dimecres, 7 de novembre de 2012

Una artista a la frontera

 Paola Tognazzi Drake  treballa en empreses, amb un grup de professionals que tenen un propòsit: un projecte innovador.
Son persones diferents i distants, venen de departaments que tenen visions diferents, ritmes diferents.
Aquí no son pas abundants aquest tipus de projectes. Ja n'hem vist a Gran Bretanya, a Itàlia, a Canadà a Suècia, aquí no gaires.
A més, per a fer-nos a feina més difícil, les empreses del país son secretes, no els hi agrada explicar com treballen. Això no ajuda a aprendre.

Aquests grups de persones tenen que trobar respostes innovadores a una situació, ho han de fer juntes. Definir i projectar nous camins.
Potser son camins que normalment no utilitzen per que no tenen temps de concentrar-se sobre què passa a fora de l'empresa o del seu mon específic, fora del seu entorn.
Així que , aquí també, de vegades, trobem art i empresa, també a Espanya. En parlem doncs amb Paola Tognazzi.

Li pregunto com s'ho fa, com artista, per a fer que aquest grup vagi endavant i trobi el seu camí. Com pot influir des d'un procés mental que te molt d'artistic sobre objectius racionals i lògics?
Sembla que no és fàcil de posar-ho en paraules
Ella em diu: el procés que segueixen aquestes persones no es tan diferent del que jo mateixa segueixo quan treballo en els meus projectes artístics
La diferencia és que sovint ells no tenen el temps o l'oportunitat per a incubar idees, això que en canvi és a la base del treball d'un artista.

És un procés llarg i fonamental, es basa en recollir el que passa al mon amb independencia del tema, polític, social, industrial...en observar i recollir petits detalls, petits moviments que prenen forma i direcció, tota una multitud de dades en principi incoherents però que cal analitzar en profunditat i connectar-los, per que contenen intuïcions i respostes.

Es cert que el temps de les empreses no està pensat per això. A l'empresa trobem un "saber fer" que dona resultats i cal adaptar-se als seus ritmes. Però son ritmes que no ajuden a la gent a innovar.

Ella diu: en el meu treball, el cos te un coneixement que cal escoltar  i desenvolupar.. El cos és essencial i ràpid. Millor que moltes paraules. Al final tindrem resultats lògics però hem passat per activar la sensibilitat, hem combinat temes, despertem la curiositat, juguem, motivem, despertem el desig.
Treballem en grup, activem la comunicació interna, suscitem la imitació, aprofitem espurnes que apareixen en qualsevol moment. Facilitem

Per què cal integrar el cos sencer en els processos creatius de desenvolupar noves idees?
Perque parlar de canviar no és el mateix que sentir-ho físicament. Som emocionals.
El cos parla i l'hem d'escoltar

En pocs dies, el cos genera noves idees, moltes idees que caldrà seleccionar. Naturalment, cal un mètode de projecte que l'empresa ja coneix i utilitza. Però ara els participants ja no son els mateixos del primer dia. Ara tenen més creativitat o tenen la gimnasia que cal per a activar-la

Be, doncs, no és res d'extraordinari. És només allò que hauríem de fet tots. Potser ens cal recuperar capacitats que hem perdut per falta d'us.

Per a saber-ne més sobre Paola Tognazzi:
web http://www.wearabledynamics.com

Amics, he tingut la sort de trobar gent extraordinaria tot preparant  el meu llibre"Gente Creativa, Gente innovadora". Paola n'és una, sense dubte.
Ella actua a l'empresa, un terreny de "frontera" per a una artista.
Però una artista tindria molt que fer en una empresa, un espai que pot ser un desert per a la vida emocionall de les persones.

També he trobat artistes de frontera en barris realment durs, a escoles pobres. Deserts pera la vida emocional. M'admira la fe d'aquests artistes en la persona, i m'admiren els resultats que obtenen amb tan pocs recursos.
Son territoris abandonats, deserts . Molts creuen que no hi ha cap esperança, però n'hi ha.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé

Santi Guillen ha dit...


Per què tenim tants visitants des de fora d'Espanya. És un fet curiós que està prenent força ultimamnent. Des de USA , per exemple, tenim la mitad de visitants del que teneim de tota Espanya. Rusia i Suecia també tenen un registre alt.
Serà que molta "gent creativa" se'n va a aquests paisos i continua en contacte amb nosaltres? Si es el vostre cas, podeu escriure un comentari

Santi Guillen ha dit...

Sobre els visitants que tenim d'altres països: les xifres es presenten en aquest ordre.
USA, Rusia, França, Alemanya, Regne Unit, Israel, Ucraïna, Suisa, Països Baixos.
A veure si algun dels lectors que ens segueixen de lluny ens fa algun comentari. Com ens has decobert?