dilluns, 30 d’abril de 2012

En podem aprendre molt de les dones



No penso en totes les dones, és clar, però en moltes.

A veure, fa uns dies vaig comentar una carta d'un lector que es queixava dels arquitectes i de la gent creativa que li compliquen la vida.
Ja vam anticipar alguna cosa: que la creació ens portarà al caos si no disposem d'un projecte innovador, amb eficàcia i amb ètica. Això val pels arquitectes i val per altres creacions artístiques, penso.

Però em vaig quedar amb un interrogant que potser compartireu amb mi: per què les coses han arribat tan lluny amb alguns arquitectes? Què falla en la relació que semblaria que hi hauria d'haver entre un arquitecte i la persona que habitarà la casa, carrer o ciutat que crea i que construeix?

La pregunta em sembla massa forta per atrevir-me a contestar-la, però en buscaré un altra de més fàcil.
Si no som capaços, com a ciutadans, de fer valdre la nostra posició davant de l'arquitecte que dissenya el lloc on vivim...potser si que som capaços de influir sobre el nostre aspecte, sobre com ens veu la gent quan sortim al carrer.

Estem parlant de la moda. Tot un sector econòmic que fabrica els aspectes de la gent. La gent que veiem al carrer no van néixer tal com els veiem, hi ha un sector industrial que fabrica tot això que la gent porta. Tot això que li dona a cada persona l'aspecte que te.
Aquí , ens trobem amb les dones, es clar.

Per que els homes , en general, tenim poca creativitat quan es tracta del nostre aspecte. Però moltes dones son realment creatives. Tenen la capacitat de configurar-se un personatge de cap a peus, tot triant el que poden comprar al mercadillo o a la super botiga de confecció, a la pasarel.la de modes, a les revistes, a Internet, a les pelicules, a tot el que veuen quan van pel mon. Perquè elles  miren, tanteijen i comparen continuament. Son gent creativa.
Això també val per les sabates, pel pentinat i pel maquillatge, els complements, les joies.

Moltes dones es fabriquen un personatge, però no sempre el mateix. Canvien d'un dia al altre, segons el seu humor, segons l'ocassió, la persona que hauran de trobar, la feina que faran.
Amb el mateix DNI podem trobar un dia la dona professional i l'altre la seductora ingènua. Un altre, una potent esportista, el de mes enllà la mare amantissima o la burgesa rica. N'hi ha que s'atreveixen a canviar tant que poden confondre.
Sobretot a molts homes que no estan preparats per a tanta creativitat.

Però les dones tenen un estil que fa meravelles i que potser ens sembla natural. Si ho fes un home es posaria un cartell que diria: "disseny i realització artística: jo mateix, diplomat per la universitat d'Oxford"

Es clar que podem trobar de tot: la que te pocs diners i la que que gasta una fortuna, la que arriba a trobar un equilibri i la que en fa una obsessió. La que te gust i creativitat, i la que no en te i es limita a consumir lo més car, lo mes cridaner o lo més prepotent.

Darrera de tot això,  funciona tot  un sector industrial que no sembla que ho passi tan malament, tot i els temps que corren. En tot cas, no tant com l'arquitectura.
Com funciona aquesta industria de la moda? Com es relaciona el creador professional amb aquesta gent creativa que va pel carrer? Proposo una resposta que serà una caricatura de la realitat, però que ens podrà ajudar, potser, a comparar la moda amb l'arquitectura. Per exemple: què passaria si els compradors de pisos tinguessin tanta creativitat sobre el lloc on viuen, com aquestes dones la tenen sobre la forma com vesteixen?

Els professionals de la moda son l'origen de les creacions que al final circulen pel carrer. Però una dona te sovint la capacitat de triar, combinar, recrear, modificar, copiar... allò que els creadors professionals posen al mercat. Qui fabrica cada personatge no son ells, és cada dona. Es el mateix  que fan els personatges al teatre, però posat al carrer en lloc de l'escenari.

Es tant freqüent que ja no ens n'adonem, no li sabem donar importància.
Però les nostres ciutats tenen l'aspecte que tenen, en bona part, gràcies a aquesta gent creativa que dissenya personatges i els posa al carrer cada dia. Aquí tenim sort.

Ara li podríem preguntar al nostre arquitecte, què passaria si intentéssim fer el mateix amb l'habitatge on anem a viure, amb l'escola, amb el comerç, amb el carrer o amb la plaça. Evidentment, aquí les coses funcionen d'una manera ben diferent. Peró, per una persona, no hi ha tanta diferencia entre intervenir amb creativitat a l'hora de configurar els decorats (el pis o el carrer) o els personatges (la moda).

Segurament, seria molt complicat, ens dirà un arquitecte. Segur que si. Peró segur que, si ho intentéssim, trobaríem els mitjans. Avui tenim eines per a fer meravelles. Només cal que busquem la manera de fer-ho. Però, si voleu, en parlarem un altre dia. Hi pensem tots plegats?
Crec que es podria intentar. Per que per molts disbarats que fem, mai serà pitjor que ara.
I potser ens podríem evitar algunes bombolles