Si us interessa saber com s’ho fan... hi trobareu exemples i recomanacions pràctiques.
Aneu a la web d’Artibarri i us els podreu descarregar:
http://www.artibarri.org/index.php?option=com_docman&task=cat_view&gid=42&Itemid=67
Però les xifres no volen dir gran cosa: el que compta és que es tracta de gent activa, que fa creació artística gràcies a aquestes entitats. Nens i grans, natius i nouvinguts, homes i dones, artistes i amateurs, que des de la creativitat treballen per a transformar el seu entorn social.
Es tracta, en definitiva, d’una escola de ciutadans amb una ambició notable: la creació artística allà on és més impossible esdevenir un ciutadà.
Un esforç personal que no es limita al millorament personal, sinó que ambiciona transformar una ciutat amb masses portes tancades
Em pregunto per què un fet tan notable resulta tan poc conegut. Em pregunto per que els artistes de la ciutat, els oficials, no els ajuden més. Sobretot els artistes que gaudeixen dels diners públics de la cultura, de les institucions culturals. Tants milers de gent creativa podria donar moltes oportunitats de creació a molts i molts artistes. Tenim alguns bons exemples a casa nostra. Ara només caldria que les altres entitats i els altres artistes no es quedessin mirant cap a un altra banda.
Per aquestes entitats que lluiten en primera línia, no ha arribat la crisi econòmica en la cultura, doncs per que ells sempre havien estat en crisi.
Alguns potser pensen que aquest gent és irrellevant, que no són un part important de la nostra cultura. Però nosaltres volem dir-ho ben alt des d’aquí: això és el futur. D’aquests nous ciutadans viurà la nostra ciutat, des d’aquí farem la ciutat post crisi. Des d’aquí i des de totes les iniciatives que obren les portes a la gent creativa. A l’extraradi i al centre de la ciutat, a les institucions i equipaments culturals autènticament oberts a la creativitat de la gent, en tots els camps de la societat, a l’escola i a la feina. La creació artística arriba a tot arreu si no li tanqueu la porta
En tots els camps, tant artístics com socials i econòmics, tenen quelcom a dir els ciutadans, els que creuen en la dignitat de la persona, la dignitat que ve de dins, no d’un passaport ni d’un compte al banc, ni del sexe, ni d’un diploma... que creix en la comunitat i es projecta tant lluny com cal, allà on altres ciutadans també creuen en aquesta dignitat que es la mateixa per a tots, que lluita contra el canvi climàtic, contra les dictadures del nord d’Àfrica, contra la pobresa del món, contra els abusos de les especuladors de la costa mediterrània, contra el cinisme dels polítics que retallen els diners dels pobres per a donar-los als rics, contra els financers de la ruleta mundial.
Al final, anirem veient que aquests financers de Wall Street, amb la seva estafa mundial ens han ajudat a descobrir que som ciutadans mundials. No us perdeu aquest llibre, parla del vostre futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada