dilluns, 30 d’abril del 2012

En podem aprendre molt de les dones



No penso en totes les dones, és clar, però en moltes.

A veure, fa uns dies vaig comentar una carta d'un lector que es queixava dels arquitectes i de la gent creativa que li compliquen la vida.
Ja vam anticipar alguna cosa: que la creació ens portarà al caos si no disposem d'un projecte innovador, amb eficàcia i amb ètica. Això val pels arquitectes i val per altres creacions artístiques, penso.

Però em vaig quedar amb un interrogant que potser compartireu amb mi: per què les coses han arribat tan lluny amb alguns arquitectes? Què falla en la relació que semblaria que hi hauria d'haver entre un arquitecte i la persona que habitarà la casa, carrer o ciutat que crea i que construeix?

La pregunta em sembla massa forta per atrevir-me a contestar-la, però en buscaré un altra de més fàcil.
Si no som capaços, com a ciutadans, de fer valdre la nostra posició davant de l'arquitecte que dissenya el lloc on vivim...potser si que som capaços de influir sobre el nostre aspecte, sobre com ens veu la gent quan sortim al carrer.

Estem parlant de la moda. Tot un sector econòmic que fabrica els aspectes de la gent. La gent que veiem al carrer no van néixer tal com els veiem, hi ha un sector industrial que fabrica tot això que la gent porta. Tot això que li dona a cada persona l'aspecte que te.
Aquí , ens trobem amb les dones, es clar.

Per que els homes , en general, tenim poca creativitat quan es tracta del nostre aspecte. Però moltes dones son realment creatives. Tenen la capacitat de configurar-se un personatge de cap a peus, tot triant el que poden comprar al mercadillo o a la super botiga de confecció, a la pasarel.la de modes, a les revistes, a Internet, a les pelicules, a tot el que veuen quan van pel mon. Perquè elles  miren, tanteijen i comparen continuament. Son gent creativa.
Això també val per les sabates, pel pentinat i pel maquillatge, els complements, les joies.

Moltes dones es fabriquen un personatge, però no sempre el mateix. Canvien d'un dia al altre, segons el seu humor, segons l'ocassió, la persona que hauran de trobar, la feina que faran.
Amb el mateix DNI podem trobar un dia la dona professional i l'altre la seductora ingènua. Un altre, una potent esportista, el de mes enllà la mare amantissima o la burgesa rica. N'hi ha que s'atreveixen a canviar tant que poden confondre.
Sobretot a molts homes que no estan preparats per a tanta creativitat.

Però les dones tenen un estil que fa meravelles i que potser ens sembla natural. Si ho fes un home es posaria un cartell que diria: "disseny i realització artística: jo mateix, diplomat per la universitat d'Oxford"

Es clar que podem trobar de tot: la que te pocs diners i la que que gasta una fortuna, la que arriba a trobar un equilibri i la que en fa una obsessió. La que te gust i creativitat, i la que no en te i es limita a consumir lo més car, lo mes cridaner o lo més prepotent.

Darrera de tot això,  funciona tot  un sector industrial que no sembla que ho passi tan malament, tot i els temps que corren. En tot cas, no tant com l'arquitectura.
Com funciona aquesta industria de la moda? Com es relaciona el creador professional amb aquesta gent creativa que va pel carrer? Proposo una resposta que serà una caricatura de la realitat, però que ens podrà ajudar, potser, a comparar la moda amb l'arquitectura. Per exemple: què passaria si els compradors de pisos tinguessin tanta creativitat sobre el lloc on viuen, com aquestes dones la tenen sobre la forma com vesteixen?

Els professionals de la moda son l'origen de les creacions que al final circulen pel carrer. Però una dona te sovint la capacitat de triar, combinar, recrear, modificar, copiar... allò que els creadors professionals posen al mercat. Qui fabrica cada personatge no son ells, és cada dona. Es el mateix  que fan els personatges al teatre, però posat al carrer en lloc de l'escenari.

Es tant freqüent que ja no ens n'adonem, no li sabem donar importància.
Però les nostres ciutats tenen l'aspecte que tenen, en bona part, gràcies a aquesta gent creativa que dissenya personatges i els posa al carrer cada dia. Aquí tenim sort.

Ara li podríem preguntar al nostre arquitecte, què passaria si intentéssim fer el mateix amb l'habitatge on anem a viure, amb l'escola, amb el comerç, amb el carrer o amb la plaça. Evidentment, aquí les coses funcionen d'una manera ben diferent. Peró, per una persona, no hi ha tanta diferencia entre intervenir amb creativitat a l'hora de configurar els decorats (el pis o el carrer) o els personatges (la moda).

Segurament, seria molt complicat, ens dirà un arquitecte. Segur que si. Peró segur que, si ho intentéssim, trobaríem els mitjans. Avui tenim eines per a fer meravelles. Només cal que busquem la manera de fer-ho. Però, si voleu, en parlarem un altre dia. Hi pensem tots plegats?
Crec que es podria intentar. Per que per molts disbarats que fem, mai serà pitjor que ara.
I potser ens podríem evitar algunes bombolles

divendres, 13 d’abril del 2012

Quan la creativitat ens porta al caos


Acabo de rebre una critica al blog Gent Creativa que  m'ha fet pensar. És un lector que diu coses que tenen molt sentit. Aquí va el text del missatge però no en diré el nom, per que és un lector que no vol soroll.
Per cert, no viu en una gran ciutat, viu en un poblet de muntanya.
Diu el lector xxx:

"Llegeixo el teu blog i tinc dubtes.


Vaig acabar barallat amb els arquitectes que van fer el projecte de la casa on visc perquè eren "gent creativa".
Aquests mateixos arquitectes han dissenyat un hotel prop d'aquí. Representa exactament això que tu propugnes. Està ple d'artistes "en acció", però jo no hi posaria mai els peus. Quin maldecap!
Al bar del poble que serveix menjars han canviat els plats rodons per plats quadrats. Quin acudit! Es clar, ara el porten uns joves urbanícoles creatius.
Vivint al camp t'adones del caràcter superflu, prescindible, de tots aquests "valors afegits".
Em fa l'efecte que, amb la crisi, les fantasies quedaran per als xinesos i els qatarians. I que nosaltres anem cap una reforma social protestant."

  Realment, em sento identificat amb aquest lector, en el seu lloc, jo reaccionaria igual que ell. Què passa doncs amb la creativitat? Ens portaria realment al caos?

  Ara m'adono de que en aquest blog hem anat presentat exemples de creadors artístics tals com pintors, cineastes, dansaires o musics. Parlem d'exemples que porten l'art al dia a dia de la gent, pensem que hi han moltes possibilitats si això esdevé una realitat generalitzada.
Però què passa amb els arquitectes i amb els decoradors? Què passa amb els creadors de moda? Aquests artistes ja son al dia a dia de la gent, de formes diverses.
Com es produeix aquesta invasió de creativitat?

  L'exemple dels arquitectes ens toca de molt aprop. Les seves creacions son una invasió a la nostra vida privada i publica. Ens poden costar molt cares, tant com els estalvis de tota una vida, amb hipoteca inclosa.
El nostre lector ens apunta fets ben coneguts. La creació artística es pot convertir en un malson si no compta també amb un projecte d'innovació que respecti al client, als veïns o a tota la ciutat, segons el cas. Però en molts casos, l'artista no els hi fa cap cas. Està mirant a aquella gent que li interessa, que pot ser el banc, la immobiliària o la revista d'arquitectura que li posarà la medalla.

  El projecte innovador haurà de fer aterrar al creador a les realitats que el condicionen, tals com les preferències dels usuaris, el pressupost compromès, les qualitats tecnològiques, el calendari d'execució, el balanç energètic.
Un projecte que normalment l'arquitecte no es capaç de desenvolupar tot sol sinó tot formant part d'un equip professional que cada dia ha de dominar capacitats més exigents , com el respecte de medi ambient, l'economia energètica, la seguretat contra incendis o terratrèmols, els nous materials...


  En resum, podem dir, que allà on hi hagi una creació ens caldrà un projecte que demanarà un mètode de treball innovador i una ètica de treball respectuosa amb els implicats.
No n'hi ha prou de dir-ho, cal fer-ho. Combinar tots aquests elements no es pot fer tot improvisant, amb una mètode de treball primitiu. Cal treballar en equip, integrar iniciatives, integrar exigències de tot tipus.
En nom de la creativitat, ningú no ens pot colar el gol: pressupostos que es dupliquen, calendaris que s'eternitzen, decisions que no es consulten, edificis que llencen energia de forma estúpida, instal·lacions que no s'han previst, tecnologies que no es saben aprofitar, costos creixents..Treballar així no és treballar com un artista sinó com un irresponsable. En aquests anys de bombolla inmobiliaria n'hem vist molt d'això. 

  Per això me'n vaig a Madrid la setmana entrant, per assistir a un Encuentro de professors i estudiants a la Universitat Complutense on el tema son les experiències que estan fent per a aprendre a estudiar i a treballar en aquesta forma. Sense gent que tingui aquestes noves habilitats, no podrem introduir creació artistica als projectes, sense risc d'acabar en un caos total, en un fracàs de la creació artistica.

Si en voleu saber una mica mes us aconsello de visitar la seva web 

http://ivencuentro2012.blogspot.com.es/

En parlarem més d'artistes de l'arquitectura, també d'artistes de la moda, unes formes de creació que ja circulen per la nostra societat. També parlarem de com aquests creadors faciliten o no la participació creativa de la gent implicada, de la gent creativa

dijous, 5 d’abril del 2012

Sense por, sense banderes.

Sense por, sense banderes, sense etiquetes.
 Gent que parla amb gent.
Us proposo una visita als vídeos de Pau Perramon. Ell va agafar el tren i va donar una volta per Berlín, Istambul, Zurich, Paris, Sofia.. Volia veure gent, saber com eren i com vivien.
És una bona idea i està feta amb gràcia i professionalitat. 

http://www.randomvoices.org/index.html
La idea ha tingut éxit i en Pau continua viatjant de ciutat en ciutat. Els seus amics fan preguntes i les contesten.
Si estiu tips d'escoltar  slogans i gent que els repeteixen com a lloros. Si esteu avorrits de veure com els uns marquen als altres amb etiquetes, dona gust trobar persones que parlen amb persones.