dimecres, 29 de juliol del 2009

Bellesa

Penso en la gent que agafa el tren per anar a Barcelona els dilluns al matí. Les cares que fan no recorden pas l’Himne a l’alegria. En aquestes circumstàncies, tots fem la cara que podem, ja se sap.
Però nosaltres sabem el seu secret. Be, no de tots. Però potser la tercera part (si no arribem al nivell de Silicon Walley) son gent creativa. En algun moment del seu dia canvien l’expressió de la cara i fan musica, pinten, ballen, canten, actuen, fan fotos, fan un brodat, escriuen uns versos o expliquen una historia...Ho fan amb ganes, pel gust de fer-ho, sols o en grup, en privat o de cara al públic. En aquell moment, el seu únic negoci és la bellesa.
La vida es dura, vivim en un mon que ens va tirant aigua al vi, un dia darrera l’altre. Però molts son els que continuen fent camí, sense desanimar-se, sense aigualir-se.
“I si la bellesa pogués salvar el mon?” Això es pregunten la gent de www.congres-beaute.org que any rere any es reuneixen amb gent de molts països, artistes i amateurs, gent de tota mena, tots molt diversos; cadascú fa allò que li agrada fer, un mosaic, com ells diuen.El mes d'agost es troben a Namur, Belgica, amb el teatre per a nens.

dijous, 23 de juliol del 2009

És possible que el 51% d’una comunitat sigui gent creativa?

A Silicon Walley, sembla que no tot és informàtica i biotecnologies. Disposem d’una enquesta per avaluar quanta gent practica les arts i que parla d’un total del 51% de la població adulta. La gent es defineix dins d’una gamma amplia, però els més freqüents son els que es dediquen a la musica: toquen instruments o participen el cant coral.
Si voleu conèixer tot l’informe el trobareu als Documents Externs (a la dreta d’aquesta columna) amb el títol “Comunitat Creativa a Silicon Walley

En tot cas, estem parlant de molta gent. Quants en trobaríem aquí si poguéssim fer una enquesta similar? Algun dia ens hi posarem.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Individualment o en grup

Trobarem molts exemples de projectes artístics que agrupen molta gent creativa, però no sempre es així. En molts casos, estem parlant de persones que de forma individual es posen a pintar aquarel·la, a tocar el piano, escriure poemes o filmar curtmetratges.
Ho fan per que els hi agrada i no pensen en actuacions publiques en cap cas. Son molt, son molt discrets, treballen dur per a millorar cada dia. Estem voltats de gent creativa.

dimarts, 21 de juliol del 2009

Es tracta de ballar, no de mirar!

A Lió tenen la Biennale de la Danse, un festival de dansa contemporània de fama internacional. Això no és cap novetat. Però aquest festival te una petita història poc coneguda. Durant anys, tot i la seva qualitat, tenien dificultats per a vendre les entrades i gastaven molts diners en publicitat per a omplir. Fins aquí, tot normal.
Ara és dona el cas que algú va inventar La Défilé. Van començar per tallers de dansa a tots el barris de la ciutat , i al final, una exhibició de dansa tot desfilant pel centre. Van tenir i tenen encara, un gran èxit. Milers de dansaires, tota la ciutat va sortir al carrer. Les coreografies i el vestuari son notables.
Així doncs, mentre que la gent volia ballar, l’ajuntament els hi proposava de comprar entrades i seure en una butaca.
Ara, La Défilé mobilitza cada any milers de persones que treballen dur en assajos que duren mesos, gent creativa. Per la seva banda, el Festival ven totes les entrades sense publicitat.
A Barcelona, potser ho hauríem arreglat amb una campanya de màrqueting turístic “ BCN, capital europea de la dansa” i hauríem venut totes les entrades sense aixecar-nos de la cadira.
Però es tractava de ballar, no de mirar...
La Défilé de Lyon:

dilluns, 20 de juliol del 2009

La eròtica de la creació

El mes de març del 2007, unes quatre-centes persones van experimentar aquesta sensació. Era a la nit, a Sant Boi de Llobregat, i representaven al mig d’una gran plaça un espectacle musical. De manera que de “gent creativa” n’hi ha molta més del que ens pensem: allà hi havia nois i noies de cinc instituts, corals, una orquestra, grups de teatre amateur, diables.. tots actuant sota la direcció d’artistes professionals.
Havien treballat de valent.
És clar que uns tenien més talent artístic que altres, però al final , cadascú feia allò que sabia fer i el públic s’ho va passar d’allò més bé.
Aquesta manifestació de tanta gent em va fer pensar: per què hi ha gent que no en tenen prou amb seure i mirar, que volen actuar, cantar, fer musica, ballar, cosir vestuari, maquillar, construir escenaris, pintar-los? Per què hi ha gent que no en tenen prou amb ser consumidors culturals? És una qüestió d’eròtica.
Si mireu les cares que fan al vídeo estareu d’acord amb mi

divendres, 17 de juliol del 2009

Seducció

Això de la gent creativa no te res de passiu; el fotògraf Mueller Pohle que podeu trobar a http://www.muellerpohle.net/texts/essays/flusserprospektive.html ho explica com una relació eròtica, tal com jo ho entenc: diu, mes o menys que la "gent creativa" son gent que busquen un objecte que els ofereix resistència dels del primer moment.
Per això, diu, podem parlar d’ofici: és el crit de resposta a aquesta resistència, un exercici de seducció per a conquerir-la i posseir-la. (Si visiteu el seu blog mireu també les fotos) De manera que, si voleu saber si sou gent creativa, no mireu quins diplomes teniu ni com us esteu guanyant la vida, si sou famosos o si sortiu a la tele... Mireu si heu sentit ja la eròtica de la creació o si esteu en camí, sols o en grup... Cadascú s’ho fa a la seva manera

Gent Creativa

Estem envoltats de gent creativa i potser no ens n'adonem. És clar que , uns més que altres , estem domesticats per a viure com a consumidors.
Però també es cert que molta gent no s’ha quedat al ramat i es busca la vida com pot.
Per que és una qüestió de vida o mort. Si no reaccionem ens diluïm en la passivitat.
Coneixem molta gent creativa i encara en voldríem descobrir més, estem oberts.
Per que nosaltres veiem que la creació artística no és només cosa d’artistes.
Molta , molta gent practica l’art per amor a l’art. Molts ho fan sols, altres en grup.
Hi han tants exemples que no sabríem per on començar: per exemple, gent que canta en una coral. Quan canten, semblen que es transformen. Ja no son el venedor de la botiga, l’empleat del banc, el funcionari de l’ajuntament, el pagès del poble.. canten i la màgia funciona. Ben cert, uns ho fan millor que altres, sort n’hi ha del director que amb paciència els va animant a millorar, a descobrir nous espais.
Doncs , d’això parlarem aquí. De corals, però també de teatre, de musica, de dansa, de gastronomia, de cinema, de fotografia, de poesia. De gent amb molt talent i gent que en te una mica.. Parlarem de la gent creativa i de la potència que te la seva creació. És com un llum en mig de la boira.