Sembla una història o un conte però és real. Va passar i continua passant a Santiago de Xile. Quan Pinochet va donar el cop d’estat, d’això ja fa desenes d’anys, va traslladar tot un barri en camions, a la perifèria,d’un dia per altre, a l’estil militar. Un barri de barraques sencer que els amoïnava va desaparèixer. Els habitants es van trobar, de cop, al mig d’un camp, on l’únic que tenien era un punt d’aigua.
El cop d’estat va ser al setembre i aquella gent sempre recordaran el Nadal del primer any.
Alguns anys mes tard, quan la democràcia va tornar a Xile, el grup “Congres” www.congres-beaute.org va aparèixer per allà, van parlar amb els líders del barri i es van posar d’acord per a muntar un espectacle escènic de carrer amb la participació dels propis veïns. El tema de l’espectacle era precisament, el primer Nadal que van viure desterrats.
En aquell moment, quan els artistes del “Congres” van proposar-los de fer una obra de teatre, l’art no era precisament la prioritat més evident d’aquella pobra gent. Les coses estaven tant difícils que no hauria estat estrany que els haguessin enviat a fer punyetes de mala manera.
Quan van acabar la representació de l’espectacle, que va mobilitzar centenars d’actors voluntaris, un del protagonistes va dir, “avui he recuperat la dignitat”.
Aquell grup continua amb el seu espectacle, cada any.
Ara ens podríem dir que, en una situació tant extrema, potser era més fàcil fer el gest per a recuperar la dignitat que quan un es troba, com aquí, sense grans escàndols però amb tanta gent enganyada, amb una hipoteca desproporcionada, un engany legal que li enverina la vida dia a dia, sense soroll.
Es més urgent la hipoteca o la dignitat? No ho se, però fa pensar. Sense dignitat la vida pot ser desesperada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada