La Tertulia d'abril: notes sobre allò que ens va dir Roberto Carballo

Apreciados tertulianos y amigos desde la distancia:

Tal como quedamos, todos estais invitados a escribir una nota sobre la reunión,
media pagina o algo asi,
sobre lo que deseariais destacar. Lo que nos envieis lo iremos colocando en el blog.

+++
Para empezar pues el juego, aqui va un resumen que ha preparado Caterina:
Notas de la tertulia del sábado 12 de abril
Asistentes: Roberto Carballo, Maria do Santos, Maria Dolors Renau, Cristina Viñas,
Gabriel Lemkow, Francisco Romero, Paquita Romero, Susana Tovias, Caterina
 Guillen, Santi Guillen

En esta anti-tertulia tuvimos la visita de  Roberto Carballo  y de Maria do Santos.
Roberto nos contó algunas de sus experiencias que inspiraron una tertulia muy interesante.
Aquí tenéis las notas de lo que hablamos aquel día:
* Innovadores sociales (aptitudes innovadoras enfocadas al emprendimiento) son aquellos
que tienen objetivos de carácter social y que los utilizan para vivir.
Se dedican a la innovación educativa, innovación de pequeñas empresas, innovación local,
innovación comunitaria.
* “Lo importante es el método y no el contenido”. Lo primero es una experiencia para poder
hacer una síntesis, repetir esta experiencia varias veces para poder llegar al aprendizaje o
al auto aprendizaje de los componentes del grupo.
* Método: personas y grupos que a través del conocimiento aprenden a cooperar.
Facilitar las condiciones para que el grupo y no el individuo, creen algo común.
La esencia es “hablar con el otro para tener un proyecto”. Encontrar la creatividad de cada uno
para ser mejores que cada individuo.



El proyecto emprendedor lo creamos a partir de unas necesidades sociales y mediante
el trabajo en grupo uniendo sus mentes creativas.

Algunos ejemplos que nos trajo Carballo:
Son tres temas sobre los que están trabajando tres exalumnos:
· Reformulando el planteamiento comercial de Lanzarote
· Ayuntamiento de Toledo, modelo de participación ciudadana por internet
· Profesores de enseñanza secundaria y primaria, para buscar recursos
   mediante una metodología de autodesarrollo.

* Es importante buscar en un proyecto aquello que facilita el desarrollo y olvidar
aquello que nos hace estancarnos. Definir la innovación produce una pérdida de substancia
porque nos limitamos a seguir la definición. La definición es algo posterior a la experiencia.
Primero es mejor encontrar acciones y luego a partir de la experiencia creamos conceptos.
Si creamos primero los conceptos limitamos la acción.
Este punto facilitó una discusión muy interesante que creo que aun no ha terminado
* Los problemas nos hacen reflexionar sobre las realidades, es decir, qué es lo que el “cliente”
demanda y necesita.

+++
* ¿Cómo es una clase de la universidad Complutense de Madrid de Roberto Carballo? :

o Hacemos grupos de unas 10 personas.
o Necesitamos un observador en cada grupo y un coordinador
o Lo primero que pregunta: ¿qué es lo que os ha gustado en la relación con vuestros profesores?
¿qué crees que te ha ido bien?
o 15 minutos para hablar de las experiencias de cada persona
o Otra pregunta para reflexionar y dialogar con el grupo: ¿qué tipo de cosas
no nos gustaría nunca en la dinámica con un profesor?
o ¿Qué haríais vosotros? ¿Cómo es una clase para vosotros?
o El cuarto día de clase les presento cual será el plan de trabajo
basándonos en las experiencias de cada persona y en las sugerencias
grupales teniendo en cuenta las expectativas.
o Las reglas básicas para trabajar en grupo:

§ Puntualidad

§ Positivismo

§ Perfeccionarse proyectar para crear. Descubrir que DAR es rentable.

o El profesor: debe ser feliz en el camino, estar feliz con su objetivo. Y debe “enamorarse”

de sus alumnos para ayudarlos a crecer en sus objetivos y crear el proyecto que necesitan.
Dar protagonismo al grupo de trabajo sin imponer nuestro punto de vista.

o Los fracasos nos hacen aprender, no los podemos evitar así que no debe ser

el elemento que nos detenga, debemos lidiar con él.

o El lenguaje permite que el grupo sea democrático.

+++
* Se pueden crear :

o Micro-revoluciones

o Meso-revoluciones: es el mejor para crear cambios sociales

o Macro-revoluciones: deshumanizan ya que somos un número más.

* La innovación tecnológica no es sinónimo de innovación. La innovación proviene
de los grupos del auto-desarrollo y el auto-aprendizaje. Y este aprendizaje proviene
del grupo.“Las cosas más simples funcionan”.

+++
La próxima tertulia será el sábado 31 de mayo a las 11h de la mañana en el Café de la Mirta,
como siempre. ¡Os esperamos!
Sobretodo: si este texto os trae buenos recuerdos, no olvideis de mandarnos media página con un comentario, positivo o no.
Los publicaremos en el blog

POCA VERGONYA !

Avui havia pensat escriure sobre Quebec, al Canada. Sobre un projecte del govern que recull iniciatives locals i particulars. Un projecte que en diuen "Mediació Cultural" i que mobilitza milers de persones a pobles i ciutats

Ara es un projecte de govern i d'ajuntaments, pero va neixer d'entitats privades, com "Culture pour tous". Des de fa anys practiquen, fan projectes d'Art+ Innovació social", a escoles, empreses i barris.

Finalment, han trobat un govern que ha escoltat i ha apres a fer politica cultural gracies a entitats que  fan projectes petits i locals. entitats que tot fent,  n'aprenen cada dia.


Jo em deia, això ens caldria a nosaltres. Els politics no en sabran mai si no son capaços d'aprendre dels grups i organitzacions que fan coses. Que fan Art+ Innovació social

I tot d'una , m'ha caigut del cel , sense buscar-ho, un grup que fa Art+ Innovació social a Banyoles. En un video expliquen com ho treballen. Ells fan teatre, pero el video no ensenya una representació teatral , sino un grup de persones embarcades en un projecte, que n'aprenen i que volen compartir emocions i fer teatre de qualitat amb el seu public. Son persones en risc d'exclusió. El video ho explica molt be: http://www.pocavergonya.com/

L'organització es  diu Escenaris Especials. Tal com ens ho expliquen, per a ells , el teatre no es cap pretexte, es el motor que fa possible un resultat, una innovació personal i de grup, una terapia, pero també un impacte social: a l'escenari hi puja una expressió de la diversitat real de la nostra societat.
Podem buscar la terapia personal i la integració de les diversitats socials, pero no ho farem realment sense qualitat artistica, sense transmetre emocions des del teatre.

Com diuen ells, el public entra al teatre amb la intenció de recolçar als alumnes i acaba admirant la seva presencia escènica. Tal com ho diem nosaltres, entra al teatre disposat a donar i surt havent rebut un regal.
Això és la novetat, aquí comença el canvi. Si no arribem a aquest punt, estem parlant de paternalisme i de mantenir la dependencia de les persones. Això els hi costa d'entendre a molta gent, de bona fe. Els hi costa encara més als polítics, que volen creure que son ells els que tallen la cinta , els que fan de pastors del ramat.

A Banyoles han programat una obra de teatre, el Pou. Si voleu anar-hi la trobareu a la web d'Escenaris Especials.

GENT QUE ENCARA NO TE UN MAPA PERO QUE JA CAMINA

Parlem de gent que fa coses que milloren la societat encara que no tenen una resposta global.
Que no han esperat a disposar del "mapa" per a posar-se en camí.

Mai com ara s'havien vist tantes iniciatives de grups que no esperen que el govern ho arregli, que no compten amb subvencions, que saben què vol dir tirar-se a la piscina quan han vist una necessitat i s'han posat en marxa.
A Gent Creativa parlem d'exemples ben vius, de gent que volen superar la discriminació contra els immigrants, que milloren l'escola on treballen, que fan la seva pròpia reforma de la Universitat, que troben solucions pels pobles de l'Africa, que ajuden als que no tenen per a menjar o per a pagar un lloguer.
La gent que fa coses es guanyen un respecte de tothom, de tothom que vulgui de debò trobar solucions. Saben de què parlen, quan parlen.
Tot i que a la TV abunden els "fantasmes". Aquells que si només parlessin d'allò que entenen, estarien callats molt més sovint.

Encara que molts es pregunten si tenen sentit aquestes accions si no comencem per canviar el govern o fer noves lleis o reformar la Constitució. Ho diuen per que estem acostumats a pensar aquesta manera, a planejar grans reformes, a canviar les lleis, a presentar projectes globals. A fer les coses com es fan des de la política i des dels partits.
O fins i tot, parlen de marginar els partits i tirar pel dret i fer la gran revolució... Tot plegat, és l'espai pels grans estrategues de cafè.
Tots tornem a caure en la mateixa tentació: voldríem creure en grans solucions per a grans problemes. En el fons, potser encara hi creiem, tot i que ja n'hem vist molts fracassos, de grans projectes que ho deixen tot igual. Ho sabem, però tornem a començar com si res.

Però , observem què està passant. Mirem la gent que fa coses, que troba solucions, que , sense recursos, sembla que fa miracles. Ara ja es pot dir que el país funciona gracies a ells. solucions.

Ara es el temps on les reformes de l'escola les fan les fan un grup de mestres i pares, sense demanar permís a l'autoritat, sense perdre el temps llegint al diari sobre les noves lleis que canviaran l'educació.
Ara es el temps que la gent es posa a recollir menjar i vestits pels que no arriben a fi de mes, i posen en marxa solucions que funcionen.
Ara es el temps que fundacions petites recullen diners per internet, demanen colaboracions a micro mecenes i implanten l'electricitat solar a milers de pobles de l'Africa, sense que els governs i els seus plans de cooperació comptin per a res. Els seus plans de cooperació semblaven bons per a colocar productes i empreses del pais als governs africans, més que trobar solucions innovadores pels ciutadans de l'Africa.

La famosa Plataforma que lluita contra els abusos a les hipoteques a Espanya, que va néixer fa pocs anys a Barcelona, no es doncs cap excepció. És un bon exemple d'un grup de gent que ja han fet molt cami i que avui ja actuen en alguns casos com a prescriptors davant d'ajuntaments i governs que volen trobar solucions operatives. S'han convertit en un referent en la resistència contra els abusos bancaris, tot i la resistència dels bancs i dels seus aliats de la dreta espanyola i catalana. Davant la impotència de l'esquerra espanyola i catalana.

Estem doncs en un moment caòtic: els governs de dretes a Catalunya, Espanya i a Europa no responen, actuen segons els grups de pressió de sempre, ignoren les persones, encara estan fomentant la desigualtat econòmica, continuen decidits en la seva "lluita contra els pobres".
Per la seva banda, molts grups, com mai no s'havia vist, actuen i troben solucions.
Però ho fan en el seu entorn petit i local, amb grans limitacions. Sense mapa.

La pregunta és, si aquests esforços locals i no coordinats poden tenir sentit, si arribaran algun dia a modificar els programes dels partits, la línia d'acció dels governs.
Si algun dia arribaren a dibuixar el nou mapa, que tots necessitem, per que voldríem saber cap a on anem tots plegats. Voldríem saber quines sortides podrem trobar entre tots, sortides viables, reals, no utopies ni vaguetats mesianiques.

Evidentment, no tinc pas la resposta. Però crec que , si observem amb atenció moltes de les mini accions que hem esmentat, notarem alguns factors que expliquen la seva potencia, la increïble energia que saben mobilitzar, la seva capacitat per a trobar solucions reals i factibles, el seu coneixement de la realitat. Veiem alguns atributs aquests petits moviments i projectes, son maneres de fer d'avui, abans no sabíem fer-ho tant be com ells ho fan ara:

• 1. Aquests projectes no actuen de forma paternalista amb els pobres o necessitats. Ben al contrari, els impliquen en la acció, els ajuden a recuperar la dignitat , a aprendre a defensar-se i a defensar als seus companys. Això també es veu amb nens i joves en l'educació innovadora.
• 2. Les ajudes mutues son bàsiques. Cada persona necessitada ajuda als altres. Així recupera la seva autoestima i desapareix la xenofòbia
• 3. A través de l'acció en grup, cada persona aprèn de la realitat, guanya en coneixement, toca de peus a terra, les utopies desapareixen com el fum quan fa vent.
• 4. La motivació de les persones implicades es un factor essencial. Per això la gestió de les emocions és indispensable. A molts projectes, la practica d'una activitat artística es el punt de partida. Observem sovint aquest fet en projectes d'innovació social

De moment, aquestes son unes primeres reflexions. Potser la influencia d'aquests grups en la vida política es convertirà en un fet normalitzat quan els partits acceptin que en els nostres temps, un ciutadà no es un simple espectador de la vida pública. Votar a les eleccions o a un referèndum es millor que res, però es clar que en aquesta situació som molt manipulables. El ciutadà del nostre temps també vol ser actor de la seva realitat pública. Per que ell la coneix millor, per que l'acció comporta un coneixement que no tenen els teòrics ni els polítics.
Per l'acció adquirim nou coneixement que no crec que puguem assolir de forma teòrica. Aquest coneixement es la força del ciutadà actiu. Algun dia, crec, podrem fer el mapa d'aquest coneixement

AVUI PARLEM DE MÈTODE PER A PROJECTES CREATIUS I INNOVADORS.

A la nostra  página de Facebook 
hem presentat fa pocs dies alguns vídeos de l'Institut Elos de Brasil.
Son impressionants per la seva vitalitat, per la seva capacitat de moure la gent.
Realitzen projectes per a renovar un barri, tot utilitzant les idees i els somnis de la pròpia gent, que desprès treballarà també per a una millora concreta.

Ballen, pinten, fabriquen..
El seu mètode comença amb un joc. Així introdueixen als candidats a formar-se en la gestió dels projectes. S'introdueixen tot jugant.
El joc d'introducció
(el vídeo és com una gran pissarra i podem desplaçar-nos amb les dues fletxes qui veiem a la part de baix. Es carrega una mica lent)
Així, tot jugant participen en el procés de selecció per l'escola de formació d'emprenedors socials. Que seran els que dirigiran els grups de voluntaris

És una formació de 240 hores vivencials. No tot és "alegria brasilera", aquí també treballen
Els textos que trobareu potser son en portuguès, però no hauríem de tenir por d'aquesta llengua. Jo ho he entès i no en sabia pas.


Però anem a veure el seu mètode. Ho podeu trobar aqui amb un esquema Filosofia Elos  o ho podeu veure al meu resum: 
Aquests son els  set passos que proposen:

Olhar abundancia (es a dir, veure l'abundancia)
Comencem doncs amb una visió apreciativa de la comunitat per a crear un escenari d'abundancia de recursos, tot valorant l'aportació de cada persona.

Afeto 
Establim relacions afectives amb els companys, confiança mútua.

Sohno (somni)
Expressem les nostres aspiracions, construïm una imatge d'allò que voldríem. Anem més enllà de la "identificació dels problemes".

Cuidado
Planifiquem projectes que responen als somnis comuns. Ens preparem per a caminar junts, tot tenint cura d'un mateix, de l'altre, del somni.

Milagre (no se què vol dir))
És un regal que et fas a tu mateix i a l'altre. Estem motivats pels somnis i ara és el moment de l'acció col.lectiva, impulsada per les habilitats de cadascú, pels recursos de la comunitat i per la confiança en l'afecte mutu.

Celebración
Després de l'acció ens trobem  amb l'alegria del que hem fet. Celebrem la vida.

Re-evoluçao
Tornem a pensar en el futur, en nous desafiaments, amb l'alegria renovada perquè hem pogut realitzar algun somni.

Be, tot plegat només és una mostra de les seves paraules, traduïdes i resumides amb les meves limitacions. Semblaria musica celestial, si no fos que ells ho porten a la practica i obtenen resultats, en favelas miserables o en barris de ciment i immigració de Londres i d'Amsterdam.
Ja porten 15 anys.

QUÈ DIU LA REVISTA SCIENCE SOBRE LA GENT CREATIVA?

Fa pocs dies

comentàvem la visió d'alguns filòsofs importants sobre 

l'impacte de l'art sobre les persones.

Doncs avui parlarem sobre el que diuen els investigadors de 

Science

Ho recull El Pais de l'edició de Science del 3 de octubre.

 

*Allí  descobrim que llegir ficció literària te efectes positius 

sobre les persones.

Naturalment, els científics arriben a aquesta conclusió desprès 

de realitzar experiments ben contrastats.

Es tracta, diuen, de ficció literària, la "popular" no val. Diuen 

que la ficció popular te personatges amb poca profunditat, 

estereotipats, tot es acció.

Sembla doncs que l'efecte es pot comprovar inmediatament 

desprès de la lectura del llibre. Mesuren l'empatia, la percepció 

social i l'inteligencia emocional.

És doncs un treball de l'Escola d'Investigació Social de la ciutat

 de NovaYork. 

 

*Personalment, no crec que amb  aquest mètode puguin anar 

molt més lluny. Potser un grup d'educadors amb mètode i 

experiències podrien dir-nos molt més, amb una visió més 

completa.

No oblidem que parlem de l'art, de quelcom capaç d'obrir-nos

 noves perspectives sobre la societat, sobre el sentit de la vida 

de les persones, sobre el misteri de la vida.

Tot plegat va molt més enllà de l'adquisició d'unes habilitats 

per aconseguir un lloc de treball. 

 

*En tot cas, ja convé que recordem que la lectura de qualitat 

ens obre un mon de possibilitats de coneixement que difícilment

podríem assolir per un altra via. Per exemple, la lectura ens

ajudarà a formar-nos com a ciutadans, millor que assistir a 

una classe de "formació de la ciutadania" o de doctrina 

cristiana o musulmana.

Peró ja es prou, tanmateix, si Science ens descobreix l'impacte 

de l'art en una persona. Encara ens queda per descobrir què 

passa en un grup.

Per que el que està en joc es troba a la societat, no en un 

individu aïllat.

QUÈ DIUEN ELS FILÒSOFS SOBRE LA GENT CREATIVA?

Avui és el dia.

Avui em vull treure una espina que porto clavada des de fa temps. Des de qu’escric sobre gent creativa, se que molta gent em mira com si estigués perdent el temps en coses poc serioses. Per a un enginyer, acabar escrivint de projectes artístics seria una mica trist, o una evasió, si te la pots permetre.

A la vida he fet algunes coses considerades serioses, com dirigir una empresa o fer de diputat. Així doncs, avui, amb la crisi i els problemes que te la gent, per què m’estic ocupant d’art ? Com pot l’art ajudar a algú en la seva vida?

Doncs , sembla que d’això parlen precisament  Kant, Hegel, Nietsche o Freud. Tots van dir coses ben interessants sobre els impactes de l’art sobre les persones i sobre la seva relació amb els altres. Lo trist és que no els van escoltar com calia, ens vam quedar amb la part més racional del seu discurs. Però amb la part estètica no sabem què cal fer.

Ara no em posaré pas en profunditats filósófiques. Aquí només soc un amateur. Però tot i així, he pogut llegir el llibre de Charles Pepin, un jove filòsof que dona classes cada  dilluns en un cine de Paris.

El llibre no es tant difícil. “Quand la Beauté nous sauve” (R.Lafont.2013). Ànim.

El que Pepin explica em sembla increïble. Aquests filòsofs tan sòlids ens descobreixen que l’art pot tenir efectes sorprenents sobre les persones. Per exemple, gracies al art confiem en nosaltres mateixos, volem fer participar als altres a la nostra emoció, estimulem la nostra intuïció, podem ser creatius, podem ser desinteressats, ens sentim en harmonia interna i amb els altres, som sensibles a allò que pot ser sublim en cada persona, tenim una percepció del sentit de la nostra vida, la bellesa ens comunica valors, ens anima a pensar en un altra forma, superem la nostra agressivitat…

Per un instant, com a mínim, la bellesa ens demostra que hi pot haver salvació. És només un instant, una porta que s’obre. No és la solució però deu n’hi do.

La veritat, no se com es pot viure la vida de cada dia sense art.
 

De manera que la gent creativa no som una especie exòtica ni 

perdem el temps en coses prescindibles.

Potser son els altres, els que s’haurien de preguntar

si serveix d’alguna cosa allò que estan fent.

En tot cas, convido als nostres filòsofs que en parlin

 de tot això a la gent. Avui ho necesitem més que mai. Els joves 

encara més. De tot això, els filòsofs n’estan

 al corrent des de fa temps. No anem pas a descobrir a

Kant a hores d’ara.

Però anem a Paris i comprem una entrada pel cine

 del senyor Pepin. Es troben a www.mk2.com 

Cada dimarts a les sis al cine Hautefeuille. Val la

pena veure com la gent l’escolta. Alguns ho trobaran

estrany. Com pot la gent normal interesar-se per la filosofia avui 

que tots tenim tants problemes importants ?

 

El nostre butlleti mensual

Entra al nostre Butlleti mensual i participa a la nostra Xarxa Social

http://eepurl.com/E_cyD

ARA, "GENT CREATIVA" ÉS UNA XARXA SOCIAL DE CONEIXEMENT

*Ja portem treballant uns quatre anys i hem aprés alguna cosa. Però no sabem tot el que cal saber. Ens movem en un entorn complexe i canviant i ens cal actuar.
 Per això ens cal una Xarxa Social: una xarxa de persones que generen nous coneixements a partir d'experiencies, gent que actua sobre la realitat d'avui.
Amb Internet o sense Internet, la Xarxa Social ens permet participar, aportar, compartir
*Treballem en Xarxa Social perquè avui necessitem ciutadans creatius i innovadors.
A la feina, a l'empresa, a les administracions, als partits, a les escoles, a les universitats.
La nostra Xarxa Social "Gent Creativa" ajuda als que formen ciutadans. Als projectes que combinen emocions i innovació per a progressar.
Projectes on es participa gracies a l'art, el joc, certs mètodes pedagògics. On s'apren a gestionar emocions i a desenvolupar projectes racionals.
Projectes on es formen ciutadans

*Cada dia  trobem més experiències d'aquest tipus, aquí i a tot Europa. Tenim molt per aprendre encara. Trobem una xarxa europea d'actuacions artístiques a les empreses, trobem actuacions en associacions i barris urbans, descobrim projectes artístics amb impacte social a escoles, projectes pedagògics a universitats, treballs de recerca científica sobre aquestes projectes, oferta formativa.
Volem saber-ne més, volem facilitar la feina als seus líders, millorar i contrastar mètodes i sistemes d'avaluació, formar dirigents, assessorar projectes, buscar finançament.

*Si ja ets un expert, ens fas falta. Si encara no ho ets, aquí trobaràs ajudes. Si ja saps una part, potser busques saber més, trobar gent que sap d'altres coses
Ningú ho sap tot, vivint en un entorn complexe i canviant. Sabem que s'apren actuant. Que una bona practica necessita un bona teoria
Això és una invitació oberta a formar part de la nostra Xarxa Social, una xarxa reservada als participants, amb Internet o sense Internet

POTSER ENS HAURIEM DE RECICLAR COM A CIUTADANS?

Parlem del llibre 

“Gente creativa, gente innovadora”.

 

Un ciutadà no es  limita a respectar les lleis de la ciutat
Ser ciudadà no significa apropiar-se de la ciutat i tancar-la als altres, als “forasters”.

En realitat, la ciutat la fem els ciudadans, cada dia.
Nosaltres ho hem vist:  en aquest llibre expliquem experiencies concretes. 
Histories que combinen emocions i innovació racional.
Molt a prop descubrirem projectes que funcionen, en podem aprendre molt.
Tothom en pot formar part, petits i grans.

El llibre “Gente creativa, gente innovadora” está disponible

al catàleg Amazon per 5,15 € en versió Kindle.

Aqui teniu el link directe: http://amzn.to/ZLnWrN

Si preferiu la versió en paper, recordeu que el tenim en tres  catàlegs:

EL CORTE INGLES: http://bit.ly/10TfWBY

EL MUNDO LIBROS: http://bit.ly/13Hu16j

READ ON TIME:http://bit.ly/193Dx9R

 

Espero que us agradi.

Santiago Guillen

ANEU AL CINE A VEURE HANNAH ARENDT

Si hi aneu, ja me'n parlareu, val la pena.
És una pelicula d'exit però amb profunditat, plenament actual.
Ja fa dies que la fan a Barcelona, no se si pot durar encara molt més.
En aquests dies d'agost no hi han moltes coses a fer tan suggerents com aquesta

Pot semblar que es tracta només d'una anècdota molt coneguda, del judici d'un lider nazi als anys cinquanta, responsable del transport de milions del jueus als camps de concentració.
És clar, l'anecdota ja no és cap novetat: la novetat és el personatge, Hannah Arendt.
Ella ens diu coses de la màxima actualitat.

Amb paraules d'avui, ella apunta al mal típic del nostre temps: la mentalitat "burocràtica", la d'aquella persona que no pensa sinó que es limita a seguir les lleis, les normes, les ordenances. Els crims del nazisme tenen molt a veure amb aquests personatges que no es consideren responsables del que estan fent.

Podríem dir que els buròcrates son el contrari dels ciutadans.
És un mal d'aleshores i d'avui mateix.
Ella, Hannah, pensa i no amaga el seu pensament, no es camufla en el paisatge.
És una filosofa i una ciutadana.
Com ella explica: el pensament combina dues coses que semblaven antitètiques. La passió i el raonament . La passió per la veritat no permet al pensador d'observar què està passant, com un agent extern, sense compromís.

Avui, a casa nostra, vivim temps de mediocritat, quan molts pensadors a la premsa, a les institucions, a les empreses, als partits o als sindicats sembla que estiguin vivint com "buròcrates" i no com a ciutadans. Ells pensen o no pensen. Però en tot cas, fan allò que s'espera d'ells, es confonen amb la moda, el perfil baix...tot esperant que els temps canviïn sense patir-ne els perjudicis.

És possible que la nostra gent sigui tan mediocre?
Que els nostres pensadors de les universitats, els diaris, les institucions, les empreses o els partits tinguin  tan poc a dir sobre allò que està passant, allò que la gent està vivint?
Sembla que el rei va nu però què haurem d'esperar per  que algú sigui capaç de dir-ho en veu alta? Només els pobres "indignats"poden pensar pel seu compte?
Si veieu la pelicula ja en parlarem.

AMB UN TOC MOLT PERSONAL

En aquests temps de confusió...

...descobrim que alguns fan coses molt especials amb Internet. Coses molt necessaries, que abans eren impossibles. Tot i que, com ja sabem, a Internet hi podem trobar el millor i el pitjor de cada casa.

Per que a Internet passen coses que cal saber apreciar. Es com apreciar una bona paella. De paelles se'n fan moltes, però les bones paelles son poques. Es una questió de detall, de toc personal. Si n'heu fet alguna vegada, ja sabreu de què parlo. Allò que pot fer que sigui genial o que sigui el plat més vulgar del món. Un toc personal.Doncs aqui parlem d'això, precisament. Quin és el secret de la cosa?  Què és allò que fa la diferencia?

*Fa pocs dies he pogut escoltar a una dona, Ana Colau, de la PAH (Plataforma de Afectados por las Hipotecas). Voldria comentar algunes impressions aqui amb vosaltres. Aqui descobrim com alguns estan plantant cara als bancs i caixes. 
Personalment estic admirat per aquesta gent. Aquesta dona que surt continuament a la TV o a la prensa, no te res de narcisista, com un es podria esperar. Es normal, eqilbrada, l'exit no li ha pujat al cap. No fa sermons morals ni parla d'allò que no enten. Ella ens diu que apren cada dia.
Sempre parla de "nosaltres", es veu que treballen en grup. 

*Sense fer grans discursos, son ells els que planten cara al "poder factic" del nostre temps, la banca i les caixes. Fan allò que ningú no s'atrevia a fer. Ni el partits d'esquerres s'atrevien amb ells, ni els independentistes catalans ni la premsa. Semblava que tots tenien "el cul llogat", oi? Era com si diguessin : enfrontar-se als seus abusos seria un suicidi. I miraven cap un altra banda.
Ni la Generalitat ni el Govern central, ni el Banco de España ni la Unió Europea, ni el FMI, ni els savis economistes que parlen a les tertulies de la TV  els hi paraven els peus. Era quan la banca anava expulsant de casa seva milers de families a tot Espanya, aprofitant-se dels seus contractes i les seves hipoteques abusives, i ningú tenia res a dir. Això ara ja ho sabem tots. Però cal que ho recordem per que no era pas evident que algu,  algun dia , començaria a aturar-los els peus.
No era pas evident.
Pero ara sembla que el Goliat ha trobat el seu David, encara queda molt per a fer, però les coses ja no tornaran endarerra.  El rei, ja s'ha vist, anava nu i ningú gossava assenyalar-lo amb el dit. L'esperança ha tornat.
Aqui doncs, ens preguntem, com s'ho fan? Quin és el seu secret?

* El secret de la PAH, tal com ho explica Ada Colau, és que fan les coses com cal. La PAH no va sortir a salvar als pobres hipotecats com ho hauria fet el Superman. La PAH no tenia diners, ni poder , ni premsa. Pero la seva forma de treballar em recorda molt la que trobem als projectes de "gent creativa" que presentem en aquest blog.
Van anar a buscar les persones, les que estaven amenaçades i els van escoltar. No els hi van resoldre el problema, els van reforçar per que ells mateixos lluitessin per la seva familia, per la seva llar.
Per que aquesta pobra gent no eren pas uns indignats, com ara en diem. Eren uns derrotats. Uns fracassats que no podien suportar la seva vergonya, que no podien demanar ajut a ningú per que no gosaven reconèixer la seva situació. Havien fet confiança a persones indignes de confiança. Havien perdut i estaven sols.
La lluita de la PAH es doncs, escoltar les persones i ajudar-les a recuperar la dignitat. A fer ciutadans no a crear dependencies sectaries. Facilitar-los els recursos per a que ells mateixos surtin a lluitar pels seus drets. Convertir a gent desesperada en membres de la PAH que lluiten en grup pels seus drets i els drets de tots.
La historia de la PAH es doncs la història d'aquesta gent, no la història de Ada Colau. Això ho te ben clar aquesta dona.

* Fixem-nos doncs en alguns ingredients d'aquesta història, que ens recorden molt els ingredients dels projectes de "gent creativa " que expliquem aquí. Veiem que el grup es la clau de la seva evolució. Aprenen per la pròpia acció. Aprenen a ajudar-se mútuament. Superen les barreres del racisme que molts havien adoptat com a resposta reactiva. Surten del seu aïllament i aprenen a desenvolupar la empatia amb els que pateixen com ells.
Van desenvolupant un projecte innovador que no estava previament escrit per un comité de savis, de manera que ja disposen d'un metode d'acció contra el desnonament,  de presentació d'alegacions juridiques, de propostes de negociació, d'iniciatives legals, de comunicació amb els medis, d'ús d'Internet, de projectes de pisos socials de lloguer, de creació de nous centres de la PAH a tot Espanya.
Es comuniquen per Internet però es troben a nivell local cada setmana, cara a cara, hipotecats i col.laboradors.
Sense Internet mai haurien tingut l'impacte que tenen, pero ells saben que necessiten el contacte personal.

* Es cert que la PAH forma part dels moviments 15M o Indignats. Pero jo crec que han fet molt mes cami que la majoria dels grups d'aquest moviment. Suposo que, més enllà dels efectes positius de les manifestacions 15M, moltes organitzacions sectorials o locals aniran agafant un cami semblant, aniran desenvolupant un proces personal que no es pas fruit de la improvisació.
Per que aquesta és, ben cert, una història inédita. En mig de tanta mediocritat ells son realment una raó per l'esperança.
No n'hi ha prou de tenir raó, no n'hi ha prou amb criticar els errors dels dirigents. La resposta no vindrà del cel ni de les ideologies, sino de la gent, de la gent real.
Això vol dir treballar a partir de la persona i per la persona, amb un toc molt personal, com la paella, és clar.