Perquè a Badalona i no a Santa Coloma?

Ara que vivim pendents de Badalona, quan ens preguntem si la xenofòbia arribarà o no a l’alcaldia de la ciutat, la tercera de Catalunya... val la pena que ens aturem una mica, que mirem d’entendre què passa, més enllà dels tòpics.

Diuen alguns diaris que a Badalona hi ha molts immigrants i això ha provocat el conflicte. Però, ens podem preguntar, per què a Badalona i no a Sta. Coloma de Gramanet ni al Raval de Barcelona?

Bé, no en tic la resposta, no m’ho he pogut mirar de prop, només tinc algunes pistes que caldria investigar fins al final, com a les novel·les policíaques.

Per exemple: sé que a Sta. Coloma hi ha una biblioteca pública que s’esforça per a crear activitats on els immigrants poden participar. La biblioteca esdevé la seva porta d’entrada a la ciutat.

Què fan al Raval? Des de fa anys, hi trobem activitats artístiques gestionades per fundacions que s’obren a la participació de tots, amb música, amb teatre o arts plàstiques, adreçades als nens o als adults

Què passava a Mataró fa mig any? A Mataró també ha tret molts vots la xenofòbia, però potser no era inevitable. Fa mig any parlava amb la responsable d’un centre cívic d’un barri conflictiu. Jo li recomanava de preparar una festa dissenyada i fabricada per artistes i voluntaris de totes les comunitats, de celebrar-la en una plaça especialment conflictiva.

La seva resposta va ser depriment: “a l’ajuntament ni m’escoltaran, si hi vaig amb aquest tema”.

Què fan a Roquetes, prop de Tortosa? Hi ha un grup de dones del Marroc que no surten de casa, venen del poble més perdut de la seva muntanya. Viuen fora del món. Son un perill real, elles i la seva família son a l’edat mitjana. La biblioteca pública inventa un programa adreçat a aquestes dones, per aconseguir que vinguin a la biblioteca, elles que mai hi haurien posat els peus. Funciona.

Per què alguns fan coses i altres no en fan? No ho entenc, ningú no ho explica. Els diaris continuen dient que hi ha conflicte per què hi ha immigrants

Què passava a Badalona? No ho sabem. Potser ara algú s’hi està fent la mateixa pregunta.

Idees, idees idees.

Si ens falten idees, aquí n’hi ha una que trobo genial.

Passa al Mercat de les flors, es diu Dansa en Família

Mireu aquest vídeo i veureu de què parlem:
http://www.xiptv.cat/video/47258?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562Aquí , les paraules sobren.

Però, per que sempre hi ha algun distret, això que veieu no és un classe de dansa.

És gent que balla amb els nens i que s’ho passa molt bé. Cal escoltar-los, estan encantats.

Venen en família, amb els nens comencen a ballar entre ells, però al cap d’una estona, adults i nens es barregen, tots ballen plegats.

Ballen amb artistes de primera, no es una “festa de fi de curs”.

Diuen que ballant es troben amb l’Altre.

Diu el responsable: ens podríem estalviar fronteres, guerres, friccions. No cal que ho digui, es veu. La dansa es un llenguatge que funciona, parlant no s’entendrien.

Sembla una dansa per a divertir als nens. En realitat és una dansa pels pares. Els nens, de vegades, ens ensenyen a ser més persones.

Si voleu saber mes de Danza en Familia del Mercat de les Flors: http://www.danzaenfamilia.com/