dijous, 26 de gener de 2012

Què hi fa un artista a una empresa com Unilever?



Aquesta és una història de llum i calor. Ens explica com la creativitat pot canviar l'entorn on treballen les persones. Pot fer les persones més creatives.
Es clar que la creativitat es un tema de moda. També ho van ser, en el mon de la feina, el màrqueting, el disseny, els ordinadors, internet i la web, les xarxes socials.
Avui parlen d'idees creatives per a llençar noves empreses. Però no n'hi han d'idees creatives, hi ha gent creativa. Podem facilitar-los un entorn estimulant per que ho siguin. Això fan alguns artistes a algunes empreses, com a Unilever

Avui tenim, en directe, una persona que parla en nom d'una gran corporació i que ha descobert el valor de l'artista, del creador que, a través de la seva obra, aporta una nova llum a la realitat. Aquesta realitat pot ser el carrer d'una ciutat, l'espai intim d'una família, tot un país. També pot ser una empresa i la gent que hi treballa.
Per què no? Com ho hauríem de fer? D'això parlarem, doncs.

Unilever és una empresa multinacional, de fet , és un grup d'empreses, que produeixen aliments congelats, gelats, perfums i detergents, i potser encara més coses. Segur que en comprem sovint.

Ens parla en aquesta entrevista el seu vicepresident, James Hill. La trobareu qui, en anglès. Pels que l'idioma representa una barrera, en faré uns comentaris curts.
El nostre personatge te 43 anys, molt jove pel seu càrrec i treballa des de Rotterdam

El text que us recomano el trobareu a la web de TAFI, una fundació anglesa que entrena artistes que volen treballar a empreses, crear i transformar l'espai del treball. Trobareu el pdf en la primera pagina
http://trainingartistsforinnovation.eu/unilever-and-artistic-interventions/

En realitat aquest no és un cas, sinó un conjunt de casos que el mateix Hill ha coordinat en diferents empreses del grup. Cada empresa presenta situacions ben diferents, en sectors diferents: fabriques d'aliments o oficines de publicistes, per exemple. Els grups d'artistes  hi fan teatre, vídeo, arts plàstiques o musica.

Des del punt de vista de les empreses, les situacions també son diverses. En un cas, es tracta d'una fusió de dues empreses i de superar les barreres per la comunicació. En un altre, de captar i retenir joves amb talent que busquen llocs de treball més creatius. En altres, de millorar la relació amb els compradors i els seus sistemes de valors, com l'ecologisme.

En tot cas, ens diu James Hil, no tenien finalitats altruistes envers els artistes. No volien fer de sponsors, sino que tractavem de donar una impuls a l'estrategia de l'empresa.

James Hill sembla una persona que m'agradaria conèixer algun dia. Ens explica els seus èxits però no amaga errors que també han comés. En cada cas ens diu qui li va proposar la idea, no ens dona entendre que es ell mateix qui se les pensa totes, com fan sovint els nostres conciutadans.

M'agrada en particular un dels casos que comenta. Es tractava de crear un entorn creatiu en una de les empreses, la mes tradicional. No era imaginable que purguessin proposar al personal ni als directius que participessin en un taller artístic. Era gent molt formal, en un ambient distant. Per on podien començar?

Les oficines eren realment fredes i impersonals. Per aquí van començar, per les oficines. Van buscar un grup d'artistes gràfics que van redisenyar alguns espais col.lectius de forma atrevida, en un contrast total amb l'ambient inicial.
La provocació va tenir efectes en algunes persones: alguns van entendre que es podia fer, que estava permès tenir idees, i van començar a decorar en la mateixa línia el seu propi espai de treball, a manifestar la seva personalitat, a demostrar la seva creativitat de forma incipient.
El gel estava trencat i altres artistes van continuar l'operació.

Per a facilitar la relació entre artistes i empreses i assegurar l'encaix de cada actuació en funció de la situació i de les finalitats, la entitat Arts&Business actuava com mediadora antre uns i altres

Per a molts que vam viure els temps del Maig '68, quan una empresa era considerada com part del "sistema", es a dir , maligne per definició, tot això semblaria impensable. Però avui, segurament, l'enemic ja no és tan clarament a les empreses industrials. Son els financers de la City i de Wall Street els que ens buiden les butxaques amb eficàcia, els que mobilitzen als indignats de cada país.

Què fa doncs un artista a Unilever? Per a molts dirigents educats en la racionalitat, la lògica i els números, aquesta pregunta pot ser encara una provocació, un absurd. James Hill ens diu que ell també va sortir així de a seva escola de "business". Però va acceptar el desafiament. Ara diu que ell mateix ha madurat en el procés. Segur que si



dimecres, 11 de gener de 2012

Artistes a l'empresa? Dos estils diferents

Parlem aqui
d'una practica que ja funciona regularment. Avui tenim dos exemples que treballen , però, amb mètodes diferents, a les empreses. De tots en podem aprendre.

Un exemple ens arriba del Canadà, ja n'hem parlat aquí alguna vegada. L'altre, de Bilbao.
Uns i altres coincideixen en valorar els artistes per la seva capacitat creativa, per la seva forma de treballar, per l'efecte que la creació artística pot donar si s'aplica sobre un grup de persones en una empresa.

Els de Canadà, Culture pour tous, realitzen tallers artístics participatius amb dirigents d'empresa o amb departaments sencers, amb tot el personal. Quan examinem cada cas, veim que depèn molt de l'empresa i dels seus objectius. Poden millorar la creativitat de les persones o poden acompanyar transformacions importants del negoci, com un nou enfocament comercial, el reforç de la imatge, la creació d'un nou producte o el treball en grup.
Sempre fan el mateix: una creació artística que l'artista fa amb participació de la gent. Fan de tot, teatre, dansa, pintura, vídeo...segons l'artista.
Podem dir en tot cas, que la gent de l'empresa és mes creativa desprès del pas de l'artista.
Culture pour tous

L'altra història, la de Bilbao, es diu Conexiones improbables. Es van crear l'any passat , però en realitat compten amb experiències, contactes i mètode d'una organització anterior, sortida del mateix grup, una empresa consultora. Els de Conexiones tenen més de 9 projectes en marxa, és a dir, nou empreses durant uns nou mesos. L'artista aquí no realitza obres d'art, sinó que participa com un expert més, en grups de dirigents que tenen un objectiu ben determinat. Els beneficis que provoquen son sempre els mateixos: en induir creativitat en les idees o en els mètodes.
Es clar que l'artista no coneix ni la tecnologia ni l'organització de l'empresa. Jo entenc que és com si fos un client molt creatiu.
Conexiones improbables
De moment, el metode de Conexiones és el mateix que apliquen diversos paisos d'Europa, excepte Gran Bretanya. Aqui treballen com a Canadà i com a Australia. També a Italia trobem projectes d'quest estil

Ja n'anirem parlant. Uns i altres ja han fet un bon esforç de metode, de forma que cada vegada és mes possible la valoració i la comparació entre projectes.
Personalment, crec més en l'estil de Canadà, per que s'adreça crec , més directament, a facilitar l'emergencia de "gent creativa". Però és ben possible que uns i altres s'acabin trobant, i que els projectes futurs siguin una combinació dels dos metodes.

En tot cas, podem constatar que pels artistes, aquesta activitat pot ser molt estimulant, és una forma de realitat que sovint no havien experimentat mai. També es cert que no tots son bons per a fer-ho. De fet ja hi han cursos d'entrenament d'artistes.

De tot això, hi ha una expressió anglesa que sembla que és cada dia mes acceptada: art&business. Admiro aquesta capacitat de la gent que parla anglès. Nosaltres necesitem moltes explicacions, no ens donem mai per satisfets, ens fa por ser mal interpretats. En anglés ja ho han fet. Si el tema us interessa, podeu obrir una nova carpeta amb aquest nom, tot esperant que algun dia també ni hagi un en el vostre idioma.