dijous, 13 de juny de 2013

ALLÒ QUE LES MAQUINES NO ENS PODEN FACILITAR (i 2)

Allò que les maquines no ens poden facilitar
  • Així doncs, estem parlant de maquines i de persones.  Recordem que en aquest blog busquem i expliquem experiències que ens ensenyen com alguns aconsegueixen combinar emocions i innovació en un mateix projecte. Emocions i innovació en el temps de les tecnologies. Per que, efectivament, ho podem aconseguir si ho fem amb gràcia.
  • Cada dia trobem bones pràctiques a empreses, a escoles, a universitats a barris. Però, tot d'una, observem que un ús absurd de les tecnologies TIC ens pot envair. Així doncs, en el primer article hem donat l'alerta sobre usos abusius de les Xarxes Socials. Quan les Xarxes es manipulen amb interessos comercials o amb ambicions de poder polític. Exemples, exemples negatius, en podem trobar justament aquests dies. La tecnologia, ja ho sabem, no es bona ni dolenta, però de gent dolenta n'hi ha, sempre n'hi ha hagut. Però aquí no ens volem distreure amb les amenaces, tenim la nostra feina i la fem, ningú no ho farà per nosaltres.
  • Però ara justament, trobem una pagina del Pais del diumenge 7 i les alarmes es tornen a encendre: El títol va lluny. Es diu, La emoción de las máquinas. L'autor, Daniel Verdú, escriu des de Madrid sobre el grup musical Krakftwerk, a punt d'aterrar al festival Sonar de Barcelona. Pels que no som habituals de musiques electròniques, aquí us en poso una petita mostra, molt recent, d'aquest grup, on fan inventari de musiques i d'imatges que han creat amb l'ordinador. http://bit.ly/11cIQNY  I també, una mostra que he pescat a l'atzar a la web del Sonar. Oblideu si és o no és musica electrònica. Sona molt bé, no?  http://www.sonar.es/ca/2013/prg/ar/major-lazer_181
  • El Sonar és el festival de música electrònica de Barcelona, una de les illes de modernitat que encara ens queden en un mar  de “ruralisme” de l'actualitat barcelonesa (últimament son molts aquí aquells que no poden oblidar que venen de la "terra"). De manera que, els que ens estimem la ciutat i ens sentim urbanites, ens agrada el Sonar per principi. Però aquí tenim aquest article amb títol provocador. Aquí ens parlen de les emocions d'un ordinador. Horrible.
  • És clar, ja ho sabem, això només és una forma de parlar "atrevida", podríem dir. Però no parlem pas d'uns xicots entremaliats. La banda Kraftwerk va començar l'any 70. Així doncs, calculem que es troben prop de l'edat oficial de la jubilació. De fet, si trèiem aquesta part del text, que ara ens sembla més aviat obra d'un agent de premsa espavilat, veiem que l'article ens parla de l'ordinador com d'un nou instrument musical. Això ja te sentit. Amb unes virtuts molt especials: pot aconseguir matisos sonors que no tindria un instrument tradicional, és mes fàcil de manipular per un principiant, i recull sonoritats del dia a dia de la gent. Amb això, crec que podem sentir-nos encantats d'haver-nos conegut. Visca la musica electrònica! Crec que la gent creativa te molt a guanyar amb aquesta musica.
  • Ralf Hütter, lider de la banda ens dona més pistes. Parla de democràcia musical i de llenguatge poètic al voltant de la vida de cada dia. No deixa de recordar-nos que això no es fa tot sol. "Jo segueixo aquí, per favor" ens diu amb ironia. Encara que també diu "les maquines son plenes d'emocions, son molt sensibles". Una clara provocació contra els anti-tecnològics, que n'hi ha molts més del que sembla. Traduït al llenguatge no poètic, significa que amb els ordinadors podem aconseguir matisos sonors que els instruments tradicionals no ens donarien. Però les emocions d'un ordinador no son massa diferents de les d'un piano. Per això, en temps del barroc, van introduir millores als instruments tradicionals, tecnologia tanmateix!, per a aconseguir el piano d'avui. No se si Mozart parlava de les emocions del seu piano
  • En fi, trobo que es una llàstima que un artista tan creatiu i innovador, que sap perfectament què fa i de què parla, es deixi anar per aquestes ambigüitats. Justament ara, amb la que ens està caient a sobre! Realment, ell i la seva musica no ho necessiten. Tampoc ho necessita el periodista del Pais que utilitza aquest títol sense avisar, sense cap ironia. Per que em temo que més d'un s'ho està prenent seriosament. També n'hi ha de pro-tecnològics. Ja només ens faltava això. Per què no parlem també de les emocions de Facebook, de Google, Twitter o Apple  quan faciliten al president Obama tot el que li cal per a espiar-nos pel forat del pany?
  •  
  • No, senyor Hütter, els instruments només son instruments. Les emocions son dels artistes i de la gent. No ens queden moltes coses, ara que ja ens retallen les pensions de jubilació, però les emocions encara son nostres. De manera que a Gent creativa continuarem buscant i explicant històries d'art, d'emocions i d'innovació, i si es possible, també de tecnologies TIC que permeten crear instruments nous, cada dia més sofisticats. En definitiva, histories de gent creativa, de gent.