serà més entenedor.
Així doncs, a la Fabrica no fan discursos sino que actuen. El seu public haurà d’interpretar les seves accions.
No fan spots a la TV per a convencer al client, el client forma part de les seves accions de comunicació.

No diuen: “Vosaltres  sou formidables, els nois macos, els que esteu de moda”.
Aqui cotitza allò que es fa, allò que es crea.

La gent avui està molt saturada de paraules i de promeses que ja saben que no es mantenen. La mentida es avui una moneda de curs legal; potser ja es confon amb la “realitat virtual”?
La cosa és tan important que ja no és de la Moritz, va més enllà. Hi ha molt en joc.

Amb la publicitat comercial i la propaganda politica ens havien fet creure tantes històries glorioses que ja en tenim prou. Potser algu ens estava prenen el pel. Indignats? Qui no n’està, d’indignat?

L’art  i la nova tecnologia aqui no tenen el paper de „florero“, d’element decorariu, de prestigi social, com els quadres que penjen a les parets en alguns  bancs.
L’art i la tecnologia formen part del proces i del producte. Formen part del valor que estan oferint al client. Fan  de la cerveseria  una „industria del coneixement”
Tan a la Fabrica com al Facebook, estan creant un entorn creatiu que pot ser suggerent per empresaris i artistes, per a gent creativa.

Però cap on va tot això?  A on troba aquest projecte comunicatiu la seva diferencia sostenible?

Per a dir-ho en poques paraules, la meva aposta és aquesta: tan a la Fabrica con a la Xarxa social, identifiquen un nou ciutadà de Barcelona, el ciutada del s.XXI. Sense el public no hi ha joc.

Ara ens podriem preguntar si existeix realment aquest „nou ciutadà de Barcelona“. Un ciutadà que valora la propia historia però que viu aqui i ara.
Pero això ja es massa especulatiu. Deixem-ho aqui. En tot cas, és una tema per un altre post.
Ara caldrà que ens digueu com ho veieu vosaltres. A veure  si amb tot plegat ens hem pujat a la figuera i ara ens tocarà baixar i tocar terra.


dilluns, 13 de febrer de 2012

La Fabrica Moritz. Us invito a jugar. Qui endevina què és això?



Us invito a visitar la Fabrica Moritz (em prenc la llibertat d’invitar-vos, per que jo no soc pas d’aquesta empresa, res a veure).
Us agradarà, espero. És obert al public.
Es una visita interessant i suggestiva per a gent creativa, artistes i emprenedors. Tots aquells que s’interessen per la creativitat, la innovació, per l’art,  per la qualitat.

Crec que es un projecte de comunicació que busca reforçar una marca, però que ho fa amb accions, no amb paraules. Per això juguem a endevinar allò que no s'hi diu. Per a mi, es una cas original que no es veu cada dia.

Fem una visita i en parlem. Bevem una cervesa, potser mengem unes patates a l’estil alsacià. Si la cervesa no us agrada, tan se val, podeu beure un got de vi de qualitat.
El millor és que hi aneu de debò i en trèieu les vostres conclusions. Jo no en conec el secret, soc un espectador extern, com vosaltres, suposo

De passada, una visita a Fabrica Moritz us pot estimular per a ser més emprenedors en el vostre negoci, o per a ser més creatius i per a implicar més el vostre art en el dia a dia de la gent. Ja sabeu, això de la creativitat, artística o empresarial, és una cosa contagiosa.

El primer que trobareu a la Ronda de St. Antoni de Barcelona, és un edifici vell però interessant, restaurat ara de forma atractiva
Un espai agradable per a beure cervesa de qualitat. Per a menjar be. Amb un servei agradable. No es car i es troba en un barri simpàtic i popular, prop de la plaça Universitat
Espais amplis, algunes peces de la fabrica històrica, una mini fabrica de cervesa molt moderna que fabrica la cervesa que serveixen al local
Un subterrani equipat per a presentacions artístiques i tota mena de manifestacions culturals, equipada amb tota mena d’eines audiovisuals

També hi ha una pagina a Facebook que recull l’estil de la Fabrica i que suma visitants sense dificultat, on es dona informació de les activitats i novetats de la Fabrica


Però això només es el primer pas, aviat vindran els altres: un bar de vins, una botiga molt creativa de roba i llibres, un altre restaurant gastronòmic, un espai de trobada per emprenedors,  artistes reconeguts amb projectes artístics, creadors emergents que presenten els seus treballs, nous tipus de cervesa, noves creacions de la cuina, noves instal·lacions de telecomunicacions...

A totes les iniciatives hi trobem qualitat, creació artística, tecnologia, servei, preus assequibles.. Això és veu , es nota i l’espai ho fa present de forma molt explicita.

També hi trobareu gent, molta gent ha descobert la Fabrica, m’agrada la gent que hi ha. Hi ha de tot. Crec que hi ha la mena de gent que aprecia les coses fetes amb gracia, que aprecia els preus raonables, que no busca presumir. El public de la Fabrica és un patrimoni. Jo m’atreveixo a endevinar que hi ha molta gent creativa entre aquest public, alguns els vaig reconèixer.

Molta gent hi va tot i que no estant fent una campanya publicitària clàssica. Arribats a qui , la primera pregunta: què es això?
Ells en diuen la Fabrica Moritz. Potser es una bona pista, una fabrica, no és doncs un lloc passiu sinó actiu.

Que significa tota aquesta varietat d’iniciatives en el mateix lloc? Com poden buscar la qualitat en cada tema si son tan diversos? Com poden adquirir una identitat fàcil de reconèixer si no paren de fer innovacions en tots els temes i d’obrir nous temes? Fan qualsevol cosa que els hi passa pel cap?
Volen ser un lloc de moda per a gent especial, per una nova gauche divine, com ho era el carrer Tuset, Tuset Street, el segle XX  ?

Em pregunto com poden marcar la diferencia en el mercat. En el sector de la cervesa ja trobem marques que fan d’sponsors d’art i d’activitats socials de prestigi.
Es cert que son capaços de trobar temes nous, però son temes que pot imitar fàcilment la seva competència, sobretot amb una bon pressupost i amb un producte massiu que mou molts diners. On és doncs la diferencia sostenible de la Fabrica?

Be, jo ja us he anticipat algunes de les meves respostes, però el joc es obert. Què en penseu vosaltres? 

dijous, 26 de gener de 2012

Què hi fa un artista a una empresa com Unilever?



Aquesta és una història de llum i calor. Ens explica com la creativitat pot canviar l'entorn on treballen les persones. Pot fer les persones més creatives.
Es clar que la creativitat es un tema de moda. També ho van ser, en el mon de la feina, el màrqueting, el disseny, els ordinadors, internet i la web, les xarxes socials.
Avui parlen d'idees creatives per a llençar noves empreses. Però no n'hi han d'idees creatives, hi ha gent creativa. Podem facilitar-los un entorn estimulant per que ho siguin. Això fan alguns artistes a algunes empreses, com a Unilever

Avui tenim, en directe, una persona que parla en nom d'una gran corporació i que ha descobert el valor de l'artista, del creador que, a través de la seva obra, aporta una nova llum a la realitat. Aquesta realitat pot ser el carrer d'una ciutat, l'espai intim d'una família, tot un país. També pot ser una empresa i la gent que hi treballa.
Per què no? Com ho hauríem de fer? D'això parlarem, doncs.

Unilever és una empresa multinacional, de fet , és un grup d'empreses, que produeixen aliments congelats, gelats, perfums i detergents, i potser encara més coses. Segur que en comprem sovint.

Ens parla en aquesta entrevista el seu vicepresident, James Hill. La trobareu qui, en anglès. Pels que l'idioma representa una barrera, en faré uns comentaris curts.
El nostre personatge te 43 anys, molt jove pel seu càrrec i treballa des de Rotterdam

El text que us recomano el trobareu a la web de TAFI, una fundació anglesa que entrena artistes que volen treballar a empreses, crear i transformar l'espai del treball. Trobareu el pdf en la primera pagina
http://trainingartistsforinnovation.eu/unilever-and-artistic-interventions/

En realitat aquest no és un cas, sinó un conjunt de casos que el mateix Hill ha coordinat en diferents empreses del grup. Cada empresa presenta situacions ben diferents, en sectors diferents: fabriques d'aliments o oficines de publicistes, per exemple. Els grups d'artistes  hi fan teatre, vídeo, arts plàstiques o musica.

Des del punt de vista de les empreses, les situacions també son diverses. En un cas, es tracta d'una fusió de dues empreses i de superar les barreres per la comunicació. En un altre, de captar i retenir joves amb talent que busquen llocs de treball més creatius. En altres, de millorar la relació amb els compradors i els seus sistemes de valors, com l'ecologisme.

En tot cas, ens diu James Hil, no tenien finalitats altruistes envers els artistes. No volien fer de sponsors, sino que tractavem de donar una impuls a l'estrategia de l'empresa.

James Hill sembla una persona que m'agradaria conèixer algun dia. Ens explica els seus èxits però no amaga errors que també han comés. En cada cas ens diu qui li va proposar la idea, no ens dona entendre que es ell mateix qui se les pensa totes, com fan sovint els nostres conciutadans.

M'agrada en particular un dels casos que comenta. Es tractava de crear un entorn creatiu en una de les empreses, la mes tradicional. No era imaginable que purguessin proposar al personal ni als directius que participessin en un taller artístic. Era gent molt formal, en un ambient distant. Per on podien començar?

Les oficines eren realment fredes i impersonals. Per aquí van començar, per les oficines. Van buscar un grup d'artistes gràfics que van redisenyar alguns espais col.lectius de forma atrevida, en un contrast total amb l'ambient inicial.
La provocació va tenir efectes en algunes persones: alguns van entendre que es podia fer, que estava permès tenir idees, i van començar a decorar en la mateixa línia el seu propi espai de treball, a manifestar la seva personalitat, a demostrar la seva creativitat de forma incipient.
El gel estava trencat i altres artistes van continuar l'operació.

Per a facilitar la relació entre artistes i empreses i assegurar l'encaix de cada actuació en funció de la situació i de les finalitats, la entitat Arts&Business actuava com mediadora antre uns i altres

Per a molts que vam viure els temps del Maig '68, quan una empresa era considerada com part del "sistema", es a dir , maligne per definició, tot això semblaria impensable. Però avui, segurament, l'enemic ja no és tan clarament a les empreses industrials. Son els financers de la City i de Wall Street els que ens buiden les butxaques amb eficàcia, els que mobilitzen als indignats de cada país.

Què fa doncs un artista a Unilever? Per a molts dirigents educats en la racionalitat, la lògica i els números, aquesta pregunta pot ser encara una provocació, un absurd. James Hill ens diu que ell també va sortir així de a seva escola de "business". Però va acceptar el desafiament. Ara diu que ell mateix ha madurat en el procés. Segur que si



dimecres, 11 de gener de 2012

Artistes a l'empresa? Dos estils diferents

Parlem aqui
d'una practica que ja funciona regularment. Avui tenim dos exemples que treballen , però, amb mètodes diferents, a les empreses. De tots en podem aprendre.

Un exemple ens arriba del Canadà, ja n'hem parlat aquí alguna vegada. L'altre, de Bilbao.
Uns i altres coincideixen en valorar els artistes per la seva capacitat creativa, per la seva forma de treballar, per l'efecte que la creació artística pot donar si s'aplica sobre un grup de persones en una empresa.

Els de Canadà, Culture pour tous, realitzen tallers artístics participatius amb dirigents d'empresa o amb departaments sencers, amb tot el personal. Quan examinem cada cas, veim que depèn molt de l'empresa i dels seus objectius. Poden millorar la creativitat de les persones o poden acompanyar transformacions importants del negoci, com un nou enfocament comercial, el reforç de la imatge, la creació d'un nou producte o el treball en grup.
Sempre fan el mateix: una creació artística que l'artista fa amb participació de la gent. Fan de tot, teatre, dansa, pintura, vídeo...segons l'artista.
Podem dir en tot cas, que la gent de l'empresa és mes creativa desprès del pas de l'artista.
Culture pour tous

L'altra història, la de Bilbao, es diu Conexiones improbables. Es van crear l'any passat , però en realitat compten amb experiències, contactes i mètode d'una organització anterior, sortida del mateix grup, una empresa consultora. Els de Conexiones tenen més de 9 projectes en marxa, és a dir, nou empreses durant uns nou mesos. L'artista aquí no realitza obres d'art, sinó que participa com un expert més, en grups de dirigents que tenen un objectiu ben determinat. Els beneficis que provoquen son sempre els mateixos: en induir creativitat en les idees o en els mètodes.
Es clar que l'artista no coneix ni la tecnologia ni l'organització de l'empresa. Jo entenc que és com si fos un client molt creatiu.
Conexiones improbables
De moment, el metode de Conexiones és el mateix que apliquen diversos paisos d'Europa, excepte Gran Bretanya. Aqui treballen com a Canadà i com a Australia. També a Italia trobem projectes d'quest estil

Ja n'anirem parlant. Uns i altres ja han fet un bon esforç de metode, de forma que cada vegada és mes possible la valoració i la comparació entre projectes.
Personalment, crec més en l'estil de Canadà, per que s'adreça crec , més directament, a facilitar l'emergencia de "gent creativa". Però és ben possible que uns i altres s'acabin trobant, i que els projectes futurs siguin una combinació dels dos metodes.

En tot cas, podem constatar que pels artistes, aquesta activitat pot ser molt estimulant, és una forma de realitat que sovint no havien experimentat mai. També es cert que no tots son bons per a fer-ho. De fet ja hi han cursos d'entrenament d'artistes.

De tot això, hi ha una expressió anglesa que sembla que és cada dia mes acceptada: art&business. Admiro aquesta capacitat de la gent que parla anglès. Nosaltres necesitem moltes explicacions, no ens donem mai per satisfets, ens fa por ser mal interpretats. En anglés ja ho han fet. Si el tema us interessa, podeu obrir una nova carpeta amb aquest nom, tot esperant que algun dia també ni hagi un en el vostre idioma.