dimarts, 31 de juliol de 2012

Més que circ, gent que treballa en grup

 Apreciats lectors del blog. Os desitjo les millors vacances
Gràcies per llegir aquest blog. Us admiro. Amb tot el que estem vivint últimament, vosaltres teniu moral per a continuar, per anar més enllà.
Ara , més que mai.
Estic veient que les xifres de visites al blog van augmentant, poc a poc, però suficient. Gràcies per la vostra confiança

Bé, doncs, com un adéu abans de les vacances, parlarem avui de circ i de festa. Però més que circ. No soc pas critic d'espectacles i no voldria pas fer-me passar pel que no soc. Us explicaré simplement allò que he vist.
Aquí trobareu fotos i un vídeo que us en podran donar una idea, però crec que no és suficient.. Aquesta gent inventa el treball en grup i el recrea davant dels nostres ulls.
http://www.ciexy.com/legrandc-galerie.html

"Le grand C" és un espectacle de la Companyia XY, un grup d'artistes de circ en acció. Es van inspirar en els castellers catalans, però ells n'han sabut copsar allò que tenia de treball en grup, tot prescindint de la competivitat per arribar més alt que els del poble del costat. Però arriben molt lluny.

No tenen un protagonista ni un director.
Però aconsegueixen una cosa inesperada: no fan únicament exercicis de molta tècnica i molta feina. Es guanyen a la gent amb la seva simpatia, amb un llenguatge poètic que diu moltes coses però que jo no  sabria repetir per a vosaltres. D'això no en se. Ho haureu d'anar a veure.

Sobre l'escenari son persones diverses, no son un exercit de professionals.
Al principi, cadascú va pel seu compte, no fan equip. Fan coses menors. Però , progresivament, veiem com es van trobant, com van agafant confiança mútua, com s'ensenyen i aprenen, com milloren.
Com ells diuen, van creant el seu "microcosmos" , mon de sentiments, de treball, de valors, d'objectius, de projecte innovador.
El llenguatge artístic del circ és el seu llenguatge
Així doncs, veiem com es formen i veiem com arriben al públic.

Posar en escena la vida d'un grup, el seu treball, la seva evolució, em sembla fascinant. Ells ho aconsegueixen sense fer cap discurs. La gent ho entén i s'estableix la sintonia. Sembla que ho estan inventant.

Això sembla i és el seu art, per que en realitat ho representen des de fa tres anys. Tenen èxit. Ara se'n van amb "El gran C" a Japó, Corea, Amèrica del nord i del sud.

Amics, espero que el vídeo us agradi i que tingueu un bon descans, que ja ens fa falta. Fins setembre, suposo, us trobaré a faltar.
Continuo treballant en el llibre. Va molt bé, estic trobant gent molt interessant i molt competent.
Espero publicar-lo ala tardor