dijous, 13 de gener de 2011

La SGAE està guanyant la batalla o la diferència entre Lady Gaga i Manel

La batalla si però no la guerra. En joc hi ha molt més del que sembla. Els interessos del món artístic, l’espai per la creativitat, l’espai per a comunicar en llibertat i respecte als altres. Hi podem perdre molt i no sembla que els defensors de la llibertat estiguin gaire fins, de moment.
La SGAE, en canvi, ha aconseguit una cosa: que tot el tema estigui ben embolicat. Ells defensen les multinacionals i el seu monopoli tradicional. Intenten ampliar el monopoli tradicional a l’espai Internet.. Segons la SGAE, els que no estan d’acord amb ells estan defensant la pirateria.
La trampa es grossa i molts hi ha caigut de quatre potes.
La prova és que gent molt oberta, gent que creu en l’art i en la llibertat acaba creient que ha de defensar la postura de la llei Sinde i altres lleis semblants que apareixen per Europa.
Aquí , a Gent Creativa, no estem defensant el dret a la pirateria. Apropiar-se de la propietat dels altres es un acte irresponsable. Pot ser també un acte de protesta, per que no estem d’acord amb l’abús, no podem acceptar el monopoli. Però és una tàctica equivocada, sense futur. De fet , estem deixant que la SGAE i similars ens arraconin com a irresponsables. Estem deixant que gent sensata i equilibrada es posi al costat dels monopolis de tota la vida.
La llei acabarà sortint endavant. Això serà un 1-0. Però la lliga no s’acabarà aquí.
Per que pretenen posar “puertas al campo” i , amb llei o sense, la qüestió no quedarà tancada.
Però no podem deixar que les coses passin i continuar aprofitant el xollo de les baixades gratis indiscriminades. Per que està en joc molt més que el preu d’una cançó. Estem avançant cap una dinàmica que ens acosta al model xinés. L’Estat podria crear milers de llocs de treball amb personal que es dediqués a vigilar que fem bondat a Internet. Les multinacionals s’hi juguen molt, la SGAE treballa fi, i la gent no entén que està passant.
La clau del tema, crec, és que estem acceptant una confusió absurda. Aquesta és precisament la tàctica SGAE. Estem barrejant Lady Gaga i Manel. Son dues coses molt diferents. Per començar, Lady Gaga la podeu trobar al “top manta” i Manel no. El Manel no té problemes de pirateria i Lady Gaga si. Aquesta noia, desconeguda fa un any per aquestes terres, ara podria mobilitzar milers i milers de fans. El miracle es diu màrqueting. Milions d’euros.
Les multinacionals sempre ho havien fet així i el seu negoci funcionava. Per que no hauria de funcionar ara? Per que ara hi ha 150 milions de mòbils avançats amb capacitat de copiar i de reproduir musica i vídeo. Ara la musica circula instantàniament per Facebook, per milers de webs especialitzades.
Ara podem fer reproduccions amb una tecnologia que tothom porta a la butxaca.
De manera que , si ara poden fabricar fans més que mai, sense problema, també podem fer i distribuir còpies sense problema. Això va tot junt en el mateix paquet. No ho poden separar.De manera que, si volen continuar el seu monstruós negoci de fabricació de fans , han de mobilitzar els jutges, els policies i qui sap què per a protegir uns interessos que son com aigua dins d’un cove.
O sigui que, ja ho em dit, haurem d’acceptar que Lady Gaga , perdó per la grolleria, sigui patrimoni immaterial de la humanitat i que no es pot cobrar drets per veure els seus vídeos. Com si parlem de Bach, de Franc Sinatra o de la Bíblia. Massa èxit, patrimoni de la humanitat. Gratis, això si.
El mateix direm de qualsevol producte generat per la industria del coneixement.
Podríem pagar drets d’autor per un medicament miracle que tothom necessités? De fet, molts medicaments ja es venen a preu rebaixat en països del tercer mon, per que son necessaris. Per que han tingut massa èxit. Per que pagaria la pena saltar-se els dret d’autor
Amb Manel, en canvi, no tindrem pas el mateix problema per que treballa dins de la nova economia.
Una nova economia contributiva on cadascú rep el que es just però també dóna alguna cosa. Si, dóna, gratis. Els que no donen res, son els depredadors, com l’SGAE i els monopolis. Ja en parlarem.
Si algun dia el Manel arriba al gloriós Olimp de la fama mundial, ningú el podrà alliberar dels pirates, per que la tecnologia hi és, a l’abast de les criatures. Serà delicte copiar-lo, però pagarà la pena. No es fan lleis que no es puguin fer respectar.