dijous, 30 de juny de 2011

Gent Creativa. Cap el tercer any

Sí senyor, ja hem fet els dos anys i hem començat a caminar cap el tercer.
Això vol dir, un blog amb més de 100 notes, podria ser un llibre.
Però sobretot, vol dir gent que va llegint les notes. Entre 400 i 500 cada mes.
També vol dir que aquí hi ha molt futur. No ho emblava pas quan varem començar, per que sembla que els temps van madurant i que les coses encaixen, cada dia més.
Al final, quan parlem de Gent Creativa, de què parlem?
Dons ho podríem dir així: “el millor de la nostra vida, és gratis. Ho rebem sense haver de pagar, ho donem sense cobrar”
Naturalment, això val per la creació artística i per a totes les activitats. Cada dia ho vivim amb la gent que trobem. Aquest cambrer que em posa un cafè, ho fa només per que li paguen per a fer-ho i prou? Aquesta infermera del CAP que em dóna un servei, aquest professor que m’ensenya, aquest músic que toca?
La vida pot ser molt trista si només fem el que fem pels diners. A més, quan ho fem així, es nota, es nota molt.
Si, ja sé que us deuen i no us paguen. Però no podeu viure amb un llibre de comptes al lloc del cor. Us podeu quedar congelats.
Això és potser el que Bernard Stiegler ens explicava al CCCB fa un parell d’anys. Parlava d’economia “contributiva”. Aquí ho podeu trobar: http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/la-gent-creativa-som-contribuidors.html
Si volem ser alguna cosa més que consumidors, gent enganxada pel consum d’objectes, ens cal ser “gent creativa”. Això val pels que practiquen l’art, d’alguna forma, al nivell que sigui, sols o en grup. Sobretot si ho donen als altres, d’alguna manera.
És clar que també hi ha altres formes que no són artístiques, com els d’esportistes (amateurs o professionals) o els emprenedors (que intenten fer coses de valor tot guanyant diners), o els que treballen (cobrant) per a donar el millor servei a la gent.
De gent creativa en podeu trobar a les situacions més insòlites. Aquí hem parlat d’alguns exemples que passen prop de nosaltres, amb gent que són com nosaltres.
Hem parlat de gent que ve de tot el món a Barcelona de vacances per a practicar algun art, com cantar, pintar, ballar o cuinar. N’hi ha milers, cada any. A Barcelona Turisme Creatiu en veureu diversos exemples: http://gentcreativa.blogspot.com/2010/12/vacances-per-gent-creativa.html
Gent que participa en dissenyar una festa, en produir-la i en realitzar-la amb els seus veins. http://www.fusic.org/cms/index.php?option=com_content&view=article&id=64:torna-la-llegenda-dun-mar-vivent&catid=1:general&Itemid=6
Si voleu veure dotzenes de poblacions que ho estan fent, podeu visitat aquest espai http://www.tallersperalafesta.org/portada/principal.asp
Gent que ha emprés el camí de formar un grup musical i fer quilòmetres de carretera per donar concerts. Que fa la seva música amb convicció. Que no sap di algun dia s’hi guanyarà la vida, però ho fa amb ganes.
http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/els-beatles-avui-ja-no-serien-el-mateix.html
Gent que ha arribat fa pocs anys des de molt lluny, que ho tenen difícil per a conviure amb els seus veïns, que viuen en barris amb pocs recursos ...i que un dia troben l’oportunitat de cantar junts amb altres veïns, de conviure sense conflicte: http://gentcreativa.blogspot.com/2011/06/musica-i-dignitat-1500-nois-i-noies.html
Tots ho fan gratis, ho donen sense cobrar. Que siguin amateurs o professionals, tan se val. El que compta és allò que fem mes enllà dels diners. Compta per nosaltres, per la nostra dignitat. Per que això ens fa ciutadans. Compta pels altres. Així anem fent possible una nova societat “contributiva”.