Resulta doncs que la gent creativa és més llesta ?

Sembla una broma però no ho és. Estem parlant d'estudis realitzats a la Universitat de Chicago sobre les escoles que tenen algun programa artístic (arts education).
L'estudi o estudis, per que parlem d'un conjunt de treballs coordinats , amb Fundacions i entitats diverses, i sobre escoles que tenen programes molt diversos, ve d'un Comitè presidit per Michelle Obama (PCAH) i publicat el mes de maig

Sobre les arts a les escoles, el president Obama diu:" les escoles creatives estan revitalitzant la creativitat i la innovació que han fet gran aquest país". Això ho diu tot recordant que fa trenta anys ningú sabia que vindria la revolució d'Internet i que ara, els escolars s'haurien d'anar  preparant per a realitzar les innovacions futures, que segons ell, haurien de sortir dels Estats Units

O sigui que hi ha molt en joc.
Per aquells que penseu que tot plegat no deixa de ser una vaguetat, jo voldria invitat-vos a mirar el document que trobareu aquí:  http://www.pcah.gov/

Per a mi, aquests estudis estan dient una cosa clara: el pont entre creativitat i innovació es mes evident que mai, el podem demostrar amb estadístiques.

Efectivament, els estudis esmentats demostren que, entre les escoles que practiquen les arts en alguna forma, s'aprecien uns resultats, mes enllà dels artístics, que son:
     * millors nivells de lectura i de matemàtiques
     * mes motivació i més compromís a la feina
     * millors hàbits mentals ( solució de problemes, pensament creatiu...)
     * competències socials (treball en grup...)

Què us sembla? Segur que ja us esteu preguntant si vosaltres mateixos practiqueu o heu practicat alguna activitat artística.
Personalment, com que tinc molt poca habilitat en aquest camp, de tant en tant em poso el davantal i faig una creació a la cuina. La meva dona m'ho aprecia, no tinc més public
Un detall molt important d'aquest informe: les escoles amb projectes artístics arriben a superar sistematicament la diferencia tradicional entre alumnes pobres i alumnes rics.Els pobres poden igualar o superar els resultats dels rics. Aquesta era doncs una barrera que semblava impossible d'eliminar.

Els millors resultats els tenen les escoles que practiquen l'ensenyament a través de les arts o amb  les arts. En diuen "arts integration".

Així que, artistes de tot el mon, atenció, teniu un tresor si sou capaços d'ajudar a la gent, petits o grans, a practicar alguna activitat artística. Caps de RRHH, podeu entrenar la vostra gent per treballar en grup o pel pensament creatiu, si feu tallers artístics a l'empresa. Si aneu curts d'innovació, practiqueu una mica la creativitat.

En fi, si sempre havíeu pensat que fora de les matemàtiques i la lògica, tot es temps perdut, torneu-vos-ho a pensar bé. Potser al vostre fill no li aniria malament de cantar en una coral si va fluix en matemàtiques. Si és que li agrada cantar, és clar.

Creació als instituts de Barcelona: poca, però n’hi ha.

Ja ho crec. Podem parlar de dos projectes que funcionen, l’un orientat a les arts plàstiques, l’altre a la dansa.

Un i altre tenen molt bon aspecte. Quina llàstima que això no arribi a tots.

Però anem començant. Millor tard que mai.

El més recent es diu “Mostra tot dansa”:
http://www.mercatflors.cat/fitxa/457/projecte-de-dansa-per-a-secundria

i surt del Mercat de les Flors, l’Institut d’educació de Barcelona i l’Institut del Teatre.

Proposen la dansa contemporània com una vivència i experiència tan personal com col·lectiva per a tot l’alumnat dels Instituts d’Ensenyament Secundari públics de Barcelona que s’hi han volgut acollir.

Organitzat en diverses fases de treball: formació de professorat, creació coreogràfica conjunta i mostra dels resultats a l’escenari.

Enguany incorporen un coreògraf professional. Això comença doncs ser art.

De moment, no en sé molt més que això. Però en parlarem, quan tindrem més noticies.

L’altre projecte es diu “En Residència” per que compten amb un artista plàstic que està com “resident” en un institut, durant mesos. Enguany ho fan a cinc instituts. Ho gestiona el grup A Bao A Qu www.abaoaqu.cat

Amb el suport del Consorci d’educació de Barcelona (Generalitat i ajuntament) http://www.edubcn.cat/ca/

Petits però molt interessants, si jutgem pel que ens expliquen.

Els creadors intervenen als instituts com a autors, desenvolupant una obra pròpia. Hi ha participació, diàleg i el contacte directe dels alumnes amb l’obra i amb el seu creador.

La reflexió i l’anàlisi també són parts molt importants del procés d’aprenentatge. Han creat blocs., un per cada projecte,que faciliten el procés compartit.

Els propis artistes presenten algunes reflexions . Què significa per un artista col·locar el seu taller en mig de nois i noies d’un institut ? Molt, pel que diuen. No en surten pas indiferents. Si ho sapiguessin els artistes de la ciutat, farien cua per a ser-hi.

Això diu, entre altres reflexions, Salvador Juanpere :

Sovint el nostre treball és endogàmic, acollim referents del nostre propi

món cultural, disciplinari, per retornar-los de nou al propi

món al que pertanyem en una mena de flux retroactiu.

Participar en projectes d’aquesta mena dóna una força

centrífuga al nostre mètode de treball que el fa sortir dels

llindars del conegut, alimentar-se de vida, de realitat.

Un altre artista, Lluís Sabadell Artiga, diu:

Durant aquests mesos han succeït moltes coses que a

tots ens han meravellat. Però, sobretot n’hi ha una que

crec que és la que destacaria més: el fet de formular les

preguntes i de fer-ho correctament (“Com milloraries el

teu carrer?” o “Què trobes a faltar en aquest espai?”,

etc.), dirigir-les d’una manera tan personal i col·locar-les

a l’espai públic engega uns mecanismes mentals que

tenim adormits, i ens fa reflexionar d’una manera diferent

sobre l’espai urbà i el nostre paper com a actors actius.

I per acabar, perquè no acabaríem mai, una frase del grup A Bao A Qu que diu molt amb poques paraules: pels alumnes això és creació: “una oportunitat de ser subjectes”

O sigui, gent creativa.

És l’hora de sortir al pati!

Ja ho sé que havia dit que me n’anava de vacances, però acabo de rebre una nota que parla, justament de “sortir al pati”. Bé, doncs, no m’he pogut resistir a aquest crit salvatge, una explosió de llibertat que diu que s’han acabat els discursos...
(Aquesta temporada portem el cap ple de discursos, anem saturats.)

Doncs aquesta nota ens ve de Bèlgica i parla d’una reunió de nens de moltes escoles que participen en un festival de teatre. Ells fan el teatre, són els actors, però també participen en els textos, fabriquen les històries.

Fan teatre i el públic paga entrada. Això ja ens fa una mica més de respecte.

Els nois viuen les emocions de les històries

Si algú vol participar doncs d’aquesta sortida al pati, encara hi és a temps. És el 20 i 21 d’agost.

Si no hi podeu anar i el tema us interessa, us puc anunciar que aquesta entitat participarà al Congrés de Barcelona, Tot Sants 2011, on participaran entitats que fan creació artística amb impacte sobre la societat. Ja en parlarem amb més calma.

(Ara si que plego de veritat i me’n vaig de vacances)

El pla d’ensenyaments artístics de l’ajuntament de Barcelona és un pla d’obres

Dels ensenyaments artístics en varem parlar no fa massa en una altre entrada al Bloc que es deia “Barcelona està viva gracies a la gent creativa”. Però ara toca tornar-ne a parlar,
perqué l’ajuntament ja ha presentat el seu pla.
(veure pdf “Ciutat i cultura”)

Segons comenta el propi alcalde, una ciutat amb una oferta tant reduïda de formació artística, sobretot, d’oferta publica, difícilment pot ser una ciutat creativa, tal com s’entén a Europa. Resulta sorprenent que desprès d’ignorar el tema tants anys i apostar per l’espectacle al preu que sigui, torni ara a la realitat real. Benvingut , alcalde.

Avui , Barcelona ha aconseguit per mèrits propis significar-se com la ciutat espectacle, on l’atractiu turístic ha funcionat amb satisfacció dels hotelers.

Ben fet. Però llàstima que mentrestant ens hagin volgut vendre que tot això era en benefici de la cultura dels barcelonins.

Durant llargs anys, molt llargs, molts barcelonins han assistit a les escoles artístiques, la major part escoles privades. Ara veiem que podríem millorar l’oferta i multiplicar per cinc els estudiants. Per què per cinc? Semblaria que aquesta xifra ens col·locaria al nivell europeu en la matèria.

Encara que no es diu, serà per que tindrem mes places i més barates.

O sigui, que si vostè ha creat una escola de musica i la fet funcionar a Barcelona durant aquesta últims anys, ara ja es pot preparar per que s’acaba la festa i l’ajuntament li farà la competència. O això, o fa oposicions per a convertir-se en funcionari. Potser no serà així i l’ajuntament trobarà una formula? No ho sabem, però si sabem que les escoles ja han posat el crit al cel.

De moment, el més clar es que es faran inversions en obres per a disposar d’edificis a cada districte. Podríem dir que això, mes que un pla d’ensenyaments és una pla d’obres.

Desprès faran, suposem, un pla de funcionaris nous per a omplir aquests edificis. Finalment, esperem, veurem un pla d’ensenyaments artístics.

No hi ha una manera millor de fer les coses?

Qui vol ara més funcionaris?

Barcelona està viva gracies a la gent creativa

Comentem noticies recents: el secretariat de Corals Infantils de Catalunya va convocar un Seminari que prometia: “treballem la inclusió” adreçat als dirigents de corals infantils que volien conèixer experiències de corals que practiquen el diàleg intercultural i faciliten als nens la creativitat sense fronteres culturals, immigrants o natius.
http://www.scic.cat/
Un altra bona noticia ens parla d’una orquestra de nens immigrants (i de natius) de Nou Barris que actua al Palau: “Orquestra de nens immigrants al Palau”
És a dir que, a Barcelona, els nens aprenen musica gràcies a que es busquen la vida sense esperar que l’Administració es posi en marxa. A més, ho fan de forma intercultural i treballen per uns barris més humans.
Cada dia trobem exemples d’escoles artístiques i d’activitats artístiques que integren gent de tots els orígens. La ciutat està viva per que aquesta gent ho fa sense esperar a ningú.
L’ajuntament va per una altra banda. Ara fa bons propòsits i promet que s’ocuparà de la formació artística de nens i de grans: "BCN apuesta por la formación artísitca". Ara, vol dir potser, ara que s’acosten les eleccions. Haurem esperat 20 i 30 anys de l’ICUB per que la ciutat és prengui seriosament la gent creativa? Tan costa descobrir que cal que tothom, no únicament els artistes, practiqui l’art segons les seves preferències i el seu talent? Això que el mon de futbol ja practica amb tant d’èxit, formar els petits, molts, per arribar a uns pocs de nivell excel·lent. Tant costa de fer el mateix amb la musica, el teatre, la pintura o la gastronomia?

Diuen a l’ajuntament que podríem multiplicar per 5 la quantitat d’estudiants d’art de la ciutat. Vida cultural? Si no fos per que ens la paguem de la butxaca...
Això si, amb un magnífic pressupost de màrqueting per vendre BCN con a “ciutat creativa” (què dimonis significa això?)

Com la creativitat pot canviar la vida de la gent

Molts ja vareu veure als cines aquesta pel·lícula “Rhytm is it!”.

Tal com ells ho expliquen, és un viatge pels tres mesos que varen viure un grup de joves d’un institut de Berlin per a descobrir la musica i la dansa.

La música és de la Philarmonica de Berlin amb el seu director Simon Rattle, tot interpretant la “Consagració de la primavera”

Una vivència estimulant i sovint dramàtica d’uns adolescents. La gràcia de la pel·lícula es que podeu anar seguint els seu procés, des de un grup de joves difícils i poc sensibles, en aparença, a una representació molt emotiva al final del taller.

Ara podeu revisar aquest film (dirigit per Thomas Grube i Enrique Sanchez Lansch) si visiteu la web de la Philarmonica (trobareu altres idiomes si no enteneu l’alemany).podreu comprar la pel·lícula en versió original i la música integral. I si la voleu en versió en espanyol també la teniu al FNAC

És un treball molt recomanable, que el podem veure com una creació i com un anàlisi del procés facilitador de la creativitat en un grup de gent “en estat brut”

Alla s'hi veu realment, com pot canviar la vida de la gent.

Maten les escoles la creativitat??

Us recomano que entreu a aquesta adreça: http://video.google.com/videoplay?docid=-9133846744370459335#
Hi trobareu un vídeo curt en anglès, subtitulat en castellà, que tracta aquesta qüestió amb sentit del humor. (Cosa poc freqüent en el mon de l’educació, on de vegades sembla que estan a punt d’anunciar la fi del mon).

He trobat el vídeo al bloc Educrea http://blocs.xtec.cat/educrea/ que treballen en “l’educació en la creativitat cooperant”. El seu mètode s’aplica a les escoles i es basa en formar grups on s’ajuden els uns als altres en projectes creatius. El blog es presenta en català, castellà i anglès.

Segons diuen, a les exposicions que organitzen “poden participar produccions creatives cooperants de les escoles i instituts, dutes a terme pel professorat i per agents educatius dins de les activitats escolars com extraescolars dels nostres centres educatius de Catalunya.

Les produccions creatives cooperants poden ser cançons, murals, blocs, webs, produccions escolars pels mateixos alumnes, productes com a resultat d’aplicació de tècniques que fomentin la cooperació, la creativitat i la comunicació oral i digital de l’alumnat”

Salta a la vista que donen un paper important als pares dels alumnes. En canvi, no veig que parlin del paper dels artistes en aquest projecte de creativitat artística. No hi faria cap mal que els artistes entressin alguna vegada a les escoles, com en altres llocs, naturalment. Ja en parlarem d’aquests llocs.

Celebraran una reunió oberta a la primavera de 2010 a Reus.

Berlin i Buenos Aires també tenen mapa de sons

Un grup d’una escola secundaria de Berlin realitza un curtmetratge, amb els seus professors, es clar, i un equip d’artistes. Durant 45 hores treballen en un projecte que consisteix en realitzar un curtmetratge a Berlin i un a Buenos Aires, en cooperació amb una escola argentina.

El punt de partida consisteix en enregistrar sons a les dues ciutats, a l’entorn del transport de rodalies de la ciutat respectiva. Desprès intercanvien els sons i fan el muntatge del curt corresponent.

Per cert, això recorda el “Mapa de los sonidos de Tokio”. Les idees volen.

La discussió entre participants d’una i altra ciutat via Internet resulta molt sugestiva.

Podeu trobar un arxiu d’uns 1600 projectes, molt ben explicats, realitzats en escoles primaries i secundaries d’Alemania entre 20005 i 2009. N’hi de més complexes i de més senzills, sobre arquitectura, arts plastiques, foto, TIC, literatura, musica+teatre, dança, teatre.

Ho patrocina la Kulturstiftung der Länder (Fundació de Cultura de les Regions). El programa es diu ”Els nois cap a l’Olimp” i el seu objectiu és adreçar-se a nens i nois “per entusiasmar-los per la cultura i estimular la seva creativitat”.

No som pas els unics que creiem en la gent creativa:
http://www.kinderzumolymp.de/cms/Praxisbeispiele.aspx