dimarts, 21 de febrer de 2012

La Fabrica Moritz 2. Gràcies pels vostres comentaris, però ara ve la part polemica


 Parlem doncs de la Fabrica, un projecte de comunicació que vol ser alternatiu a la publicitat clàssica.

Ja he vist que molts no l'havieu visitat i potser no vaig fer-ne una descripció suficient.
Però això que segueix, em sembla que serà més entenedor.
Així doncs, a la Fabrica no fan discursos sino que actuen. El seu public haurà d’interpretar les seves accions.
No fan spots a la TV per a convencer al client, el client forma part de les seves accions de comunicació.

No diuen: “Vosaltres  sou formidables, els nois macos, els que esteu de moda”.
Aqui cotitza allò que es fa, allò que es crea.

La gent avui està molt saturada de paraules i de promeses que ja saben que no es mantenen. La mentida es avui una moneda de curs legal; potser ja es confon amb la “realitat virtual”?
La cosa és tan important que ja no és de la Moritz, va més enllà. Hi ha molt en joc.

Amb la publicitat comercial i la propaganda politica ens havien fet creure tantes històries glorioses que ja en tenim prou. Potser algu ens estava prenen el pel. Indignats? Qui no n’està, d’indignat?

L’art  i la nova tecnologia aqui no tenen el paper de „florero“, d’element decorariu, de prestigi social, com els quadres que penjen a les parets en alguns  bancs.
L’art i la tecnologia formen part del proces i del producte. Formen part del valor que estan oferint al client. Fan  de la cerveseria  una „industria del coneixement”
Tan a la Fabrica com al Facebook, estan creant un entorn creatiu que pot ser suggerent per empresaris i artistes, per a gent creativa.

Però cap on va tot això?  A on troba aquest projecte comunicatiu la seva diferencia sostenible?

Per a dir-ho en poques paraules, la meva aposta és aquesta: tan a la Fabrica con a la Xarxa social, identifiquen un nou ciutadà de Barcelona, el ciutada del s.XXI. Sense el public no hi ha joc.

Ara ens podriem preguntar si existeix realment aquest „nou ciutadà de Barcelona“. Un ciutadà que valora la propia historia però que viu aqui i ara.
Pero això ja es massa especulatiu. Deixem-ho aqui. En tot cas, és una tema per un altre post.
Ara caldrà que ens digueu com ho veieu vosaltres. A veure  si amb tot plegat ens hem pujat a la figuera i ara ens tocarà baixar i tocar terra.