POTSER ENS HAURIEM DE RECICLAR COM A CIUTADANS?

Parlem del llibre 

“Gente creativa, gente innovadora”.

 

Un ciutadà no es  limita a respectar les lleis de la ciutat
Ser ciudadà no significa apropiar-se de la ciutat i tancar-la als altres, als “forasters”.

En realitat, la ciutat la fem els ciudadans, cada dia.
Nosaltres ho hem vist:  en aquest llibre expliquem experiencies concretes. 
Histories que combinen emocions i innovació racional.
Molt a prop descubrirem projectes que funcionen, en podem aprendre molt.
Tothom en pot formar part, petits i grans.

El llibre “Gente creativa, gente innovadora” está disponible

al catàleg Amazon per 5,15 € en versió Kindle.

Aqui teniu el link directe: http://amzn.to/ZLnWrN

Si preferiu la versió en paper, recordeu que el tenim en tres  catàlegs:

EL CORTE INGLES: http://bit.ly/10TfWBY

EL MUNDO LIBROS: http://bit.ly/13Hu16j

READ ON TIME:http://bit.ly/193Dx9R

 

Espero que us agradi.

Santiago Guillen

Avui la creativitat artística és mes viable que mai (Tercera i ultima part)

Si heu llegit la primera i segona part, veureu que us oferim idees pràctiques i viables per a tirar endavant les creacions artístiques en el mon digital. O sigui , per a treure alguns diners de la creativitat, per a trobar un camí viable ja des d’ara.

També us hem donat algunes pistes sobre les idees d’un grup d’experts internacionals que proposa i defensa una nova forma d’economia de la cultura.

Però, us pregunteu molts,” i ara com ho fem tot això?”
Per on comencem?

O com continuem endavant?

No crec que ens ho podrem fer tots sols. Alguns ho han fet, però es realment excepcional. Cal saber moltes coses, fer molts oficis, mes que mai.
Una via que està ja disponible és l’oferta formativa del SDE, el servei de desenvolupament empresarial que l’àrea de cultura de la Generalitat us facilita.

En aquest link trobareu, per exemple, una proposta de seminari on ensenyen a detectar què fan els vostres competidors en el mercat internacional.

Seminari : Com rastrejar competidors, proveïdors i clients a la xarxa (3 de març de 2011) :
http://www.sdeicic.cat/eo/m_mailing/vista_navegador.php?idioma=ES_CT&idtpl=noves_tecnologies&idc=99&idu=4

Aprendre no us farà nosa. Els temps actuals ens obliguen a tornar a l’escola. A qui no?

Viure en llibertat és mes complicat que acceptar la dictadura.

Però això no vol dir que podreu aprendre a fer tots els oficis. Per això trobareu en el mercat professionals que ho fan com cal, per a produir i per a comercialitzar, per a exportar, per a finançar, per a fer promoció, per a buscar concerts..

Us recomano doncs, que a més d’aprendre als seminaris del SDE o altres, aneu a la fira del ram.. Si, exactament com els nostres avantpassats del camp anaven a les fires de bestiar. A comprar i vendre, és clar, però també per a saber què fan els altres, com ho han solucionat, amb qui ho han fet, quan han pagat.

En el sector musical /Internet això ho fa cada mes de maig la FiM_ Fira de Mísica al Carrer de Vila-seca, i ho continua fent tot l’any, amb contactes on line i amb tallers presencials

No us ho fareu sols, heu d’anar allà on el mercat es troba i esmorzar amb els emprenedors, programadors, tècnics i experts que us faran falta. Ara més que mai:
http://www.firacarrer.cat/web/principal.asp

Com si anéssiu a la fira de bestiar de Granollers. Bona sort!

Avui la creativitat artística és mes viable que mai (2a Part)

A la primera part d’aquest article us facilitàvem una llista d’idees per a fer econòmicament viable la vostra creació artística. Si ho vareu llegir, potser us vareu preguntar: cap on va tot plegat, quin sentit té?

Per que està clar que estem vivint una evolució social i econòmica que afecta la creativitat de molta gent. Dels que viuen o volen arribar a viure del seu art, i dels que practiquen la creació com una expressió personal o potser com una forma de ser ciutadans.

Són gent creativa uns i altres. Tots son artistes en alguna forma. O tots son musics d’alguna forma, com deia Pau Casals.

Estem parlant d’un moviment de fons que afecta a molta gent i modifica sense fer soroll, la vida de molta gent. Del consumidor/treballador podem anar cap el creador/ treballador/consumidor, amb més equilibri que ara.

Estem parlant d’una piràmide social on la gent creativa arriba tant alt com les seves capacitats li permeten, com els joves futbolistes que arriben a jugar al Barça, o no hi arriben mai, però formen part de la mateixa piràmide.

A la primera part d’aquest article us presentàvem els FCForum www.fcforum.net , una entitat formada per experts de tot el mon. Us facilitàvem la seva “Declaració”, amb una llista de formes noves de fer econòmicament viable la creació en l’era digital.

Ara us presentem el seu document: “Manual de uso para la creativitad sostenible en la era digital”(pdf) Aquí expliquen la seva visió de conjunt, les propostes que fan als governs i al s ciutadans per a facilitar l’emergència de la nova economia de la cultura.

Si no llegiu aquest document (té uns capítols dedicats específicament a la música, el cine, el llibre o la moda... molt interessants, amb xifres i gràfics) us en podeu fer una idea amb algunes de les seves afirmacions. Per exemple: “Encarándose a algunos de los lobbies más poderosos formados por las industrias del copyright, el FCForum es un espacio destinado a crear herramientas para empoderar a la sociedad civil en lo relativo a la producción y distribución de arte, cultura y conocimiento en la era digital”

Ja es veu doncs, que el seu terreny propi és crear un grup de pressió per a contrarestar els lobbys ben potents dels monopolis culturals actuals.

Veiem un altra idea:“La producción de cultura no debe ser simplemente sinónimo de la creación de negocios y los modelos económicos emergentes no deben ir en detrimento de una libre circulación de conocimiento. El verdadero reto consiste en comprender que existe cultura sin que ello conlleve una dimensión económica, pese a que ya hemos visto que se puede hacer negocio de la cultura”

I, finalment: “Todo el mundo, a diferentes escalas, puede contribuir a producir cultura, valores y riqueza”.

Estem parlant , doncs d’un grup que s’enfronta als monopolis i que creu que es pot fer compatible un altre model de negoci amb una circulació lliure de molta creació , com ho han demostrat el moviment del software lliure o la Wikipedia.

Llàstima que els sectors tradicionals, i molts artistes beneficiaris del sistema actual dels drets d’autor de la SGAE, no tinguin voluntat de trobar un consens i es tirin els plats pel cap tot acusant als que no pensen com ells, que es vol privar als artistes del pa dels seus fills

Però és clar que molts no sou uns activistes socials o politics, sinó creadors que busqueu de sortir endavant i aprofitar les oportunitats que es van presentant. D’això parlem. Però ho farem en el tercer i últim lliurament d’aquest article, amb algunes propostes practiques que esperem que us ajudaran a viure.

La SGAE està guanyant la batalla o la diferència entre Lady Gaga i Manel

La batalla si però no la guerra. En joc hi ha molt més del que sembla. Els interessos del món artístic, l’espai per la creativitat, l’espai per a comunicar en llibertat i respecte als altres. Hi podem perdre molt i no sembla que els defensors de la llibertat estiguin gaire fins, de moment.

La SGAE, en canvi, ha aconseguit una cosa: que tot el tema estigui ben embolicat. Ells defensen les multinacionals i el seu monopoli tradicional. Intenten ampliar el monopoli tradicional a l’espai Internet.. Segons la SGAE, els que no estan d’acord amb ells estan defensant la pirateria.

La trampa es grossa i molts hi ha caigut de quatre potes.

La prova és que gent molt oberta, gent que creu en l’art i en la llibertat acaba creient que ha de defensar la postura de la llei Sinde i altres lleis semblants que apareixen per Europa.

Aquí , a Gent Creativa, no estem defensant el dret a la pirateria. Apropiar-se de la propietat dels altres es un acte irresponsable. Pot ser també un acte de protesta, per que no estem d’acord amb l’abús, no podem acceptar el monopoli. Però és una tàctica equivocada, sense futur. De fet , estem deixant que la SGAE i similars ens arraconin com a irresponsables. Estem deixant que gent sensata i equilibrada es posi al costat dels monopolis de tota la vida.

La llei acabarà sortint endavant. Això serà un 1-0. Però la lliga no s’acabarà aquí.

Per que pretenen posar “puertas al campo” i , amb llei o sense, la qüestió no quedarà tancada.

Però no podem deixar que les coses passin i continuar aprofitant el xollo de les baixades gratis indiscriminades. Per que està en joc molt més que el preu d’una cançó. Estem avançant cap una dinàmica que ens acosta al model xinés. L’Estat podria crear milers de llocs de treball amb personal que es dediqués a vigilar que fem bondat a Internet. Les multinacionals s’hi juguen molt, la SGAE treballa fi, i la gent no entén que està passant.

La clau del tema, crec, és que estem acceptant una confusió absurda. Aquesta és precisament la tàctica SGAE. Estem barrejant Lady Gaga i Manel. Son dues coses molt diferents. Per començar, Lady Gaga la podeu trobar al “top manta” i Manel no. El Manel no té problemes de pirateria i Lady Gaga si. Aquesta noia, desconeguda fa un any per aquestes terres, ara podria mobilitzar milers i milers de fans. El miracle es diu màrqueting. Milions d’euros.

Les multinacionals sempre ho havien fet així i el seu negoci funcionava. Per que no hauria de funcionar ara? Per que ara hi ha 150 milions de mòbils avançats amb capacitat de copiar i de reproduir musica i vídeo. Ara la musica circula instantàniament per Facebook, per milers de webs especialitzades.

Ara podem fer reproduccions amb una tecnologia que tothom porta a la butxaca.

De manera que , si ara poden fabricar fans més que mai, sense problema, també podem fer i distribuir còpies sense problema. Això va tot junt en el mateix paquet. No ho poden separar.De manera que, si volen continuar el seu monstruós negoci de fabricació de fans , han de mobilitzar els jutges, els policies i qui sap què per a protegir uns interessos que son com aigua dins d’un cove.

O sigui que, ja ho em dit, haurem d’acceptar que Lady Gaga , perdó per la grolleria, sigui patrimoni immaterial de la humanitat i que no es pot cobrar drets per veure els seus vídeos. Com si parlem de Bach, de Franc Sinatra o de la Bíblia. Massa èxit, patrimoni de la humanitat. Gratis, això si.

El mateix direm de qualsevol producte generat per la industria del coneixement.

Podríem pagar drets d’autor per un medicament miracle que tothom necessités? De fet, molts medicaments ja es venen a preu rebaixat en països del tercer mon, per que son necessaris. Per que han tingut massa èxit. Per que pagaria la pena saltar-se els dret d’autor

Amb Manel, en canvi, no tindrem pas el mateix problema per que treballa dins de la nova economia.

Una nova economia contributiva on cadascú rep el que es just però també dóna alguna cosa. Si, dóna, gratis. Els que no donen res, son els depredadors, com l’SGAE i els monopolis. Ja en parlarem.

Si algun dia el Manel arriba al gloriós Olimp de la fama mundial, ningú el podrà alliberar dels pirates, per que la tecnologia hi és, a l’abast de les criatures. Serà delicte copiar-lo, però pagarà la pena. No es fan lleis que no es puguin fer respectar.

Torna Leonardo Da Vinci a Barcelona?

S’han instal·lat a la Pedrera enginyers de tot el mon per a parlar d’ètica , de valors.

Quan les persones parlen de “valors” o valors humans a l’enginyeria, es poden estar referint a la llibertat, la justícia, la veritat, la saviesa, la pau, la bellesa, la seguretat o l’autonomia.

No ho dic jo, ho diu la convocatòria de la Conferencia internacional http://www.icehve.com que varen celebrar aquest mes de març.

Encara diuen més: servir a les persones i a la seva seguretat, respondre als compromisos, respectar al proïsme, a la comunitat i al medi ambient. Benvinguts els enginyers que volen fer un mon millor, una societat més justa. Que volen fer la part que els hi toca.

Que els temps estan canviat és un fet, nomes cal portar els ulls ben oberts i encara en veurem més. És molt estimulant de veure com hi ha molta gent que també vol , com nosaltres, que les coses vagin millor, que volen fer millor les coses, sense esperar què faran o deixaran de fer aquests senyors que surten a la TV.

Aquí, nosaltres volem oferir als enginyers unes gotes de creativitat per acabar de fer el pes, com ho feia el gran Leonardo. Això vol dir creativitat artística per a enriquir “l’ecosistema creatiu” on treballem. Un ecosistema que de vegades es tan pobre que la vida s’hi fa impossible. Creativitat per a descobrir la il·lusió de crear i d’innovar. Per a obrir la mentalitat i acceptar noves idees, noves solucions. La vida a les empreses podria alegrar-se una mica i la feina sortiria millor.

Perquè ètica i valors no vol dir nomes “allò que no està be” o que fa mal a algú. També ens parla d’allò que si que està be, com ara innovar. És ètic no innovar? Disposar de recursos i de capacitats i no treure’n el millor rendiment possible ens pot conduir a una crisi com la que ara vivim. En podríem dir la crisi de la no-innovació, en lloc de la “bombolla del totxo”. Tot depèn de com ho vulguem explicar.

Cantar, dibuixar, fer teatre o ballar…també poden fer-ho els enginyers. Segur que n’hi ha molts que ho fan. Personalment, en conec alguns. Com podríem fomentar un “ecosistema creatiu” al voltant de les nostres empreses