dimecres, 17 de març de 2010

Un esdeveniment cultural extraordinari: l’Index nacional 2009 de les Arts als USA

Crec que aquesta publicació molt recent, que apareix per primera vegada despres de quatre anys de treball, marcarà un abans i un desprès, també a Europa
Ara veurem per què.
Però anticipem ja un dels elements innovadors d’aquest treball estadístic: incorpora xifres de “gent creativa” als USA. Encara no inclou totes les categories artístiques, però sí una bona part. Això és una novetat que ens alegra.
Ells no en diuen “gent creativa” sinó “Participation in Personal creativity activities” ( o sigui, participació en activitats de creativitat personal”). Als USA son de l’ordre de 60 milions de persones o del 20% per cent de la població.
A més, cal considerar 1,8 milions de voluntaris registrats en entitats, en activitats musicals (corals molt sovint) o teatre.
Tot plegat, es clar, es consideren xifres millorables. Per una banda, reconeixen que no hi son tots, per altra, alguns apareixen repetits. En tot cas, no estem parlant de gent a ple temps. Es normal que tinguin la seva activitat professional apart.
Amb raó, el document en qüestió, el Nationals Arts Index 2009, porta un subtítol que resulta idoni: “una mesura anual de la vitalitat de les arts i de la cultura als Estats Units
En parlarem més d’aquest document, per que ens interessa veure com evolucionen les diverses variables del mon cultural que presenten en forma de gràfics, sobre els últims deu anys.
Però ja anticiparé una característica del seu mètode: consideren el mon artístic com un ecosistema que treu la seva vitalitat de la interacció de tots els factors.
Afegim que la entitat que gestiona aquest índex, una organització non-profit, American for the arts, http://www.americansforthearts.org/ vol promoure ara un debat cultural que compti amb una visió sistèmica, es adir, que veu la cultura com un sistema interrelacionat.
Sens dubte, disposarar d’una sèrie d’indicadors sobre un període de deu anys que permeten veure els fluxos de finançament públics i privats, l’evolució del personal i els seus costos, l’emergència d’Internet i la desaparició de les botigues de CD, les produccions artístiques de tots els sectors, la dedicació de temps que el públic dedica a cada sector..pot constituir una novetat que des d’aquí ens mirem amb enveja.
Però també podrem aprofitar-ho pel nostre propi debat. Les seves xifres ens poden donar moltes idees, el seu mètode ens pot ajudar a estructura la nostra visió. Una visió que sovint ens han segrestat els prejudicis històrics, com l’exaltació romàntica de l’artista, la prioritat que les autoritats donen a l’espectacle, o el prejudici que classifica l’art segons la classe social on es manifesta.