dimecres, 19 de juny del 2013

Mmm...m'agrada, mi piacce, me gusta!

 Avui podríem pensar que estem quasi de vacances, només quasi.
Així doncs, per començar us proposo aquest vídeo que m'han regalat. Gràcies pel regal, me'n podeu enviar més , per favor.
Potser us agradarà, potser no, ja sabem que això va segons el gust de cadascú.
Jo l'he vist i m'he dit : m'agrada
Aixi doncs, mirem el vídeo i continuem parlant:  
http://www.youtube.com/watch?v=XxCso8WgvGg

* Quan diem "m'agrada" estan passant coses ben curioses. Mai no ho hauria pensat. Coses que ens diuen grans filòsofs com Heideger, Hegel, Freud. Un jove francès que s'explica molt be, Charles Pepin,  m'ha ajudat a descobrir-les. No hi hauria pensat mai.
Però jo no parlaré de filòsofs, no es pas el meu tema.

Però si que m'agradaria saber una mica sobre aquesta cosa misteriosa, això que passa quan la gent creativa que canta en una coral, actua en una obra de teatre o participa a fer un vídeo, arriben en grup a produir una innovació en el seu entorn.
Sabem que això passa i que te alguna relació amb l'art. Però com podria l'art produir aquests efectes?

*Efectivament, quan dic "m'agrada!" passen coses especials. Passa, per exemple, que per un moment, m'estic escoltant de debò a mi mateix. De sobte, ja no dic allò que se suposa que he de dir, ni el més escaient, ni el que em comportarà un benefici, ni el que és mes decent, ni el mes modern, ni el mes intel·ligent...
No estic pensant en els meus col·legues, ni en la competència, ni en el públic, ni en els meus fills..
(la vida és complicada, ja se sap)
M'atreveixo a ser jo mateix. Per un instant recupero la meva unitat. Soc algú.

* També passa que de repent m'agradaria que tothom pogués participar de la meva satisfacció. Estaria obert a qualsevol persona, ignoro les barreres, els grups, les tribus, els prejudicis, els estats.
Soc qui soc, i no tinc barreres amb els altres. Llàstima que això no dura gaire estona, però és agradable la sensació que deixa.
En certa manera m'oblido de la meva identitat. Poser soc ben conscient que això que m'agrada no m'hauria d'agradar, per que no correspon als que som d'aquesta cultura, d'aquesta edat, d'aquest sexe, d'aquesta nacionalitat, d'aquesta religió, d'aquesta classe social...

*Quan dic "m'agrada!", potser no se ben bé per què m'agrada. Un d'aquests filòsofs va dir: la bellesa és l'esplendor de la veritat". Sabem doncs que ens agrada, que ès autentic, però potser no sabem què és. Potser forma part del misteri de la vida, si creiem que a la vida hi han misteris. Però ara hem fet l'experiencia del sentit de la vida, encara que no sapiguem desxifrar-lo

*I què podem fer amb aquestes pulsions que portem reprimides per a poder accedir a la civilització?
Potser podriem alliberar-nos, ni que fos per un moment, de l'afany de possessió i de consum, de l'agressivitat, de la libido salvatge, tot això que ens presentaria com animals?
Doncs, quan diem "m'agrada!" descarreguem repressions per un moment. Llàstima que no dura gaire, pero no deixa de ser una revelació, si volem fer-hi cas.

*Aquells que participen en un projecte d'art +innovació potser saben precisament com donar continuitat a aquests moments singulars i com traduir-los en innovacions operatives. Potser

*De moment, ens podem preguntar quan temps fa que vam dir de veritat "m'agrada!". Si ja ha passat molt de temps, ens ho hauriem de pensar, sobretot en els temps que corren. Això sembla ser el que aquests filòsofs diuen. Charles Pepin, aquest jove francès ho explica de forma viva i rigorosa en aquest video en francès.
Bones vacances, quasi.
Charles Pépin : Et si la beauté pouvait nous sauvez ? - YouTube

divendres, 14 de juny del 2013

ALGUNES COSES QUE ES VAN DIR AL CAFE DE LA MIRTA


Aquest grup que va néixer al Bar Velòdrom, es va tornar a trobar ahir al Cafè de la Mirta.
Què va dir la gent? De què vam parlar?

Segur que m'oblidaré de coses importants, però no anava preparat per a fer un resum, de manera que això és una improvisació.

La cosa va engegar tot constatant que  veiem el moment actual com una crisi que representa segurament un final d'epoca. Hi han moltes coses que no tenen cap sentit però que encara hi son per inèrcia.
Però no voldríem donar voltes a les contradiccions de la vida política, aquí o a Europa.
Veiem clar que cal preparar ciutadans per la democràcia, sigui com sigui la seva forma futura.
Això és la nostra feina

Això si, veiem que son els grups i comunitats que marquen la agenda dels partits
Què els grans partits van baixant, només és una qüestió de temps per que desapareixin
Que alguns partits minoritaris aprofiten el moment
Que encara no es veu algú amb capacitat de liderar una nova política
Que la relació dels grups comunitaris amb la política pot ser caòtica
Que aquests grups avancen gracies a les Xarxes socials a Internet.

L'altre punt son precisament les Xarxes Socials.
Cada dia és més visible la manipulació dels governs i dels grans negocis sobre aquesta Xarxa
Per altra banda, no és evident que l'us de les Xarxes motivi el creixement personal
Sembla que els projectes d'art+grup+innovació social no utilitzen les Xarxes
Els projectes art+grup+innovació social  activen la relació emocions+racionalitat. Aquesta és segur una relació que cal treballar més. Sembla que les dones estarien més ben preparades per a fer-ho.
Les dones tindran molta feina en els temps que venen.

La pregunta pendent: cal utilitzar les Xarxes Socials de forma creativa? És realment possible?
Algú ho està fent? No son un perill de perdre molt temps amb pocs resultats? No posen en perill la relació personal directa?

Continuarà.
En tot cas, l'interés era alt, hi havia emoció.
Ens haurem de tronar a trobar desprès de l'estiu, es clar.


dijous, 13 de juny del 2013

JA POTS COMPRAR EL LLIBRE EN eBOOK


El llibre Gente creativa, gente innovadora
està disponible al catàleg Amazon per 5,15 € en versió Kindle
Aqui teniu el link directe:
http://amzn.to/ZLnWrN

Si prefereiu la versió en paper, recordeu que el tenim als catàlegs:

EL CORTE INGLES: http://bit.ly/10TfWBY
EL MUNDO LIBROS: http://bit.ly/13Hu16j
READ ON TIME:http://bit.ly/193Dx9R
Espero que us agradi.
Santiago Guillen

ALLÒ QUE LES MAQUINES NO ENS PODEN FACILITAR (i 2)

Allò que les maquines no ens poden facilitar
  • Així doncs, estem parlant de maquines i de persones.  Recordem que en aquest blog busquem i expliquem experiències que ens ensenyen com alguns aconsegueixen combinar emocions i innovació en un mateix projecte. Emocions i innovació en el temps de les tecnologies. Per que, efectivament, ho podem aconseguir si ho fem amb gràcia.
  • Cada dia trobem bones pràctiques a empreses, a escoles, a universitats a barris. Però, tot d'una, observem que un ús absurd de les tecnologies TIC ens pot envair. Així doncs, en el primer article hem donat l'alerta sobre usos abusius de les Xarxes Socials. Quan les Xarxes es manipulen amb interessos comercials o amb ambicions de poder polític. Exemples, exemples negatius, en podem trobar justament aquests dies. La tecnologia, ja ho sabem, no es bona ni dolenta, però de gent dolenta n'hi ha, sempre n'hi ha hagut. Però aquí no ens volem distreure amb les amenaces, tenim la nostra feina i la fem, ningú no ho farà per nosaltres.
  • Però ara justament, trobem una pagina del Pais del diumenge 7 i les alarmes es tornen a encendre: El títol va lluny. Es diu, La emoción de las máquinas. L'autor, Daniel Verdú, escriu des de Madrid sobre el grup musical Krakftwerk, a punt d'aterrar al festival Sonar de Barcelona. Pels que no som habituals de musiques electròniques, aquí us en poso una petita mostra, molt recent, d'aquest grup, on fan inventari de musiques i d'imatges que han creat amb l'ordinador. http://bit.ly/11cIQNY  I també, una mostra que he pescat a l'atzar a la web del Sonar. Oblideu si és o no és musica electrònica. Sona molt bé, no?  http://www.sonar.es/ca/2013/prg/ar/major-lazer_181
  • El Sonar és el festival de música electrònica de Barcelona, una de les illes de modernitat que encara ens queden en un mar  de “ruralisme” de l'actualitat barcelonesa (últimament son molts aquí aquells que no poden oblidar que venen de la "terra"). De manera que, els que ens estimem la ciutat i ens sentim urbanites, ens agrada el Sonar per principi. Però aquí tenim aquest article amb títol provocador. Aquí ens parlen de les emocions d'un ordinador. Horrible.
  • És clar, ja ho sabem, això només és una forma de parlar "atrevida", podríem dir. Però no parlem pas d'uns xicots entremaliats. La banda Kraftwerk va començar l'any 70. Així doncs, calculem que es troben prop de l'edat oficial de la jubilació. De fet, si trèiem aquesta part del text, que ara ens sembla més aviat obra d'un agent de premsa espavilat, veiem que l'article ens parla de l'ordinador com d'un nou instrument musical. Això ja te sentit. Amb unes virtuts molt especials: pot aconseguir matisos sonors que no tindria un instrument tradicional, és mes fàcil de manipular per un principiant, i recull sonoritats del dia a dia de la gent. Amb això, crec que podem sentir-nos encantats d'haver-nos conegut. Visca la musica electrònica! Crec que la gent creativa te molt a guanyar amb aquesta musica.
  • Ralf Hütter, lider de la banda ens dona més pistes. Parla de democràcia musical i de llenguatge poètic al voltant de la vida de cada dia. No deixa de recordar-nos que això no es fa tot sol. "Jo segueixo aquí, per favor" ens diu amb ironia. Encara que també diu "les maquines son plenes d'emocions, son molt sensibles". Una clara provocació contra els anti-tecnològics, que n'hi ha molts més del que sembla. Traduït al llenguatge no poètic, significa que amb els ordinadors podem aconseguir matisos sonors que els instruments tradicionals no ens donarien. Però les emocions d'un ordinador no son massa diferents de les d'un piano. Per això, en temps del barroc, van introduir millores als instruments tradicionals, tecnologia tanmateix!, per a aconseguir el piano d'avui. No se si Mozart parlava de les emocions del seu piano
  • En fi, trobo que es una llàstima que un artista tan creatiu i innovador, que sap perfectament què fa i de què parla, es deixi anar per aquestes ambigüitats. Justament ara, amb la que ens està caient a sobre! Realment, ell i la seva musica no ho necessiten. Tampoc ho necessita el periodista del Pais que utilitza aquest títol sense avisar, sense cap ironia. Per que em temo que més d'un s'ho està prenent seriosament. També n'hi ha de pro-tecnològics. Ja només ens faltava això. Per què no parlem també de les emocions de Facebook, de Google, Twitter o Apple  quan faciliten al president Obama tot el que li cal per a espiar-nos pel forat del pany?
  •  
  • No, senyor Hütter, els instruments només son instruments. Les emocions son dels artistes i de la gent. No ens queden moltes coses, ara que ja ens retallen les pensions de jubilació, però les emocions encara son nostres. De manera que a Gent creativa continuarem buscant i explicant històries d'art, d'emocions i d'innovació, i si es possible, també de tecnologies TIC que permeten crear instruments nous, cada dia més sofisticats. En definitiva, histories de gent creativa, de gent.

dimecres, 5 de juny del 2013

ALLÒ QUE LES MAQUINES NO ENS PODEN FACILITAR

T'han dit alguna vegada que se't està possant cara de Ciborg?

Si utilitzes continuament les tecnologies de la comunicació, el mòbil, Internet, bases de dades, xarxes socials.. això pot ser greu.
Estàs envoltat de màquines, la teva relació en el mon pasa només a traves dela tecnologia?

*Això no és pas una questió banal. No és una alarma de gent que te por de la tecnologia. Hi ha gent que aprecia molt Internet i les xarxes i que es preocupa per aquesta invasió
Us recomano una entrevista amb tres professors de comunicació, que podeu trobar al blog del The New York Times, que tracta d'això, precisament.
http://nyti.ms/14dvtRO

* Allò que es diu en aquesta entrevista m'ha recordat molt el cas del "cantem opera i fem un canvi social" que comentavem aqui fa molt pocs dies.
Per que crec que la "innovació social" que fan aquests nens a la seva escola te molt a veure amb allò que aquests professors recomanen.
Per això deiem que el que fan amb la opera va més enllà dels limits de la seva escola.

*Un dels professors cita una frase de Niels Bohr, un dels físics més importants del segle passat.
Sembla que li va dir un dia a un alumne: "Vostè no està pensant, nomes està sent lògic."
O , el que és el mateix: reduint la cognició humana al comportament dels ordinadors, a l'operació mecànica.

* Sobre les persones que seleccionen les seves informacions i documents en una xarxa virtual automàtica, diuen: si filtrem les informacions que rebem amb un algoritme de Web, estem en un espai tancat. Un algoritme treballa nomes amb les dades disponibles.
Es clar que molts estan pensant ara que ells no corren aquest perill de moment. Però, ¿pensen en els seus fills quan fan un us intensiu de xarxes virtuals en el seu estudi, en la seva vida social o en la seva feina? Potser s'imaginen que estan trencant barreres quan en realitat s'estan acontentant amb un jardí tancat com un bunker. S'estan  convertint en un Ciborg?

*Un altra aportació de l'entrevista que te molt a veure amb el grup d'opera de la escola El Quijote: sabem que la diferencia entre informació i coneixement es molt important en l'educació o en la feina. Parlem de coneixement quan som capaços de relacionar les coses dins d'un  marc d'informacions i fets que hem trobat a la nostra vida.
Aquest marc és el nostre marc, no s'hi val a utilitzar el marc de la vida dels altres, com  a referència. El saber en profunditat emergeix de la vida humana, no es res que es pugui substituir per un producte prefabricat o que es pugui automatitzar.
(Per això els del Quijote guanyen coneixement per l'acció que fa cadascú i el grup.)
O sigui, que no ens podem carregar el cervell amb un xip com a Matrix, si no volem esdevenir Cyborgs o robots.
Ni tampoc fer-ho en format tradicional, tot reduint l'aprenentatge a imitar els mestres.
Amb xip o sense, no aprenem de veritat com a persones. No adquirim coneixement , guardem informacions al magatzem.

*Finalment, una invitació dels professors del New York Times: els perills de invasió  de les xarxes tecnològiques no es superen amb regulacions o barreres. Hauríem de ser pro actius per a donar forma al nostre entorn de manera que cada persona pugui desenvolupar el seu vertader potencial.
Per exemple, dic jo, tot fent una opera

Post Data
I per acabar, us convido a veure un petit video que explica la historia d'un noi que ho veia tot en blanc i negre, fins que un dia li incorporen un software al cervell que li permet percebre el color. Va pel mon amb una mena de micro al cap que capta la llum. Ha aconseguit que el Govern de la Gran Bretanya li reconegui que aquest software forma part de la seva persona. Ell diu que li ha reconegut que ell es un Ciborg. O sigui, que ja es veu que no tothom li dona el mateix sentit a aquesta paraula
http://bit.ly/16JI2YS

Pels que vulguin entrar més a fons en el tema, recomano el blog www.redfractal.com
Son professionals que fan projectes de xarxes a les empreses i que treballen el tema com cal


dilluns, 3 de juny del 2013

CANTEM OPERA I FEM UN CANVI SOCIAL


En una escola primària hem trobat això: nens que fabriquen una opera. Ells fan tots els oficis, els artístics, els tècnics, la gestió, l'organització.
Per que una opera funcioni ens cal la musica i els musics, els cantants i els escenògrafs, però també els fusters, els decoradors, els dissenyadors de vestuari, els que fan els vestits, els que es cuiden del catering.
Els nens ho fan en equip, n'aprenen i s'ajuden els uns als altres

Al final representen una opera davant del seu public, una opera que han inventat, que han fet.
La professora Tamara Alia de la escola El Quijote, de Madrid, ens ho explica en aquest vídeo.
En el fons, ens diu que així hauríem de funcionar tots en la vida. Crec que te molta raó.
Val la pena escoltar-la:
http://www.youtube.com/watch?v=2p_OTbp_X0Q

En aquesta historia hi trobem alguns elements que van més enllà de la pròpia escola.
Per exemple: tot això ho fan amb un mètode de treball que no te res d'improvisat.
Tal com ho expliquen, els professors que hi participen assisteixen abans a un curs d'entrenament.

Un altre element sorprenent: treballen en un projecte que mobilitza les emocions de cada participant i del grup. Gràcies a aquestes emocions, fan innovació social. Això vol dir, un projecte racional que inclou superar les barreres socials entre els nens, aprendre a treballar en grup, activar la empatia, activar la visió holística, adquirir nou coneixement a traves de l'acció de cadascú, ensenyar i aprendre, uns dels altres, millorar la capacitat de pensament en altres matèries.

Sense fer discursos, els nens aprenen nous comportaments, es comporten com a ciutadans.
Per que tot això que aprenen val per l'escola i val per la ciutat. Tindrà sentit ara i quan siguin adults.

Aquí també els mestres aprenen: ja no son ells els que ho ensenyen tot. Ara ffaciliten les coses per a que els nens i nenes s'ajudin mútuament, cadascú aprèn i ensenya als altres. Els mestres transmeten als alumnes els elements de mètode que els nens no serien capaços d'improvisar. Els nens no comencen de zero, aprofiten allò que la tradició artística, artesanal i organitzativa ha anat posant a punt.

Tot un projecte d'innovació social.
Si en voleu saber més, això és el projecte LOVA i el podeu trobar aqui:
http://proyectolova.es/index.php