Alguns estem considerant si no valdria més eliminar-la del nostre vocabulari per a no contribuir a l’abús que se’n fa.
Només cal fullejar qualsevol diari, no parlem de la TV, i veure quins temes hi apareixen sota aquest títol. Al final cal triar entre allò més comercial i massiu, que quasi sempre té marca o inspiració americana, o allò més elitista, senyors de frac tocant el piano o el violí, o allò més tradicional, com els castellers de tota la vida. Quina pena.
Aquí ens tocaria parlar ara d’un aspecte vital i sovint oblidat de la cultura: la vitalitat cultural, allò que facilita les arts i la cultura al dia a dia de les comunitats.( Ja n’hem parlat de l’Urban Institute de Washington.)
Per això, pot sonar a sacrilegi parlar de la necessitat d’invertir en cultura a Haití, quan encara no han sortit de la catàstrofe. Doncs d’això voldríem parlar avui, d’Haití.
Aquest mes de maig, el dia 18, al centre cultural del IDB (Banc Inter Americà de Desenvolupament) de Washington, presentaven a Magali Comeau Denis, assesora del ministeri de cultura d’Haití, amb una conferencia: “Reconstruir Haití a traves de la seva cultura”.
La senyora Comeau, entre altres coses, es coordinadora de la entitat Culture and Development Mouvement i dona un avís: està en perill la memòria del poble.
Per a que quedi clar de què ens està parlant afegeix: “es tracta de veure com poden els haitians utilitzar la cultura per a construir el seu futur i evitar els errors del passat?”
En altres paraules. A més de les moltes coses que fan falta allà, com cases, feina, equipaments, infraestructures... allà hi calen ciutadans. Sense això, els errors del passat, la corrupció, la falta de comunitat, d’autoestima cívica ..tornaran a reproduir el model de país d’esclaus que les excolònies van facilitar com a venjança de la seva revolta.
Podeu veure la nota de Magali Comeau i de les activitats culturals pel desenvolupament del IDB a www.iadb.org/cultural
Un altre aspecte del tema ens l’ofereix de forma molt directa un correu electrònic d’un expert de la UNESCO en el recent debat on line que la pròpia UNESCO va llençar sobre “Cultura i desenvolupament” .Del debat on line, amb uns 300 experts de tot el mon, ja en parlarem un altre dia. Però ara voldria recollir una observació d’aquest participant, una persona qualificada pel lloc que ocupa. Gabriel Khili, de la secció d’educació post –conflictes i post-desastres de la UNESCO.
Podeu trobar la seva aportació al fòrum del mes d’abril – maig, en el document adjunt Gabriel Khili
Però jo mateix us ho puc resumir: desprès de la crisi d’Haití, cap de les ajudes planificades incloïen elements culturals. Això és greu, diu ell, per que si no entres als primers temps ales prioritats, ja no ho faràs mes endavant. Però gracies a una gestió in extremis, aquesta situació es va corregir. Ell mateix ens ho explica: normalment, es considera que el que cal és “economia” per a superar una crisi. Així estem, encara que el tema cultura i desenvolupament es a l’agenda dels grans organismes internacionals, sobre el terreny encara no es nota, els projectes culturals son una excepció. La ONU tracta del tema a la cimera de setembre sobre els Objectius del Mil·lenni, i la UE celebrava un seminari sobre el mateix, fa poc, el maig, a Girona. Però ja poden dir missa, les rutines marquen molt.
Una ultima nota, positiva, ens ve de Xile, on també saben bé què vol dir la paraula catàstrofe. Al bloc d’Arturo Navarro, www.arturonavarro.cl consultor cultural, es troben les recents disposicions legals del govern de Xile per a facilitar les donacions econòmiques per a superar la destrucció del terratrèmol al camp cultural.Un altre dia m’agradaria parlar també de les iniciatives culturals (en l’àmbit immaterial, no parlen de reconstruir monuments) post –conflictes i de com ajuden a construir la pau en situacions de gran tensió. Mica a mica, el tema va avançant.
Però, abans d’acomiadar-nos, estimats amics, una pregunta: estaria vostè disposat a donar un ajut per a reconstruir la cultura a Haití? O pensaria que es una distracció, quan hi han en aquell país tantes necessitats “reals”? (de quina “realitat” parlem?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada