dijous, 30 de gener de 2014

Més diàlegs a la xarxa

1 comentari a l'article : "Gent que encara no te mapa.."

Anònim ha dit...
Aquest article em fa pensar en una anècdota:
 L'any passat jugava al futbol amb un grup de pares a l'escola dels meus fills. Un día va venir un ciutadà escandinau a jugar, convidat per un dels pares.
A certa hora, varem haver de plegar perquè no teníem permís per encendre els llums del camp. L'escandinau ens va preguntar per què no proposavem a l'escola disposar de la llum a canvi de netejar el pati dos cops al mes. Ens varem quedar sorpresos perquè senzillament no s'ens havia acudit mai fer aquest "trueque" amb l'escola.
I era ben fàcil, no calía ni omplir una instància ni res semblant. Aquesta manera de fer es pot axtrapol·lar a moltes situacions problemàtiques que vivim cada dia i a les quals fins ara no hi veiem solució.
Potser, compartint "bones pràctiques" d'aquest tipus es podría avançar una mica, tirant pel dret?


dilluns, 27 de gener de 2014

Cambio social, articulo de Roberto Carballo

Es el momento de cambiar el paradigma social.
Lo que ocurre es que el cambio no es inmediato,
pero si con mucho sentido humano y estratégico.

Presidente en Asociación Espiral para la Innovación Educativa

No es inmediato, ni debe serlo, pero la necesidad social está imponiendo su demanda y me parece que pronto el cambio se va a producir sin que casi nos demos cuenta de lo que está ocurriendo.
Y eso en el fondo, puede ser positivo, pero también puede ser negativo, dado que yo pienso que lo que hay que hacer es innovar y para mi la innovación no es cambio, y hasta se lleva mal con el cambio.
El cambio casi siempre es un remedio ante algo que es inevitable y que cuando queremos darnos cuenta ya ha ocurrido y nos ha rebasado.

Como seres humanos tenemos que buscar llevar la iniciativa del cambio
que queremos, y no el que ocurra. Si no confío en el mercado, resorte lleno de automatismos desiguales y causa de muchas desigualdades que padecemos, tampoco confío en el cambio, porque puede arrastrarnos, como una riada, allí adonde no queremos.
Y el viento nunca nos ayudará si no sabemos adonde ir, y todo puede ser un caos, impropio hasta de los animales mismos, menos de estos seres que nos llamamos humanos.

ALGUNAS NOTAS DE LA TERTULIA DE ENERO 2014




Tertulia de enero

Colaboradores: Cristina, Dolors, Gabriel, Susana, Paquita ,Francesc, Santi,
Caterina

Tenemos una nueva incorporación en el grupo: Susana. Nos cuenta algo de
su experiencia con grupos de adolescentes con dificultades en Montcada Bifurcació
Le preguntamos si quiere comentar este tema para empezar otra tertulia.
Ella dice que sería interesante incluir el punto vista intercultural en nuestro debate.


Este sábado empezamos la tertulia con la ponencia de Gabriel sobre la filosofía y el arte.
El arte del futuro
Gabriel trabaja en la introducción de actividades artísticas en las escuelas y
se hace preguntas desde este entorno práctico.
El arte, y sobretodo la practica de actividad artística, nos puede abrir
horizontes. Es muy importante en la vida de cada persona porque nos lleva
a plantearnos una pregunta que nos puede liberar :Qué pasaria si….?

El arte lo podemos entender como: un lenguaje, es decir la comunicación;
expresión de la creatividad; marcas que dejan los estados emocionales; la
observación del mundo con ojos curiosos.
Y también habla de cómo se puede utilizar el arte para controlar o
delimitar el comportamiento, por ejemplo habló de cómo Pablo Picasso
actualmente está considerado un artista a imitar pero en su vida fue muy
criticado por sus opiniones sociales y políticas. Una vez más:
“que todo cambie para que nada cambie”

Gabriel advierte que no podemos esperar que con simples ejercicios
artísticos habremos despertado la creatividad de los niños en la escuela. En
su caso, intentan romper con rutinas y poner a los niños ante situaciones
imprevistas.
Por ejemplo, que hacen que experimenten con los materiales primarios es
decir en lugar de trabajar con arcilla, facilitar al alumno que vea distintos
tipos de tierra y los mezcle con agua. En vez de disponer de colores,
facilitarles materiales para fabricarlos ellos mismos. En ambos casos, se
trata de materiales que no llegan con la etiqueta de artísticos, que forman
parte de su dia a dia, a partir del cual van a innovar. Este hecho despierta la
curiosidad de los alumnos/as y abre un nuevo mundo para potenciar el
posterior trabajo.

Otro ejemplo de su actividad artística en la escuela, con un mensaje
implícito : “Los regalos son peligrosos”
No podemos esperar que nos regalen todo porque nos acomodamos.
Tal vez lo importante sea hacer algo porque nos encanta sin sentir que
perdemos algo en el camino para conseguirlo…


Una idea de Gabriel que encaja muy bien con la visión de Gent Creativa:
recordemos que nosotros buscamos entender las experiencias artísticas
que benefician a la sociedad.
Pues , en este sentido, él se hace una pregunta. En cada época histórica
vemos que el arte tiene una intención frente a la sociedad: luchar contra lo
feo, reforzar el poder de una clase social, criticar el poder,..¿cual seria la
intención del arte propia de nuestro tiempo?
El nos sugiere que podría ser: luchar contra los excesos financieros y su
impacto en la sociedad. Luchar contra la “banalidad del mal” , cuando el
delincuente se escuda en la obediencia al sistema. Luchar contra la cultura
de las cifras y los datos, cuando alguien cuantifica la sociedad para
imponer una visión determinada.
Esta lucha podría ser la razón de ser de la práctica artística en nuestro
tiempo, lo que explicaría las nuevas forma que adoptan hoy estas
prácticas.


El debate acompaña y sigue la presentación de Gabriel que resulta muy
sugestiva para todo el grupo. No llegariamos a reproducir aqui muchas de
las aportaciones substanciales que siguieron a su exposición.


Próxima tertulia 15 de febrero 2014 en el café de la Mirta a las 11h. (atención al cambio de hora)

dijous, 23 de gener de 2014

"Macro i micro" , de Dolors Renau

No us perdeu l'article ultim de la Dolors Renau. Us pot descobrir una cosa que us interessa molt: la vostra experiencia petita i local per a millorar el vostre entorn pot arrivar a canviar la societat en el seu conjunt. Del canvi social al canvi politic, així funcionen avui les coses.

"Macro i micro"

dissabte, 18 de gener de 2014

"Retallar i tallar" a Melilla


Us recomano l'article de Dolors Renau, "Retallar i tallar", que parla de la frontera de Melilla

dijous, 16 de gener de 2014

GENT QUE ENCARA NO TE UN MAPA PERO QUE JA CAMINA


Parlem de gent que fa coses que milloren la societat encara que no tenen una resposta global.
Que no han esperat a disposar del "mapa" per a posar-se en camí.

Mai com ara s'havien vist tantes iniciatives de grups que no esperen que el govern ho arregli, que no compten amb subvencions, que saben què vol dir tirar-se a la piscina quan han vist una necessitat i s'han posat en marxa.
A Gent Creativa parlem d'exemples ben vius, de gent que volen superar la discriminació contra els immigrants, que milloren l'escola on treballen, que fan la seva pròpia reforma de la Universitat, que troben solucions pels pobles de l'Africa, que ajuden als que no tenen per a menjar o per a pagar un lloguer.
La gent que fa coses es guanyen un respecte de tothom, de tothom que vulgui de debò trobar solucions. Saben de què parlen, quan parlen.
Tot i que a la TV abunden els "fantasmes". Aquells que si només parlessin d'allò que entenen, estarien callats molt més sovint.

Encara que molts es pregunten si tenen sentit aquestes accions si no comencem per canviar el govern o fer noves lleis o reformar la Constitució. Ho diuen per que estem acostumats a pensar aquesta manera, a planejar grans reformes, a canviar les lleis, a presentar projectes globals. A fer les coses com es fan des de la política i des dels partits.
O fins i tot, parlen de marginar els partits i tirar pel dret i fer la gran revolució... Tot plegat, és l'espai pels grans estrategues de cafè.
Tots tornem a caure en la mateixa tentació: voldríem creure en grans solucions per a grans problemes. En el fons, potser encara hi creiem, tot i que ja n'hem vist molts fracassos, de grans projectes que ho deixen tot igual. Ho sabem, però tornem a començar com si res.

Però , observem què està passant. Mirem la gent que fa coses, que troba solucions, que , sense recursos, sembla que fa miracles. Ara ja es pot dir que el país funciona gracies a ells. solucions.

Ara es el temps on les reformes de l'escola les fan les fan un grup de mestres i pares, sense demanar permís a l'autoritat, sense perdre el temps llegint al diari sobre les noves lleis que canviaran l'educació.
Ara es el temps que la gent es posa a recollir menjar i vestits pels que no arriben a fi de mes, i posen en marxa solucions que funcionen.
Ara es el temps que fundacions petites recullen diners per internet, demanen colaboracions a micro mecenes i implanten l'electricitat solar a milers de pobles de l'Africa, sense que els governs i els seus plans de cooperació comptin per a res. Els seus plans de cooperació semblaven bons per a colocar productes i empreses del pais als governs africans, més que trobar solucions innovadores pels ciutadans de l'Africa.

La famosa Plataforma que lluita contra els abusos a les hipoteques a Espanya, que va néixer fa pocs anys a Barcelona, no es doncs cap excepció. És un bon exemple d'un grup de gent que ja han fet molt cami i que avui ja actuen en alguns casos com a prescriptors davant d'ajuntaments i governs que volen trobar solucions operatives. S'han convertit en un referent en la resistència contra els abusos bancaris, tot i la resistència dels bancs i dels seus aliats de la dreta espanyola i catalana. Davant la impotència de l'esquerra espanyola i catalana.

Estem doncs en un moment caòtic: els governs de dretes a Catalunya, Espanya i a Europa no responen, actuen segons els grups de pressió de sempre, ignoren les persones, encara estan fomentant la desigualtat econòmica, continuen decidits en la seva "lluita contra els pobres".
Per la seva banda, molts grups, com mai no s'havia vist, actuen i troben solucions.
Però ho fan en el seu entorn petit i local, amb grans limitacions. Sense mapa.

La pregunta és, si aquests esforços locals i no coordinats poden tenir sentit, si arribaran algun dia a modificar els programes dels partits, la línia d'acció dels governs.
Si algun dia arribaren a dibuixar el nou mapa, que tots necessitem, per que voldríem saber cap a on anem tots plegats. Voldríem saber quines sortides podrem trobar entre tots, sortides viables, reals, no utopies ni vaguetats mesianiques.

Evidentment, no tinc pas la resposta. Però crec que , si observem amb atenció moltes de les mini accions que hem esmentat, notarem alguns factors que expliquen la seva potencia, la increïble energia que saben mobilitzar, la seva capacitat per a trobar solucions reals i factibles, el seu coneixement de la realitat. Veiem alguns atributs aquests petits moviments i projectes, son maneres de fer d'avui, abans no sabíem fer-ho tant be com ells ho fan ara:

  • 1. Aquests projectes no actuen de forma paternalista amb els pobres o necessitats. Ben al contrari, els impliquen en la acció, els ajuden a recuperar la dignitat , a aprendre a defensar-se i a defensar als seus companys. Això també es veu amb nens i joves en l'educació innovadora.
  • 2. Les ajudes mutues son bàsiques. Cada persona necessitada ajuda als altres. Així recupera la seva autoestima i desapareix la xenofòbia
  • 3. A través de l'acció en grup, cada persona aprèn de la realitat, guanya en coneixement, toca de peus a terra, les utopies desapareixen com el fum quan fa vent.
  • 4. La motivació de les persones implicades es un factor essencial. Per això la gestió de les emocions és indispensable. A molts projectes, la practica d'una activitat artística es el punt de partida. Observem sovint aquest fet en projectes d'innovació social

De moment, aquestes son unes primeres reflexions. Potser la influencia d'aquests grups en la vida política es convertirà en un fet normalitzat quan els partits acceptin que en els nostres temps, un ciutadà no es un simple espectador de la vida pública. Votar a les eleccions o a un referèndum es millor que res, però es clar que en aquesta situació som molt manipulables. El ciutadà del nostre temps també vol ser actor de la seva realitat pública. Per que ell la coneix millor, per que l'acció comporta un coneixement que no tenen els teòrics ni els polítics.
Per l'acció adquirim nou coneixement que no crec que puguem assolir de forma teòrica. Aquest coneixement es la força del ciutadà actiu. Algun dia, crec, podrem fer el mapa d'aquest coneixement

dimarts, 14 de gener de 2014

JA REBEU EL NOSTRE BUTLLETI ?


Gent Creativa fabrica un Buttlleti cada mes

Potser no l'esteu rebent regularment? Ja anem pel numero 4

El reben persones de molts paisos d'Europa i hi recollim també les seves col.laboracions

És un Butlleti europeu.


Us informa de les Tertulies de cada mes, o ens trobem amb unes poques persones , els que viuen més

a prop. Però no ens oblidem dels que viviu lluny, a Europa, a Mèxic, als USA, a Xina, a Rusia.



El Butlleti és molt practic: en realitat és només una llista de links on recollim el millor de cada mes,

 nostre o dels altres webs.

D'aquesta manera no seus perd res que us pugui interessar i , amb un cop d'ull veieu què hi ha

Es una forma de guardar documents que potser us poden interessar més endevant

Aqui podeu trobar el Butlleti n.4

dilluns, 13 de gener de 2014

NOTES DE LA ULTIMA TERTULIA


Hola amics i amigues,

va ser una reunió viva i sorprenent.

Aquí va el resum:

 
Notes després de la Tertúlia del dissabte 9 de novembre
Col·laboradors: Cristina, Dolors, Gabriel, Pascal, Paquita,Francesc, Caterina, Santi
“Si fas el camí sol , vas més ràpid , però si el fas acompanyat vas més lluny”. (proverbi Xinés)
Les gallines van picant i al final ponen un ou.” (aquest no és xinés)

Algunes de les coses que van sortir dissabte son les expectatives del grup:
·      Les ganes de crear alguna cosa
·     Passar-ho bé, aprendre i tenir la oportunitat de sorprendre’s
·     Formar part d’un grup de tertúlia per  conèixer, renovar-se en idees
·      Seure i parlar d’experiències passades que no hem tingut temps de pair, per velocitat de la vida diària.
·      La curiositat  i la capacitat de sorprendre‘s amb noves experiències.
·     La innovació social i la ciutadania
·     El camí des de l’enginyeria a l’art. Incorporar l’art en el dia a dia

A cada reunió algú podria començar amb una ponència sobre algun tema. Alguns dels temes que voldríem comentar son:
·     La educació, l’aprenentatge d’idiomes d’arts etc... i estem tots d’acord que es una eina  bàsica. Erasmus. (Dolors)
·     La capacitat del nens per adaptar-se al seu entorn. Empowerment
·     Polítics, el prejudicis o realitat.
·     Filosofia i Art ( Gabriel)
·     La discapacitat o  malaltia mental en el món de l’art (Caterina)
·     Aprendre idiomes i descobrir un nou món, una nova identitat (Cristina)
·     Definir més l’objectiu de la Tertúlia

I una abraçada a tots els que no hi éreu!
**

divendres, 3 de gener de 2014

UN JOC PER AQUELLS QUE NO JUGUEN


Avui us convido a visitar un joc nou. Un joc que porta l'aval de ARTE, la cadena TV de més prestigi d'Europa.
Bé, ja se que ara, molts passareu pagina, perquè us esteu dient :"això no va per a mi". Com vulgueu, vosaltres us ho perdreu. Pels que encara teniu una mica de curiositat per novetats, aquí va la cosa...
Es pot visitar el joc entrant en una web:   Fort McMoney
El trobareu en versions francesa, anglesa i alemanya. Moltes imatges i molt impactants.
Us puc anticipar que es una mena de joc diferent. Veieu les imatges en vídeo, com en una pelicula, però el podeu anar descobrint en el sentit que vosaltres marqueu.

Es tracta d'un tema molt real i actual: una ciutat al nord del Canada, on treuen grans quantitats de petroli de pissarres bituminoses.
L'impacte sobre el territori és enorme, la ciutat creix sense parar, tothom s'hi vol fer ric. És la quimera de l'or del nostre temps.

El nostre joc consisteix en informar-se sobre la situació i mirar de modificar-la en algun sentit, tot parlant amb els altres jugadors, de tot el mon, i participant en votacions setmanals on decidiu què caldria fer.
Fins i tot podeu consultar articles de premsa de diaris de tot el mon que participen en l'operació:
Le Monde, Süddeutsche Zeitung, The Globe and Mail, Radio Canada.
Com més informació consultem o més persones escoltem, més augmenta el nostre pes com a jugadors i el nostre vot serà més decisiu..
Es tracta doncs d'això: de prendre decisions que podran modificar el futur de la nostra ciutat, el futur del nostre mon.

De forma lúdica ens endinsem doncs al cor de la ciutat, allà on tots els temes es troben barrejats, per be o per mal. Parlem de diners, molts diners, de sous, d'ecosistemes, d'immigrants i de natius, de drets humans, de qualitat de vida, de política.
El joc ens permet de dialogar amb els diferents factors, tal com ho fem a la vida real, de veure les consequencies de les nostres decisions. En aquest sentit, és millor que llegir un article en una revista o un llibre, millor que una pelí cula.
Aquí tot es combina, ho vivim i ho sentim, la gent, el paisatge, el poder, la por. Aviat sabem que estem parlant de la nostra pròpia història, si podem tenir els ulls oberts a la realitat, que avui no te fronteres.
Aquí aprenem tot actuant, per que la nostra acció ens porta a saber del tema d'una forma viscuda.

Crec doncs que estem començant a veure una nova forma de comunicar, una cosa que la tecnologia d'avui fa possible. Només cal disposar d'un ordinador i d'Internet.
Tot i que cal reconèixer que encara no s'han vist molts exemples d'aquest estil fins avui. Per primera vegada , ARTE TV i quatre mitjans de premsa de prestigi juguen aquesta aposta, juguen al vídeo joc.

El videojoc, un mitjà sense prestigi cultural fins avui. No és per casualitat. Els més famosos son els més violents. Des de fa 20 anys, l'exercit USA els produeix per tot el mon, com eina de propaganda nacionalista i com a captació de candidats a la vida militar entre els adolescents.

Es clar que hi han altres iniciatives de qualitat, però son menys conegudes, tenen menys finançament. Tots hauríem de saber què està passant en aquest entorn, ens hi juguem molt. Adolescents i joves ja hi son, ja hi troben allò que hi troben. Aquí hi han en potencia, oportunitats per a l'expressió artística, les arts escèniques, la literatura, la creativitat, el pensament innovador i el treball en grup. Emocions i raonament. Coneixement que ens arriba per la via de l'acció, entorns que ens connecten la vida de cada dia a petita escala amb els grans temes de la nostra humanitat, que ens ajuden a sortir una mica del localisme que s'autoalimenta.

Per part meva, jo lamento no saber-ne més, però en vaig aprenent. Se que, entre els que llegiu aquests blogs Gent Creativa, n'hi ha que en sabeu i molt, que feu camí des de fa temps. Ens podríeu ajudar.
Estan passant coses que donaran forma a la nostra vida en aquesta dècada que ara comencem.