dilluns, 19 d’agost de 2013

ANEU AL CINE A VEURE HANNAH ARENDT

Si hi aneu, ja me'n parlareu, val la pena.
És una pelicula d'exit però amb profunditat, plenament actual.
Ja fa dies que la fan a Barcelona, no se si pot durar encara molt més.
En aquests dies d'agost no hi han moltes coses a fer tan suggerents com aquesta

Pot semblar que es tracta només d'una anècdota molt coneguda, del judici d'un lider nazi als anys cinquanta, responsable del transport de milions del jueus als camps de concentració.
És clar, l'anecdota ja no és cap novetat: la novetat és el personatge, Hannah Arendt.
Ella ens diu coses de la màxima actualitat.

Amb paraules d'avui, ella apunta al mal típic del nostre temps: la mentalitat "burocràtica", la d'aquella persona que no pensa sinó que es limita a seguir les lleis, les normes, les ordenances. Els crims del nazisme tenen molt a veure amb aquests personatges que no es consideren responsables del que estan fent.

Podríem dir que els buròcrates son el contrari dels ciutadans.
És un mal d'aleshores i d'avui mateix.
Ella, Hannah, pensa i no amaga el seu pensament, no es camufla en el paisatge.
És una filosofa i una ciutadana.
Com ella explica: el pensament combina dues coses que semblaven antitètiques. La passió i el raonament . La passió per la veritat no permet al pensador d'observar què està passant, com un agent extern, sense compromís.

Avui, a casa nostra, vivim temps de mediocritat, quan molts pensadors a la premsa, a les institucions, a les empreses, als partits o als sindicats sembla que estiguin vivint com "buròcrates" i no com a ciutadans. Ells pensen o no pensen. Però en tot cas, fan allò que s'espera d'ells, es confonen amb la moda, el perfil baix...tot esperant que els temps canviïn sense patir-ne els perjudicis.

És possible que la nostra gent sigui tan mediocre?
Que els nostres pensadors de les universitats, els diaris, les institucions, les empreses o els partits tinguin  tan poc a dir sobre allò que està passant, allò que la gent està vivint?
Sembla que el rei va nu però què haurem d'esperar per  que algú sigui capaç de dir-ho en veu alta? Només els pobres "indignats"poden pensar pel seu compte?
Si veieu la pelicula ja en parlarem.