dimecres, 30 de maig de 2012

Quan el personal està inquiet: està passant a moltes empreses


En molts casos, la gent ja no pot concentrar- se per a fer la seva feina, passen moltes coses. Augmenta l'insomni i el consum de pastilles.
A Siemens UK han trobat una resposta creativa: tallers de cant coral per als directius i el personal. Ells diuen que es una resposta a la inquietud derivada dels canvis organitzatius i culturals.
http://www.siemens.co.uk/en/news_press/index/news_archive/halle-concerts-national-award.htm
En col.laboració amb The Hallé Concerts Society, la impresa integra la música en els seus projectes interns. Concretament, al desenvolupament del personal i al foment del treball en grup.

Els tallers tenen la funció d'explorar la inquietud i enfrontar-la adequadament. Cal saber-ho fer. Per això compten amb l'assistencia de l'Arts & Business, una entitat especialitzada en facilitar la integració artística a les empreses a Gran Bretanya. Ara, Siemens ha rebut un dels premis anyals d'Art &Bussines
Aquesta noticia del 9/5/2012 ens arriba de la entitat anglesa Bussines in the Community http://www.bitc.org.uk/
Aquí tenim també la llista de tots els premiats, empreses i artistes 
http://www.bitc.org.uk/media_centre/bitc_news_press_releases/the_33rd_arts_.html
Es tracta d'empreses que han col.laborat en projectes artístics, tot i les dificultat econòmiques del moment. De fet, ens diuen que les aportacions de les empreses es manté millor que la de l'Estat.

Tot i així, el vicepresident de la entitat, Colin Tweedy anuncia la publicació d'un nou informe sobre "Les arts i la gent", un títol ben significatiu en els temps que corren.
Per que la pregunta no és si hi han diners. N'hi ha un altra de mes urgent: Serveix l'art a la gent?
Son els nous temps.

dimecres, 9 de maig de 2012

La gent i els arquitectes

 Doncs be, desprès d'alguns intens per a penetrar dins de la boira que envolta l'arquitectura i els arquitectes, tinc de reconèixer que no ho tinc pas mes clar.
Es a dir, si que em sembla clar que hi ha gent que es queixa de ser marginada en projectes que els afecten molt. No està clar com podria participar l'usuari en un projecte, encara que, com passa en altres sectors, si que podria actuar com gent creativa i fer la seva aportació ( recordem com moltes dones ho fan en el sector de la moda).

Un amic arquitecte, Amadeu Matosas de Barcelona, m'envia els seus comentaris: potser falta mètode als projectes arquitectonics, diu. Es un defecte que fa inviable la participació creativa.

Això ens recorda , ni  més ni menys, el nucli central del IV Encuentro de experiències innovadores a la universitat. Us vaig comentar que hi vaig assistir a Madrid.El tema era aquest : per a fer un projecte innovador, a qualsevol àmbit, cal un mètode, no es pot improvisar, no es tan fàcil.. Cal que el professor aprengui a treballar en grup, a respectar a l'altre, a investigar solucions, a incorporar aportacions.
Els que ho practiquen diuen que és tot un art.. Un art molt necessari si volem que les coses canviïn, que la societat es renovi, que les capacitats creatives de la gent s'incorporin i s'aprofitin, que les "bombolles" no es repeteixin sistemàticament.
Però tal com he dit, no veig com es podria portar tot això a la practica. Però en tot cas, crec que caldria "trencar el glaç", iniciar el diàleg. Això s'enten tot seguit si feu una visita a aquestes webs  d'alguns arquitectes que ja intenten explicar què fan. Ho expliquen uns millor que altres, però ho pot entendre una persona. Parlar de forma que nomes t'entenguin els del teu ofici es una cosa que tots podríem fer, però no ho fem. És una "falta d'educació", com diria la meva mare.. Fins i tot Einstein intentava explicar-se.

http://historiasdecasas.blogspot.com.es/
http://blogs.elpais.com/del-tirador-a-la-ciudad/
http://www.mi5arquitectos.com/
http://pkmn.es/
http://www.carlosarroyo.net/esp/index.html

Si altres arquitectes comencessin a fer el mateix, potser podríem iniciar aquest diàleg tan difícil avui. Crec que caldria intentar-ho. Comunicar, primer. Desprès, aprendre a treballar amb mètode per a fer projectes innovadors, susceptibles d'incorporar coneixement d'altres especialistes i dels usuaris .
Sembla que els grecs tenien un ideal que formulaven així: kalos kai agathos. Que volia dir que  bellesa rima amb allò que es bo, just, útil i correcte. Aixi doncs, sense diàleg amb la gent, no podem ni començar. Kalos kai agathos, sona bé

Per cert, en aquestes web trobareu exemples sorprenents, us els recomano. Però no hi he pogut trobar cap exemple que utilitzi jocs digitals en 3D per a facilitar l'entrenament de la gent de forma instintiva en la lectura dels espais arquitectònics. Aquí trobaríem segurament molts analfabets de la tercera dimensió, com jo mateix. Si algú coneix algun experiment en aquest camp amb jocs, podria interessar a molts. No penso en exercicis escolars, sinó en jocs de debò, d'aquests que apassionen als nois i noies de més de 12 anys i també als grans. Hi ha gent que fa meravelles

Per acabar, dues aportacions rebudes sobre aquest tema de l'arquitectura. Un enginyer que treballa amb arquitectes i un arquitecte.
Diu l'enginyer: "A les nostre oficines treballem en espais lluminosos, amplis i tranquils, que potser fomenten l'intercanvi creatiu entre arquitectes i enginyers de diferents disciplines , si es que això es pot atribuir a un espai arquitectònic. Ens diuen que això ajuda al negoci , perquè impressiona als clients  i ens afirma com empresa lider en enginyeria aplicada a disseny arquitectònic de vanguardia. Però jo penso que es un luxe difícil de justificar en temps de crisi per que no ens ajuda a competir  en preus. No se si no haurem de tornar als mètodes tradicionals. Ja veus doncs, diu l'enginyer, que no son unicament els arquitectes els que perden el nord sinó els propis clients...enlluernats pels arquitectes, és clar!"

Diu el nostre arquitecte "Ens deia un professor de l'Escola d'arquitectura (ara està reconegut a nivell mundial com arquitecte i com a teòric de l'arquitectura) : "...siguin intel·ligents i copiïn alló que hi ha de bo a algunes arquitectures i no inventin coses dolentes". O també una frase de Coderch: "el que ens cal no son grans genis sinó bons artesans". Així doncs, continua el nostre arquitecte: "els dos apostaven més per la humilitat, el treball, la formació, la inteligencia... reconeixent que massa sovint els arquitectes s'equivoquen. Així que, en aquest sentit, Deu ens lliuri dels arquitectes "creatius".

Aquest estil "artesà" em recorda perfectament  l'estil de professor que proposaven al IV Encuentro de Madrid : humilitat per a escoltar als alumnes i adoptar les propostes intel·ligents, si allò que volem es una projecte innovador.
Be doncs, fins aquí hem arribat. Crec que per part meva, no sabria dir gaire mes sobre arquitectura.
Però continuarem parlant de projectes innovadors i de la seva capacitat per a incorporar la creació de la gent creativa.

Nota : la perla grega, "kalos kai agathos" l'he trobat a Javier Gomá. Us recomano doncs el llibre: Todo a mil. 33 microensayos de filosofia mundana". Galaxia Gumtemberg. Gràcies Javier


dimarts, 1 de maig de 2012

Demaneu el vostre passaport Gent Creativa

Només cal que ens envieu una foto i que estigueu ben segurs que sou gent creativa. Això vol dir que, artistes o amateurs, esteu disposats a anar a qualsevol punt del mon, a qualsevol país, i oferir el vostre art a la gent.
Millor encara si ho feu amb gent creativa d'aquell país. Podeu cantar en una coral, tocar en un grup, fer cuina de qualitat, participar en un grup de teatre, ballar, escriure poemes, fer fotos...
També ho podeu oferir per Internet.
Feu-ho en qualsevol llengua, l'art és el llenguatge del nostre passaport.

Arribats en aquest punt , alguns penseu que la calor de l'estiu ens ha tocat fort i que patim al.lucinacions. És possible, però no tant com sembla. Per que això ja passa, les coses van cap a qui. Si voleu saber com, continueu llegint . Alguns ja ho han provat i n'estan molt contents.

La primera dificultat, la primera pregunta: què en faig de l'altre passaport? Molta gent pensen que només en poden tenir un. Error. No és cap problema, per que el nostre no és pas exclusiu. Per nosaltres, en podeu tenir tants com vulgueu.

Potser no sabeu una cosa del Dante: ell deia que havia après l'amor a la seva Florència natal al riu Arno. Ell deia que l'Arno li havia ensenyat que la nostra pàtria és el mon, com ho és el mar pels peixos.

De manera que podeu tenir tants passaports com vulgueu.

Ara doncs, abans de que penseu que estic definitivament sonat us parlaré d'un grup de gent que va pel mon amb el seu art. Allà on van , actuen. Ho regalen a la gent, ho combinen amb artistes locals.
Vosaltres podeu prendre contacte amb ells i descobrir llocs on sereu ben rebuts. Llegiu això, si us interessa: http://gentcreativa.blogspot.com/2010/12/vacances-per-gent-creativa.html

En tot cas, si trobeu per Barcelona algú amb aquest passaport, sabeu que el podeu considerar de la casa, un dels nostres. Tots son diferents. Alguns son tan diferents com...(aquí hi podeu posar la mena de gent que considereu més extranya, pel seu país, la seva religió, la seva història, el seu idioma, la seva cultura, la classe social...) . Els més diferents acostumen a ser els del poble del costat. Tan se val, us hi trobareu a gust, sense problemes.

Per que, ja ho sabeu, el més important a la vida és gratis. Ho donem sense cobrar, ho rebem sense pagar. No sempre és possible, però cal intentar-ho. Cal tenir compassió dels que en son incapaços o dels que només donen als de la seva tribu.

En fi , un somni, no? Però un somni que avança pas a pas. Em diuen que l'any passat unes 20.000 persones creatives van venir a Barcelona amb aquest passaport i es van convertir en conciutadans nostres gràcies al seu art. En vindran més, molts més.

Nota final: les idees son de Claudio Magris, te llibres molt interessants. Els passaports encara no els fabriquem per problemes tècnics, ja us avisarem.