dimecres, 30 de juny del 2010

El bosc i la ciutat

Si ens ho pensem bé, un bosc a les portes d’una ciutat, no pot durar massa.
És com allò que es diu, com un caramel a la sortida d’un col·legi.

Bé, en tot cas, es deia així, per que avui em sembla que anem massa tips per fer cas d’un caramel.

Tornem al bosc. Els que sortim de la ciutat en calent, ens estimem tant la natura que si trobem un bosc ens el podem menjar. Apart dels bons sentiments, que no discutim, no crec que siguem bons veïns de forma espontània.

De la ciutat sortim en ramat, al bosc en canvi , es el lloc per a trobar-nos amb nosaltres mateixos.
De a ciutat sortim accelerats pel consum continu, generant deixalles, fent soroll. Al bosc no hi ha res per a consumir, les deixalles el destrossen.
La ciutat ens fa agressius, al bosc nomes ens podem barallar amb les plantes.
Quan el ciutadà descobreix que al bosc s’hi troben bolets , com al supermercat, però que son gratis, l’ecosistema ja tremola.

En fi, ja es veu com va la cosa. A la ciutat , si som molts es un èxit. Al bosc, és un desastre.
La pregunta era, doncs, com podríem suavitzar al ciutadà quan entra en contacte amb el bosc, abans que l’amor per la natura esdevingui un amor fatal?
Arribats a aquest punt, molts, de bona fe, estan pensant que jo dramatitzo, que no n’hi ha per tant. Que l’urbanita davant de la natura es comporta, en general, de forma civilitzada. Doncs, jo els convidaria a donar una volta per les platges de Barcelona el dia desprès de la revetlla o de les festes de la Mercè. Davant del mar Mediterrani d’un blau preciós , just quan el sol surt de l’aigua fresca , podrà veure una escampada d’escombraries monumental. Camions i camions, tones i tones. No es un espectacle familiar, millor no portar-hi criatures.

Com és possible? Com és que ho hem assumit com un fet inevitable? Quina es la solució de l’ajuntament de la ciutat? Semblaria que ho consideren natural i inevitable. Quina idea es fan les nostres autoritats municipals sobre el poble “baix”?
Als boscos pròxims a Barcelona han trobat , sembla, una formula que funciona des de fa anys: la creativitat artística. Si portem al bosc la sensibilitat de l’art, sembla que els “elefants” es poden convertir en lleugeres papallones i que la natura se’n pot beneficiar. També se’n beneficien els propis ciutadans.
Funciona tant bé aquest principi, que sembla que uns 100 municipis veïns dels boscos barcelonins participen en aquestes activitats artistico-naturals.

Es una cosa que no fa soroll però que compta amb milers i milers de persones que, sense l’art , potser s’haurien menjat el bosc. Ara ja estaríem posant barreres i guardes per salvar els mobles.
Fa pensar que les coses puguin funcionar així. Per a salvar les coses delicades que trepitgem cada dia amb indiferència ens caldria posar –hi més art. Això ja ho està fent, per sort per a nosaltres, la discreta gent creativa que viu entre nosaltres, sense esperar barreres ni guardes
Webs on trobareu més informació:
l'informatiu dels parcs http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/

Cercle d’amics dels Parcs http://www.diba.es/parcsn/cercle/

Viu el parc http://www.viuelparc.org

dimarts, 15 de juny del 2010

Cultura i emergències. Donaria ara vostè un ajut per a facilitar la cultura a Haití?

Poques paraules estan patint més violència que la paraula “cultura”
Alguns estem considerant si no valdria més eliminar-la del nostre vocabulari per a no contribuir a l’abús que se’n fa.
Només cal fullejar qualsevol diari, no parlem de la TV, i veure quins temes hi apareixen sota aquest títol. Al final cal triar entre allò més comercial i massiu, que quasi sempre té marca o inspiració americana, o allò més elitista, senyors de frac tocant el piano o el violí, o allò més tradicional, com els castellers de tota la vida. Quina pena.
Aquí ens tocaria parlar ara d’un aspecte vital i sovint oblidat de la cultura: la vitalitat cultural, allò que facilita les arts i la cultura al dia a dia de les comunitats.( Ja n’hem parlat de l’Urban Institute de Washington.)
Per això, pot sonar a sacrilegi parlar de la necessitat d’invertir en cultura a Haití, quan encara no han sortit de la catàstrofe. Doncs d’això voldríem parlar avui, d’Haití.
Aquest mes de maig, el dia 18, al centre cultural del IDB (Banc Inter Americà de Desenvolupament) de Washington, presentaven a Magali Comeau Denis, assesora del ministeri de cultura d’Haití, amb una conferencia: “Reconstruir Haití a traves de la seva cultura”.
La senyora Comeau, entre altres coses, es coordinadora de la entitat Culture and Development Mouvement i dona un avís: està en perill la memòria del poble.
Per a que quedi clar de què ens està parlant afegeix: “es tracta de veure com poden els haitians utilitzar la cultura per a construir el seu futur i evitar els errors del passat?”
En altres paraules. A més de les moltes coses que fan falta allà, com cases, feina, equipaments, infraestructures... allà hi calen ciutadans. Sense això, els errors del passat, la corrupció, la falta de comunitat, d’autoestima cívica ..tornaran a reproduir el model de país d’esclaus que les excolònies van facilitar com a venjança de la seva revolta.
Podeu veure la nota de Magali Comeau i de les activitats culturals pel desenvolupament del IDB a www.iadb.org/cultural
Un altre aspecte del tema ens l’ofereix de forma molt directa un correu electrònic d’un expert de la UNESCO en el recent debat on line que la pròpia UNESCO va llençar sobre “Cultura i desenvolupament” .Del debat on line, amb uns 300 experts de tot el mon, ja en parlarem un altre dia. Però ara voldria recollir una observació d’aquest participant, una persona qualificada pel lloc que ocupa. Gabriel Khili, de la secció d’educació post –conflictes i post-desastres de la UNESCO.
Podeu trobar la seva aportació al fòrum del mes d’abril – maig, en el document adjunt Gabriel Khili
Però jo mateix us ho puc resumir: desprès de la crisi d’Haití, cap de les ajudes planificades incloïen elements culturals. Això és greu, diu ell, per que si no entres als primers temps ales prioritats, ja no ho faràs mes endavant. Però gracies a una gestió in extremis, aquesta situació es va corregir. Ell mateix ens ho explica: normalment, es considera que el que cal és “economia” per a superar una crisi. Així estem, encara que el tema cultura i desenvolupament es a l’agenda dels grans organismes internacionals, sobre el terreny encara no es nota, els projectes culturals son una excepció. La ONU tracta del tema a la cimera de setembre sobre els Objectius del Mil·lenni, i la UE celebrava un seminari sobre el mateix, fa poc, el maig, a Girona. Però ja poden dir missa, les rutines marquen molt.
Una ultima nota, positiva, ens ve de Xile, on també saben bé què vol dir la paraula catàstrofe. Al bloc d’Arturo Navarro, www.arturonavarro.cl consultor cultural, es troben les recents disposicions legals del govern de Xile per a facilitar les donacions econòmiques per a superar la destrucció del terratrèmol al camp cultural.

Un altre dia m’agradaria parlar també de les iniciatives culturals (en l’àmbit immaterial, no parlen de reconstruir monuments) post –conflictes i de com ajuden a construir la pau en situacions de gran tensió. Mica a mica, el tema va avançant.

Però, abans d’acomiadar-nos, estimats amics, una pregunta: estaria vostè disposat a donar un ajut per a reconstruir la cultura a Haití? O pensaria que es una distracció, quan hi han en aquell país tantes necessitats “reals”? (de quina “realitat” parlem?)

dilluns, 7 de juny del 2010

Quan acabem de llegir un bon llibre...

És com si tinguéssim ales i ens veuriem en cor de sortir volant. Però això ens dura poc, a mi , en tot cas.
Però hi ha gent amb potencial creatiu que sap expressar-se cantant o ballant o recitant poemes o fent teatre. Ells tenen ales per a ells i per a nosaltres. Quan compartim les seves creacions tornem a viure el llibre...
Tot això i molt mes ha passat a Móra d’Ebre, els dies 4, 5 i 6 de juny. Celebren la fira d’espectacles d’inspiració literària. És el moment de tornar a llegir aquell llibre que ens va agradar tant, però ara ja no ho farem sols sinó que es poden compartir emocions amb altres lectors.
A Móra d’Ebre, el lector és, en certa manera, el protagonista.
Els llibres, un patrimoni col·lectiu sobre el qual els artistes amb talent fan les seves recreacions.
Sobre quins autors s’inspiren els espectacles? N’hi ha per a tots els gustos: Marta Barceló, Andreu Subirats, Abu Bakr at Turtuxí, Salvador Espriu, Joan Barril, Jacint Verdaguer, Miquel Martí Pol, Feliu formosa, cinta mulet, Narcís Oller, Vicens Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Joan Viñoli, Joan Brossa.

Més informació:

http://www.litterarum.cat/