A la primera part d’aquest article us facilitàvem una llista d’idees per a fer econòmicament viable la vostra creació artística. Si ho vareu llegir, potser us vareu preguntar: cap on va tot plegat, quin sentit té?
Per que està clar que estem vivint una evolució social i econòmica que afecta la creativitat de molta gent. Dels que viuen o volen arribar a viure del seu art, i dels que practiquen la creació com una expressió personal o potser com una forma de ser ciutadans.
Són gent creativa uns i altres. Tots son artistes en alguna forma. O tots son musics d’alguna forma, com deia Pau Casals.
Estem parlant d’un moviment de fons que afecta a molta gent i modifica sense fer soroll, la vida de molta gent. Del consumidor/treballador podem anar cap el creador/ treballador/consumidor, amb més equilibri que ara.
Estem parlant d’una piràmide social on la gent creativa arriba tant alt com les seves capacitats li permeten, com els joves futbolistes que arriben a jugar al Barça, o no hi arriben mai, però formen part de la mateixa piràmide.
A la primera part d’aquest article us presentàvem els FCForum www.fcforum.net , una entitat formada per experts de tot el mon. Us facilitàvem la seva “Declaració”, amb una llista de formes noves de fer econòmicament viable la creació en l’era digital.
Ara us presentem el seu document: “Manual de uso para la creativitad sostenible en la era digital”(pdf) Aquí expliquen la seva visió de conjunt, les propostes que fan als governs i al s ciutadans per a facilitar l’emergència de la nova economia de la cultura.
Si no llegiu aquest document (té uns capítols dedicats específicament a la música, el cine, el llibre o la moda... molt interessants, amb xifres i gràfics) us en podeu fer una idea amb algunes de les seves afirmacions. Per exemple: “Encarándose a algunos de los lobbies más poderosos formados por las industrias del copyright, el FCForum es un espacio destinado a crear herramientas para empoderar a la sociedad civil en lo relativo a la producción y distribución de arte, cultura y conocimiento en la era digital”
Ja es veu doncs, que el seu terreny propi és crear un grup de pressió per a contrarestar els lobbys ben potents dels monopolis culturals actuals.
Veiem un altra idea:“La producción de cultura no debe ser simplemente sinónimo de la creación de negocios y los modelos económicos emergentes no deben ir en detrimento de una libre circulación de conocimiento. El verdadero reto consiste en comprender que existe cultura sin que ello conlleve una dimensión económica, pese a que ya hemos visto que se puede hacer negocio de la cultura”
I, finalment: “Todo el mundo, a diferentes escalas, puede contribuir a producir cultura, valores y riqueza”.
Estem parlant , doncs d’un grup que s’enfronta als monopolis i que creu que es pot fer compatible un altre model de negoci amb una circulació lliure de molta creació , com ho han demostrat el moviment del software lliure o la Wikipedia.
Llàstima que els sectors tradicionals, i molts artistes beneficiaris del sistema actual dels drets d’autor de la SGAE, no tinguin voluntat de trobar un consens i es tirin els plats pel cap tot acusant als que no pensen com ells, que es vol privar als artistes del pa dels seus fills
Però és clar que molts no sou uns activistes socials o politics, sinó creadors que busqueu de sortir endavant i aprofitar les oportunitats que es van presentant. D’això parlem. Però ho farem en el tercer i últim lliurament d’aquest article, amb algunes propostes practiques que esperem que us ajudaran a viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada