Què està passant a les biblioteques de Barcelona?

Per casualitat, m’he trobat al mig d’una reunió de professionals de les biblioteques de Barcelona. Dones, la gran majoria, és veritat.Explicaven com, en alguns casos, arriben a obrir la biblioteca a les comunitats d’immigrants de la ciutat. Amb gràcia, més que amb teories sobre les altres cultures que fan impossible la convivència ...

No sempre funciona, però en alguns casos es sorprenent el resultat. No sembla que ningú hagi donat una consigna ni una formula. Més aviat sembla que cada biblioteca ha trobat el seu camí, si l’ha buscat. M’encanta aquesta forma de fer, com qui no vol la cosa, informal, anecdòtica. De vegades les dones son genials fent coses així, i funcionen.

A la sala hi havia un clima genial, es respirava empatia, no passa sovint en els temps que corren, plens de gent que es queixa i s’indigna, quan no s’insulta.

M’agradaria molt que això anés prenen cos, que anés avançant, perfeccionant-se...

Tinc l’esperança de que serà així, per que ho veies a la cara de moltes bibliotecàries, als exemples que havien convidat d’altres llocs, com Sta. Coloma de Gramanet, amb la biblioteca pública amb mes llibres en xinès d’Espanya; a Roquetes, un poble petit amb moltes dones marroquines que abans no sortien de casa, Duisburg, una ciutat a Alemanya amb molts originaris de Turquia, amb problemes més grans que els nostres a Barcelona.

Als diaris podreu trobar els exemples negatius. Prop de nosaltres parlen de barris que tenen conflictes amb immigrants. Alguns politics volen treure vots escalfant el conflicte, pontificant sobre les seves causes fatals. Altres, els mes moderats, callen, com si tinguessin vergonya. Fins i tot callen els que estan fent coses que van bé, que donen resultats.

Algú vol llegir bones noticies? Doncs allà en vaig sentir moltes.

Si voleu saber què s’hi va dir, visiteu el seu bloc: http://bpcohesiosocial.wordpress.com

Tot plegat, es un esforç que val la pena. És clar que qualsevol equipament cultural és un bon lloc per a fer aquest esforç. Ho podria ser el Palau de la Música, o el Liceu, o el Museu Picasso, o la Sagrada Família, si fossin capaços de no pensar sempre en els turistes. La prova es que alguns ja han començat, com l’Auditori, el museu Etnològic, el Barça o el CCCB. No és una qüestió de diners sinó de voluntat, d’imaginació i de fe en la cultura. La fe que alguns només tenen quan es tracta de reclamar subvencions

Però les biblioteques tenen una cosa molt especial, llibres, gent que llegeix. Llegir pot ser una activitat creativa. El lector és un creador. Ens ho diu un autor reconegut, en Vila-matas:
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/10/el-lector-actiu.html

Introduir nous lectors a les biblioteques és estimular la empatia de la gent, una activitat neuronal que es pot morir de set si no la reguem de tant en tant. Per això una biblioteca té un altre clima, la gent hi fa relacions, entra a la ciutat per la porta de la biblioteca, homes, dones i nens.

Llegir és cosa de gent creativa, és alguna cosa mes que empassar-se les paraules d'un autor. Com més genial l’autor, més podem crear els lectors. Per això els llibres ens agraden d’una manera diferent que les pel·lícules, per que les imatges no ens deixen tan marge per la nostra pròpia creativitat. Per això, crec que els llibres sempre ens faran falta, per moltes imatges que veiem.

Una pregunta em va quedar desprès de la reunió de biblioteques: no podríem fixar-nos una mica més en la “creació a la lectura"? Com podrien facilitar més encara la creativitat en el lector? Com relacionem creativitat i cohesió social?

D’això ja l’havíem parlat fa uns mesos tot comentant la Litterarum, una fira que celebren a Móra d'Ebre per a donar a conèixer espectacles escènics que recreen un llibre. No un llibre de teatre, naturalment. Aquí es tracta d’aprofitar la creació d’un lector per a posar-la en escena:http://gentcreativa.blogspot.com/2010/06/quan-acabem-de-llegir-un-bon-llibre.html

Les biblioteques tenen un llarg camí i ja l’han començat a fer