divendres, 3 de gener de 2014

UN JOC PER AQUELLS QUE NO JUGUEN


Avui us convido a visitar un joc nou. Un joc que porta l'aval de ARTE, la cadena TV de més prestigi d'Europa.
Bé, ja se que ara, molts passareu pagina, perquè us esteu dient :"això no va per a mi". Com vulgueu, vosaltres us ho perdreu. Pels que encara teniu una mica de curiositat per novetats, aquí va la cosa...
Es pot visitar el joc entrant en una web:   Fort McMoney
El trobareu en versions francesa, anglesa i alemanya. Moltes imatges i molt impactants.
Us puc anticipar que es una mena de joc diferent. Veieu les imatges en vídeo, com en una pelicula, però el podeu anar descobrint en el sentit que vosaltres marqueu.

Es tracta d'un tema molt real i actual: una ciutat al nord del Canada, on treuen grans quantitats de petroli de pissarres bituminoses.
L'impacte sobre el territori és enorme, la ciutat creix sense parar, tothom s'hi vol fer ric. És la quimera de l'or del nostre temps.

El nostre joc consisteix en informar-se sobre la situació i mirar de modificar-la en algun sentit, tot parlant amb els altres jugadors, de tot el mon, i participant en votacions setmanals on decidiu què caldria fer.
Fins i tot podeu consultar articles de premsa de diaris de tot el mon que participen en l'operació:
Le Monde, Süddeutsche Zeitung, The Globe and Mail, Radio Canada.
Com més informació consultem o més persones escoltem, més augmenta el nostre pes com a jugadors i el nostre vot serà més decisiu..
Es tracta doncs d'això: de prendre decisions que podran modificar el futur de la nostra ciutat, el futur del nostre mon.

De forma lúdica ens endinsem doncs al cor de la ciutat, allà on tots els temes es troben barrejats, per be o per mal. Parlem de diners, molts diners, de sous, d'ecosistemes, d'immigrants i de natius, de drets humans, de qualitat de vida, de política.
El joc ens permet de dialogar amb els diferents factors, tal com ho fem a la vida real, de veure les consequencies de les nostres decisions. En aquest sentit, és millor que llegir un article en una revista o un llibre, millor que una pelí cula.
Aquí tot es combina, ho vivim i ho sentim, la gent, el paisatge, el poder, la por. Aviat sabem que estem parlant de la nostra pròpia història, si podem tenir els ulls oberts a la realitat, que avui no te fronteres.
Aquí aprenem tot actuant, per que la nostra acció ens porta a saber del tema d'una forma viscuda.

Crec doncs que estem començant a veure una nova forma de comunicar, una cosa que la tecnologia d'avui fa possible. Només cal disposar d'un ordinador i d'Internet.
Tot i que cal reconèixer que encara no s'han vist molts exemples d'aquest estil fins avui. Per primera vegada , ARTE TV i quatre mitjans de premsa de prestigi juguen aquesta aposta, juguen al vídeo joc.

El videojoc, un mitjà sense prestigi cultural fins avui. No és per casualitat. Els més famosos son els més violents. Des de fa 20 anys, l'exercit USA els produeix per tot el mon, com eina de propaganda nacionalista i com a captació de candidats a la vida militar entre els adolescents.

Es clar que hi han altres iniciatives de qualitat, però son menys conegudes, tenen menys finançament. Tots hauríem de saber què està passant en aquest entorn, ens hi juguem molt. Adolescents i joves ja hi son, ja hi troben allò que hi troben. Aquí hi han en potencia, oportunitats per a l'expressió artística, les arts escèniques, la literatura, la creativitat, el pensament innovador i el treball en grup. Emocions i raonament. Coneixement que ens arriba per la via de l'acció, entorns que ens connecten la vida de cada dia a petita escala amb els grans temes de la nostra humanitat, que ens ajuden a sortir una mica del localisme que s'autoalimenta.

Per part meva, jo lamento no saber-ne més, però en vaig aprenent. Se que, entre els que llegiu aquests blogs Gent Creativa, n'hi ha que en sabeu i molt, que feu camí des de fa temps. Ens podríeu ajudar.
Estan passant coses que donaran forma a la nostra vida en aquesta dècada que ara comencem.