dilluns, 19 de desembre de 2011

Quan bufa el vent treu la pols de les branques més velles

Quan bufa el vent de la creació artística...treu la pols de les branques més velles de la cultura tradicional. Que de pols, n'hi ha molta, prou que ho sabem.

La bona noticia és doncs que a Lliçà de Vall, a pocs kilòmetres de Barcelona, està en marxa un procés de creació artística molt interessant. Es una iniciativa que lidera l'ajuntament, però que la posa en mans de la gent
 És la creació d'una nova festa, que celebrarà un fet molt caracteristic: els pous de glaç que havien funcionat al poble fins a principis del s. XX. No se si tothom sap que, quan encara no sabíem fabricar gel artificial, les poblacions tenien un pous especials on guardaven la  neu a l'hivern i d'on treien barres de gel la resta de l'any per a guardar els aliments o fer gelats. A Lliçà de Vall encara en guarden uns quants.

Be, un bon pretexte per a mobilitzar artistes i gent creativa, diables i castellers, associacions i entitats.
Volen fer creació i demanen participació. Fins i tot la idea del projecte artístic està per decidir, perquè ho faran entre tots
Arribat a aquest punt podeu imaginar un autentic caos. Creatiu, però caos. Pels que us interesseu per aquesta mena de projectes, us proposo que visiteu una presentació molt entenedora que convida a participar, que organitza la participació, fa un calendari, fixa objectius.. Un pla que podria fer enveja a més d'un dirigent d'empresa.
http://ldvlafestadelglac.blogspot.com

Com s'ho fan els artistes per a facilitar la creació dels ciutadans? Com s'implica  la gent per a descobrir un fet històric oblidat i llençar la imaginació? Com es controlen les idees massa cares i es busca la viabilitat? Com es guanya la participació d'aquells que normalment no hi son, per que no es senten invitats? Com es practica la creació entre gent de talents tan diversos? No s'acabaran barallant tots plegats?
Tot això pren forma en aquest pla. Això no és encara la creació, però la farà possible. Això fa possible que idees inèdites arribin a ser realitats i que tothom s'ho senti seu. Sentir les tradicions no es tan difícil, sentir les creacions vives, que hem viscut i hem recolçat... això significa autoafirmació i cohesió social.

Aquí, l'ajuntament no fa allò clàssic: jo pago, jo decideixo, vosaltres dieu ooooh què maco"! La crisi també te el seus aspectes positius, se'n pot aprendre molt.

Un alta cosa que estem aprenent: les tradicions son com les rutines, ajuden a viure, ens donen solucions mínimes. Peró la vida es molt trista si la vivim a mínims. La creació és la resposta. El que es vell no cal llençar-ho, cal recrear-ho. Aquest es el vent que bufa, molta pols s'enlaira. Ja era hora.

Postdata. Si voleu coneixer altres projectes semblants
Tallers per a la festa