Es pot morir d’èxit

Què passaria si un grup musical o un creador tinguessin tan èxit que tothom, a tot el mon, volguessin escoltar-los sense parar?

Per exemple, si tornessin a aparèixer els Beatles en persona?

Doncs tots ho sabem, els “tops manta” n’anirien plens.
Webs P2P oferirien descarregar-se la seva ultima gravació.
Els creadors musicals en farien variacions i combinacions.
Els intèrprets tocarien les seves melodies.
La SGAE aniria de bòlit perseguint els Karaokes a les bodes i els balls de festa major, als mòbils...

Però, amb la tecnologia que avui tenim per a copiar, per a reproduir, per a transportar, amb la quantitat de creadors que corren per aquest mon, l’èxit seria incontrolable.

Es clar que ho intentarien alguns, en nom de la cultura amb majúscules, sobretot si s’haguessin gastat una fortuna en fer la publicitat dels Beatles i haguessin aconseguit que el mon s’omplís de fans dels Beatles (fos la musica bona o dolenta !)

Son milions de mòbils a tot el món que d’un dia per altre es posen a sonar amb la mateixa música. Qui ho pot aturar?

Naturalment, la discogràfica multinacional faria pressió als governs per a imposar la llei i l’ordre a Internet, encara que per això calgués controlar tota la xarxa i els seus continguts com fa el govern de la Xina, amb milers de funcionaris controladors, amb penes de presó pels infractors, amb denúncies dels parents i veïns. Encara que pel mateix cop, altres continguts fossin filtrats i controlats i la Xarxa esdevingués el regne de la policia.

Tot això es possible. Però arribats en aquest punt ens hauríem de preguntar si no hem perdut el nord. Defensar els drets d’autor amb tanta brutalitat, ens portaria a trepitjar altres drets. Així no farem pas un estat de dret

Potser doncs, la resposta a l’enigma és que cal renunciar a protegir els drets d’autor d’aquells creacions que tenen massa èxit. Èxit espontani o èxit forçat pel màrqueting.

Els Beatles doncs esdevenen patrimoni de la humanitat, per que tothom els vol. Com la musica de Bach o la pintura de Miquel Angel o la Bíblia o les cançons del Julio Iglesias o els partits del Barça o el PC.

Per que amb les tecnologies que tenim, i que van a més, protegir un èxit absolut ja no té sentit, es com posar portes al camp.

El mateix ens passaria en altres camps de creacions derivades del coneixement: imaginem un medicament d’èxit reconegut i aplicable a moltes situacions. Les barreres poden costar més cares que el bé que es vol guardar. O , com sempre s’ha dit, costaria més el farciment que el gall.

Les lleis i les proteccions al comerç del drets d’autor valen per a bens amb menys èxit.

No serà que els “tops manta” són un indicador molt valuós d’aquells productes que s’estan passant de la ratlla? Que potser porten massa publicitat incorporada?

Per que ens hauríem de fer la vida impossible a la Xarxa, només per a protegir algunes l inversions en publicitat sense mesura? No hi ha un límit “ecològic” per a excessos de publicitat?

Queda clar que tot això poc té que veure amb la creació artística i amb la cultura, no?

Entre pirates i multinacionals

M’ha cridat l’atenció, aquests dies, un article de Josep Ramoneda sobre la avortada “llei Sinde”. Segur que aquest tema, regular els drets d’autor a Internet, no s’acaba aquí i que veurem altres iniciatives semblants.

Però no voldria parlar dels drets d’autor sinó de l’article de Josep Ramoneda i del personatge.

Em crida l’atenció que algú com ell, director del CCCB, una autoritat diríem, ens escrigui un article sobre un tema que la immensa majoria dels “personatges” de la política cultural no semblen entendre massa. Ni els de la política, ni els de l’empresa.

Nomes cal llegir l’article per a veure que l’autor està familiaritzat amb el tema, que sap de què parla, que ho viu a la seva feina i a les seves idees.

Fixem-nos en els consellers, directors generals, directors de museus, directors de discogràfiques, empresaris clàssics...se’ls hi nota ben aviat que, com a màxim, han visitat una web i han rebut un correu electrònic (però no els contesten pas).

Hi ha una generació de dirigents, politics o empresaris, que passen. Que no veuen ni entenen que això que en diem “Internet” no es una tècnica sinó un altra forma de fer negocis o de gestionar la vida cultural.

Qui son aquesta gent? N’hi ha per tot arreu. És la ignorància sense vergonya. L’article en qüestió ens recorda qui està pressionant el govern central per a fabricar una llei que permetria tancar una web per decisió administrativa. “El gobierno se vió impelido a redactar esta norma por la presiones de siempre: de la industria cultural, del grupo de artistas abajo firmantes que son amigos dela paz y de Zapatero, pero sobretodo de ellos mismos, de las agresivas prácticas (según generoso eufemismo del embajador de Estados Unidos) de la SGAE y , como han revelado Wikileaks y Gonzalez Sinde, del propio gobierno americano y de algunos vecinos europeos” (J. Ramoneda).

Més clar, l’aigua. Els de sempre

És llàstima que , entre les persones que ens dirigeixen, des de la política o des de l’empresa, entre les que realment prenen les decisions, hi hagi tanta ignorància sobre com Internet esta canviat, avui i aquí, el model de capitalisme que hem conegut els últims 50 anys.

Que no puguin entendre que el sistema de les corporacions culturals clàssiques, un quasi monopoli basat en el control dels drets d’autor, està fent aigües.

Que avui els nous creadors arriben directament al seu públic, amb una llibertat creativa inèdita, sense passar necessàriament per discogràfiques.

Que el preu que havíem pagat per un CD ara ens fa riure , de tant exagerat que era.

Que aquests grups de pressió tenen els dies comptats, ells ja ho saben, nomes volen allargar tant com poden el temps que els hi pot quedar abans de jubilar-se.

Jo no accepto que em vulguin fer triar entre convertir-me en pirata o apostar per les multinacionals. Tots sabem que cal trobar una formula de retribució per creadors i productors artístics, sense que calgui viure de la herència durant setanta anys.

Amb el sistema antic ens havien portat cap un mon monopolitzat amb “super-estrelles” fabricades a cop de campanya de publicitària, on els creadors lliures quedaven asfixiats. Qui vol ara tornar enrere, si no son els que viuen o pretenen viure de la herència?

Tots som capaços de baixar-nos una sèrie de TV gratis i gaudir per un dia del sentiment llibertari de no pagar. Però això no vol pas dir que això sigui realment el sistema que proposem. Ni pirates ni monopolis.

A veure quan els nostres dirigents es posen a treballar seriosament el tema i ens ofereixen solucions viables i raonables. O si no ho entenen, poden deixar el pas a una nova generació, de gent de la cultura o d’empresaris, que ja han entès com funciona aquest mon. Potser hi ha pendent un canvi de generació i cadascú hauria de fer els seus càlculs. En molt casos, el país no pot esperar fins que tinguin 67 anys per a passar el testimoni.

Feliç Any 2011!

Feliç any nou!

Aquest vídeo es vell com el Charles Chaplin, però es pot tornar a veure i sempre fa riure...


dinner for one, vostfr, très drôle !!
Carregat per asilis93. - Comèdia, series d'humor, monòlegs i vídeos divertits.

Art i canvi climàtic

“Potser la musica salvarà el mon”. Avui he descobert que això ho va dir Pau Casals. Ho he descobert avui a una web de músics d’Estats Units.

Crec que tenim molt en comú amb aquests músics americans.

Són una associació de músics que volen millorar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic MUSE) http://www.musemusic.org/

Ells diuen: molts músics troben a la seva terra la inspiració pel seu art. Ara haurien de mobilitzar-se per a salvar aquesta terra.

Ells s’inspiren en la terra i recullen diners per a editar CD musicals. El producte d’aquesta activitat va a petites organitzacions que fan projectes ecologistes

Els amics de MUSE no estan sols. Mols artistes s’estan mobilitzant , a Europa també. Les iniciatives son diverses: teatre inspirat en la falta d’aigua a l’Àfrica, exposició de fotografies, art participatiu amb teatre de carrer, exposicions de pintura..

Moltes associacions funcionen amb la idea de facilitar idees als artistes que volen que el seu art doni forma a les noves històries que faran viable la futura civilització respectuosa amb la terra.

Als que us sentiu artistes i estimeu la terra, us recomano la web “Lab for culture” de la European Cultural Foundation. Hi ha un treball , en versió castellana, sobre “Cambio climático: los artistas responden”, on podreu trobar una sèrie d’iniciatives, individuals o de grups d’artistes que ja funcionen.

En parlarem més. Les possibilitats son moltes. Només cal perdre la por i atrevir-se a canviar el món des d’ara.

Estic buscant iniciatives semblants aquí. De moment, nomes trobo « Viu al parc ». Ja n’hem parlat. Un programa artístic que funciona als parcs naturals de la provincia de Barcelona. http://gentcreativa.blogspot.com/2010/11/viu-el-parc-aquest-diumenge.html

Vacances per a gent creativa

Com son les vacances de la gent creativa? Per què persones que canten fan teatre, pinten o toquen la guitarra... haurien de fer unes vacances passives, com espectadors passius?

Per a la gent creativa, les vacances no són un simple consum, sinó una oportunitat per a actuar de forma creativa. O no?

Si voleu començar a fer turisme creatiu i aneu a la vostra agència de viatges potser tindreu un desengany. La majoria encara no n’han sentit parlar. Però podeu anar a Internet i buscar Creative Tourism Network (versió Català) http://www.creativetourismnetwork.org/conferencia/

Si visiteu aquest espai tindreu la sorpresa de veure que avui ja podeu trobar ofertes de turisme creatiu, molt variades.

Molts d’aquests gestors turístics de nova generació eren a Barcelona els proppassats 9 i 10 de desembre, a l’edifici de la Pedrera. Era apassionant parlar amb aquesta gent extraordinària. Per exemple, veureu que podeu visitar Creta d’acord amb les vostres preferències i trobar oportunitats de participar en tallers de cuina, de fotografia o de dansa, cadascú tria allò que li agrada.

Podeu anar de viatge amb la vostra càmera fotogràfica i visitar una ciutat amb un guia fotogràfic a Sri Lanka, a New York o a Barcelona.

Podeu anar a Suècia i viure en un espai natural amb activitats artístiques o excursions guiades.

Podeu trobar estades amb propostes de tallers artístics molt diversos a Canterbury (Regne Unit), a Nova Zelanda, a New Mexico (EUA), a Venlo (Holanda), a Zaragoza (Espanya), a Budapest (Hongria) o a Zagreb (Croàcia).

Podeu fer una visita diferent a Paris (França), amb un guia voluntari que us permet visitar el barri que trieu, i conèixer les activitats creatives mes diverses.

A Barcelona podeu trobar un seguit de propostes de tallers artístics de tota mena.

La bona noticia, que vaig poder constatat a la Pedrera és que hi ha un munt d’emprenedors que estan preparant noves ofertes amb activitats diferents a diversos llocs. Caldrà estar a l’aguait i no tornar a fer turisme de consum. Es més car i més trist, si sou gent creativa. Tots aquests emprenedors es tornen a trobar l’any que ve a Paris, on l’ajuntament ja ha vist la llum i juga la carta creativa.

Molta gent ja ho sap fa temps que hi ha formes de viatjar diferents. Que no cal anar tant lluny per a trobar un món nou i diferent. Que podem trobar un món de meravelles en un poble petit o una illa. Que no es pot anar a qualsevol lloc del món i visitar una cultura diferent com si fóssim uns marcians, des d’un hotel de cinc estrelles.

Hi ha molta gent que ja ho sabia. Ara comencem a trobar emprenedors que saben fer les coses i que les posen a l’abast a la xarxa d’Internet. Els temps estan canviant!

Gent creativa que fa projectes: visiteu les fitxes d’aquest blog

Cada dia som mes els que treballem per a incorporar l’art a la vida de cada dia, per a donar sentit a la vida de la gent.

Això és precisament el valor de la gent creativa. Gent que vol recuperar l’art per a la seva vida i la seva vida social.

Nosaltres no ens volem embolicar en teories, que n’hi ha.

Si voleu saber què hi ha i que es pot fer en aquest camp, us recomanem el nostre FITXER de projectes. Nomes cal veure, al mateix bloc Gent Creativa, la pestanya que hi ha a d’alt.

De moment, encara no n’hi trobareu molts, però hi ha gent creativa que port l’art a l’escola, al barri i a la ciutat, a la cohesió social amb la immigració, a la defensa de la natura, al turisme i a l’empresa.

Hem trobat exemples a tot el mon, també aquí.

Estem oberts a omplir més fitxes amb els projectes que ens presenteu...

Veus per la música i la integració

A Barcelona funciona un grup amb quest nom des del 2004. Cada dia surten bones sorpreses. M’encanta que es declaren deixebles del famós projecte de Veneçuela. Ja n’hem parlat aquí dels joves de José Antonio Abreu a Veneçuela: http://gentcreativa.blogspot.com/2009/09/parlem-de-280000-nens-i-joves-que-fan.html

Per cert, no sabia que li han donat el Premi Príncep d’Astúries, fa un parell d’anys. Ben fet.

El grup de Barcelona tenen una coral i una orquestra amb nens i joves de 5 a 15 anys. Els hi ofereixen formació musical i instruments. Quan no poden pagar-s’ho, i això passa diuen, en un 40% per cent dels casos, tenen finançament gratuït amb la Caixa. Volen ajudar als nenes amb risc d’exclusió. Per això conviden a aquells originaris d’Amèrica Llatina i Marroc juntament amb nens originaris de Catalunya, amb presencia de famílies de rendes baixes.

Tenen llista d’espera, ampliarien si tinguessin més diners. Aquí es poden gastar diners i saber que son ben gastats, si algú te dubtes i no sap que fer-ne i per això no fa res.

El seu objectiu es trobar-se, millorar la convivència, el diàleg intercultural, l’autoestima.

Fan trobades amb les famílies que hi porten plats cuinats per elles originaris dels seus països.

Trobareu mes informació a un reportatge que hem trobat al Periódico de Catalunya amb el títol "Convivencia musical" (veure pdf adjunt), d’aquest mes.

Podreu veure els nois i noies en acció en un vídeo del programa Babel de TVE. Apareix en mig d’altres temes, com vells oficis i cuina boliviana, però val la pena: http://www.rtve.es/alacarta/todos/ultimos/dia-0.html#930490 (minut 20) i podeu conectar amb ells a Asociación Músicos por la Paz y la Integración: musicospazintegracion@yahoo.es