Els indignats i la Declaració del “consens de Barcelona”

“El consens de Barcelona” es un document que podeu trobar aquí
http://consensus.nova.cat/ca/node/1480

Crec que us interessarà si heu seguit el moviment dels “indignats” amb curiositat o amb simpatia.

Vosaltres us heu preguntat, en el fons, què volen?

La resposta millor que he trobat fins ara és aquest document. Negre sobre blanc, un conjunt d’experts i de ciutadans de tot el món ha treballat durant mesos per a posar en solfa allò que ens evoca avui la paraula indignació.

Fa poques setmanes han donat forma a aquesta feina conjunta i ara l’ofereixen a tothom que vulgui recolzar-lo. Aquest és el camí, molta gent l’estava esperant.

No es tracta de liquidar la democràcia per inútil sinó de condicionar als agents politics i les institucions per a canviar les regles de joc, per respectar la dignitat, aquí i a tot el món. No és un tema local, ni una batalleta entre un cap de policia i uns quans violents.

Per què mes enllà de l’anècdota d’acampades a les places públiques, crec que estem davant d’un moviment cultural d’abast mundial. Un fet que es aquí per a quedar-se molt de temps i que acabarà modificant les regles de joc

El tema de fons és molt evident i molt fort: tenim dignitat? No ens ho hem preguntat quan hem contemplat abusos sistemàtics del món financer amb total impotència?

Si abans guanyaven molt i produïen poc o res, per què ara que han perdut en aquesta loteria que els han muntat, no saben fer-se càrrec de les seves pèrdues?

Per què ens hauríem de prendre seriosament la seva lletra petita dels contractes d’hipoteca?

Per què hauríem d’acceptar el xantatge dels que ens estan amenaçant amb el caos total si els hi toquem el patrimoni? No és estrany que els governs i els polítics estiguin anul·lats, ells son les primeres víctimes. No són pas els protagonistes, han renunciat a ser-ho.

Aquí i a Londres , a New York , a Paris, a Frankfurt... al final els financers hauran d’assumir les seves pèrdues, com tota empresa. Aquestes són les regles, les seves regles, per cert.

Una situació semblant la varen crear fa us anys a Amèrica del Sud i al final varen assumir les pèrdues. Ara les hauran d’assumir a Grècia i arreu. A Islàndia ja han pres aquest camí.

Alguns ja en parlen, molts miren cap un altra banda i es fan el distret. Els ciutadans al·lucinen. Però no som formigues, com alguns pensaven. Tenim dignitat i ens indignem

Les regles de joc canviaran, molt abans del que alguns creuen, per que la gent, a tot el món, està reaccionant. Tindrem una reacció pacifica o violenta? Esperem que els incidents del Parlament nomes seran una anècdota i que la violència quedi aviat descartada.

Precisament, l’assumpte del Parlament de Catalunya ha esta una distracció , la ingenuïtat d’un moviment que no té disciplina suficient per a muntar-se un servei d’ordre com els partits o els sindicats saben fer molt bé. Sense un servei d’ordre, una brigada de deu violents poden condicionar una manifestació de 3.000 persones. Ho hem vist tots.

Una anècdota que alguns voldrien que fos també el final dels indignats. No s’ho poden pas creure. No són pas tan ignorants.