Comentem noticies recents: el secretariat de Corals Infantils de Catalunya va convocar un Seminari que prometia: “treballem la inclusió” adreçat als dirigents de corals infantils que volien conèixer experiències de corals que practiquen el diàleg intercultural i faciliten als nens la creativitat sense fronteres culturals, immigrants o natius.
http://www.scic.cat/
Un altra bona noticia ens parla d’una orquestra de nens immigrants (i de natius) de Nou Barris que actua al Palau: “Orquestra de nens immigrants al Palau”
És a dir que, a Barcelona, els nens aprenen musica gràcies a que es busquen la vida sense esperar que l’Administració es posi en marxa. A més, ho fan de forma intercultural i treballen per uns barris més humans.
Cada dia trobem exemples d’escoles artístiques i d’activitats artístiques que integren gent de tots els orígens. La ciutat està viva per que aquesta gent ho fa sense esperar a ningú.
L’ajuntament va per una altra banda. Ara fa bons propòsits i promet que s’ocuparà de la formació artística de nens i de grans: "BCN apuesta por la formación artísitca". Ara, vol dir potser, ara que s’acosten les eleccions. Haurem esperat 20 i 30 anys de l’ICUB per que la ciutat és prengui seriosament la gent creativa? Tan costa descobrir que cal que tothom, no únicament els artistes, practiqui l’art segons les seves preferències i el seu talent? Això que el mon de futbol ja practica amb tant d’èxit, formar els petits, molts, per arribar a uns pocs de nivell excel·lent. Tant costa de fer el mateix amb la musica, el teatre, la pintura o la gastronomia?
Diuen a l’ajuntament que podríem multiplicar per 5 la quantitat d’estudiants d’art de la ciutat. Vida cultural? Si no fos per que ens la paguem de la butxaca...
Això si, amb un magnífic pressupost de màrqueting per vendre BCN con a “ciutat creativa” (què dimonis significa això?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada