dimecres, 28 de març de 2012

Artistes i tecnologia a Karlsruhe

 Avui estic content de presentar-vos
un grup d'artistes de Karlsruhe, dues escultores, Bernadette Hörder und Ulrike Israel, que treballen en temes de tecnologia, empreses, energies alternatives, comerç internacional i transport ecològic.
Però hi treballen de debò, no hi fan el "florero".
Ho fan fa anys i toquen els temes amb sentit i professionalitat

Parlarem una mica del projecte 2010, la nova línia aèria entre Karlsruhe i Budapest .
Pel 2014 preparen el d'energies alternatives i navegació fluvial.


Sobre la nova línia aèria, la qüestió era veure com podien fer per a donar-li un impuls al comerç entre empreses de les dues ciutats. A partir d'una invitació a empreses i artistes, cada artista va fer una creació per una empresa, petita o mitjana. L'obra, una escultura, un muntatge... tractava precisament dels productes de l'empresa, de la seva utilitat, dels seus materials, dels seus processos de treball.

Ja es veu que no era una empresa fent de sponsor d'una obra que no te res a veure amb ella i que sovint tampoc no li interessa massa. Pel que ens diuen els organitzadors, tot i els temps de crisi, moltes empreses s'hi van interessar. Pel sentit que l'obra d'art tenia per al seva activitat interna i per la comunicació exterior.


Aquí podeu veure una mostra dels treballs realitzats:http://www.kunstunternehmen.de/modelle_KU10.html

Crear ponts entre mons diferents, saltar fronteres físiques o mentals, és el sentit de la creació d'aquestes artistes. Es tracta de sortir dels espais segurs del mon artístic tradicional i atrevir-se a viure de ple en el mon d'avui. Les empreses també van entrar en aquest joc i van obrir les portes als artistes.

Pel 2014, el mateix equip prepara un altre projecte sobre energies alternatives i sobre navegació fluvial (una forma de transport més neta que les altres)

Aquí trobem les fronteres entre les tecnologies i els ciutadans. Les ignoràncies de la societat actual, que sovint es considera culta, son la base de la inèrcia que tenim per abandonar el mon tradicional del petroli. El tema no és doncs un luxe ni una curiositat per a gent original, sinó una qüestió de supervivencia del nostre planeta. Això és doncs el que fan les nostres artistes de Karlsruhe, les KunstUnternehmen

divendres, 23 de març de 2012

Avui un artista pot arribar lluny

 En poques paraules, 
aquesta és la historia. Una artista troba un laboratori tecnològic, treballen junts uns sis mesos, creen un joc online que te molt èxit. Ara l'artista te una empresa on continua combinant art i tecnologia.
Això passa a Bristol. Podria passar a qualsevol ciutat, a Barcelona , per exemple?

Ara veurem que tenim alguns prejudicis que ens fan molta nosa. Per exemple, a Barcelona tenim la fira de telefonia mòbil mes gran del mon, però sembla que això sigui just una qüestió d'hosteleria, restaurants, transports...Turisme de negocis, en diuen. De què serveix una fira tecnològica com aquesta si només oferim sol i platja i la Sagrada Familia? On es el nostre sector tecnològic?
Un altre prejudici: això del nous emprenedors és qüestió d'un parell de tècnics informàtics i un garatge.

Però potser no cal que ens preocupem, aviat tindrem tots feina, amb "Las Vegas i companyia" si no ens guanyen des de Madrid i es queden amb aquesta joia. Aviat la Politècnica obrirà un màster per a croupiers. Del "totxo a la ruleta" (i altres complements). Els milers de tècnics que se'n van des de fa deu anys a Alemanya, França, Anglaterra, Suïssa, Canadà, Austràlia.. ja no caldrà que tornin, sinó volen treballar de cambrers

Doncs veiem aquesta història de Bristol, a veure què passa allà.
A Bristol, tenim una artista, Hazel Grain que fa pelicules molt curtes. Un laboratori de recerca de productes tecnològics, el Hewlett Packard Lab, un centre que facilita contactes entre artistes, tècnics i emprenedors, Watershed, orientat a la imatge, mòbil i vídeo.


  • Watershed és doncs una primera novetat. Les histories no s'improvisen, s'aprenen, es practiquen. És el model de la Masia del Barça, que fa possible que avui parlem de Messi. Guardiola no fa miracles, i Messi tampoc, és tot un equip, tot un esforç que dura anys. A Watershed, artistes, tecnics i emprenedors s'hi troben com a casa. D'aqui surten els projectes cap el mercat http://www.watershed.co.uk/
Si visiteu la seva web hi trobareu activitats, creativitat, entusiasme. Son gent creativa.
Es un laboratori de recerca avançada, on inventen els productes, l'empresa i la societat del futur, per a dintre de 10 anys. Son una gent molt qualificada que fa convenis continuament amb Watershed, per a aprofitar la creativitat dels artistes. Ells saben que els enginyers no s'ho faran sols.
  • Finalment, la nostra artista, Hazel Grain, que s'ha concentrat en realitzar cine molt curt per a mòbils. També fa teatre de "guerrilla" al carrer. En aquesta operació de sis mesos va comptar amb una "residencia" finançada per Arts Council England al HP Lab
Ja tenim doncs els tres actors de la nostra historia. Al cap dels mesos, d'aqui en sortirà un joc online molt especial. En parlarem mes endavant.

Però com treballen durant aquests sis mesos? No és tan evident. L'artista, tot i trobar-se en un laboratori tecnològic, continua treballant com una artista. Tots son conscients que no es pot transformar en un tècnic mes, al contrari, la seva activitat, influirà als científics del laboratori. D'això es tracta, justament. Ara tindran tots una forma més oberta i més lliure d'enfocar la seva recerca. tindran més creativitat. Això és justament el merit del faciitador, de Watershed, un artista no pot anar tot sol a un laboratori de científics, se'l menjarien
El joc en qüestió crea una realitat alternativa tot utilitzant vídeos curts, webs, videocam, on els jugadors entren de forma interactiva i busquen al culpable, com en una història criminal.

Aquesta combinació d'elements reals i d'elements de ficció permet tractar situacions molt complexes però molt actuals. Personalment, crec que podria ser el format ideal per a crear un joc sobre la "crisi financera, Walt Street i els "chorisos" de casa nostra". Un tema apassionant però complexe que pot trobar en el joc el format ideal per a seguir una narració no lineal.

Hazel parla així del seu joc:
"És una forma de narració online, on cal resoldre enigmes i trobar pistes, per a passar al episodi següent. Els personatges tenen els seus webs, videos i documents. El jugador és un investigador que busca al criminal"
El joc surt finalment amb el nom de MeiGeist, des de Watershed. Trenta mil jugadors de tot el mon hi participen durant les vuit setmanes que dura.
Per a més detalls, aquí n'hi ha una descripció:
www.licorice-media.com/Meigeist.html

Veiem què en diu Kenton O’Hara  de HP Lab d'aquesta experiència:
"combinar art, tecnologia i ciències socials ens ha donat grans oportunitats per anar més enllà del propòsit inicial d'aquestes tecnologies. Això influirà també en els nous projectes"

Final feliç: Hazel te ara la seva pròpia empresa per a generar projectes tecnològics creatius:
 http://www.watershed.co.uk/ished
Nota: aquesta història ja te sis anys, però nosaltres encara hi som a temps