Això em diuen uns amics i ells ho saben per que hi són. No cal dir que me’n alegro molt.
L’altre dia parlàvem sobre el triomf electoral de la xenofòbia badalonina. A mi em semblava que no s’hi havia fet gran cosa en el terreny cultural. Però ara tenim més informació, fantàstic..
En tot cas, de Badalona, n’hem de parlar. No entenc que la tercera ciutat de Catalunya no estigui avui en el centre de les nostres preocupacions.
Com si fos suficient no parlar d’una cosa per que aquesta cosa ja no existís.
Què fa i què no fa la gent creativa de Badalona, això és important
La gent creativa dels barris de Badalona Sud fa “Barris en solfa”. Això no és pas una improvisació: darrera hi ha una entitat amb un programa, Veus i música per la integració que funciona des del 2005.
L’entitat també és present a Nou Barris i mes enllà, a Barcelona Nord.
Estem parlant de Músics per la Pau i la Integracióhttp://www.musicspauintegracio.entitatsbcn.net
Aquesta associació va néixer el 2004, formada per musics catalans i llatinoamericans. Un espai solidari d’ensenyament i pràctica artística de la musica per a nens i joves immigrants i locals amb pocs recursos.
L’Orquestra de Cambra Iberoamericana de Catalunya és l’altra activitat de la associació, potser meé coneguda pel públic. Si sentiu parlar d’ells, us recomano que hi aneu a escoltar-los, val la pena
Un fet recent i molt significatiu. El passat mes d’abril, “Veus i Música per a la Integració” celebrava una classe magistral de violí per els seus professors amb la professora Susan Siman de Veneçuela. Així començaven una col·laboració amb l’entitat pública d’orquestres juvenils de Veneçuela, de la qual ja hem més d’una vegada. Són, penso, un referent mundial en matèria de creació artística amb participació ciutadana.
Això es fa gràcies al consorci públic Badalona Sud.
Ja veiem doncs, que a Badalona si que hi ha gent que sap com cal fer les coses.
Encantats doncs de trobar que el mon va millor del que pensàvem.
Però de Badalona hem de parlar. Serà que la xenofòbia es com la sida dels primers anys, un mal que no volia soroll?
De moment, crec que és indiscutible: Badalona es la capital de la xenofòbia catalana.
Ens hi hem de conformar sense remissió?
(Per cert, ara veig que d’aquesta associació ja n’havia parlat aquí el 30 de novembre de l’any passat. Allà també hi ha un link per a veure el famós projecte de Jose Antonio Abreu de Veneçuela)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada