dimecres, 26 de maig del 2010

L'art a la feina

Així podríem traduir “L’art au travail”. Aquest és el nom d’un programa que es realitza a Quebec, dins de la entitat “Culture pour tous” que celebra el seu congrés anual el mes de setembre.
“L’art au travail” és una formula que ja funciona des de fa alguns anys: es tracta de portar un artista a dins d’una empresa i fer una creació amb participació del personal.
Ja ho han fet unes 20 empreses a dia d’avui, i en parlen molt bé. Trobareu els seus testimonis a la web:

http://www.culturepourtous.ca/artautravail/index.htm
En síntesi, els empresaris parlen del que fa l’artista: mobilitzar les persones sobre una feina comuna, activar la creativitat i el treball en equip, millorar la comunicació del personal amb el públic i amb els clients.
(O sigui, just el contrari del que fan les nostres empreses de telecomunicacions quan ens fan la vida impossible amb trucades a domicili per a fer-nos saber la sort que tenim de que s’hagin recordat de nosaltres just a l’hora de la migdiada!)
Com diu una directora d’una empresa del Quebec, esmentant Montaigne: innovar no vol dir canviar el mon sinó mirar-lo amb uns altres ulls. De fet, a la llista d’empreses participants hi ha una bona mostra d’empreses tecnològiques.
Us adjuntem aquí un butlletí del mon de l’empresa que parla d’aquest mateix tema
Les empreses paguen pel treball de l’artista, de l’ordre d’uns 4.000 dòlars. Tenen experiències molt diverses, amb vídeo, instal·lacions en cartró reciclat, foto, dansa, literatura, teatre, poesia, pintura de murals, mosaics. Sempre de forma participativa amb el personal, amb tallers artístics. En general, el treball queda disponible i exposat a la pròpia empresa.
Us recomanem el congrés de setembre a Quebec a tots aquells que us interesseu per les possibilitats de la gent creativa al nostre mon. “Culture pour tous” no és un festival més. La seva missió és “facilitar l’accés i la participació a la creació i a la activitat cultural”. Una expressió de la creativitat d’un país creatiu i d’empreses creatives.

dimarts, 18 de maig del 2010

Mirant el futur sense bola de vidre

Aquesta nota pot semblar una digressió del tema central d’aquest blog, però us asseguro que no ho és. El lector que tingui paciència o un mínim de curiositat i arribi fins el final em donarà la raó, espero.
Ara fa dotze anys, el 97, no fa tant temps, Internet encara era, en aquest país, una cosa del futur, “allò que els nostres fills veuran” deia la gent amb seny. Tot i que, recordem-ho, ja eren centenars de milions de persones a tot el mon que es comunicaven per e.mail.
Aleshores dirigia una agencia publica a la Generalitat, que facilitava als joves l’ús d’ordinadors i ‘Internet per a facilitar-los la integració laboral. Al mateix tems ajudàvem a les empreses petites l’aplicació d’Internet per la comunicació.
Tot i que els joves responien molt bé, les empreses es feien el distret. Per això, un dia varem fer una promoció especial: varem triar 100 dirigents d’empreses i els hi vam enviar una flor en un test i un bitllet verd de mil pessetes. Amb una carta que deia més o menys: “segurament, dins de tres anys, la seva empresa necessitarà molt Internet i crec que li convindrà a vostè, com director, anar prenent practica, de forma que no l’agafi per sorpresa. Aquestes mil pessetes potser l’ajudaran a pagar-se un curset pràctic. Però també se les pot gastar tot prenent una copa amb els amics. Si es així, pot beure a la nostra salut i a xalar, que son dos dies”.
La veritat, no varem tenir moltes respostes, però, apart dels que ja ho estaven entenent, una minoria pel que s’ha anat veient, alguns s’ho varen prendre malament. Per la gent del país , mil pessetes ja eren una cosa per a no jugar-hi i el nostre gest era una falta de respecte al més sagrat. Un d’ells em va escriure tot queixant-se de que llencéssim els diners públics. Li vaig fer veure que 100.000 pessetes en un anunci que arribava a 100 directors d’empresa era baratet, comparat amb el que es veia. És clar que si ell no li veia el interès al tema, això devia ser llençar els diners...
No és estrany: al nostre consell d’administració (d’una agencia de promoció d’Internet !), no hi havia ningú que utilitzés el correu electrònic, fins i tot algú em va voler convèncer que això no fora mai una eina de gent important, potser sí per administratius i noies. Com escriure a màquina.
Ara, per què m’estic entretenint amb historietes passades? Us podeu fer la pregunta amb tot el dret. Doncs, ben senzill, per que ara veig una situació semblant en un tema que te, crec, molt futur, que ja comença a caminar. Només cal mirar i veure, lligar caps.
Però qui mira i lliga caps? Pel que jo sé, poca gent. De quin tema parlo? A on hi veig futur potent?
Doncs permeteu-me que avui jugui una mica i no us ho digui. En tot cas, tard o d’hora ho trobareu en aquest blog, en els textos ja publicats o en les futurs. Hi ha gent amb ganes, amb curiositat i m’agradaria parlar només per ells. Pels altres...doncs, no cal llençar margarites als...És una qüestió de no contaminar l’espai amb comunicacions inútils.
Ara desprès de llegir això, em queda una recança. No vaig per la vida fent de guru, no he publicat cap llibre d’autoajuda. No m’he fet ric amb les meves anticipacions. De fet, vaig crear una empresa al sector Internet que va fer fallida. Això si, pagant deutes, sense oblidar les nòmines del personal ni de vendre bitllets d’avió que no volen.
D’experiència, ara en tinc més que abans, això si, però que quedi clar que, sobre el futur, moltes coses les tinc fosques, com la majoria dels mortals dels temps que vivim.
Us deixo doncs una endevinalla. A veure qui la pesca?

dimecres, 12 de maig del 2010

El barri de Tremé a New Orleans ja te la seva sèrie a la TV

Els que seguim encantats les series de TV de la HBO ja estem esperant l’aparició de “Tremé” , una sèrie sobre New Orleans desprès del Katrina. La sèrie ja es va presentar el mes passat als USA, i la signen noms de prestigi, David Simon i Eric Overmeyer, els creadors de “The wire”.
Però aquesta vegada, la sorpresa es doble: no es tracta únicament de la corrupció que aquesta ciutat arrossega des de fa temps i que el Katrina es va encarregar de posar en evidencia. La nova serie enfronta corrupció amb creació artística i vitalitat cultural, la força moral d’una ciutat i d’un barri amb una gran tradició musical.
En aquest cas, la intuïció artística i periodística d’un home admirable, David Simon, sembla que ha donat en el clau. Si New Orleans necessita una renovació innovadora, que enfronti no únicament les desgràcies d’una catàstrofe natural sinó també les corrupcions i limitacions de polítics, empresaris i institucions que durant tant temps l’han mantingut en la misèria, la resposta al desastre no es limita a un pla d’obres públiques.
La vitalitat cultural es la clau del tema. Maria Rosario Jackson, del prestigiós Urban Institute de Washington ho va definir de forma clarivident ja fa temps, en un informe que us adjuntem ( Maria Rosario Jackson i New Orleans desprès del Katrina (http://www.urban.org/publications/900927.html ) Ella diu que, a partir de la música que fa la gent, tota la gent, professionals i aficionats, cal aixecar el barri i la ciutat.
En un treball sistemàtic sobre la vitalitat cultural, el seu impacte social i econòmic en barris i ciutats, i els indicadors per a avaluar-la, l’Urban Institute ofereix una resposta de concepte i de mètode per a facilitar el treball de politics i gestors culturals que vulguin trencar amb rutines que ja han demostrat el seu fracàs en situacions extremes, com ara ho es Haiti i la seva reconstrucció, i en situacions menys dramàtiques de les nostres ciutats. Per què a Barcelona les noticies del barri del Raval sempre tornen a començar? No serà que partim d’un diagnòstic insuficient que no valora l’impacte de la vitalitat cultural?
En el mateix Urban Institute , al document de mètode esmentat podeu trobar definicions i indicadors que permeten treballar professionalment aquest tema. Son cent pagines amb una bona presentació, en anglès. http://www.urban.org/projects/cultural-vitality-indicators/index.cfm
Per que vulgui l’essencial del tema, li oferim la definició de “vitalitat cultural” que , per cert, podeu comparar amb la que nosaltres donem sobre la “gent creativa”.
“És la manifestació de creació, disseminació, validació i suport de les arts i de la cultura com una dimensió de la vida de cada dia a les comunitats”
No us perdeu la sèrie Treme. En parlarem